Gla: diferència entre les revisions
Aparença
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
(43 revisions intermèdies per 26 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR}} |
|||
{{vegeu lliure|Per a l'antiga ciutat grega, vegeu '''[[Gla (Grècia)]]'''.}} |
{{vegeu lliure|Per a l'antiga ciutat grega, vegeu '''[[Gla (Grècia)]]'''.}} |
||
[[Fitxer:Gla.JPG|miniatura|Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja]] |
|||
[[Image:Acorns_in_Scotland.jpg|thumb|right|glans a Escòcia.]] |
|||
[[Fitxer:Quercus_ithaburensis_ssp.macrolepis_MHNT.BOT.2004.0.80.jpg|miniatura|Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis'' |
|||
⚫ | |||
]] |
|||
⚫ | La '''gla''' (f.) —i, dialectalment, '''aglà''' (m. o f.) (del [[llatí]] ''glans'' ''id.'') o '''bellota''' (f., de l'[[àrab]] ''ballūta'')—, [[Quercus ilex|alzina]], és una [[fruita seca]] característica de les plantes del gènere ''[[Quercus]]'' (família [[Fagaceae]]).<ref>{{DIEC|gla}}</ref><ref>{{DIEC|aglà}}</ref><ref>{{DIEC|bellota}}</ref><ref>{{GEC|0112130|gla}}</ref> |
||
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries |
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries —com l'[[Quercus ilex|alzina]], la [[carrasca]], la [[Quercus suber|surera]] i totes les espècies de [[roure]]s— i [[mata (botànica)|mates]] com el [[garric]], que fa les glans més grosses. |
||
Les glans d'alzines i roures es destinaven ja a l'antiguitat a alimentar ramats de [[porc]]s, [[anyell|ovelles]] i [[cabra|cabres]]. A Espanya la [[devesa]] es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina i es poden consumir crues o torrades |
|||
Dins les espècies de ''Quercus'' arbustives el [[garric]] fa les glans més grosses que les alzines i els roures. |
|||
⚫ | |||
Les bellotes d'alzines i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguitat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt amb elles fins i tot millor si estan corcades (la majoria ho estan). |
|||
⚫ | |||
{{VT|Corc de les glans}} |
|||
A Espanya la devesa es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. |
|||
== Referències == |
|||
⚫ | |||
{{Referències}} |
|||
{{Viquidites|Gla}} |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
{{Esborrany de biologia}} |
|||
Les bellotes de la carrasca que són més dolces que les d'alzina de vegades encara es consumeixen crues o torrades. |
|||
{{Autoritat}} |
|||
{{Viccionari-lateral|gla}} |
|||
==Enllaços externs== |
|||
⚫ | |||
[[Categoria:Fruits]] |
[[Categoria:Fruits]] |
||
[[an:Glan]] |
|||
[[ast:Llande]] |
|||
[[bg:Жълъд]] |
|||
[[chr:ᎫᎴ]] |
|||
[[cs:Žalud (plod)]] |
|||
[[da:Agern]] |
|||
[[en:Acorn]] |
|||
[[eo:Glano]] |
|||
[[es:Bellota]] |
|||
[[et:Tõru]] |
|||
[[eu:Ezkur]] |
|||
[[fr:Gland (fruit)]] |
|||
[[gl:Landra]] |
|||
[[he:בלוט]] |
|||
[[hu:Makk]] |
|||
[[id:Acorn]] |
|||
[[it:Ghianda]] |
|||
[[ja:ドングリ]] |
|||
[[ko:도토리]] |
|||
[[la:Glans (fructus)]] |
|||
[[lt:Gilė]] |
|||
[[nah:Āhuatomatl]] |
|||
[[nap:Cugliandra]] |
|||
[[nl:Eikel (vrucht)]] |
|||
[[oc:Agland]] |
|||
[[pl:Żołądź (botanika)]] |
|||
[[pt:Bolota]] |
|||
[[ro:Ghindă]] |
|||
[[ru:Жёлудь]] |
|||
[[scn:Agghiànnara]] |
|||
[[simple:Acorn]] |
|||
[[sr:Жир]] |
|||
[[szl:Ajchel]] |
|||
[[tl:Ensina]] |
|||
[[tr:Palamut (yemiş)]] |
|||
[[zh:栓皮櫟]] |
Revisió del 11:06, 18 març 2022
Per a l'antiga ciutat grega, vegeu Gla (Grècia). |
La gla (f.) —i, dialectalment, aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta)—, alzina, és una fruita seca característica de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).[1][2][3][4]
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries —com l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures— i mates com el garric, que fa les glans més grosses.
Les glans d'alzines i roures es destinaven ja a l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres. A Espanya la devesa es manté a Extremadura i Andalusia. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina i es poden consumir crues o torrades
Segons Estrabó, els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.
« | Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina, que deixen assecar, les molen i en fabriquen un pa que es conserva un temps. | » |
Referències
- ↑ «gla». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «aglà». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «bellota». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Gla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.