Anodització: diferència entre les revisions
m Afegida Categoria:Recobriments usant HotCat |
|||
| (19 revisions intermèdies per 12 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| ⚫ | |||
{{Inacabat}} |
|||
| ⚫ | |||
L''''anodització''' és un tractament superficial de protecció aplicable a peces d'[[alumini]] i altres metalls o aliatges consistent en la creació d'una capa d'òxid superficial més gran que la que es formaria naturalment. |
L''''anodització''' és un tractament superficial de protecció aplicable a peces d'[[alumini]] i altres metalls o aliatges consistent en la creació d'una capa d'òxid superficial més gran que la que es formaria naturalment. |
||
L'anodització permet obtenir una capa protectora contra la corrosió i augmenta la duresa superficial. |
L'anodització permet obtenir una capa protectora contra la corrosió i augmenta la duresa superficial. Les peces a anoditzar actuen com a ànodes d'un circuit elèctric en el procés d'anodització. |
||
==Origen del nom== |
|||
Les peces a anoditzar actuen com a ànodes d'un circuït elèctric en el procès d'anodització. |
|||
==Metalls anoditzables== |
|||
El metall anoditzable més conegut és l'alumini (i els seus [[aliatge]]s). Les peces d'alumini exposades a l'aire atmosfèric formen una capa protectora natural d'òxid d'alumini ([[alúmina]]). L'anodització permet augmentar considerablement el gruix d'aquesta capa protectora. |
El metall anoditzable més conegut és l'alumini (i els seus [[aliatge]]s). Les peces d'alumini exposades a l'aire atmosfèric formen una capa protectora natural d'òxid d'alumini ([[alúmina]]). L'anodització permet augmentar considerablement el gruix d'aquesta capa protectora. |
||
A més de l'alumini hi ha altres metalls anodizables: [[titani]], [[zinc]], [[magnesi]], [[niobi]] i [[tàntal]]. |
A més de l'alumini hi ha altres metalls anodizables: [[titani]], [[zinc]], [[magnesi]], [[niobi]] i [[tàntal]]. |
||
| ⚫ | L'anodització industrial fou emprada per primer cop l'any 1923 per a protegir peces de [[duralumini]] destinades a [[hidroavió|hidroavions]].<ref name="Williams2006">{{ref-llibre|autor=Sheila Williams|títol=History of Knitting Pin Guages|url=http://books.google.cat/books?id=Y2gmkFgUEcwC&pg=PT5|consulta= 27 març 2011|data= 10 novembre 2006|editorial=Melrose Press|isbn=9781905226757|pàgines=5–}}</ref> El procés es basava en l'[[àcid cròmic]] i es va anomenar procés de Bengough-Stuart. L'any 1927 Gower i O'Brien patentaren un sistema basat en l'[[àcid sulfúric]]. Aquell procés basat en l'àcid sulfúric com a [[electròlit]] es va popularitzar i encara és un dels més difosos en l'actualitat.<ref name="Campbell2010">{{ref-llibre|autor=F. C. Campbell|títol=Structural Composite Materials|url=http://books.google.cat/books?id=D3Wta8e07t0C&pg=PA239|consulta= 27 març 2011|data= 30 juny 2010|editorial=ASM International|isbn=9781615030378|pàgines=239–}}</ref> |
||
==Història== |
|||
| ⚫ | L'anodització industrial fou emprada per primer cop l'any 1923 per a protegir peces de [[duralumini]] destinades a [[hidroavió|hidroavions]]. El procés es basava en l'àcid cròmic i es va anomenar procés de Bengough-Stuart. L'any 1927 Gower i O'Brien patentaren un sistema basat en l'àcid sulfúric. Aquell procés basat en l'àcid sulfúric com a electròlit es va popularitzar i encara és un dels més difosos en l'actualitat.<ref name="Campbell2010">{{ |
||
| ⚫ | |||
<references/> |
|||
| ⚫ | |||
{{Referències}} |
|||
{{Autoritat}} |
|||
{{Esborrany de química}} |
|||
{{ORDENA:Anoditzacio}} |
|||
[[de:Anodische Oxidation]] |
|||
[[Categoria:Electroquímica]] |
|||
[[en:Anodizing]] |
|||
[[Categoria:Recobriments]] |
|||
[[es:Anodización]] |
|||
[[fr:Anodisation]] |
|||
[[it:Anodizzazione]] |
|||
[[he:אלגון]] |
|||
[[nl:Anodiseren]] |
|||
[[ja:アルマイト]] |
|||
[[pl:Anodowanie]] |
|||
[[pt:Anodização]] |
|||
[[ru:Анодирование]] |
|||
[[fi:Anodisointi]] |
|||
[[sv:Eloxering]] |
|||
Revisió de 17:26, 15 ago 2022
L'anodització és un tractament superficial de protecció aplicable a peces d'alumini i altres metalls o aliatges consistent en la creació d'una capa d'òxid superficial més gran que la que es formaria naturalment. L'anodització permet obtenir una capa protectora contra la corrosió i augmenta la duresa superficial. Les peces a anoditzar actuen com a ànodes d'un circuit elèctric en el procés d'anodització. El metall anoditzable més conegut és l'alumini (i els seus aliatges). Les peces d'alumini exposades a l'aire atmosfèric formen una capa protectora natural d'òxid d'alumini (alúmina). L'anodització permet augmentar considerablement el gruix d'aquesta capa protectora. A més de l'alumini hi ha altres metalls anodizables: titani, zinc, magnesi, niobi i tàntal.
L'anodització industrial fou emprada per primer cop l'any 1923 per a protegir peces de duralumini destinades a hidroavions.[1] El procés es basava en l'àcid cròmic i es va anomenar procés de Bengough-Stuart. L'any 1927 Gower i O'Brien patentaren un sistema basat en l'àcid sulfúric. Aquell procés basat en l'àcid sulfúric com a electròlit es va popularitzar i encara és un dels més difosos en l'actualitat.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Sheila Williams. History of Knitting Pin Guages. Melrose Press, 10 novembre 2006, p. 5–. ISBN 9781905226757 [Consulta: 27 març 2011].
- ↑ F. C. Campbell. Structural Composite Materials. ASM International, 30 juny 2010, p. 239–. ISBN 9781615030378 [Consulta: 27 març 2011].