François Fénelon: diferència entre les revisions

François Fénelon
	;
Nom original	(fr) Fénelon
Biografia
Naixement	(fr) François de Salignac de La Mothe-Fénelon ; 6 agost 1651 ; Senta Mundana (França)
Mort	7 gener 1715 (63 anys); Cambrai (França)
Arquebisbe catòlic
	10 juliol 1695 – ; ← Jacques-Théodore de Bryas – Joseph-Emmanuel de La Trémoille → ; Diòcesi: arquebisbat de Cambrai
Seient 34 de l'Acadèmia Francesa
	1693 – 1715 ; ← Paul Pellisson – Claude Gros de Boze →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de París
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1695–), sacerdot catòlic (1675–), poeta, escriptor, teòleg, filòsof
Activitat	1679 -
Membre de	Acadèmia Francesa (1693–)
Gènere	Tractat
Consagració	Jacques-Bénigne Bossuet
Obra
Localització dels arxius	Departmental archives of Dordogne (en) [ 94 J] ;
Família
Família	Famille de Salignac (fr)
Cònjuge	cap valor
Pare	Pons de Salignac, Marquis de La Mothe-Fénelon
Parents	François de Salignac de la Motte-Fénelon, besnebot
	Signatura
Descrit per la font	Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron; Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron; Biblioteca Digital BEIC

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 10:00, 7 abr 2023

François de Salignac de la Mothe-Fénelon, més conegut com a François Fénelon (Senta Mundana, 6 d'agost de 1651 - Cambrai, 7 de gener de 1715),^[1] va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic. Actualment se'l recorda sobretot per ser un dels principals defensors de la filosofia cristiana del quietisme i per ser l'autor de l'obra Les aventures de Telèmac (1699) un atac a la monarquia francesa al qual en condemnava l'origen diví i l'absolutisme.

Fénelon nasqué al Castell de Fénelon a Senta Mundana, Perigord, Aquitània, fill del comte La Mothe-Fénelon. Als dotze anys va anar a la Universitat de Caors on va estudiar retòrica i filosofia. Quan el jove Fénelon va mostrar interès a seguir la carrera eclesiàstica els seus pares el van portar al Col·legi de Plessis i ja als quinze anys va fer un sermó públic. Als 21 anys va ingressar en el seminari de Saint-Sulpice a París. El 1675 va ser ordenat sacerdot. Quan el 1685 Lluís XIV va revocar l'edicte de Nantes l'església catòlica va fer una campanya per enviar els millors oradors a les regions franceses amb més població hugonot. Per suggeriment de Jacques-Bénigne Bossuet Fénelon va ser enviat durant tres anys a Saintonge per predicar als protestants. En aquesta època va publicar famoses obres seves com Tractat de l'Existència de Déu o Tractat de l'Educació de Noies Joves.

El 1689 Lluís XIV va nomenar-lo tutor del seu successor, el delfí de França. El 1693, Fénelon va ser escollit per ocupar un lloc a l'Acadèmia francesa i el 1696 nomenat arquebisbe de Kamerijk. Hi va morir el 1715 després d'anys de confinament a la seva arxidiòcesi.

El quietisme

Miguel de Molinos va escriure una obra de caràcter religiós condemnada pel papa Innocenci XI que va influir en l'amiga de Fénelon, Madame de Maintenon i una comissió eclesiàstica va condemnar aquestes idees. Fénelon va enfrontar-se amb Jacques-Bénigne Bossuet sobre la necessitat de continuar condemnant Madame de Maintenon qui ja havia admès el seu error i que havia escrit que la que es considera la seva obra mestra Explication des Maximes des Saints on donava la seva pròpia interpretació de les conclusions de l'assumpte (Articles d'Issy). Lluís XIV va rellevar-lo del seu càrrec de tutor del successor reial i va confinar Fénelon dins l'arxidiòcesi de Cambrai. La Inquisició va condemnar les Maximes des Saints el 12 de març de 1699, en senyalar en l'obra 23 proposicions com no ortodoxes. Fénelon ho acceptà i l'assumpte va acabar així.

Referències

↑ «François Fénelon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

Fénelon, François; Casey, Guillermo. Bellezas del Telémaco o mácsimas morales y políticas en español, francés, inglés e italiano (en castellà, francès, anglès i italià). Barcelona: Imp. Miquel Borras, 1837.
Fénelon, François; Collado, Mariano (traductor). Aventuras de Telémaco: Seguidas de las de Aristonoo (en castellà, traduït del francès). València: Libreria de Casiano Mariana, 1843.

Enllaços externs

"François de Salignac de la Mothe Fénelon." Encyclopedia of World Biography, 2nd ed. Gale Research, 1998.
Obres de François Fénelon al Projecte Gutenberg.

Avis Chretiens "Christian Counsel" (1810)
Article de l'Enciclopèdia Catòlica
"Educating Telemachus: Lessons in Fénelon's Underworld" by Ippokratis Kantzios

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Fénelon

[1] «François Fénelon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula persona}}
-[[Fitxer:Fenelon.jpg|thumb|François Fénelon.]]
-'''François de Salignac de la Mothe-Fénelon''', més conegut com '''François Fénelon''' ([[6 d'agost]] de [[1651]] – [[7 de gener]] de [[1715]]), va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic .Actualment se'l recorda principalment com un dels principals defensor de la filosofia cristiana del [[quietisme]] i per ser l'autor de l'obra ''Les aventures de Telèmac'' (1699) un escabrós atac a la monaquia francesa on en condemnava l'origen diví i l'[[absolutisme]].
+'''François de Salignac de la Mothe-Fénelon''', més conegut com a '''François Fénelon''' ([[Senta Mundana]], [[6 d'agost]] de [[1651]] - [[Cambrai]], [[7 de gener]] de [[1715]]),<ref>{{GEC|0026410|François de Salignac de La Mothe Fénelon}}</ref> va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic. Actualment se'l recorda sobretot per ser un dels principals defensors de la filosofia cristiana del [[quietisme]] i per ser l'autor de l'obra ''Les aventures de Telèmac'' (1699) un atac a la monarquia francesa al qual en condemnava l'origen diví i l'[[absolutisme]].
-==Biografia==
-Fénelon nasquè al Castell de Fénelon a [[Senta Mundana]], [[Perigord]], [[Aquitània]], fill del comte La Mothe-Fénelon. Als 12 anys anà a la Universitat de Cahors on estudià retòrica i filosofia, quan el jove Fénelon mostrà interès en seguir la carrera elesiàstica el portaren al Col·legi de Plessis i ja als 15 anys va fer un sermó públic. Als 21 anys ingressà en el [[seminari de Saint-Sulpice]] a París. El 1675 va ser ordenat sacerdot. Quan el 1685 [[Lluís XIV]] revocà l'[[edicte de Nantes]] l'església catòlica va fer una campanya per enviar els millors oradors a les regions franceses amb més població [[hugonot]] i per suggeriment de [[Jacques-Bénigne Bossuet]] Fénelon va ser enviat durant tres anys a [[Saintonge]] a predicar als protestants. En aquesta època va publcar famoses obres seves com ''Tractat de l'Existència de Déu'' o ''Tractat de l'Educació de Noies Joves''.
-El 1689 Lluís XIV el nomenà tutor del seu successor, el ''delfí'' de França. El 1693, Fénelon va ser escollit per ocupar un lloc a l'[[Acadèmia francesa]] i el 1696 nomenat arquebisbe de Cambrai. Morí el 1715 després d'anys de confinament a la seva arxidiòcesí
-==El quietisme==
-[[Miguel de Molinos]] escriví una obra de caire religiós condemnada pel papa [[Innocenci XI]] que influí en l'amiga de Fénelon Madame de Maintenon i una comissió eclesiàstica condemnà aquestes idees. Fénelon s'enfrontà a Bossuet sobre la necessitat de continuar condemnant a Madame de Maintenon qui ja havia admès el seu error i escriví la que es considera la seva obra mestra ''Explication des Maximes des Saints'' on donava la seva pròpia interpretació de les conclusions del assumpte (''Articles d'Issy''). Lluís XIV el rellevà del seu lloc de tutor del successor reial i confinà Fénelon dins la arxidiòcesi de Cambrai. La [[Inquisició]] condemnà les ''Maximes des Saints'' el 12 de març de 1699 senyalant en l'obra 23 proposicions com no ortodoxes. Fénelon ho acceptà i l'assumpte acabà així.
+Fénelon nasqué al Castell de Fénelon a [[Senta Mundana]], [[Perigord]], [[Aquitània]], fill del comte La Mothe-Fénelon. Als dotze anys va anar a la Universitat de [[Caors]] on va estudiar retòrica i filosofia. Quan el jove Fénelon va mostrar interès a seguir la carrera eclesiàstica els seus pares el van portar al Col·legi de Plessis i ja als quinze anys va fer un sermó públic. Als 21 anys va ingressar en el [[seminari de Saint-Sulpice]] a París. El 1675 va ser ordenat sacerdot. Quan el 1685 [[Lluís XIV]] va revocar l'[[edicte de Nantes]] l'església catòlica va fer una campanya per enviar els millors oradors a les regions franceses amb més població [[hugonot]]. Per suggeriment de [[Jacques-Bénigne Bossuet]] Fénelon va ser enviat durant tres anys a [[Saintonge]] per predicar als protestants. En aquesta època va publicar famoses obres seves com ''Tractat de l'Existència de Déu'' o ''Tractat de l'Educació de Noies Joves''.
-==Fonts==
-*"François de Salignac de la Mothe Fénelon." ''Encyclopedia of World Biography, 2nd ed. Gale Research, 1998.
+El 1689 Lluís XIV va nomenar-lo tutor del seu successor, el ''delfí'' de França. El 1693, Fénelon va ser escollit per ocupar un lloc a l'[[Acadèmia francesa]] i el 1696 nomenat arquebisbe de [[Cambrai|Kamerijk]]. Hi va morir el 1715 després d'anys de confinament a la seva arxidiòcesi.
+== El quietisme ==
+[[Miguel de Molinos]] va escriure una obra de caràcter religiós condemnada pel papa [[Innocenci XI]] que va influir en l'amiga de Fénelon, Madame de Maintenon i una comissió eclesiàstica va condemnar aquestes idees. Fénelon va enfrontar-se amb [[Jacques-Bénigne Bossuet]] sobre la necessitat de continuar condemnant Madame de Maintenon qui ja havia admès el seu error i que havia escrit que la que es considera la seva obra mestra ''Explication des Maximes des Saints'' on donava la seva pròpia interpretació de les conclusions de l'assumpte (''Articles d'Issy''). Lluís XIV va rellevar-lo del seu càrrec de tutor del successor reial i va confinar Fénelon dins l'arxidiòcesi de Cambrai. La [[Inquisició]] va condemnar les ''Maximes des Saints'' el 12 de març de 1699, en senyalar en l'obra 23 proposicions com no ortodoxes. Fénelon ho acceptà i l'assumpte va acabar així.
+== Referències ==
+{{Referències}}
+== Bibliografia ==
+* {{Ref-llibre |cognom= Fénelon|nom=François|cognom2=Casey |nom2=Guillermo |enllaçautor2=Guillermo Casey |títol=Bellezas del Telémaco o mácsimas morales y políticas en español, francés, inglés e italiano |url=https://books.google.cat/books?id=3saFGKLWMxsC&hl=ca&pg=PR3#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà, francès, anglès i italià |editorial=Imp. Miquel Borras |lloc=Barcelona |any=1837}}
+* {{ref-llibre|cognom =Fénelon |nom = François|cognom2 = Collado|nom2 = Mariano (traductor)|enllaçautor2= Mariano Antonio Collado González-Pinuela |títol = Aventuras de Telémaco: Seguidas de las de Aristonoo|llengua = castellà, traduït del francès|lloc =València |editorial = Libreria de Casiano Mariana |data = 1843}}
+== Enllaços externs ==
+* "François de Salignac de la Mothe Fénelon." ''Encyclopedia of World Biography, 2nd ed. Gale Research, 1998.
 * {{gutenberg author| id=Fénelon+François+de+Salignac+de+la+Mothe |name=François Fénelon}}
-*''[http://www.ccel.org/ccel/fenelon/progress.html Avis Chretiens]'' "Christian Counsel" (1810)
+* ''[http://www.ccel.org/ccel/fenelon/progress.html Avis Chretiens]'' "Christian Counsel" (1810)
-*[http://www.newadvent.org/cathen/06035a.htm Article de l'Enciclopèdia Catòlica]
+* [http://www.newadvent.org/cathen/06035a.htm Article de l'Enciclopèdia Catòlica]
-*[http://ablemedia.com/ctcweb/showcase/kantzios1.html "Educating Telemachus: Lessons in Fénelon's Underworld" by Ippokratis Kantzios]
+* [http://ablemedia.com/ctcweb/showcase/kantzios1.html "Educating Telemachus: Lessons in Fénelon's Underworld" by Ippokratis Kantzios]
+{{Commonscat}}
-[[Categoria:Escriptors francesos]]
+{{Autoritat}}
+{{ORDENA:Fenelon, Francois}}
-[[ar:فرانسوا فنلون]]
+[[Categoria:Escriptors francesos]]
-[[cs:François Fénelon]]
+[[Categoria:Persones de la Dordonya]]
-[[de:François Fénelon]]
+[[Categoria:Teòlegs francesos]]
-[[el:Φρανσουά Φενελόν]]
+[[Categoria:Membres de l'Acadèmia Francesa]]
-[[en:François Fénelon]]
+[[Categoria:Místics cristians]]
-[[eo:Fénelon]]
+[[Categoria:Pedagogs francesos]]
-[[es:François Fénelon]]
+[[Categoria:Arquebisbes francesos]]
-[[eu:François Fénelon]]
+[[Categoria:Alumnes de la Universitat de París]]
-[[fa:فرانسوا دو سلینیاک دو لا موت فنولون]]
+[[Categoria:Morts als Alts de França]]
-[[fr:Fénelon]]
+[[Categoria:Religiosos occitans]]
-[[he:פרנסואה פנלון]]
+[[Categoria:Escriptors occitans]]
-[[hu:François Fénelon]]
+[[Categoria:Escriptors cristians]]
-[[it:Fénelon]]
+[[Categoria:Naixements del 1651]]
-[[la:Fénelon]]
+[[Categoria:Morts el 1715]]
-[[mzn:محک منو حذف کن 134]]
-[[nl:François Fénelon]]
-[[no:François Fénelon]]
-[[pl:François Fénelon]]
-[[pt:François Fénelon]]
-[[ro:François Fénelon]]
-[[ru:Фенелон, Франсуа]]
-[[sl:François Fénelon]]
-[[sv:François Fénelon]]
-[[zh:弗朗索瓦·芬乃伦]]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) BPN (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)