Vés al contingut

Gla: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
 
(17 revisions intermèdies per 11 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{vegeu lliure|Per a l'antiga ciutat grega, vegeu '''[[Gla (Grècia)]]'''.}}
{{vegeu lliure|Per a l'antiga ciutat grega, vegeu '''[[Gla (Grècia)]]'''.}}
[[Fitxer:Gla.JPG|thumb|Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja]]
[[Fitxer:Gla.JPG|miniatura|Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja]]
[[Fitxer:Quercus_ithaburensis_ssp.macrolepis_MHNT.BOT.2004.0.80.jpg|thumb|Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis''
[[Fitxer:Quercus_ithaburensis_ssp.macrolepis_MHNT.BOT.2004.0.80.jpg|miniatura|Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis''
]]
]]
La '''gla''', '''aglà''' (del [[llatí]] ''glans'' ''id.'') o '''bellota''' (de l'[[àrab]] ''ballūta'', [[Quercus ilex|alzina]]) és un fruit característic de les plantes del gènere ''[[Quercus]]'' (família [[Fagaceae]]).<ref>{{DIEC|gla}}</ref><ref>{{DIEC|aglà}}</ref><ref>{{DIEC|bellota}}</ref><ref>{{GEC|0112130|gla}}</ref>
La '''gla''' (f.) —i, dialectalment, '''aglà''' (m. o f.) (del [[llatí]] ''glans'' ''id.'') o '''bellota''' (f., de l'[[àrab]] ''ballūta'')—, [[Quercus ilex|alzina]], és una [[fruita seca]] característica de les plantes del gènere ''[[Quercus]]'' (família [[Fagaceae]]).<ref>{{DIEC|gla}}</ref><ref>{{DIEC|aglà}}</ref><ref>{{DIEC|bellota}}</ref><ref>{{GEC|0112130|gla}}</ref>


Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'[[Quercus ilex|alzina]], la [[carrasca]], la [[Quercus suber|surera]] i totes les espècies de [[roure]]s i [[arbust]]s com [[garric]], que fa es glans més grosses.
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries —com l'[[Quercus ilex|alzina]], la [[carrasca]], la [[Quercus suber|surera]] i totes les espècies de [[roure]]s— i [[mata (botànica)|mates]] com el [[garric]], que fa les glans més grosses.


Les glans d'alzines i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguitat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt amb elles fins i tot millor si estan corcades (la majoria ho estan). A Espanya la devesa es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. Les glans de la carrasca que són més dolces que les d'alzina de vegades encara es consumeixen crues o torrades
Les glans d'alzines i roures es destinaven ja a l'antiguitat a alimentar ramats de [[porc]]s, [[anyell|ovelles]] i [[cabra|cabres]]. A Espanya la [[devesa]] es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina i es poden consumir crues o torrades


Segons [[Estrabó]] els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.
Segons [[Estrabó]], els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.
{{cita|Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina deixant-les assecar, triturant-les i fabricant amb elles un pa que es conserva un temps.}}
{{cita|Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina, que deixen assecar, les molen i en fabriquen un pa que es conserva un temps.}}


{{VT|Corc de les glans}}
{{VT|Corc de les glans}}


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}
⚫
{{Commonscat|Quercus|Glans}}


{{Viquidites|Gla}}
⚫
{{Commonscat}}
{{Esborrany de biologia}}
{{Esborrany de biologia}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|gla}}


{{cal coor}}
[[Categoria:Fruits]]
[[Categoria:Fruits]]

Revisió de 12:06, 18 març 2022

Per a l'antiga ciutat grega, vegeu Gla (Grècia).
Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja
Glans de Quercus ithaburensis ssp. macrolepis

La gla (f.) —i, dialectalment, aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta)—, alzina, és una fruita seca característica de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).[1][2][3][4]

Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries —com l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures— i mates com el garric, que fa les glans més grosses.

Les glans d'alzines i roures es destinaven ja a l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres. A Espanya la devesa es manté a Extremadura i Andalusia. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina i es poden consumir crues o torrades

Segons Estrabó, els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.

« Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina, que deixen assecar, les molen i en fabriquen un pa que es conserva un temps. »
Vegeu també: Corc de les glans

Referències

[modifica]
  1. ↑ «gla». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ «aglà». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. ↑ «bellota». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. ↑ «Gla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Gla
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gla

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gla&oldid=29719692»