| dbo:abstract
|
- صبغة جيمزا سميت بعد جستف جيمسا (عالم احياء دقيقة) وتستخدم في تحديد جينات الخلية وتشخيص الملاريا ولها استخدامات أخرى. (ar)
- La tinció de Giemsa és un mètode habitual per a l'examen de frotis sanguinis, talls histològics i altres tipus d'observació microscòpica de mostres biològiques. Fou creada per Gustav Giemsa (1867-1948) l'any 1904, mentre estudiava el plasmodi causant de la malària. Els antecedents històrics d'aquesta tinció es fonamenten principalment en els treballs de Caro, Koch, Romanowsky i Leishman. Utilitzant aquesta tinció i gràcies a l'obtenció d'una coloració forçada, Schaudinn i Hoffmann descobriren l'any 1905 el Treponema pallidum pallidum, espiroqueta causant de la sífilis venèria. Avui dia, conjuntament amb la tinció de Gram, serveix per la identificació microscòpica precoç de la sífilis secundària. Aquest mètode té utilitat sobretot per posar de manifest les rickèttsies localitzades dins de les cèl·lules hostes. La coloració de Giemsa es fa servir també per tenyir frotis de sang o de fluids corporals en l'examen de protozous (com el Trichomonas vaginalis). Fins fa uns anys era la tinció estàndard per identificar la Chlamydia trachomatis o el bacteri Gram-negatiu Klebsiella granulomatis (agent causal del granuloma veneri, una MTS tropical). Encara ara s'utilitza a l'hora d'observar determinades característiques morfològiques de la Yersinia pestis (forma en "pern de seguretat"). És el procediment més comú per tenyir el fong Pneumocystis jiroveci en les mostres de rentats bronco-alveolars. El diagnòstic diferencial d'algunes microfilariosis és difícil sense centrifugar de forma específica les mostres abans de tenyir-les. Es poden emprar, com variacions de la tinció, altres procediments com la tècnica de per paràsits sanguinis (que utilitza un líquid fixador isotònic i saponina), la qual té un baix cost i ofereix la possibilitat d'aïllar i identificar en el mateix sediment el paràsit principal, amb excepció dels trofozoïts joves i el Plasmodium falciparum. Una modificació de la clàssica tinció de Giemsa es la de . Un defecte conegut d'aquesta variant és que tenyeix malament els Pneumocystis i pot induir a errors en el diagnòstic. Aquest mètode de tinció permet també la tinció diferencial de zones amb un alt contingut d'ADN, i concretament d'unions A-T. Això permet distingir perfectament en un microscopi òptic el nucli cel·lular, els cromosomes durant la mitosi, i en alguns casos, fins i tot l'ADN mitocondrial (cinetoplast d'alguns protozous, com el Trypanosoma). Els cromosomes poden ser tractats amb diversos compostos químics que produeixen l'alternança de bandes clares i fosques al llarg dels cromosomes. Generalment, les mostres són desnaturalitzades amb tripsina abans d'iniciar el procés de tinció, com es fa en la tècnica d'hibridació in situ per fluorescència. També es poden incubar en un medi salí citratat calent o tractar-les amb una solució d'urea. Així s'extreuen unes proteïnes determinades que reaccionen i precipiten diferencialment amb la tiacina i l'eosina presents a la tinció. Cada cromosoma té un patró de bandes característic, permetent que aberracions estructurals com esborrats, duplicacions o subtils translocacions siguin detectades, igual que permet la identificació de cromosomes marcadors. Dita tècnica de tinció millorada (bandatge G) permet estudiar morfològicament les diferències entre les línies de cultius cel·lulars normals i les línies leucèmiques. Els citogenetistes també fan servir el procediment de G-banding per detectar alteracions cariotípiques en casos d'esterilitat. Un problema habitual observant mostres de sang amb la tinció de Wright-Giemsa és la formació de precipitats negres en el frotis si la sang ha estat massa temps preservada amb EDTA. La manca d'intensitat en la coloració acostuma a ser provocada per l'ús d'acetona en mal estat. Una altra modificació del mètode de Giemsa serveix per identificar histològicament l'Helicobacter pylori. En dermatopatologia és molt utilitzada la tinció orceïna àcida-Giemsa. Aquesta variant permet una bona diferenciació de les capes i estructures de la pell i fa innecessàries algunes tincions especials, com ara la tricròmica de Masson o la de plata metenamina. L'orceïna és un colorant particularment útil per avaluar les alteracions de les fibres elàstiques. L'OMS recomana dos tipus de tinció de Giemsa per tenyir les mostres de sang en campanyes d'identificació de la malalària, un mètode llarg i un de més curt, segons sigui el nombre de frotis a estudiar i les característiques del lloc. Altres investigadors han presentat modificacions que fan possible reduir el temps del procediment sense perdre qualitat diagnòstica. En tot cas, s'ha de tenir en compte que el pH de les solucions emprades és crític per obtenir una bona tinció i que cal respectar la caducitat del preparat comercial que fonamenta el procediment. Ja que l'aigua destil·lada és lleugerament àcida i requereix una dissolució amortidora per aconseguir un pH òptim, fet que augmenta el preu de la tinció i complica la seva metodologia, alguns investigadors proposen utilitzar determinades aigües embotellades comercials que tenen el mateix pH que la sang arterial humana per tenyir correctament els paràsits hemàtics. Un altre problema important és la presència d'eritròcits lisats a la tinció. Acostuma a ser resultat d'una inadequada fixació de la mostra amb metanol en males condicions, sovint per culpa de la humitat atmosfèrica. La tinció de Giemsa May-Grünwald és utilitzada per tenyir les cèl·lules de la sang i els teixits hematopoiètics. Pot adaptar-se per tenyir altres tipus de talls histològics. Cal esmentar que els colors finals obtinguts depenen molt del pH de les solucions de tinció i de les solucions de rentat, fet que comporta unes diferències tonals considerables. El pH òptim és de 6.5-6.8. Una alternativa a aquesta tinció, emprada en determinats frotis citopatològics pel seu baix cost, major simplicitat i bona qualitat de resultats, és la tinció combinada de Leishman-Giemsa. (ca)
- Giemsovo barvivo obsahuje azur, metylénovou modř a eosin rozpuštěné ve směsi glycerolu a metanolu. Tento roztok se před barvením ředí destilovanou vodou. Barvivo je vhodné k barvení mikroskopických preparátů - acidické struktury jsou zbarveny do odstínů červené barvy, bazické struktury do odstínů purpurové či modré. Je nejčastěji využíváno v ke znázornění prvoků a k barvení . Používá se však také k barvení některých bakterií či velkých virů. Po tomto barvení se buněčná jádra jeví červeně fialová, plazma epitelií a prvoků světle modrá, plazma leukocytů světle fialová, erytrocyty růžové nebo načervenalé a bakterie modrofialové. Preparát se na sklíčku fixuje zakápnutím čistým metylalkoholem po dobu cca půl minuty, následně se použije 5% roztoku čerstvého Giemsova činidla a vyčká se 20 až 30 minut na plné vybarvení. V případě časové tísně (histopatologická analýza na malárii či parazitární onemocnění) lze užít činidla, ředěného na 10%, v tomto případě je doba vybarvení 5-10 minut, jemnost vybarvení je ale horší. (cs)
- Die Giemsa-Färbung ist eine modifizierte Romanowsky-Färbung für methanolfixierte Knochenmark- und Blutausstriche und zytologisches Material (beispielsweise Urinsediment, Sputum), die dazu dient, verschiedene Zelltypen voneinander zu unterscheiden. Sie wurde von dem Hamburger Chemiker Gustav Giemsa 1904 eingeführt und nach ihm benannt. Die Giemsa-Lösung besteht aus einer Mischung der Farbstoffe , Azur B-Eosinat, Methylenblau-Eosinat und Methylenblauchlorid in Methanol mit Glycerin als Stabilisator. Sie wird deshalb auch als Azur-Eosin-Methylenblaulösung bezeichnet. Die Stärke der Färbung hängt von der genauen Zusammensetzung der Giemsa-Lösung ab. Zellkerne erscheinen in gefärbten Ausstrichen durch eine Komplexbildung der Farbstoffe mit der DNA purpurrot. Das Cytoplasma wird meistens bläulich dargestellt. Parasiten- bzw. Protozoen-Kerne erscheinen ebenfalls leuchtend rot. Das Färberesultat kann jedoch deutliche Unterschiede aufweisen. Es wird unter anderem durch den pH-Wert der Lösung und der Pufferlösung, die Puffersubstanzen, die Färbezeit und die Art der Fixierung beeinflusst. (de)
- Giemsa stain (/ˈɡiːmzə/), named after German chemist and bacteriologist Gustav Giemsa, is a nucleic acid stain used in cytogenetics and for the histopathological diagnosis of malaria and other parasites. (en)
- Giemsa tindaketa hematologian usu erabiltzen den tindaketa da, odolaren elementuak, besteak beste, aztertzeko. Odol-frotisak (protozooak eta parasitoak antzemateko), ebaketa histologikoak eta beste lagin biologikoak dira tindaketa honekin tratatzen direnak. asmatu zuen bere izena daraman tindaketa, 1904an, Plasmodium falciparum, malariaren eragilea, odol-frotisetan ikertzen ari zenean Giemsa tindaketa, besteak beste, oso erabilia da laborategietan honako mikrobio hauek edo egitura zelularrak ikusi ahal izateko:
* Plasmodium falciparum (malariaren sortzailea)
* zelulako kromosomak, mitosian
* Trypanosoma protozooa
*
* Rickettsia, zelula barneko bakterio parasitoa Tindaketa honen bi koloratzaile nagusiak (koloratzaile azidoa) eta metileno urdina (koloratzaile basikoa) dira. Hautsean saltzen da, eta laborategian egunero prestatu behar da, hautsa uretan disolbatuz (ordu gutxi batzuetan koloratzaileak bere ezaugarri kimikoak galtzen dituelako). Odol-frotisak aztertzeko, koloratzaile bota aurretik lagina finkatu behar da, metanola erabiliz. Hau da prozedura osoa :
* odol-frotisa prestatu, porta baten gainean
* gehitu metanola, lagina finkatzeko, eta utzi 5 minutu
* dekantatu, metanola kentzeko
* Giemsa koloratzailea bota, eta 25 minutu utzi
* urez garbitu
* utzi airean lehortzen, eta gero behatu mikroskopioan (eu)
- La tinción de Giemsa (pr. guímsa), ideada por el alemán Gustav Giemsa, es un método habitual para el examen de frotis sanguíneos, cortes histológicos y otro tipo de muestras biológicas.Este método tiene utilidad sobre todo para poner de manifiesto las rickettsias localizadas dentro de las células hospedadoras. La coloración de Giemsa se emplea también para teñir frotis de sangre en el examen para protozoos. Se pueden emplear, como variaciones, otras coloraciones como es la técnica de citoconcentración para parásitos sanguíneos, la cual tiene un bajo coste y ofrece la posibilidad de aislar e identificar en el mismo sedimento el parásito principal, con excepción de los trofozoitos jóvenes y el Plasmodium falciparum; también se emplea la tinción de Wright. Este método de tinción permite también la tinción diferencial de zonas con un alto contenido de ADN, y concretamente de uniones A-T. Esto permite distinguir perfectamente en microscopio óptico el núcleo celular, los cromosomas durante la mitosis, y en algunos casos, incluso el ADN mitocondrial (kinetoplasto de algunos protozoos, como Trypanosoma). Los cromosomas pueden ser tratados con varios compuestos químicos que producen la alternancia de bandas claras y oscuras a lo largo de los cromosomas. Cada cromosoma tiene un patrón de bandas característico, permitiendo que aberraciones estructurales como borrados, duplicaciones o sutiles translocaciones sean detectadas, al igual que permite la identificación de cromosomas marcadores. (es)
- Dalam bidang mikrobiologi, pewarnaan Giemsa adalah sebuah tehnik pewarnaan yang pertama kali dikembangkan oleh . Aplikasi utama pewarnaan Giemsa adalah sebagai tehnik standar untuk mewarnai parasit plasmodium penyebab malaria, selain itu tehnik ini juga digunakan dalam histologi karena mampu mewarnai kromatin, , , dan komponel sel lainnya dengan kualitas yang dinilai memuaskan. Selain itu, tehnik pewarnaan Giemsa juga merupakan tehnik dasar untuk mengklasifikasikan dalam . Lebih jauh lagi, tehnik pewarnaan Giemsa juga dapat digunakan untuk membedakan bakteri dengan fungi. Dalam tampilam mikroskop, hifa milik kapang akan menunjukkan warna ungu atau biru, setelah dilakukan pewarnaan. Tehnik pewarnaan Giemsa juga umum digunakan untuk mendeteksi nematoda penyebab filariasis (kaki gajah). Tinta Giemsa tersusun atas campuran pewarna eosin, , dan . Campuran methylene azure dan methylene blue akan membentuk yang membuat hasil pewarnaan menjadi lebih stabil. (in)
- Le giemsa est un colorant spécifique des chromosomes, constitué d'un mélange de deux colorants (bleu de méthylène et éosine) rose violacé. Le giemsa permet notamment de mettre en évidence les territoires chromosomiques. (en) (1867 – 1948) était à la fois chimiste et pharmacien. C'est dans les années 1900 qu'il développe la technique de coloration qui fut utile pour identifier dans les frottis sanguins le parasite de la malaria, Plasmodium falciparum. On effectue cette coloration en général sur des leucocytes traité chimiquement pour stimuler la mitose, qui est ensuite bloquée au niveau de la métaphase par la colchicine. On réalise alors la lyse hypotonique des cellules pour récupérer les chromosomes métaphasiques et les colorer. On distingue plusieurs types de coloration. La coloration Giemsa par dénaturation enzymatique par la trypsine (ou GTG banding) met en évidence des bandes dites bandes G. La coloration par dénaturation thermique à 87 °C (ou RHG banding, pour Reverse banding using Heat and Giemsa) colore des bandes dites « bandes R ». Les bandes G sont particulièrement riches en adénine et en thymine, tandis que les bandes R sont riches en guanine et cytosine. (fr)
- ギムザ染色（ギムザせんしょく、英: Giemsa stain）は、血液標本染色法の1つ。マラリア研究の先駆である医学者、グスタフ・フォン・ギムザ（Gustav von Giemsa、1867年 - 1948年）の名を取って「ギムザ染色」と呼ぶ。 ドイツ・ハンブルクの熱帯病研究所にて、マラリア原虫の染色法として開発された。現在も臨床現場で広く用いられている。 (ja)
- La colorazione di Giemsa si basa sulla differenziazione dei costituenti cellulari che hanno reazione basica, i quali fissano l'eosina (acida) colorandosi in rosso-arancio. Gli altri componenti cellulari aventi reazione acida si colorano in blu, con i prodotti di ossidazione del blu di metilene azzurri (basici).La colorazione di Giemsa è un sistema che viene utilizzato anche in parassitologia al fine di individuare parassiti. Nella citogenetica, invece la colorazione Giemsa è utilizzata per effettuare i bandeggi cromosomici. (it)
- 김사 염색(Giemsa stain, /ˈɡiːmzə/)은 독일의 화학자이자 세균학자인 의 이름을 따서 명명되었으며 과 말라리아나 기타 기생충의 조직병리학적 진단에 사용되는 핵산 염색법이다. (ko)
- Giemsa-kleuring, vernoemd naar Gustav Giemsa, een vroege malarioloog, wordt gebruikt voor de histopathologische diagnose van malaria en andere spirocheten en bloedparasieten die onder de protozoa vallen. Het is een mengsel van methyleenblauw en eosine. Normaal gesproken wordt de kleuringsvloeistof gemaakt door commercieel verkrijgbaar Giemsapoeder op te lossen in water. (nl)
- Окрашивание по Романовскому — Гимзе — цитологический метод окрашивания микроорганизмов, клеточных структур и тканей различных видов (в том числе крови) для изучения методом световой микроскопии. Предложена в 1904 году Густавом Гимзой. В авторской версии название красителя — «Giemsasche Lösung für die Romanowsky Färbung» (Раствор Гимзы для окраски по Романовскому). Окрашивает ацидофильные образования в различные оттенки красного цвета, базофильные — в цвета от пурпурного до синего. (ru)
- Фарбування за Романовським—Гімзою (нім. Giemsasche Lösung für die Romanowsky Färbung) — цитологічний метод фарбування мікроорганізмів, клітинних структур і різних тканин, включаючи кров, для вивчення методом оптичної мікроскопії. Запропоновано в 1904 році Густавом Гімзою. Гімза назвав барвник «Розчином Гімзи для забарвлення за Романовським». Забарвлює ацидофільні утворення в різні відтінки червоного кольору, базофільні — в кольори від пурпурного до синього. (uk)
- Coloração ou corante de Giemsa (/ ɡiːmsə /), em homenagem ao químico alemão e bacteriologista Gustav Giemsa, é usado em citogenética e para o diagnóstico histopatológico de malária e outros parasitas. A coloração de Giemsa é um membro do grupo de colorações de Romanowski, que são definidas como sendo o precipitado negro formado pela adição de soluções aquosas de azul de metileno e eosina Y, dissolvidas para o uso em metanol. As variantes do grupo de colorações de Romanowski diferem no grau de oxidação (policromagem) da coloração de azul de metileno antes da precipitação. A classe de coloração foi originalmente projetada para incorporar coloração citoplasmática (rosa, fruto da eosina Y) com coloração nuclear (azul, dos alterados do azul de metileno) e fixação como um único passo para esfregaços e filmes finos de tecido ( preparações estendidas de omento). Pequenas modificações da concentração de colorações de trabalho e tempo de coloração foram feitas ao longo dos anos para seções de tecidos fixas. Os pós das misturas corantes das colorações de Romanowski são extremamente tediosas de serem preparadas laboratorialmente, e são melhor adquiridas como corantes de estoque pré-fabricados comercialmente disponíveis. (pt)
- 吉姆萨染液（英語：Giemsa stain）是一种用于染色体的染色方法。它是的改进版本。以它的发明者，德国汉堡科学家古斯塔夫·吉姆沙命名。染色物质Giemsa与DNA上的磷酸机团结合，可以用于产生G显带并制作染色体组型图。通过后者，可以观察到染色体变异，如缺失，易位等。 吉姆薩在A-T丰富的区段结合率高，通过显微镜可以观察到该区段呈暗带。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- صبغة جيمزا سميت بعد جستف جيمسا (عالم احياء دقيقة) وتستخدم في تحديد جينات الخلية وتشخيص الملاريا ولها استخدامات أخرى. (ar)
- Giemsa stain (/ˈɡiːmzə/), named after German chemist and bacteriologist Gustav Giemsa, is a nucleic acid stain used in cytogenetics and for the histopathological diagnosis of malaria and other parasites. (en)
- ギムザ染色（ギムザせんしょく、英: Giemsa stain）は、血液標本染色法の1つ。マラリア研究の先駆である医学者、グスタフ・フォン・ギムザ（Gustav von Giemsa、1867年 - 1948年）の名を取って「ギムザ染色」と呼ぶ。 ドイツ・ハンブルクの熱帯病研究所にて、マラリア原虫の染色法として開発された。現在も臨床現場で広く用いられている。 (ja)
- La colorazione di Giemsa si basa sulla differenziazione dei costituenti cellulari che hanno reazione basica, i quali fissano l'eosina (acida) colorandosi in rosso-arancio. Gli altri componenti cellulari aventi reazione acida si colorano in blu, con i prodotti di ossidazione del blu di metilene azzurri (basici).La colorazione di Giemsa è un sistema che viene utilizzato anche in parassitologia al fine di individuare parassiti. Nella citogenetica, invece la colorazione Giemsa è utilizzata per effettuare i bandeggi cromosomici. (it)
- 김사 염색(Giemsa stain, /ˈɡiːmzə/)은 독일의 화학자이자 세균학자인 의 이름을 따서 명명되었으며 과 말라리아나 기타 기생충의 조직병리학적 진단에 사용되는 핵산 염색법이다. (ko)
- Giemsa-kleuring, vernoemd naar Gustav Giemsa, een vroege malarioloog, wordt gebruikt voor de histopathologische diagnose van malaria en andere spirocheten en bloedparasieten die onder de protozoa vallen. Het is een mengsel van methyleenblauw en eosine. Normaal gesproken wordt de kleuringsvloeistof gemaakt door commercieel verkrijgbaar Giemsapoeder op te lossen in water. (nl)
- Окрашивание по Романовскому — Гимзе — цитологический метод окрашивания микроорганизмов, клеточных структур и тканей различных видов (в том числе крови) для изучения методом световой микроскопии. Предложена в 1904 году Густавом Гимзой. В авторской версии название красителя — «Giemsasche Lösung für die Romanowsky Färbung» (Раствор Гимзы для окраски по Романовскому). Окрашивает ацидофильные образования в различные оттенки красного цвета, базофильные — в цвета от пурпурного до синего. (ru)
- Фарбування за Романовським—Гімзою (нім. Giemsasche Lösung für die Romanowsky Färbung) — цитологічний метод фарбування мікроорганізмів, клітинних структур і різних тканин, включаючи кров, для вивчення методом оптичної мікроскопії. Запропоновано в 1904 році Густавом Гімзою. Гімза назвав барвник «Розчином Гімзи для забарвлення за Романовським». Забарвлює ацидофільні утворення в різні відтінки червоного кольору, базофільні — в кольори від пурпурного до синього. (uk)
- 吉姆萨染液（英語：Giemsa stain）是一种用于染色体的染色方法。它是的改进版本。以它的发明者，德国汉堡科学家古斯塔夫·吉姆沙命名。染色物质Giemsa与DNA上的磷酸机团结合，可以用于产生G显带并制作染色体组型图。通过后者，可以观察到染色体变异，如缺失，易位等。 吉姆薩在A-T丰富的区段结合率高，通过显微镜可以观察到该区段呈暗带。 (zh)
- La tinció de Giemsa és un mètode habitual per a l'examen de frotis sanguinis, talls histològics i altres tipus d'observació microscòpica de mostres biològiques. Fou creada per Gustav Giemsa (1867-1948) l'any 1904, mentre estudiava el plasmodi causant de la malària. Els antecedents històrics d'aquesta tinció es fonamenten principalment en els treballs de Caro, Koch, Romanowsky i Leishman. Utilitzant aquesta tinció i gràcies a l'obtenció d'una coloració forçada, Schaudinn i Hoffmann descobriren l'any 1905 el Treponema pallidum pallidum, espiroqueta causant de la sífilis venèria. Avui dia, conjuntament amb la tinció de Gram, serveix per la identificació microscòpica precoç de la sífilis secundària. (ca)
- Giemsovo barvivo obsahuje azur, metylénovou modř a eosin rozpuštěné ve směsi glycerolu a metanolu. Tento roztok se před barvením ředí destilovanou vodou. Barvivo je vhodné k barvení mikroskopických preparátů - acidické struktury jsou zbarveny do odstínů červené barvy, bazické struktury do odstínů purpurové či modré. Je nejčastěji využíváno v ke znázornění prvoků a k barvení . Používá se však také k barvení některých bakterií či velkých virů. (cs)
- Die Giemsa-Färbung ist eine modifizierte Romanowsky-Färbung für methanolfixierte Knochenmark- und Blutausstriche und zytologisches Material (beispielsweise Urinsediment, Sputum), die dazu dient, verschiedene Zelltypen voneinander zu unterscheiden. Sie wurde von dem Hamburger Chemiker Gustav Giemsa 1904 eingeführt und nach ihm benannt. Die Giemsa-Lösung besteht aus einer Mischung der Farbstoffe , Azur B-Eosinat, Methylenblau-Eosinat und Methylenblauchlorid in Methanol mit Glycerin als Stabilisator. Sie wird deshalb auch als Azur-Eosin-Methylenblaulösung bezeichnet. (de)
- La tinción de Giemsa (pr. guímsa), ideada por el alemán Gustav Giemsa, es un método habitual para el examen de frotis sanguíneos, cortes histológicos y otro tipo de muestras biológicas.Este método tiene utilidad sobre todo para poner de manifiesto las rickettsias localizadas dentro de las células hospedadoras. La coloración de Giemsa se emplea también para teñir frotis de sangre en el examen para protozoos. Se pueden emplear, como variaciones, otras coloraciones como es la técnica de citoconcentración para parásitos sanguíneos, la cual tiene un bajo coste y ofrece la posibilidad de aislar e identificar en el mismo sedimento el parásito principal, con excepción de los trofozoitos jóvenes y el Plasmodium falciparum; también se emplea la tinción de Wright. (es)
- Giemsa tindaketa hematologian usu erabiltzen den tindaketa da, odolaren elementuak, besteak beste, aztertzeko. Odol-frotisak (protozooak eta parasitoak antzemateko), ebaketa histologikoak eta beste lagin biologikoak dira tindaketa honekin tratatzen direnak. asmatu zuen bere izena daraman tindaketa, 1904an, Plasmodium falciparum, malariaren eragilea, odol-frotisetan ikertzen ari zenean Giemsa tindaketa, besteak beste, oso erabilia da laborategietan honako mikrobio hauek edo egitura zelularrak ikusi ahal izateko: (eu)
- Dalam bidang mikrobiologi, pewarnaan Giemsa adalah sebuah tehnik pewarnaan yang pertama kali dikembangkan oleh . Aplikasi utama pewarnaan Giemsa adalah sebagai tehnik standar untuk mewarnai parasit plasmodium penyebab malaria, selain itu tehnik ini juga digunakan dalam histologi karena mampu mewarnai kromatin, , , dan komponel sel lainnya dengan kualitas yang dinilai memuaskan. Selain itu, tehnik pewarnaan Giemsa juga merupakan tehnik dasar untuk mengklasifikasikan dalam . Lebih jauh lagi, tehnik pewarnaan Giemsa juga dapat digunakan untuk membedakan bakteri dengan fungi. Dalam tampilam mikroskop, hifa milik kapang akan menunjukkan warna ungu atau biru, setelah dilakukan pewarnaan. (in)
- Le giemsa est un colorant spécifique des chromosomes, constitué d'un mélange de deux colorants (bleu de méthylène et éosine) rose violacé. Le giemsa permet notamment de mettre en évidence les territoires chromosomiques. (en) (1867 – 1948) était à la fois chimiste et pharmacien. C'est dans les années 1900 qu'il développe la technique de coloration qui fut utile pour identifier dans les frottis sanguins le parasite de la malaria, Plasmodium falciparum. (fr)
- Coloração ou corante de Giemsa (/ ɡiːmsə /), em homenagem ao químico alemão e bacteriologista Gustav Giemsa, é usado em citogenética e para o diagnóstico histopatológico de malária e outros parasitas. A coloração de Giemsa é um membro do grupo de colorações de Romanowski, que são definidas como sendo o precipitado negro formado pela adição de soluções aquosas de azul de metileno e eosina Y, dissolvidas para o uso em metanol. As variantes do grupo de colorações de Romanowski diferem no grau de oxidação (policromagem) da coloração de azul de metileno antes da precipitação. (pt)
|
