Osor: diferència entre les revisions

Osor
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 56′ 43″ N, 2° 33′ 23″ E / 41.945395°N,2.556523°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Selva
Capital	Osor
Població humana
Població	420 (2023) (8,06 hab./km²)
Llars	66 (1553)
Gentilici	Osorenc, osorenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal Voluntària «Les Guilleries»
Superfície	52,1 km²
Banyat per	riera d'Osor i Ter
Altitud	340 m
Limita amb	Susqueda ; Brunyola i Sant Martí Sapresa ; Santa Coloma de Farners ; Anglès ; la Cellera de Ter ; Sant Hilari Sacalm
Organització política
• Alcalde	Joan Pla Coll (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17161
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17116
Codi IDESCAT	171169
Lloc web	osor.cat

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 23:27, 26 nov 2022

Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva. El nom Osor és d'origen incert, però sembla que és preromà i es refereix a Ausorum, és a dir, «de la terra dels ausetans», primer, i «del comtat de Vic i bisbat d'Ausona», més endavant.

Història

La primera datació és del 860, amb la forma Auzor, referida a un lloc de la vall d'on es donà un alou al monestir d'Amer.

El 1067 el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis de la Marca rescaten el feu d'Osor, que havien rebut en penyora per part dels vescomtes de Narbona per un préstec de 150 unces d'or.^[1]

Geografia

Llista de topònims d'Osor (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Entitat de població	Habitants
les Mines d'Osor	16
Osor	380
Sant Miquel de Ter	27
Santa Creu d'Horta	33

El municipi comprèn el nucli urbà i els veïnats de les Mines d'Osor, Santa Creu d'Horta, Sant Gregori, el Coll i Sant Miquel de Maifré. Té una orografia abrupta: la Vall d'Osor està voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, i encerclada pels cims més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1.088 m), Sant Benet (1.144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1.204 m). El terme és regat pel riu Ter al nord-est, que inclou la presa del pantà de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries, que desemboca al Ter mitjà entre Anglès i la Cellera de Ter, i té afluents diversos: el torrent del Carbonell, els sots de la Maduixa i de can Pellaringa, i les rieres Noguerola i Gironella.

El poble es comunica amb Anglès i Sant Hilari Sacalm per la carretera local GI-542 amb servei diari d'autobús. La resta de comunicacions són vies forestals per on es pot accedir a Santa Coloma de Farners per Castanyet, al santuari del Coll –asfaltada– i a l'embassament de Susqueda.

Osor disposa de dispensari municipal, centre d'ensenyament públic (Escola La Vall), arxiu municipal i parroquial, sala polivalent, jutjat de pau, pista poliesportiva, camp de futbol, piscina municipal, càmping, cases de turisme rural, casa de colònies, bars i restaurants.

Les principals entitats del municipi són l'equip de futbol UE Osor, el Casal de la Gent Gran i Simpatitzants de la Vall d'Osor, l'Associació de Caçadors, l'Associació Amics del Pessebre, la Penya Barcelonista d'Osor, l'AMPA de l'Escola la Vall, la Societat de Pesca, el Club de Joves Rosó i el Consell Parroquial.

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
68	72	66	358	1.046	1.374	1.224	1.325	1.243	1.102

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.158	1.275	1.174	1.183	996	960	482	521	494	494

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
509	480	464	457	429	390	361	426	451	452

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
434	416	428	423	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Medi natural

Hidrologia

Les precipitacions anuals oscil·len al voltant dels 1000 litres per metre quadrat, i sovint neva als cims més elevats i al mateix nucli urbà. Tota aquesta aigua crea un sistema de cursos d'aigua que alimenta diverses fonts i la riera principal: la riera d'Osor. Dins del terme municipal d'Osor hi ha una dotzena de fonts naturals.^[2]

Flora

La vegetació es caracteritza pel fet que la superfície forestal és molt àmplia i conté una gran varietat d'espècies arbòries, arbustives i herbàcies. Com que es tracta de terrenys fortament accidentats i de diferents altures, hi ha una gran diversitat de microclimes, que, units a l'elevada pluviometria, faciliten l'existència d'un paisatge vegetal molt ric i de gran bellesa. Fins a 500 m, la vegetació principal és l'alzinar amb marfull, pi pinyoner, marítim o insigne, sureda, bruc, arboç, galzeran, lligabosc mediterrani i arítjol. Entre 500 i 1.000 m hi ha alzinar muntanyenc, avellanoses, falguera, tremoledes, tell, grèvol i roure martinenc i de fulla gran, al costat del castanyer, l'espècie més significativa. Més amunt, pins, cedres, altres coníferes i fageda acidòfila. A les fondalades i prop de cabals d'aigua, roure, castanyer, vern, gatell, freixe, acàcia, plàtan, om i falguera. Hi ha arbres monumentals, com l'alzina de la Coma de més de quatre centúries,^[3] el Pi Gros de l'Espinau^[4] i el roure de ca n'Iglésies,^[5] els castanyers del Cruset i el Sobirà, i el grèvol i el teix del Cerver. A part, es pot veure la flor o herba de Sant Segimon, planta medicinal i ornamental molt escassa i pròpia de la zona.

Fauna

En rieres i torrents, hi habiten crancs de riu, truites, barbs, bagres, granotes verdes, serps d'aigua, salamandres i ocells aquàtics com la cuereta, la merla d'aigua i el botiguer o blauet. A les zones forestals hi ha senglars, guilles, conills, gats mesquers, teixons, esquirols, genetes, gorjablancs i visons americans –introduïts accidentalment i que malmeten molt la fauna autòctona–. Quant a l'avifauna, hi abunden espècies com el tudó, la merla, el gaig, les mallerengues, els pigots, els raspinells i pica-soques, el rupit o pit-roig, el pinsà vulgar, el pardal comú, les orenetes, l'aligot comú, l'esparver vulgar i aus nocturnes com la xibeca o òliba, el mussol comú i el gamarús.

Vegeu també

Serra del Peredol.

Referències

↑ Sobrequés, Santiago. «Ramon Berenguer I el Vell». A: Els grans comtes de Barcelona. 2. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1805-1.
↑ «Descobreix les fonts d’Osor». Ajuntament d’Osor. [Consulta: 23 agost 2021].
↑ «Alzina de la Coma». Arbres i arbredes monumentals. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 20 maig 2021].
↑ «Pi Gros de l'Espinau». Arbres i arbredes monumentals. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 20 maig 2021].
↑ «Roure Gros de Ca n'Iglesias». Arbres i arbredes monumentals. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 20 maig 2021].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osor

Osor - Lloc web oficial
«Dades de l'ens: Ajuntament d'Osor». Municat. Generalitat de Catalunya.
«Osor». Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
«Consell Comarcal de la Selva».

[comtes-1] Sobrequés, Santiago. «Ramon Berenguer I el Vell». A: Els grans comtes de Barcelona. 2. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1805-1.

[2] «Descobreix les fonts d’Osor». Ajuntament d’Osor. [Consulta: 23 agost 2021].

[3] «Alzina de la Coma». Arbres i arbredes monumentals. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 20 maig 2021].

[4] «Pi Gros de l'Espinau». Arbres i arbredes monumentals. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 20 maig 2021].

[5] «Roure Gros de Ca n'Iglesias». Arbres i arbredes monumentals. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 20 maig 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Infotaula del municipi català|d'|Osor|de la |Selva|
+{{Infotaula geografia política}}
+'''Osor''' és una [[vila]] i [[municipi]] de la [[comarca]] de [[la Selva]]. El nom Osor és d'origen incert, però sembla que és preromà i es refereix a ''Ausorum'', és a dir, «de la terra dels [[ausetans]]», primer, i «del [[comtat de Vic]] i [[bisbat d'Ausona]]», més endavant.
-| fotografia=Osor.jpg
-|fotografia_descripció = Vista parcial d'Osor des de prop de [[Sant Miquel de Solterra]]
-|fotografia_mida      = 250px
-|topònim        = Osor
-|escut    = svg
-|gentilicis = Osorenc, osorenca
-| codi = 171169
-| codi_postal =
-|superfície = 52,1
-|altitud = 340
-|dist_comarca = 21
-|dist_prov = 25
-|dist_país = 102
-|entitats = 4
-|alcalde =
-| lat_g = 41 | lat_m = 56 | lat_s = 51
-| lon_g = 2 | lon_m = 33 | lon_s = 25
-}}
-'''Osor''' és una [[vila]] i [[municipi]] de la [[comarca]] de [[la Selva]]. El nom Osor és d'origen incert, però sembla que és preromà i es refereix a "Ausorum", és a dir, "de la terra dels [[ausetans]]", primer, i "del [[comtat de Vic|comtat]] i [[bisbat d'Ausona]]", més endavant.
-==Història==
+== Història ==
 La primera datació és del [[860]], amb la forma ''Auzor'', referida a un lloc de la vall d'on es donà un [[alou]] al [[monestir d'Amer]].
-El [[1067]] el comte [[Ramon Berenguer I]] i la seva muller [[Almondis de la Marca]] rescaten el feu d'Osor, que havien rebut en penyora per part dels vescomtes de Narbona per un prèstec de 150 unces d'or.<ref name="comtes">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Ramon Berenguer I el Vell|urlcapítol= |editor= |títol= Els grans comtes de Barcelona |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= català|volum= 2|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 1991|pàgina= |pàgines= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1805-1|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref>
+El [[1067]] el comte [[Ramon Berenguer I]] i la seva muller [[Almodis de la Marca]] rescaten el feu d'Osor, que havien rebut en penyora per part dels vescomtes de Narbona per un préstec de 150 unces d'or.<ref name="comtes">{{Ref-llibre|cognom=Sobrequés|nom= Santiago|capítol= Ramon Berenguer I el Vell|títol= Els grans comtes de Barcelona |volum= 2|editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|any= 1991 |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1805-1}}</ref>
+== Geografia ==
+* '''[[Llista de topònims d'Osor]]''' (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
-== Geografia==
 {{capentcat}}
 {{entcat|[[les Mines d'Osor]]|codi=1711603}}
@@ Línia 36: / Línia 20: @@
 El poble es comunica amb [[Anglès (Selva)|Anglès]] i [[Sant Hilari Sacalm]] per la carretera local GI-542 amb servei diari d'autobús. La resta de comunicacions són vies forestals per on es pot accedir a [[Santa Coloma de Farners]] per Castanyet, al santuari del Coll –asfaltada– i a l'[[embassament de Susqueda]].
 Osor disposa de dispensari municipal, centre d'ensenyament públic (Escola La Vall), arxiu municipal i parroquial, sala polivalent, jutjat de pau, pista poliesportiva, camp de futbol, piscina municipal, càmping, cases de turisme rural, casa de colònies, bars i restaurants.
 Les principals entitats del municipi són l'equip de futbol UE Osor, el Casal de la Gent Gran i Simpatitzants de la Vall d'Osor, l'Associació de Caçadors, l'Associació Amics del Pessebre, la Penya Barcelonista d'Osor, l'AMPA de l'Escola la Vall, la Societat de Pesca, el Club de Joves Rosó i el Consell Parroquial.
@@ Línia 42: / Línia 26: @@
 {{DemogCat| 1497=68| 1515=72| 1553=66| 1717=358| 1787=1.046| 1857=1.374| 1877=1.224| 1887=1.325| 1900=1.243| 1910=1.102| 1920=1.158| 1930=1.275| 1940=1.174| 1950=1.183| 1960=996| 1970=960| 1981=482| 1990=521| 1992=494| 1994=494| 1996=509| 1998=480| 2000=464| 2002=457| 2004=429| 2006=390| 2008=361| 2010=426| 2012=452}}
-==Flora i fauna ==
+== Medi natural ==
+=== Hidrologia ===
-[[Fitxer:PontVellOsor laSelva Catalonia.jpg|esquerra|thumb|El Pont Vell d'Osor, pont romànic del segle XV]]
+Les precipitacions anuals oscil·len al voltant dels 1000 litres per metre quadrat, i sovint neva als cims més elevats i al mateix nucli urbà. Tota aquesta aigua crea un sistema de cursos d'aigua que alimenta diverses fonts i la riera principal: la riera d'Osor. Dins del terme municipal d'Osor hi ha una dotzena de fonts naturals.<ref>{{Ref-web|url=http://www.osor.cat/sites/default/files/documents/documents/tr%C3%ADptic%20fonts%20definitiu.pdf|títol=Descobreix les fonts d’Osor|consulta=23.8.2021|editor=Ajuntament d’Osor}}</ref>
-En rieres i torrents, hi habiten [[cranc de riu|crancs de riu]], [[truita de riu|truites]], [[barb]]s, [[bagre]]s, [[granota verda|granotes verdes]], serps d'aigua, [[salamandres]] i ocells aquàtics com la [[cuereta]], la [[merla d'aigua]] i el botiguer o [[blauet]]. A les zones forestals hi ha [[senglar]]s, [[guineu|guilles]], [[conills]], [[gat mesquer|gats mesquers]], [[toixó|teixons]], [[esquirol]]s, [[geneta|genetes]], gorjablancs i visons americans –introduïts accidentalment i que malmeten molt la fauna autòctona–. Quant a l'avifauna, hi abunden espècies com el [[tudó]], la [[merla]], el [[gaig]], les mallerengues, els pigots, els [[raspinell]]s i [[pica-soques]], el rupit o [[pit-roig]], el [[pinsà]] vulgar, el [[pardal]] comú, les orenetes, l'[[aligot comú]], l'[[esparver vulgar|esparver]] vulgar i aus nocturnes com la xibeca o [[òliba]], el [[mussol comú]] i el [[gamarús]].
+=== Flora ===
+La vegetació es caracteritza pel fet que la superfície forestal és molt àmplia i conté una gran varietat d'espècies arbòries, arbustives i herbàcies. Com que es tracta de terrenys fortament accidentats i de diferents altures, hi ha una gran diversitat de microclimes, que, units a l'elevada pluviometria, faciliten l'existència d'un paisatge vegetal molt ric i de gran bellesa. Fins a 500 m, la vegetació principal és l'[[alzinar amb marfull]], [[pi pinyoner]], marítim o [[pi insigne|insigne]], [[Sureda (bosc)|sureda]], [[bruc]], [[Arbocer|arboç]], [[galzeran]], [[lligabosc mediterrani]] i [[arítjol]]. Entre 500 i 1.000 m hi ha alzinar muntanyenc, avellanoses, falguera, tremoledes, tell, grèvol i roure martinenc i de fulla gran, al costat del castanyer, l'espècie més significativa. Més amunt, pins, cedres, altres coníferes i fageda acidòfila. A les fondalades i prop de cabals d'aigua, roure, castanyer, [[vern]], [[gatell]], [[freixe]], [[acàcia]], [[plàtan (arbre)|plàtan]], [[om]] i [[falguera]]. Hi ha arbres monumentals, com l'[[alzina]] de la Coma de més de quatre centúries,<ref>{{Ref-web|títol=Alzina de la Coma|url=http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/selva-17/alzina-de-la-coma/|consulta=2021-05-20|editor=Departament de Territori i Sostenibilitat|obra=Arbres i arbredes monumentals}}</ref> el Pi Gros de l'Espinau<ref>{{Ref-web|títol=Pi Gros de l'Espinau |url=http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/selva-17/pi-gros-de-lespinau/ |consulta=2021-05-20|editor=Departament de Territori i Sostenibilitat|obra=Arbres i arbredes monumentals}}</ref> i el [[roure]] de ca n'Iglésies,<ref>{{Ref-web|títol=Roure Gros de Ca n'Iglesias
+|url=http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/selva-17/roure-gros-de-ca-niglesias/ |consulta=2021-05-20|editor=Departament de Territori i Sostenibilitat|obra=Arbres i arbredes monumentals}}</ref> els [[castanyer]]s del Cruset i el Sobirà, i el [[grèvol]] i el [[teix]] del Cerver. A part, es pot veure la flor o [[herba de Sant Segimon]], [[planta medicinal]] i ornamental molt escassa i pròpia de la zona.
+=== Fauna ===
-La vegetació es caracteritza pel fet que la superfície forestal és molt àmplia i conté una gran varietat d'espècies arbòries, arbustives i herbàcies. Com que es tracta de terrenys fortament accidentats i de diferents altures, hi ha una gran diversitat de microclimes, que, units a l'elevada pluviometria, faciliten l'existència d'un paisatge vegetal molt ric i de gran bellesa. Fins a 500 m, la vegetació principal és l'[[alzinar amb marfull]], [[pi pinyoner]], marítim o [[pi insigne|insigne]], [[Sureda (bosc)|sureda]], [[bruc]], [[Arbocer|arboç]], [[galzeran]], [[lligabosc mediterrani]] i [[arítjol]]. Entre 500 i 1.000 m hi ha alzinar muntanyenc, avellanoses, falguera, tremoledes, tell, grèvol i roure martinenc i de fulla gran, al costat del castanyer, l'espècie més significativa. Més amunt, pins, cedres, altres coníferes i fageda acidòfila. A les fondalades i prop de cabals d'aigua, roure, castanyer, [[vern]], [[gatell]], [[freixe]], [[acàcia]], [[plàtan (arbre)|plàtan]], [[om]] i [[falguera]]. Hi ha arbres monumentals, com l'[[alzina]] de la Coma, el pi i el [[roure]] de can Iglésies, els [[castanyer]]s del Cruset i el Sobirà, i el [[grèvol]] i el [[teix]] del Cerver. A part, es pot veure la flor o [[herba de Sant Segimon]], [[planta medicinal]] i ornamental molt escassa i pròpia de la zona.
+En rieres i torrents, hi habiten [[cranc de riu|crancs de riu]], [[truita de riu|truites]], [[barb]]s, [[bagre]]s, [[granota verda|granotes verdes]], serps d'aigua, [[salamandres]] i ocells aquàtics com la [[cuereta]], la [[merla d'aigua]] i el botiguer o [[blauet]]. A les zones forestals hi ha [[senglars]], [[guineu|guilles]], [[conills]], [[gat mesquer|gats mesquers]], [[toixó|teixons]], [[esquirol]]s, [[geneta|genetes]], gorjablancs i visons americans –introduïts accidentalment i que malmeten molt la fauna autòctona–. Quant a l'avifauna, hi abunden espècies com el [[tudó]], la [[merla]], el [[gaig]], les [[Mallerenga|mallerengues]], els pigots, els [[raspinell]]s i [[pica-soques]], el rupit o [[pit-roig]], el [[pinsà]] vulgar, el [[pardal]] comú, les [[Oreneta|orenetes]], l'[[aligot comú]], l'[[esparver vulgar|esparver]] vulgar i aus nocturnes com la xibeca o [[òliba]], el [[mussol comú]] i el [[gamarús]].
 == Vegeu també ==
@@ Línia 52: / Línia 41: @@
 == Referències ==
+{{Referències}}
-<references />
 == Enllaços externs ==
 {{commonscat}}
+* {{Oficial}}
-* [http://www.osor.cat Pàgina web de l'Ajuntament]
-* [http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=1711690004 Informació de la Generalitat de Catalunya]
+* {{ref-web| url = https://municat.gencat.cat/ca/Temes/els-ens-locals-de-catalunya/consulta-de-dades/ens-detall/index.html?ID=1711690004| obra= Municat|títol = Dades de l'ens: Ajuntament d'Osor|editor= Generalitat de Catalunya}}
-* [http://www.idescat.es/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17116 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
+* {{ref-web|url= https://www.idescat.cat/cercador/?q=Osor&utm_campaign=home&utm_medium=cercador&utm_source=general#gsc.tab=0&gsc.q=Osor&gsc.page=1| títol = Osor|editor= Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)}}
+* {{ref-web| url= https://portal.selva.cat| títol = Consell Comarcal de la Selva}}
-* http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=14&apartat=guia&sub=hist
 {{Municipis de la Selva}}

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)