Vés al contingut

Gla: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
(43 revisions intermèdies per 26 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{FR}}
{{vegeu lliure|Per a l'antiga ciutat grega, vegeu '''[[Gla (Grècia)]]'''.}}
{{vegeu lliure|Per a l'antiga ciutat grega, vegeu '''[[Gla (Grècia)]]'''.}}
[[Fitxer:Gla.JPG|miniatura|Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja]]
[[Image:Acorns_in_Scotland.jpg|thumb|right|glans a Escòcia.]]
[[Fitxer:Quercus_ithaburensis_ssp.macrolepis_MHNT.BOT.2004.0.80.jpg|miniatura|Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis''
La '''gla''', '''aglà''' (del [[llatí]] ''glans'' "gland") o '''bellota''' (de l' [[àrab]] ''ballūta'', [[Quercus ilex|alzina]]) es un fruit característic de les plantes del gènere ''[[Quercus]]'' (família [[Fagaceae]]).
]]
La '''gla''' (f.) —i, dialectalment, '''aglà''' (m. o f.) (del [[llatí]] ''glans'' ''id.'') o '''bellota''' (f., de l'[[àrab]] ''ballūta'')—, [[Quercus ilex|alzina]], és una [[fruita seca]] característica de les plantes del gènere ''[[Quercus]]'' (família [[Fagaceae]]).<ref>{{DIEC|gla}}</ref><ref>{{DIEC|aglà}}</ref><ref>{{DIEC|bellota}}</ref><ref>{{GEC|0112130|gla}}</ref>


Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries que fan aglans: l'[[Quercus ilex|alzina]],la [[carrasca]], la [[Quercus suber|surera]] i totes les espècies de [[roure]]s.
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries —com l'[[Quercus ilex|alzina]], la [[carrasca]], la [[Quercus suber|surera]] i totes les espècies de [[roure]]s— i [[mata (botànica)|mates]] com el [[garric]], que fa les glans més grosses.


Les glans d'alzines i roures es destinaven ja a l'antiguitat a alimentar ramats de [[porc]]s, [[anyell|ovelles]] i [[cabra|cabres]]. A Espanya la [[devesa]] es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina i es poden consumir crues o torrades
Dins les espècies de ''Quercus'' arbustives el [[garric]] fa les glans més grosses que les alzines i els roures.


Segons [[Estrabó]], els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.
Les bellotes d'alzines i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguitat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt amb elles fins i tot millor si estan corcades (la majoria ho estan).
{{cita|Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina, que deixen assecar, les molen i en fabriquen un pa que es conserva un temps.}}


{{VT|Corc de les glans}}
A Espanya la devesa es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]].


== Referències ==
Segons [[Estrabó]] els habitants d'Hispània feien una mena de pa de les bellotes.
{{Referències}}


{{Viquidites|Gla}}
{{cita|"Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina deixant-les assecar, triturant-les i fabricant amb elles un pa que es conserva un temps."}}
{{Commonscat}}

{{Esborrany de biologia}}
Les bellotes de la carrasca que són més dolces que les d'alzina de vegades encara es consumeixen crues o torrades.
{{Autoritat}}

{{Viccionari-lateral|gla}}
==Enllaços externs==
{{Commonscat|Quercus|Glans}}


[[Categoria:Fruits]]
[[Categoria:Fruits]]

[[an:Glan]]
[[ast:Llande]]
[[bg:Жълъд]]
[[chr:ᎫᎴ]]
[[cs:Žalud (plod)]]
[[da:Agern]]
[[en:Acorn]]
[[eo:Glano]]
[[es:Bellota]]
[[et:Tõru]]
[[eu:Ezkur]]
[[fr:Gland (fruit)]]
[[gl:Landra]]
[[he:בלוט]]
[[hu:Makk]]
[[id:Acorn]]
[[it:Ghianda]]
[[ja:ドングリ]]
[[ko:도토리]]
[[la:Glans (fructus)]]
[[lt:Gilė]]
[[nah:Āhuatomatl]]
[[nap:Cugliandra]]
[[nl:Eikel (vrucht)]]
[[oc:Agland]]
[[pl:Żołądź (botanika)]]
[[pt:Bolota]]
[[ro:Ghindă]]
[[ru:Жёлудь]]
[[scn:Agghiànnara]]
[[simple:Acorn]]
[[sr:Жир]]
[[szl:Ajchel]]
[[tl:Ensina]]
[[tr:Palamut (yemiş)]]
[[zh:栓皮櫟]]

Revisió del 11:06, 18 març 2022

Per a l'antiga ciutat grega, vegeu Gla (Grècia).
Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja
Glans de Quercus ithaburensis ssp. macrolepis

La gla (f.) —i, dialectalment, aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta)—, alzina, és una fruita seca característica de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).[1][2][3][4]

Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries —com l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures— i mates com el garric, que fa les glans més grosses.

Les glans d'alzines i roures es destinaven ja a l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres. A Espanya la devesa es manté a Extremadura i Andalusia. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina i es poden consumir crues o torrades

Segons Estrabó, els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.

« Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina, que deixen assecar, les molen i en fabriquen un pa que es conserva un temps. »

Referències