Vés al contingut

Jaume Gilabert Padreny: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
ortografia
m Afegida Categoria:Naixements del 1873 usant HotCat
 
(38 revisions intermèdies per 11 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{inacabat|data=abril de 2020}}
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Jaume Gilabert Padreny''' ([[Reus]], [[16 d'agost]] de [[1873]] - [[28 de desembre]] de [[1972]]) fou botiguer i escriptor.<ref>{{Ref-llibre|cognom=olesti trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de Reusencs. Tomo 1|url=|edició=|llengua=|data=1991|editorial=Ajuntament de Reus|lloc=|pàgines=325|isbn=}}</ref>
'''Jaume Gilabert Padreny''' ([[Reus]], [[16 d'agost]] de [[1873]] - [[28 de desembre]] de [[1972]]) fou botiguer i escriptor.<ref>{{Ref-llibre|cognom=olesti trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de Reusencs. Tomo 1|data=1991|editorial=Ajuntament de Reus|pàgines=325}}</ref>


Fill de Jaume Gilabert Clariana, de Reus i de Maria Padreny Vilà, de la nissaga dels Padreny de Sarral, a on perdura aquest cognom en una plaça del nucli antic. Compartí amb la seva germana Assumpta (fins que ella va morir a l'any 1962) el negoci familiar de confiteria. Presentà els productes que allí s'hi feien en exposicions internacionals guanyant diversos diplomes. El negoci fou iniciat per Josep Pedreny Güell el 1815 en unes golfes del r carrer de la Pressó i traslladat l'any 1840 a l'actual Confiteria, al número 15 del proper carrer de l'Hospital, on encara persisteix després de més de 200 any de negoci ininterromput, sent avui dia la confiteria més antiga de Catalunya regentada succesivament per set generacions de confiters.<ref>{{Ref-publicació|cognom=martínez|nom=Isabel|article=Confiteria Padreny, dos-cents anys de dolçor a Reus|publicació=Reusdigital.cat|url=|data=4 de juliol 2015|pàgines=}}</ref>
Fill de Jaume Gilabert Clariana, de [[Reus]] i de Maria Padreny Vilà, de la nissaga dels Padreny de [[Sarral]], on perdura aquest cognom en una plaça del nucli antic. Compartí amb la seva germana Assumpta (fins que ella va morir a l'any [[1962]]) el negoci familiar de confiteria. Presentà els productes que allí s'hi feien en exposicions internacionals guanyant diversos diplomes. El negoci fou iniciat per Josep Padreny Güell el [[1815]] en unes golfes del carrer de la Presó i traslladat l'any [[1840]] al lloc que ocupa l'actual [[Confiteria Padreny]], al número 15 del carrer de l'Hospital, on encara persisteix després de més de 200 anys de negoci ininterromput, sent avui dia la confiteria més antiga de [[Catalunya]] regentada successivament per sis generacions de confiters.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Martínez|nom=Isabel|article=Confiteria Padreny, dos-cents anys de dolçor a Reus|publicació=Reusdigital.cat|data=4 de juliol 2015}}</ref>


Atret ja des de jove per inquietuts literàries, va publicar, principalment en prosa més que en vers, articles d'un cert valor intelectual. És aquesta dèria cultural que l'impulsà l'any 1891 a editar, junt amb altres joves de semblants inclinacions, el setmanari "'''Reus literari''': ''periòdich català, festiu e il·lustrat",''<ref>{{Ref-llibre|cognom=gras elies|nom=Francesc|títol="El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros dias"|url=|edició=|llengua=|data=1904|editorial=|lloc=Tarragiba|pàgines=|isbn=}}</ref> del que en fou el director, amb la redació ubicada a la seva casa pairal del carrer de l'Hospital. A la capçalera, il·lustrada pel dibuixant Ramon Miró, acostumava a haber-hi el retrat d'un personatge famos, sovint de Reus.<ref>{{Ref-llibre|cognom=santasusagna|nom=Joaquim|títol="Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins el 1900|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Associació d'estudis reusencs|lloc=Reus|pàgines=|isbn=}}</ref> Hi publicaren Martí Foguera, Eugeni Mata i altres escritors que a darrers de segle pertanyien al "Grup Modernista de Reus", agrupats a redós de la llibreria del Josep Aladern. És publicaren 42 números, de 8 pàgines en format foli, assolint un tiratge de 1000 exemplars, fins el 3 de setembre del 1892, que s'imprimien en la tipo-litografia d'Eduard Navàs.<ref>{{Ref-llibre|cognom=aguadé sans|nom=Enric|títol="Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900"|url=|edició=Centre de Lectura|llengua=|data=1996|editorial=|lloc=Reus|pàgines=|isbn=}}</ref>
Atret ja des de jove per inquietuds literàries, va publicar, principalment en prosa més que en vers, articles d'un cert valor intel·lectual. És aquesta dèria cultural que l'impulsà l'any [[1891]] a editar, junt amb altres joves de semblants inclinacions, el setmanari ''[[Reus literari]]: periòdich català, festiu e il·lustrat''<ref>{{Ref-llibre|cognom=[[Gras i Elies]]|nom=Francesc|títol=El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros dias|data=1904|lloc=Tarragona}}</ref> del que en fou el director, amb la redacció ubicada a la seva casa pairal del carrer de l'Hospital. A la capçalera, il·lustrada pel dibuixant [[Ramon Miró Folguera]], acostumava a haver-hi el retrat d'un personatge famós, sovint de Reus.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900|data=1982|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|lloc=Reus}}</ref> Hi publicaren [[Josep Martí Folguera]], [[Eugeni Mata i Miarons|Eugeni Mata]] i altres escriptors que a finals del {{segle|XIX}} formaven part del [[Grup modernista de Reus]], agrupats a redós de la llibreria de [[Cosme Vidal i Rosich|Josep Aladern]]. És publicaren 42 números, de 8 pàgines en format foli, assolint un tiratge de 1000 exemplars, que s'imprimien en la tipo-litografia d[[Eduard Navàs]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aguadé Bruix|nom=Enric|títol="Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900"|data=1996|editorial=Centre de Lectura|lloc=Reus}}</ref> fins al 3 de setembre del 1892.


Participà activament en diverses entitats culturals i recreatives locals. A començaments del segle XX era membre del "Club Velocipedista Reus", (que l'any 1917 és fusionà amb el "C. F. Reus" i amb el "Sport Club Olímpia" per a formar el "Reus Deportivo". Era una època de gran efervescència ciutadana en què les entitats reusenques competien entre elles per a sobresortir, sent el Carnaval un motiu més d'ostentació i lluiment. En els fastuosos Carnestoltes de l'any 1908 Jaume Gilabert i quatre companys, formaren la comparsa del Club Velocipedista que va desfilar amb la carrossa, tirada per dos mules, anomenada "La tassa de te",<ref>{{Ref-llibre|cognom=olesti prats|nom=Francesc|títol="Reus desaparegut"|url=|edició=|llengua=|data=2018|editorial=Editorial Enfadòs, El Papiol|lloc=|pàgines=96|isbn=}}</ref> dalt de la qual, esplèndidament abillats amb autèntiques vestimentes xineses, completaren la rua.
Participà activament en diverses entitats culturals i recreatives locals. A començaments del segle XX era membre del "Club Velocipedista de Reus", (que l'any 1917 és fusionà amb el C. F. Reus i amb el Sport Club Olímpia per a formar el [[Reus Deportiu]]. Era una època de gran efervescència ciutadana en què les entitats reusenques competien entre elles per a sobresortir, sent el Carnaval un motiu més d'ostentació i lluïment. En els fastuosos Carnestoltes de l'any 1908 Jaume Gilabert, Benet Oriol, Emili Miret i [[Francesc Cubells i Florentí|Francesc Cubells]], formaren la comparsa del Club Velocipedista que va desfilar amb la carrossa, tirada per dos mules, anomenada "La tassa de te",<ref>{{Ref-llibre|cognom=Olesti Prats|nom=Francesc|títol="Reus desaparegut"|data=2018|editorial=Enfadós|lloc=El Papiol|pàgines=96}}</ref> dalt de la qual, esplèndidament abillats amb autèntiques vestimentes xineses, completaren la rua.
[[Fitxer:Fotobrindis.jpg|miniatura|Brindis al "[[El Círcol|Círcol]]"]]
Per edat, era el soci amb el número 1 de la societat [[El Círcol]], i se'l va convidar a ser la primera persona a pujar amb l'ascensor que s'inaugurà l'any 1952 amb motiu de la commemoració del centenari de l'entitat, que va ser una activitat més d'entre les moltes que és programaren al llarg d'una setmana.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Anguera|nom=Pere|publicació=El Círcol: 125 anys d'una societat|data=El Círcol. Reus, 1977}}</ref>


Al juliol de l'any 1931 el [[Banc de Catalunya]] va presentar suspensió de pagaments arrossegant en la fallida al [[Banc de Reus]] (fundat l'any 1862), que malgrat la seva ràpida devaluació, va aconseguir resistir una temporada més. Jaume Gilabert fou un dels nou delegats que van constituir la junta liquidadora, el desembre del 1933, per a negociar les condicions de l'absorció del [[Banc de Reus]] pel [[Banc Hispano Colonial]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Veciana, Joan. Via, Joaquim|títol=El Banc de Reus (1863-1942)|data=1986|lloc=Reus|editorial=Cambra de Comerç i Industria}}</ref> Les reunions foren interrompudes per l'esclat de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], i la consegüent col·lectivització de la botiga i del negoci el van obligar a confinar-se a [[Barcelona]]. Amb la victòria feixista, va reingressar en la junta liquidadora del Banc fins a l'any [[1942]], en que és clouran definitivament les negociacions amb el [[Banc Hispano Colonial]], el qual l'any 1950 fou absorbit pel [[Banco Central]].
⚫
refències {{Referències}}


Accionista i 17è. president, durant 20 anys (1946-1966), del "Consejo de Administración" de la societat [[Gas Reusense]], empresa que l'any 1954, amb motiu de la celebració del centenari de la seva constitució, publicà un breu historial en format llibret.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Banús Sans|nom=José|publicació=Cómo fué fundada y cómo se desarrolló a través de un siglo la sociedad Gas Reusense S. A. Torrell de Reus, editor|data=1954}}</ref> A més de gas canalitzat també va fabricar i distribuir electricitat amb [[Electra Reusense]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Anguera. Pere. Gort, Ezequiel. Melich. Jordi|títol=Aproximació a la história de Reus: vol. II|data=1980|editorial=Ajuntament de Reus|lloc=Reus|pàgines=19}}</ref> des del 1899 al 1912, data en què es va vendre a [[Energia Elèctrica de Catalunya]]. La fàbrica de gas fou venuda a la [[Catalana de Gas]] l'any 1969.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Moyano i Jimènez. Florentí|títol=Un model d'empresa energètica local: Gas Reusense: (1854-1967)|data=2012. Sabadell|editorial=Fundació Gas Natural Fenosa|isbn=9788461614653}}</ref>

== Referències ==
⚫
{{Referències}}

[[Categoria:Cuiners catalans del sud contemporanis]]
[[Categoria:Pastissers]]
[[Categoria:Pastissers]]
[[Categoria:Escriptors catalans]]
[[Categoria:Escriptors del Baix Camp contemporanis en català]]
[[Categoria:Escriptors reusencs en català]]
[[Categoria:Morts a Reus]]
[[Categoria:Naixements del 1873]]
{{ORDENA:Gilabert Padreny, Jaume}}

Revisió de 10:54, 20 març 2023

Plantilla:Infotaula personaJaume Gilabert Padreny

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 agost 1873 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1972 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreboster, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Jaume Gilabert Padreny (Reus, 16 d'agost de 1873 - 28 de desembre de 1972) fou botiguer i escriptor.[1]

Fill de Jaume Gilabert Clariana, de Reus i de Maria Padreny Vilà, de la nissaga dels Padreny de Sarral, on perdura aquest cognom en una plaça del nucli antic. Compartí amb la seva germana Assumpta (fins que ella va morir a l'any 1962) el negoci familiar de confiteria. Presentà els productes que allí s'hi feien en exposicions internacionals guanyant diversos diplomes. El negoci fou iniciat per Josep Padreny Güell el 1815 en unes golfes del carrer de la Presó i traslladat l'any 1840 al lloc que ocupa l'actual Confiteria Padreny, al número 15 del carrer de l'Hospital, on encara persisteix després de més de 200 anys de negoci ininterromput, sent avui dia la confiteria més antiga de Catalunya regentada successivament per sis generacions de confiters.[2]

Atret ja des de jove per inquietuds literàries, va publicar, principalment en prosa més que en vers, articles d'un cert valor intel·lectual. És aquesta dèria cultural que l'impulsà l'any 1891 a editar, junt amb altres joves de semblants inclinacions, el setmanari Reus literari: periòdich català, festiu e il·lustrat[3] del que en fou el director, amb la redacció ubicada a la seva casa pairal del carrer de l'Hospital. A la capçalera, il·lustrada pel dibuixant Ramon Miró Folguera, acostumava a haver-hi el retrat d'un personatge famós, sovint de Reus.[4] Hi publicaren Josep Martí Folguera, Eugeni Mata i altres escriptors que a finals del segle xix formaven part del Grup modernista de Reus, agrupats a redós de la llibreria de Josep Aladern. És publicaren 42 números, de 8 pàgines en format foli, assolint un tiratge de 1000 exemplars, que s'imprimien en la tipo-litografia dEduard Navàs.[5] fins al 3 de setembre del 1892.

Participà activament en diverses entitats culturals i recreatives locals. A començaments del segle XX era membre del "Club Velocipedista de Reus", (que l'any 1917 és fusionà amb el C. F. Reus i amb el Sport Club Olímpia per a formar el Reus Deportiu. Era una època de gran efervescència ciutadana en què les entitats reusenques competien entre elles per a sobresortir, sent el Carnaval un motiu més d'ostentació i lluïment. En els fastuosos Carnestoltes de l'any 1908 Jaume Gilabert, Benet Oriol, Emili Miret i Francesc Cubells, formaren la comparsa del Club Velocipedista que va desfilar amb la carrossa, tirada per dos mules, anomenada "La tassa de te",[6] dalt de la qual, esplèndidament abillats amb autèntiques vestimentes xineses, completaren la rua.

Brindis al "Círcol"

Per edat, era el soci amb el número 1 de la societat El Círcol, i se'l va convidar a ser la primera persona a pujar amb l'ascensor que s'inaugurà l'any 1952 amb motiu de la commemoració del centenari de l'entitat, que va ser una activitat més d'entre les moltes que és programaren al llarg d'una setmana.[7]

Al juliol de l'any 1931 el Banc de Catalunya va presentar suspensió de pagaments arrossegant en la fallida al Banc de Reus (fundat l'any 1862), que malgrat la seva ràpida devaluació, va aconseguir resistir una temporada més. Jaume Gilabert fou un dels nou delegats que van constituir la junta liquidadora, el desembre del 1933, per a negociar les condicions de l'absorció del Banc de Reus pel Banc Hispano Colonial.[8] Les reunions foren interrompudes per l'esclat de la Guerra Civil, i la consegüent col·lectivització de la botiga i del negoci el van obligar a confinar-se a Barcelona. Amb la victòria feixista, va reingressar en la junta liquidadora del Banc fins a l'any 1942, en que és clouran definitivament les negociacions amb el Banc Hispano Colonial, el qual l'any 1950 fou absorbit pel Banco Central.

Accionista i 17è. president, durant 20 anys (1946-1966), del "Consejo de Administración" de la societat Gas Reusense, empresa que l'any 1954, amb motiu de la celebració del centenari de la seva constitució, publicà un breu historial en format llibret.[9] A més de gas canalitzat també va fabricar i distribuir electricitat amb Electra Reusense,[10] des del 1899 al 1912, data en què es va vendre a Energia Elèctrica de Catalunya. La fàbrica de gas fou venuda a la Catalana de Gas l'any 1969.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ olesti trilles, Josep. Diccionari biogràfic de Reusencs. Tomo 1. Ajuntament de Reus, 1991, p. 325. 
  2. ↑ Martínez, Isabel «Confiteria Padreny, dos-cents anys de dolçor a Reus». Reusdigital.cat, 04-07-2015.
  3. ↑ Gras i Elies, Francesc. El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros dias, 1904. 
  4. ↑ Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982. 
  5. ↑ Aguadé Bruix, Enric. "Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900". Reus: Centre de Lectura, 1996. 
  6. ↑ Olesti Prats, Francesc. "Reus desaparegut". El Papiol: Enfadós, 2018, p. 96. 
  7. ↑ Anguera, Pere El Círcol: 125 anys d'una societat, El Círcol. Reus, 1977.
  8. ↑ Veciana, Joan. Via, Joaquim. El Banc de Reus (1863-1942). Reus: Cambra de Comerç i Industria, 1986. 
  9. ↑ Banús Sans, José Cómo fué fundada y cómo se desarrolló a través de un siglo la sociedad Gas Reusense S. A. Torrell de Reus, editor, 1954.
  10. ↑ Anguera. Pere. Gort, Ezequiel. Melich. Jordi. Aproximació a la história de Reus: vol. II. Reus: Ajuntament de Reus, 1980, p. 19. 
  11. ↑ Moyano i Jimènez. Florentí. Un model d'empresa energètica local: Gas Reusense: (1854-1967). Fundació Gas Natural Fenosa, 2012. Sabadell. ISBN 9788461614653. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Gilabert_Padreny&oldid=31429403»