| dbo:abstract
|
- الحنية في فن العمارة، تسمى حنية (باللغة اللاتينية: "absis" من «القوس، القبو» باللغة اليونانية "arpsis"، أحيانًا تُكتب apsis، الجمع:apsides) هي تجويف نصف دائري مغطى بقبو نصف كروي أو شبه قبة، تُعرف أيضًا باسم "Exedra". في الكنيسة البيزنطية والرومانية والكنسية القوطية المسيحية (بما في ذلك الكاتدرائية والدير)، يتم تطبيق هذا المصطلح على إنهاء نصف دائري أو متعدد الأضلاع للمبنى الرئيسي في الطرف الشرقي الليتورجي (حيث يكون المذبح)، بغض النظر عن شكل السقف، الذي قد يكون مسطحًا أو منحدرًا أو قبةً أو نصف كروي. قد تكون حنيات الصغيرة أيضًا في أماكن أخرى، خاصةً الأضرحة. (ar)
- L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals. Acostuma a ser cobert amb una volta (sovint de quadrant d'esfera) i acostuma a trobar-se darrere de l'altar formant capelles. Quan un o diversos absis es troben en una posició secundària o són de dimensions reduïdes respecte a un altre del mateix edifici, hom parla d'absidioles. En aquest cas es poden disposar dins del conjunt edilici de moltes maneres, com ara obertes en forma radial al voltant d'un deambulatori. Des de l'edicte de Milà les basíliques són edificis destinats al culte cristià, i els absis han servit per situar el presbiteri i l'altar en diversos estils arquitectònics com el romànic, el gòtic i el barroc. La paraula absis prové del llatí absis, que al seu torn prové del grec ἀψίς (apsís), el significat del qual és el d'arc o volta. En els temples romans l'absis era una fornícula en la qual s'allotjava l'estàtua d'una deïtat. També es va donar després aquesta denominació a les exedres de les basíliques romanes, és a dir, a uns espais de planta semicircular dotats de seients recolzats per l'interior del mur del recinte entre els quals es trobava la butaca del magistrat president. Davant seu se situava a vegades un altar per fer ofrenes i sacrificis. La Basílica Ulpia de Trajà pot ser un bon exemple d'això, amb els seus dos absis, un a cada extrem de la nau principal i una exedra independent. Els temples paleocristians es van construir seguint les pautes de la basílica romana i van incorporar l'absis com un element habitual de la seva arquitectura. S'hi integraven el presbiteri i l'altar. En els actes litúrgics, els clergues o preveres ocupaven els setials que en els absis romans corresponien a les tribunes, mentre que el bisbe s'acomodava a la butaca presidencial davant l'altar. Encara que a l'edat mitjana es van difondre altres models de planta eclesiàstica aliens a la basilical, com la de creu llatina, però no solament es va mantenir sinó que es va generalitzar l'ús de l'absis en les seves variades formes i disposicions, fins al punt de tenir-se per un dels components més característics de l'arquitectura romana d'Orient, romànica i gòtica. Normalment l'absis és de planta semicircular, però no és estrany trobar-ne d'altres formes geomètriques, abunden el de planta quadrada o rectangular i el poligonal de major nombre de costats, com l'octogonal o dodecagonal. La coberta, també en general, és voltada en quart d'esfera o forn, sense descartar altres formes de volta, com la galleda en el cas de planta poligonal, o la d'aresta. La disposició típica de l'absis és la que el situa a l'extrem oriental o capçalera de la nau central, sobresortint a l'exterior. S'ha de tenir en compte que, tret de comptades excepcions, els temples cristians s'han orientat sempre segons un eix est-oest (l'anomenat "eix litúrgic"), estant la capçalera a orient i la façana principal d'accés al front oposat, a occident. Quan hi ha més d'una nau és freqüent que es rematin amb un absis, a més de la sala central, cadascuna de les laterals. En aquests casos, els absis secundaris són de menor diàmetre i alçada que el central. Un cas menys freqüent però no insòlit és el dels absis adossats al transsepte. Unes vegades es col·loquen com a rematada de cadascun dels seus extrems; altres vegades, oberts a manera de capelles a la banda est i distribuïts simètricament respecte a la nau. El mateix absis principal, quan té dimensions suficients, pot anar lobulat amb una sèrie d'absis menors, també anomenats absidioles, que formen una corona de nínxols o petites capelles absidals en el seu contorn. En particular, a l'absis central poden unir-se altres dos absis complementaris per formar un conjunt que es coneix com a «absis tricònquid». Com a norma, en la qual caben excepcions, els absis presenten en el seu alçat dues parts ben diferenciades: la inferior constituïda per un sòcol cec, i una altra superior, separada o no d'aquella per una imposta que recorre horitzontalment tot el mur, en la qual s'obre un nombre imparell de finestres, de les quals la central es disposa axialment en relació amb la nau. De vegades, a l'exterior s'adossen columnes encapitellades de fust circular que s'aixequen fins al ràfec de la coberta i divideixen el parament en trams verticals. (ca)
- Apsida (ze starořeckého ἁψίς / ápsis, v mn. č. ἀψίδες / ápsides - oblouk, zaoblení, obloha a lat. apsis či absis – výklenek) je oltářní nika obvykle půlkruhového půdorysu či ve tvaru podkovovy, může však mít také tvar pravoúhlý či polygonální. Kruhová apsida bývá zaklenutá konchou. Jako architektonický prvek vznikla v římské antické, respektive byzantské architektuře a byl používána především v předrománské, románské a románsko-gotické architektuře. (cs)
- Die Apsis (von altgriechisch ἁψίς hapsís „Gewölbe“ bzw. im ionischen Dialekt ἀψίς apsís; Plural ἀψίδες apsídes ‚Apsíden‘; als Singular kommt auch eine fälschlich vom Plural ‚Apsiden‘ abgeleitete Singularform Apside vor) ist ein im Grundriss halbkreisförmiger oder polygonaler Raumteil, der an einen Hauptraum anschließt und meist von einer Halbkuppel überwölbt wird. Seltener, aber in einigen Kulturräumen wie z. B. in England vorherrschend, sind rechteckige oder quadratische Apsiden. (de)
- In architecture, an apse (plural apses; from Latin absis 'arch, vault' from Ancient Greek ἀψίς apsis 'arch'; sometimes written apsis, plural apsides) is a semicircular recess covered with a hemispherical vault or semi-dome, also known as an exedra. In Byzantine, Romanesque, and Gothic Christian church (including cathedral and abbey) architecture, the term is applied to a semi-circular or polygonal termination of the main building at the liturgical east end (where the altar is), regardless of the shape of the roof, which may be flat, sloping, domed, or hemispherical. Smaller apses are found elsewhere, especially in shrines. (en)
- Apsido aŭ absido) estas duonronda funda parto de kristana preĝejo, formanta ekstremon de la navo kaj enhavanta la korusejon kaj altaron. Laŭ Francisko Azorín ĝi estas malantaŭa, duonronda parto de templo; la termino absido devenas el greka apsis (rado, volbo) kaj el la sekva latina absis, absidis. En la plej vastaj preĝejoj, kiel ekzemple katedraloj, ĉirkaŭ ĝi troviĝas , kaj al tiu malfermiĝantaj apsidaj preĝejetoj. (eo)
- El ábside es la parte de la iglesia situada en la cabecera, que acoge la mesa de altar. Generalmente tiene planta semicircular, pero puede ser también poligonal. Suele estar cubierto por algún tipo de bóveda que, en época románica, es de horno o cascarón. (es)
- Absidea eliza baten burualdean dagoen zatia da. Orokorrean oinplano erdi-zirkularrekoa izaten da, baina poligonalak topatzea ez da arraroa. Estalkia gangatua izaten da.Sinpleak izan daitezke edota oso konplexuak Compostelako Donejakueko katedralean bezala. (eu)
- San ailtireacht, ascaill bhoghtach leathchiorclach nó pholagónach in eaglais, ag ceann séipéil nó córlainne de ghnáth. Ó bhunús, is ann a bhíodh cathaoir an phraetóra i mbaisleac Rómhánach. (ga)
- Apse, kadang-kadang juga ditulis apsis (Yunani: αψις apsis, Latin: absis "lengkungan/kubah", Inggris: apse/apsis, jamak apses), adalah istilah dalam arsitektur untuk bagian bangunan yang melengkung ke dalam dan berbentuk setengah bundar yang tertutup oleh semi-kubah atau kubah setengah bulat. Pada arsitektur biara, katedral, dan gereja Kristen bergaya , Bizantium, dan Gothik, istilah ini digunakan untuk bagian berbentuk setengah lingkaran atau poligonal, yang terletak di ujung timur liturgi (yaitu tempat altar berada) pada bangunan utama. Penyebutan istilah ini terlepas dari bentuk atap bagian bangunan tersebut, yang mungkin saja berbentuk datar, miring, kubah, atau setengah bulat. (in)
- L'abside, du latin absis lui-même dérivé du grec ἁψίς / hapsís, « voûte, arcade », est une niche semi-circulaire couverte en général d'une voûte en cul-de-four. Elle est le plus souvent saillante. On la trouve dans des bâtiments monumentaux ou privés. Courante dans l'architecture romaine antique, en particulier dans les basiliques civiles, cette forme sera reprise dans les églises chrétiennes, où elle abrite en général le chœur et le sanctuaire. Dans les édifices chrétiens, elle est généralement orientée vers l'est, et elle termine le sanctuaire soit par un hémicycle, soit par des pans coupés, soit par un mur plat. (fr)
- アプス (apse)、またはラテン語で absis、または後陣は、壁面に穿たれた半円形、または多角形に窪んだ部分である。 ローマ建築に起源を持ち、宗教建築・世俗建築の双方において見られる。 (ja)
- 후진(後陣, Apse) 또는 애프스는 교회(성당) 건축에서 가장 깊숙히 위치해 있는 부분으로서, 내진 뒤에, 주보랑에 둘러싸인 반원형 공간이다. 예배자나 순례객, 관광객이 성당의 중앙 현관으로 들어와 신랑을 통해 바로 보는 정면이 후진이므로, 주로 이 곳에 제단이나 유물이 놓인다. 독일의 몇몇 로마네스크 교회에서는 서로 마주보는 양식으로(내진 뒤에, 배랑 뒤에) 후진을 두개 건축하는 모습도 보인다. (ko)
- L'abside (dal latino absis, apsis o hapsis, dal greco antico: ἁψίς, hapsís, «arco») è una struttura architettonica a pianta semicircolare o poligonale, parte di un edificio, spesso di una chiesa; l'abside è coperta da una volta, detta conca o catino absidale, che ha generalmente la forma di una semicupola (quarto di sfera). (it)
- Een apsis of abside (absidiool) is een halfronde, of veelhoekige, nisvormige ruimte aan een basilica, kerk, kathedraal of tempel. In de prehistorie waren tempels vaak een samenstelling van absiden. Meestal bevond zich het altaar in een dergelijke omgang. De apsis was in de Romeinse tijd de plek in een basilica waar een bestuurder of rechter zat. Basilica's hadden een publieke functie als regeringsgebouw of als rechtsgebouw. Een voorbeeld van een dergelijke basilica is de Basilica van Constantijn in de Duitse stad Trier. Keizer Constantijn de Grote van het Romeinse Rijk, de eerste christelijke keizer, liet in de vierde eeuw de eerste kerkgebouwen bouwen met een apsis. De apsis, de plek waar eerst de rechter of bestuurder zat, werd de plek voor de bisschop of de priester. Later is de apsis gaan gelden als afsluiting van het koor, nadat de ruimte groter gewenst was omdat de priesters en monniken zich naast het altaar opstelden om te zingen. Toen werd ook het hoofdaltaar verplaatst van de kruising naar de apsis. De term apsis wordt vooral gebruikt in het kader van de romaanse stijl; bij de gotiek wordt vaak van een koorsluiting gesproken. Bij veel kerken is de apsis niet duidelijk te onderscheiden van het koor, de hoogte van de apsis is gelijk aan de hoogte van het koor. Bij een groot deel van de kerken is echter de hoogte van de apsis lager dan de hoogte van het koor, waardoor de apsis aan de buitenkant duidelijk te onderscheiden is van het koor. Daarnaast kan een apsis ook tegen een zijbeuk of een transeptarm worden gebouwd als sluiting van een kapel. Aan de achterzijde zijn in dit geval drie apsiden naast elkaar te zien. De kerk van St. Maria in Gengenbach (Duitsland) bezit zelfs vijf apsiden, een afsluiting van het koor, twee afsluitingen van de zijbeuken en twee afsluitingen aan de transeptarmen. (nl)
- Apsyda (lub absyda) – pomieszczenie na rzucie półkola, półelipsy lub wieloboku, dostawione do bryły budynku, często świątyni i otwarte do jej wnętrza. Zazwyczaj zamyka prezbiterium, czasem nawy boczne i ramiona transeptu lub westwerk. Apsyda jest zwykle mniejsza lub równa bryle części budynku, która jest przez nią zamknięta. Występowała już w architekturze rzymskiej, stąd przejęta przez chrześcijaństwo. Apsydy półkoliste występowały od wczesnego chrześcijaństwa do romanizmu. Gotyk stosował przeważnie wieloboczne zamknięcia naw, które czasem są też określane mianem apsyd. Mała absyda, dostawiona do większej, zwana jest apsydiolą. (pl)
- Апси́да (от др.-греч. ἁψίς, ἁψῖδος — свод), абси́да (лат. absis) — примыкающий к основному объёму пониженный выступ здания, полукруглый, гранёный, прямоугольный или усложнённый в плане, перекрытый полукуполом (конхой) или сомкнутым полусводом. Как правило, этим термином обозначаются алтарные объёмы в церковной архитектуре. Небольшой пониженный выступ гранёной или полукруглой формы, примыкающий к основному объёму здания и не имеющий внутри себя алтаря, называется апсидиола. Впервые апсиды появились в древнеримских базиликах. (ru)
- Absid kallas en halvrund eller mångkantig avslutning på koret, och där vanligen altarrummet är beläget, i många medeltida kyrkor. Absidernas historia går långt tillbaka i tiden. I grekisk och romersk antik arkitektur utformades absiden oftast som en anspråkslös nisch. Under senantiken började den framhävas mer och mer som en egentlig byggnadskropp, täcktes vanligen av en halvkupol (hjälmvalv) och placerades även vid sidoskeppens östra sida. En grupp av mindre absider, i till exempel en kapellkrans, bildar en så kallad absidiol. I den fornkristna kyrkan var det framför absiden som biskopen hade sin hedersplats. Här stod hans stol, cathedra. Altaret var vid denna avlägsna tid placerat inne i kyrkan, framför biskopsstolen. Absiden var på den tiden inte alltid synlig från utsidan. (sv)
- O termo arquitectónico abside, (do latim absis ou absidis e originariamente do grego apsis ou apsidos, que significa arco ou abóbada), é a ala de um edifício (normalmente religioso) que se projeta para fora de forma semicilíndrica ou poliédrica e em que o remate superior é geralmente uma semicúpula (planta circular) ou abóbada (planta poligonal). Nas igrejas orientadas, este anexo é aberto para o interior (capela-mor) no seguimento do eixo da nave, situando-se na extremidade Leste. Após o altar, na área do coro, este anexo pode ainda acoplar absides mais pequenas (capelas radiantes). (pt)
- Апси́да (від грец. άψίς, род. відм. ἁψῖδος — «склепіння»), абсида (лат. absis < άψίς) — виступ будівлі, здебільшого півкруглий у плані (зовні іноді багатокутний або квадратний), перекритий півкуполом або замкнутим напівсклепінням. Уперше апсиди з'явились у давньоримських базиліках. У християнських церквах апсида — вівтарна частина, яка орієнтована зазвичай на схід. (uk)
- 半圓形后殿（法語：Abside,英語：Apse）在建筑学上是指一個覆蓋著半球形拱頂或半圓頂的建筑体。對於羅馬，拜占庭和哥特式的基督教修道院、主教座堂和教堂建築，該術語適用於東端主樓的所有半圓形或多角形后殿，不論其屋頂形狀是平的，傾斜，圓頂，或半球形。比如在天主教的西欧主教座堂建筑中，该部分是整个主教座堂建筑中不可或缺的。 後殿為半圓形隆起，可以加上半圓頂（也稱為半圓頂）或輻射狀拱頂。一個簡單的後殿很可能只是嵌入到牆的東端。東正教教堂可能有三重後殿，通常標誌著拜占庭的影響。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- الحنية في فن العمارة، تسمى حنية (باللغة اللاتينية: "absis" من «القوس، القبو» باللغة اليونانية "arpsis"، أحيانًا تُكتب apsis، الجمع:apsides) هي تجويف نصف دائري مغطى بقبو نصف كروي أو شبه قبة، تُعرف أيضًا باسم "Exedra". في الكنيسة البيزنطية والرومانية والكنسية القوطية المسيحية (بما في ذلك الكاتدرائية والدير)، يتم تطبيق هذا المصطلح على إنهاء نصف دائري أو متعدد الأضلاع للمبنى الرئيسي في الطرف الشرقي الليتورجي (حيث يكون المذبح)، بغض النظر عن شكل السقف، الذي قد يكون مسطحًا أو منحدرًا أو قبةً أو نصف كروي. قد تكون حنيات الصغيرة أيضًا في أماكن أخرى، خاصةً الأضرحة. (ar)
- Apsida (ze starořeckého ἁψίς / ápsis, v mn. č. ἀψίδες / ápsides - oblouk, zaoblení, obloha a lat. apsis či absis – výklenek) je oltářní nika obvykle půlkruhového půdorysu či ve tvaru podkovovy, může však mít také tvar pravoúhlý či polygonální. Kruhová apsida bývá zaklenutá konchou. Jako architektonický prvek vznikla v římské antické, respektive byzantské architektuře a byl používána především v předrománské, románské a románsko-gotické architektuře. (cs)
- Die Apsis (von altgriechisch ἁψίς hapsís „Gewölbe“ bzw. im ionischen Dialekt ἀψίς apsís; Plural ἀψίδες apsídes ‚Apsíden‘; als Singular kommt auch eine fälschlich vom Plural ‚Apsiden‘ abgeleitete Singularform Apside vor) ist ein im Grundriss halbkreisförmiger oder polygonaler Raumteil, der an einen Hauptraum anschließt und meist von einer Halbkuppel überwölbt wird. Seltener, aber in einigen Kulturräumen wie z. B. in England vorherrschend, sind rechteckige oder quadratische Apsiden. (de)
- In architecture, an apse (plural apses; from Latin absis 'arch, vault' from Ancient Greek ἀψίς apsis 'arch'; sometimes written apsis, plural apsides) is a semicircular recess covered with a hemispherical vault or semi-dome, also known as an exedra. In Byzantine, Romanesque, and Gothic Christian church (including cathedral and abbey) architecture, the term is applied to a semi-circular or polygonal termination of the main building at the liturgical east end (where the altar is), regardless of the shape of the roof, which may be flat, sloping, domed, or hemispherical. Smaller apses are found elsewhere, especially in shrines. (en)
- Apsido aŭ absido) estas duonronda funda parto de kristana preĝejo, formanta ekstremon de la navo kaj enhavanta la korusejon kaj altaron. Laŭ Francisko Azorín ĝi estas malantaŭa, duonronda parto de templo; la termino absido devenas el greka apsis (rado, volbo) kaj el la sekva latina absis, absidis. En la plej vastaj preĝejoj, kiel ekzemple katedraloj, ĉirkaŭ ĝi troviĝas , kaj al tiu malfermiĝantaj apsidaj preĝejetoj. (eo)
- El ábside es la parte de la iglesia situada en la cabecera, que acoge la mesa de altar. Generalmente tiene planta semicircular, pero puede ser también poligonal. Suele estar cubierto por algún tipo de bóveda que, en época románica, es de horno o cascarón. (es)
- Absidea eliza baten burualdean dagoen zatia da. Orokorrean oinplano erdi-zirkularrekoa izaten da, baina poligonalak topatzea ez da arraroa. Estalkia gangatua izaten da.Sinpleak izan daitezke edota oso konplexuak Compostelako Donejakueko katedralean bezala. (eu)
- San ailtireacht, ascaill bhoghtach leathchiorclach nó pholagónach in eaglais, ag ceann séipéil nó córlainne de ghnáth. Ó bhunús, is ann a bhíodh cathaoir an phraetóra i mbaisleac Rómhánach. (ga)
- Apse, kadang-kadang juga ditulis apsis (Yunani: αψις apsis, Latin: absis "lengkungan/kubah", Inggris: apse/apsis, jamak apses), adalah istilah dalam arsitektur untuk bagian bangunan yang melengkung ke dalam dan berbentuk setengah bundar yang tertutup oleh semi-kubah atau kubah setengah bulat. Pada arsitektur biara, katedral, dan gereja Kristen bergaya , Bizantium, dan Gothik, istilah ini digunakan untuk bagian berbentuk setengah lingkaran atau poligonal, yang terletak di ujung timur liturgi (yaitu tempat altar berada) pada bangunan utama. Penyebutan istilah ini terlepas dari bentuk atap bagian bangunan tersebut, yang mungkin saja berbentuk datar, miring, kubah, atau setengah bulat. (in)
- L'abside, du latin absis lui-même dérivé du grec ἁψίς / hapsís, « voûte, arcade », est une niche semi-circulaire couverte en général d'une voûte en cul-de-four. Elle est le plus souvent saillante. On la trouve dans des bâtiments monumentaux ou privés. Courante dans l'architecture romaine antique, en particulier dans les basiliques civiles, cette forme sera reprise dans les églises chrétiennes, où elle abrite en général le chœur et le sanctuaire. Dans les édifices chrétiens, elle est généralement orientée vers l'est, et elle termine le sanctuaire soit par un hémicycle, soit par des pans coupés, soit par un mur plat. (fr)
- アプス (apse)、またはラテン語で absis、または後陣は、壁面に穿たれた半円形、または多角形に窪んだ部分である。 ローマ建築に起源を持ち、宗教建築・世俗建築の双方において見られる。 (ja)
- 후진(後陣, Apse) 또는 애프스는 교회(성당) 건축에서 가장 깊숙히 위치해 있는 부분으로서, 내진 뒤에, 주보랑에 둘러싸인 반원형 공간이다. 예배자나 순례객, 관광객이 성당의 중앙 현관으로 들어와 신랑을 통해 바로 보는 정면이 후진이므로, 주로 이 곳에 제단이나 유물이 놓인다. 독일의 몇몇 로마네스크 교회에서는 서로 마주보는 양식으로(내진 뒤에, 배랑 뒤에) 후진을 두개 건축하는 모습도 보인다. (ko)
- L'abside (dal latino absis, apsis o hapsis, dal greco antico: ἁψίς, hapsís, «arco») è una struttura architettonica a pianta semicircolare o poligonale, parte di un edificio, spesso di una chiesa; l'abside è coperta da una volta, detta conca o catino absidale, che ha generalmente la forma di una semicupola (quarto di sfera). (it)
- Апси́да (от др.-греч. ἁψίς, ἁψῖδος — свод), абси́да (лат. absis) — примыкающий к основному объёму пониженный выступ здания, полукруглый, гранёный, прямоугольный или усложнённый в плане, перекрытый полукуполом (конхой) или сомкнутым полусводом. Как правило, этим термином обозначаются алтарные объёмы в церковной архитектуре. Небольшой пониженный выступ гранёной или полукруглой формы, примыкающий к основному объёму здания и не имеющий внутри себя алтаря, называется апсидиола. Впервые апсиды появились в древнеримских базиликах. (ru)
- O termo arquitectónico abside, (do latim absis ou absidis e originariamente do grego apsis ou apsidos, que significa arco ou abóbada), é a ala de um edifício (normalmente religioso) que se projeta para fora de forma semicilíndrica ou poliédrica e em que o remate superior é geralmente uma semicúpula (planta circular) ou abóbada (planta poligonal). Nas igrejas orientadas, este anexo é aberto para o interior (capela-mor) no seguimento do eixo da nave, situando-se na extremidade Leste. Após o altar, na área do coro, este anexo pode ainda acoplar absides mais pequenas (capelas radiantes). (pt)
- Апси́да (від грец. άψίς, род. відм. ἁψῖδος — «склепіння»), абсида (лат. absis < άψίς) — виступ будівлі, здебільшого півкруглий у плані (зовні іноді багатокутний або квадратний), перекритий півкуполом або замкнутим напівсклепінням. Уперше апсиди з'явились у давньоримських базиліках. У християнських церквах апсида — вівтарна частина, яка орієнтована зазвичай на схід. (uk)
- 半圓形后殿（法語：Abside,英語：Apse）在建筑学上是指一個覆蓋著半球形拱頂或半圓頂的建筑体。對於羅馬，拜占庭和哥特式的基督教修道院、主教座堂和教堂建築，該術語適用於東端主樓的所有半圓形或多角形后殿，不論其屋頂形狀是平的，傾斜，圓頂，或半球形。比如在天主教的西欧主教座堂建筑中，该部分是整个主教座堂建筑中不可或缺的。 後殿為半圓形隆起，可以加上半圓頂（也稱為半圓頂）或輻射狀拱頂。一個簡單的後殿很可能只是嵌入到牆的東端。東正教教堂可能有三重後殿，通常標誌著拜占庭的影響。 (zh)
- L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals. Acostuma a ser cobert amb una volta (sovint de quadrant d'esfera) i acostuma a trobar-se darrere de l'altar formant capelles. Quan un o diversos absis es troben en una posició secundària o són de dimensions reduïdes respecte a un altre del mateix edifici, hom parla d'absidioles. En aquest cas es poden disposar dins del conjunt edilici de moltes maneres, com ara obertes en forma radial al voltant d'un deambulatori. (ca)
- Een apsis of abside (absidiool) is een halfronde, of veelhoekige, nisvormige ruimte aan een basilica, kerk, kathedraal of tempel. In de prehistorie waren tempels vaak een samenstelling van absiden. Meestal bevond zich het altaar in een dergelijke omgang. De apsis was in de Romeinse tijd de plek in een basilica waar een bestuurder of rechter zat. Basilica's hadden een publieke functie als regeringsgebouw of als rechtsgebouw. Een voorbeeld van een dergelijke basilica is de Basilica van Constantijn in de Duitse stad Trier. (nl)
- Apsyda (lub absyda) – pomieszczenie na rzucie półkola, półelipsy lub wieloboku, dostawione do bryły budynku, często świątyni i otwarte do jej wnętrza. Zazwyczaj zamyka prezbiterium, czasem nawy boczne i ramiona transeptu lub westwerk. Apsyda jest zwykle mniejsza lub równa bryle części budynku, która jest przez nią zamknięta. Występowała już w architekturze rzymskiej, stąd przejęta przez chrześcijaństwo. Apsydy półkoliste występowały od wczesnego chrześcijaństwa do romanizmu. Gotyk stosował przeważnie wieloboczne zamknięcia naw, które czasem są też określane mianem apsyd. (pl)
- Absid kallas en halvrund eller mångkantig avslutning på koret, och där vanligen altarrummet är beläget, i många medeltida kyrkor. Absidernas historia går långt tillbaka i tiden. I grekisk och romersk antik arkitektur utformades absiden oftast som en anspråkslös nisch. Under senantiken började den framhävas mer och mer som en egentlig byggnadskropp, täcktes vanligen av en halvkupol (hjälmvalv) och placerades även vid sidoskeppens östra sida. En grupp av mindre absider, i till exempel en kapellkrans, bildar en så kallad absidiol. (sv)
|
_-_Busskirch_St_Martin_IMG_9213_ShiftN.jpg){kind=link}
_-_Voutes.jpg){kind=link}