Temisto (mitologia): diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Temisto''' (en grec antic Θεμιστώ), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipseu, fill al seu torn del déu-...». |
mCap resum de modificació |
||
| (10 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{confusió|Temisto}} |
|||
{{infotaula personatge}} |
|||
'''Temisto''' (en [[grec antic]] Θεμιστώ), va ser, segons la [[mitologia grega]], una filla d'[[Hipseu (mitologia)|Hipseu]], fill al seu torn del déu-riu [[Peneu]] i de [[Creüsa (filla de Gea)|Creüsa]]. |
'''Temisto''' (en [[grec antic]] Θεμιστώ), va ser, segons la [[mitologia grega]], una filla d'[[Hipseu (mitologia)|Hipseu]], fill al seu torn del déu-riu [[Peneu]] i de [[Creüsa (filla de Gea)|Creüsa]]. |
||
Va ser la tercera dona d'[[Atamant]], un dels fills d'[[Èol (fill d'Hel·lè)|Èol]] i [[Enàrete]]. Amb ell va tenir quatre fills, Leucó, Eritri, Esqueneu i Ptous.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=510 i 62|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> [[Gai Juli Higí|Higí]], seguint una obra perduda d'[[Eurípides]], diu que només va tenir dos fills, Orcomen i Esfingi.<ref>Higí. ''Faules''. 1, 1-2</ref> |
Va ser la tercera dona d'[[Atamant]], un dels fills d'[[Èol (fill d'Hel·lè)|Èol]] i [[Enàrete]]. Amb ell va tenir quatre fills, [[Leucó (mitologia)|Leucó]], Eritri, [[Esqueneu]] i Ptous.<ref name=:0>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=510 i 62|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> [[Gai Juli Higí|Higí]], seguint una obra perduda d'[[Eurípides]], diu que només va tenir dos fills, Orcomen i Esfingi.<ref>Higí. ''Faules''. 1, 1-2</ref> Una tradició [[Beocis|beòcia]] la fa mare d'[[Atalanta de Beòcia|Atalanta]]. |
||
Eurípides, en una tragèdia perduda, ''Ino'', tractava del tercer casament d'Atamant, amb Temisto, la filla d'Hipseu. En aquesta obra, [[Ino]] havia marxat a la muntanya, després del fracàs del sacrifici de [[Frixos]]. Allà va trobar les [[bacants]] que estaven al servei de [[Dionís]], i s'hi uní. Atamant, pensant que era morta, es va casar amb Temisto. Però Ino va tornar en secret i es va donar a conèixer a Atamant, que la va fer entrar al palau com a serventa. Temisto va saber que la seva rival no era morta, però no va poder.la trobar. Va voler matar els fills d'Ino i va ordenar a la nova serventa que vestís de negre els fills de |
Eurípides, en una tragèdia perduda, ''Ino'', tractava del tercer casament d'Atamant, amb Temisto, la filla d'Hipseu. En aquesta obra, [[Ino]] havia marxat a la muntanya, després del fracàs del sacrifici de [[Frixos]]. Allà va trobar les [[bacants]] que estaven al servei de [[Dionís]], i s'hi uní. Atamant, pensant que era morta, es va casar amb Temisto. Però Ino va tornar en secret i es va donar a conèixer a Atamant, que la va fer entrar al palau com a serventa. Temisto va saber que la seva rival no era morta, però no va poder.la trobar. Va voler matar els fills d'Ino i va ordenar a la nova serventa que vestís de negre els fills de l'anterior muller d'Atamant i de blanc els seus dos fills, Orcomen i Esfingi, per poder-los distingir a la nit. La falsa esclava va canviar els vestits, i Temisto va matar els seus propis fills i els d'Ino es van salvar. Temisto es va suïcidar.<ref name=:0/> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió de 10:55, 26 maig 2022
| Tipus | personatge de la mitologia grega  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Posidó |
| Cònjuge | Atamant |
| Mare | Chlidanope (en)  |
| Pare | Hipseu |
| Fills | Ptous, Leucó, Schoeneus, Erythrios, Eurycleia, Leuconoe i Erythroe (en) |
Temisto (en grec antic Θεμιστώ), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipseu, fill al seu torn del déu-riu Peneu i de Creüsa.
Va ser la tercera dona d'Atamant, un dels fills d'Èol i Enàrete. Amb ell va tenir quatre fills, Leucó, Eritri, Esqueneu i Ptous.[1] Higí, seguint una obra perduda d'Eurípides, diu que només va tenir dos fills, Orcomen i Esfingi.[2] Una tradició beòcia la fa mare d'Atalanta.
Eurípides, en una tragèdia perduda, Ino, tractava del tercer casament d'Atamant, amb Temisto, la filla d'Hipseu. En aquesta obra, Ino havia marxat a la muntanya, després del fracàs del sacrifici de Frixos. Allà va trobar les bacants que estaven al servei de Dionís, i s'hi uní. Atamant, pensant que era morta, es va casar amb Temisto. Però Ino va tornar en secret i es va donar a conèixer a Atamant, que la va fer entrar al palau com a serventa. Temisto va saber que la seva rival no era morta, però no va poder.la trobar. Va voler matar els fills d'Ino i va ordenar a la nova serventa que vestís de negre els fills de l'anterior muller d'Atamant i de blanc els seus dos fills, Orcomen i Esfingi, per poder-los distingir a la nit. La falsa esclava va canviar els vestits, i Temisto va matar els seus propis fills i els d'Ino es van salvar. Temisto es va suïcidar.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 510 i 62. ISBN 9788496061972.
- ↑ Higí. Faules. 1, 1-2