Vredens Dag: diferència entre les revisions

Vredens Dag
Vredens dag
Fitxa
Direcció	Carl Theodor Dreyer
Protagonistes	Lisbeth Movin; Preben Lerdorff Rye; Olaf Ussing; Hans Christian Sørensen; Preben Neergaard; Sigrid Neiiendam; Harald Holst; Emilie Nielsen; Kirsten Andreasen; Thorkild Roose; Albert Høeberg; Dagmar Wildenbrück (en) ; Anna Svierkier (en)
Producció	Carl Theodor Dreyer
Dissenyador de producció	Erik Aaes
Guió	Carl Theodor Dreyer, Mogens Skot-Hansen i Poul Knudsen
Música	Poul Schierbeck
Fotografia	Karl Andersson
Muntatge	Edith Schlüssel i Anne Marie Petersen (en)
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Dinamarca
Estrena	13 novembre 1943
Durada	97 min
Idioma original	danès
Color	en blanc i negre
Descripció
Basat en	Anne Pedersdotter
Gènere	drama i cinema d'art i assaig
Tema	incest i pena de mort
Lloc de la narració	Dinamarca
Premis i nominacions
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 02:27, 20 abr 2023

Vredens Dag és una pel·lícula de l'any 1943 dirigida per Carl Theodor Dreyer i protagonitzada per Thorkild Roose i Lisbeth Movin.^[1]

Argument

Dinamarca, 1623 i a una ciutat de moral estricta. Martin (Preben Lerdorff Rye) visita el seu pare, Absalon Pederssøn (Thorkild Roose), pastor luterà, molt rígid i obsessionat pel pecat. Molt més jove que ell, la segona dona del pastor, Anne Pedersdotter (Lisbeth Movin), odia el seu marit. La passió esclata entre Anne i Martin, mentre la intolerància i la crueltat s'ensenyoreix entre els ciutadans. Una suposada bruixa, l'anciana Herlofs Marte (Anna Svierkier), és amagada per Anne al graner. Descoberta, és torturada i condemnada per un tribunal municipal a morir a la foguera. Llavors, l'anciana declara que temps enrere, Absalon va exculpar de bruixeria a la mare d'Anne, per així poder casar-se amb la noia. Segons la llei, les descendents de bruixes també han d'ésser cremades a una pira.^[1]^[2]^[3]

Context històric i artístic

Realitzat en plena Segona Guerra Mundial, aquest és un drama intens, rigorós i terrible, visualitzat per Carl Theodor Dreyer de manera anímica, geomètrica i pictòrica, amb Rembrandt i l'escola flamenca en el punt de mira. Escenificat de manera pausada i ombrívola, les austeres formes i els commovedors continguts són regulats pel cineasta danès amb equilibri estètic i emocional. La magnífica fotografia de Karl Andersson conforma els sobris interessos expressius de Dreyer, incondicional perfeccionista dels enquadraments, les composicions de la imatge i l'establiment de la llum. Amb el pretext de relatar la persecució de la bruixeria, el realitzador ajusta una preocupada reflexió sobre la manca d'humanitat i de tolerància. Dreyer, que duia gairebé 13 anys sense rodar i acabava de sobreposar-se d'una malaltia, va sorprendre amb un seguit de qüestions morals (algunes sobre la sexualitat), socials (el paper repressiu de la comunitat) i polítiques. De la mà del dramaturg noruec Hans Wiers-Jenssen, Dreyer també es refereix als condicionants de la por, a la histèria, al fanatisme, la intransigència religiosa i al radicalisme d'una comunitat puritana, plantejant algunes dicotomies entre la mística i la raó, l'esperit i la carnalitat. El passatge més recordat de la pel·lícula és el de la tortura i mort a la foguera de l'anciana Herlofs Marte, a la qual acusen de bruixeria.^[1]

Ningú com l'estilista i pensador Dreyer ha sabut administrar millor en cinema els silencis, els sorolls, els diàlegs o la música, per a ell mai emprada com a subratllat, sinó com a absoluta aportació expressiva. No és gens estrany, doncs, que aquest film hagi estat entre els predilectes de Bergman, Truffaut i d'altres cineastes.^[1]

Frases cèlebres

«

"Mare, he pecat. He pecat contra Déu, li he mentit. Però aquesta és una batalla que he de lliurar sol." (El pastor Absalon Pederssøn, interpretat per Thorkild Roose)^[1]

»

«

"No hi ha res tan silenciós com un cor que ha deixat de bategar." (Absalon Pederssøn)^[4]

»

«

"Veig a través de les meues llàgrimes, però ningú no ve a eixugar-les." (Anne Pedersdotter)^[4]

»

«

"Absalon, abraça'm. Abraça'm i fes-me feliç." (Anne Pedersdotter)^[4]

»

«

"He de mirar dins meu. Hi tinc molt que parlar amb Déu." (Absalon Pederssøn)^[4]

»

Curiositats

Encara que la pel·lícula tracta sobre la caça de bruixes, també conté moltes comparacions subtils entre aquell fenomen i l'actitud dels nazis pel que fa a la tortura i l'interrogatori.^[5]

Errades del film

La pel·lícula es desenvolupa en l'any 1623, però, al fons de la sala principal i a on gran part de l'acció té lloc, hi ha un gran bagul de fusta amb una inscripció llegible en llatí que mostra que fou fet el 1639.^[6]
Just abans que Martin faci un petó a Anne per primera vegada, ella es troba d'esquena a la finestra quan ell s'hi acosta. A la següent presa, ella és davant de la finestra quan Martin toca la seua espatlla.^[6]
Quan Absalon conversa amb Laurentius en el seu llit de mort, un micròfon és visible a la part superior de la imatge.^[6]
Quan Absalon torna a casa a través del camp, hom pot sentir el vent fort i veure l'herba en moviment entre les dues tanques. No obstant això, l'herba que hi ha més enllà de la tanca més allunyada, només a uns pocs peus de distància, roman immòbil.^[6]

Premis

1948: National Board of Review (Millors 10 Pel·lícules de l'Any)^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 85.
↑ ^2,0 ^2,1 Filmaffinity (castellà)
↑ Dreyer, Carl Theodor. Four Screenplays. Bloomington & Londres: Indiana university Press, 1970. ISBN 0253127408. Pàgs. 133-235. [1]
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Quotes - IMDb (anglès)
↑ Trivia - IMDb (anglès)
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 Goofs - IMDb (anglès)

Bibliografia

Milne, Tom, 1971. The Cinema of Carl Dreyer. Nova York: TBS The Book Service Ltd. ISBN 9780302020579. [2]

Enllaços externs

British Board of Film Classification (anglès)
The Criterion Collection (anglès)
Day of Wrath (1943) - Classic Art Films (anglès)
Figuring Out Day of Wrath - Assaig de Jonathan Rosenbaum (anglès)
Pel·lícula sencera a YouTube

[{{ISBN|9788499754932}}-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 85.

[Filmaffinity-2] 2,0 ^2,1 Filmaffinity (castellà)

[3] Dreyer, Carl Theodor. Four Screenplays. Bloomington & Londres: Indiana university Press, 1970. ISBN 0253127408. Pàgs. 133-235. [1]

[Quotes_-_IMDb-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Quotes - IMDb (anglès)

[Trivia_-_IMDb-5] Trivia - IMDb (anglès)

[Goofs_-_IMDb-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 Goofs - IMDb (anglès)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{infotaula  pel·lícula
+{{Infotaula pel·lícula
+|imatge= Vredens_dag.jpg
-| títol original = Vredens Dag
-| títol = Vredens Dag
-| index =
-| rati imdb = 7.9
-| rati filmaffinity = 8.2
-| imatge =
-| nom imatge =
-| idioma = [[Danès]]
-| direcció = [[Carl Theodor Dreyer]]
-| direcció2 =
-| direcció3 =
-| direcció4 =
-| ajudantdirecció =
-| producció = Palladium Productions
-| disseny producció =
-| productora =
-| guió = [[Carl Theodor Dreyer]], Poul Knudsen i Mogens Skot-Hansen, de l'obra ''Anne Pedersdotter'' de [[Hans Wiers-Jenssen]]
-| música = [[Poul Schierbeck]]
-| fotografia = Karl Andersson, en [[blanc i negre]]
-| repartiment = [[Thorkild Roose]]<br />[[Lisbeth Movin]]<br />[[Sigrid Neiiendam]]<br />[[Anna Svierkier]]<br />[[Albert Hoeberg]]<ref>[http://www.imdb.com/title/tt0036506/?ref_=fn_al_tt_1 IMDb] {{en}}</ref>
-| so =
-| muntatge =
-| direcció artística =
-| vestuari =
-| maquillatge =
-| efectes =
-| país = [[Dinamarca]]
-| país2 =
-| país3 =
-| país4 =
-| estrena = [[1943]]
-| gènere = [[Drama]]
-| duració = 100 min
-| distribució =
-| pressupost =
-| imdb = 0036506
 }}
-'''''Vredens Dag''''' és una pel·lícula de l'any 1943 dirigida per [[Carl Theodor Dreyer]] i protagonitzada per [[Thorkild Roose]] i [[Lisbeth Movin]].<ref name="ISBN 9788499754932">Vilaseca, Ramón Robert, [[2014]]. ''Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema''. [[Lleida]]: [[Pagès Editors]], S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 85.</ref>
+'''''Vredens Dag''''' és una pel·lícula de l'any 1943 dirigida per [[Carl Theodor Dreyer]] i protagonitzada per [[Thorkild Roose]] i [[Lisbeth Movin]].<ref name="{{ISBN|9788499754932}}">Vilaseca, Ramón Robert, [[2014]]. ''Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema''. [[Lleida]]: [[Pagès Editors]], S. L. {{ISBN|9788499754932}}. Pàg. 85.</ref>
-==Argument==
+== Argument ==
+[[Dinamarca]], [[1623]] i a una ciutat de moral estricta. Martin (Preben Lerdorff Rye) visita el seu pare, Absalon Pederssøn ([[Thorkild Roose]]), pastor [[luterà]], molt rígid i obsessionat pel pecat. Molt més jove que ell, la segona dona del pastor, Anne Pedersdotter ([[Lisbeth Movin]]), odia el seu marit. La passió esclata entre Anne i Martin, mentre la intolerància i la crueltat s'ensenyoreix entre els ciutadans. Una suposada [[Bruixeria|bruixa]], l'anciana Herlofs Marte (Anna Svierkier), és amagada per Anne al graner. Descoberta, és torturada i condemnada per un tribunal municipal a morir a la [[foguera]]. Llavors, l'anciana declara que temps enrere, Absalon va exculpar de bruixeria a la mare d'Anne, per així poder casar-se amb la noia. Segons la llei, les descendents de bruixes també han d'ésser cremades a una [[foguera|pira]].<ref name="{{ISBN|9788499754932}}"/><ref name="Filmaffinity">[https://www.filmaffinity.com/es/film643612.html Filmaffinity] {{es}}</ref><ref>Dreyer, Carl Theodor. ''Four Screenplays''. [[Bloomington (Indiana)|Bloomington]] & [[Londres]]: Indiana university Press, [[1970]]. {{ISBN|0253127408}}. Pàgs. 133-235. [http://www.amazon.com/Four-screenplays-Carl-Theodor-Dreyer/dp/0253127408]</ref>
+== Context històric i artístic ==
-[[Dinamarca]], [[1623]] i a una ciutat de moral estricta. Martin (Preben Lerdorff Rye) visita el seu pare, Absalon Pederssøn ([[Thorkild Roose]]), pastor [[luterà]], molt rígid i obsessionat pel pecat. Molt més jove que ell, la segona dona del pastor, Anne Pedersdotter ([[Lisbeth Movin]]), odia el seu marit. La passió esclata entre Anne i Martin, mentre la intolerància i la crueltat s'ensenyoreix entre els ciutadans. Una suposada [[Bruixeria|bruixa]], l'anciana Herlofs Marte (Anna Svierkier), és amagada per Anne al graner. Descoberta, és torturada i condemnada per un tribunal municipal a morir a la [[foguera]]. Llavors, l'anciana declara que temps enrere, Absalon va exculpar de bruixeria a la mare d'Anne, per així poder casar-se amb la noia. Segons la llei, les descendents de bruixes també han d'ésser cremades a una [[foguera|pira]].<ref name="ISBN 9788499754932" /><ref name="Filmaffinity">[https://www.filmaffinity.com/es/film643612.html Filmaffinity] {{es}}</ref><ref>Dreyer, Carl Theodor. ''Four Screenplays''. [[Bloomington (Indiana)|Bloomington]] & [[Londres]]: Indiana university Press, [[1970]]. ISBN 0253127408. Pàgs. 133-235. [http://www.amazon.com/Four-screenplays-Carl-Theodor-Dreyer/dp/0253127408]</ref>
+Realitzat en plena [[Segona Guerra Mundial]], aquest és un [[drama]] intens, rigorós i terrible, visualitzat per [[Carl Theodor Dreyer]] de manera anímica, geomètrica i pictòrica, amb [[Rembrandt van Rijn|Rembrandt]] i l'[[escola flamenca]] en el punt de mira. Escenificat de manera pausada i ombrívola, les austeres formes i els commovedors continguts són regulats pel cineasta danès amb equilibri estètic i emocional. La magnífica fotografia de Karl Andersson conforma els sobris interessos expressius de Dreyer, incondicional perfeccionista dels enquadraments, les composicions de la imatge i l'establiment de la llum. Amb el pretext de relatar la persecució de la [[bruixeria]], el realitzador ajusta una preocupada reflexió sobre la manca d'humanitat i de tolerància. Dreyer, que duia gairebé 13 anys sense rodar i acabava de sobreposar-se d'una malaltia, va sorprendre amb un seguit de qüestions morals (algunes sobre la sexualitat), socials (el paper repressiu de la comunitat) i polítiques. De la mà del dramaturg noruec [[Hans Wiers-Jenssen]], Dreyer també es refereix als condicionants de la por, a la histèria, al fanatisme, la intransigència religiosa i al radicalisme d'una comunitat puritana, plantejant algunes dicotomies entre la [[mística]] i la raó, l'esperit i la carnalitat. El passatge més recordat de la pel·lícula és el de la tortura i mort a la foguera de l'anciana Herlofs Marte, a la qual acusen de [[bruixeria]].<ref name="{{ISBN|9788499754932}}"/>
+Ningú com l'estilista i pensador Dreyer ha sabut administrar millor en cinema els silencis, els sorolls, els diàlegs o la música, per a ell mai emprada com a subratllat, sinó com a absoluta aportació expressiva. No és gens estrany, doncs, que aquest film hagi estat entre els predilectes de [[Ingmar Bergman|Bergman]], [[François Truffaut|Truffaut]] i d'altres cineastes.<ref name="{{ISBN|9788499754932}}"/>
-==Context històric i artístic==
-Realitzat en plena [[Segona Guerra Mundial]], aquest és un [[drama]] intens, rigorós i terrible, visualitzat per [[Carl Theodor Dreyer]] de manera anímica, geomètrica i pictòrica, amb [[Rembrandt van Rijn|Rembrandt]] i l'[[escola flamenca]] en el punt de mira. Escenificat de manera pausada i ombrívola, les austeres formes i els commovedors continguts són regulats pel cineasta danès amb equilibri estètic i emocional. La magnífica fotografia de Karl Andersson conforma els sobris interessos expressius de Dreyer, incondicional perfeccionista dels enquadraments, les composicions de la imatge i l'establiment de la llum. Amb el pretext de relatar la persecució de la [[bruixeria]], el realitzador ajusta una preocupada reflexió sobre la manca d'humanitat i de tolerància. Dreyer, que duia gairebé 13 anys sense rodar i acabava de sobreposar-se d'una malaltia, va sorprendre amb un seguit de qüestions morals (algunes sobre la sexualitat), socials (el paper repressiu de la comunitat) i polítiques. De la mà del dramaturg noruec [[Hans Wiers-Jenssen]], Dreyer també es refereix als condicionants de la por, a la histèria, al fanatisme, la intransigència religiosa i al radicalisme d'una comunitat puritana, plantejant algunes dicotomies entre la [[mística]] i la raó, l'esperit i la carnalitat. El passatge més recordat de la pel·lícula és el de la tortura i mort a la foguera de l'anciana Herlofs Marte, a la qual acusen de [[bruixeria]].<ref name="ISBN 9788499754932" />
-Ningú com l'estilista i pensador Dreyer ha sabut administrar millor en cinema els silencis, els sorolls, els diàlegs o la música, per a ell mai emprada com a subratllat, sinó com a absoluta aportació expressiva. No és gens estrany, doncs, que aquest film hagi estat entre els predilectes de [[Ingmar Bergman|Bergman]], [[François Truffaut|Truffaut]] i d'altres cineastes.<ref name="ISBN 9788499754932" />
-==Frases cèlebres==
+== Frases cèlebres ==
 {{cita|
-:''"Mare, he pecat. He pecat contra Déu, li he mentit. Però aquesta és una batalla que he de lliurar sol."'' (El pastor Absalon Pederssøn, interpretat per [[Thorkild Roose]])<ref name="ISBN 9788499754932" />}}
+:''"Mare, he pecat. He pecat contra Déu, li he mentit. Però aquesta és una batalla que he de lliurar sol."'' (El pastor Absalon Pederssøn, interpretat per [[Thorkild Roose]])<ref name="{{ISBN|9788499754932}}"/>}}
 {{cita|
 :''"No hi ha res tan silenciós com un cor que ha deixat de bategar."'' (Absalon Pederssøn)<ref name="Quotes - IMDb">[http://www.imdb.com/title/tt0036506/trivia?tab=qt&ref_=tt_trv_qu Quotes - IMDb] {{en}}</ref>}}
 {{cita|
-:''"Veig a través de les meues llàgrimes, però ningú no ve a eixugar-les."'' (Anne Pedersdotter)<ref name="Quotes - IMDb" />}}
+:''"Veig a través de les meues llàgrimes, però ningú no ve a eixugar-les."'' (Anne Pedersdotter)<ref name="Quotes - IMDb"/>}}
 {{cita|
-:''"Absalon, abraça'm. Abraça'm i fes-me feliç."'' (Anne Pedersdotter)<ref name="Quotes - IMDb" />}}
+:''"Absalon, abraça'm. Abraça'm i fes-me feliç."'' (Anne Pedersdotter)<ref name="Quotes - IMDb"/>}}
 {{cita|
-:''"He de mirar dins meu. Hi tinc molt que parlar amb Déu."'' (Absalon Pederssøn)<ref name="Quotes - IMDb" />}}
+:''"He de mirar dins meu. Hi tinc molt que parlar amb Déu."'' (Absalon Pederssøn)<ref name="Quotes - IMDb"/>}}
-==Curiositats==
+== Curiositats ==
 * Encara que la pel·lícula tracta sobre la [[caça de bruixes]], també conté moltes comparacions subtils entre aquell fenomen i l'actitud dels [[Nazisme|nazis]] pel que fa a la tortura i l'interrogatori.<ref name="Trivia - IMDb">[http://www.imdb.com/title/tt0036506/trivia?ref_=tt_trv_trv Trivia - IMDb] {{en}}</ref>
-==Errades del film==
+== Errades del film ==
+* La pel·lícula es desenvolupa en l'any [[1623]], però, al fons de la sala principal i a on gran part de l'acció té lloc, hi ha un gran bagul de fusta amb una inscripció llegible en [[llatí]] que mostra que fou fet el [[1639]].<ref name="Goofs - IMDb">[http://www.imdb.com/title/tt0036506/trivia?tab=gf&ref_=tt_trv_gf Goofs - IMDb] {{en}}</ref>
+* Just abans que Martin faci un petó a Anne per primera vegada, ella es troba d'esquena a la finestra quan ell s'hi acosta. A la següent presa, ella és davant de la finestra quan Martin toca la seua espatlla.<ref name="Goofs - IMDb"/>
+* Quan Absalon conversa amb Laurentius en el seu llit de mort, un [[micròfon]] és visible a la part superior de la imatge.<ref name="Goofs - IMDb"/>
+* Quan Absalon torna a casa a través del camp, hom pot sentir el vent fort i veure l'herba en moviment entre les dues tanques. No obstant això, l'herba que hi ha més enllà de la tanca més allunyada, només a uns pocs peus de distància, roman immòbil.<ref name="Goofs - IMDb"/>
+== Premis ==
-* La pel·lícula es desenvolupa en l'any [[1623]], però, al fons de la sala principal i a on gran part de l'acció té lloc, hi ha un gran bagul de fusta amb una inscripció llegible en [[llatí]] que mostra que fou fet el [[1639]].<ref name="Goofs - IMDb">[http://www.imdb.com/title/tt0036506/trivia?tab=gf&ref_=tt_trv_gf Goofs - IMDb] {{en}}</ref>
+* 1948: [[National Board of Review]] (Millors 10 Pel·lícules de l'Any)<ref name="Filmaffinity"/>
-* Just abans que Martin faci un petó a Anne per primera vegada, ella es troba d'esquena a la finestra quan ell s'hi acosta. A la següent presa, ella és davant de la finestra quan Martin toca la seua espatlla.<ref name="Goofs - IMDb" />
-* Quan Absalon conversa amb Laurentius en el seu llit de mort, un [[micròfon]] és visible a la part superior de la imatge.<ref name="Goofs - IMDb" />
-* Quan Absalon torna a casa a través del camp, hom pot sentir el vent fort i veure l'herba en moviment entre les dues tanques. No obstant això, l'herba que hi ha més enllà de la tanca més allunyada, només a uns pocs peus de distància, roman immòbil.<ref name="Goofs - IMDb" />
-==Premis==
-* 1948]]: [[National Board of Review]] (Millors 10 Pel·lícules de l'Any)<ref name="Filmaffinity" />
 == Referències ==
 <div style="font-size:85%">
-{{referències|2}}
+{{Referències}}
 </div>
-==Bibliografia==
+== Bibliografia ==
+* Milne, Tom, [[1971]]. ''The Cinema of Carl Dreyer''. [[Nova York]]: TBS The Book Service Ltd. {{ISBN|9780302020579}}. [http://www.amazon.com/Cinema-Carl-Dreyer-International-Guides/dp/0302020578]
+== Enllaços externs ==
-* Milne, Tom, [[1971]]. ''The Cinema of Carl Dreyer''. [[Nova York]]: TBS The Book Service Ltd. ISBN 9780302020579. [http://www.amazon.com/Cinema-Carl-Dreyer-International-Guides/dp/0302020578]
+* [http://www.bbfc.co.uk/releases/day-wrath-film British Board of Film Classification] {{en}}
-==Enllaços externs==
-* [http://www.rottentomatoes.com/m/day_of_wrath_1948/ Rotten Tomatoes] {{en}}
-* [http://www.bbfc.co.uk/releases/day-wrath-film British Board of Film Classification] {{en}}
-* [http://www.allmovie.com/movie/v12616 AllMovie] {{en}}
 * [https://www.criterion.com/films/442 The Criterion Collection] {{en}}
 * [http://www.classicartfilms.com/day-of-wrath-1943 Day of Wrath (1943) - Classic Art Films] {{en}}
 * [https://www.criterion.com/current/posts/127-figuring-out-day-of-wrath Figuring Out Day of Wrath - Assaig de Jonathan Rosenbaum] {{en}}
 * [https://www.youtube.com/watch?v=Nzyc4xf91Ho Pel·lícula sencera a YouTube]
+{{Carl Theodor Dreyer}}
 {{Autoritat}}
 [[Categoria:Pel·lícules del 1943]]
-[[Categoria:Pel·lícules de Dinamarca]]
+[[Categoria:Pel·lícules de Dinamarca del segle XX]]
 [[Categoria:Pel·lícules en danès]]
 [[Categoria:Pel·lícules sobre la pena de mort]]
@@ Línia 105: / Línia 61: @@
 [[Categoria:Pel·lícules basades en obres de teatre]]
 [[Categoria:Pel·lícules dramàtiques de Dinamarca]]
+[[Categoria:Pel·lícules sobre l'incest]]
+[[Categoria:Pel·lícules dirigides per Carl Theodor Dreyer]]

Carl Theodor Dreyer
Films	Præsidenten (1919) Prästänkan (1920) Pàgines del llibre de Satanàs (1921) Der var engang (1922) Die Gezeichneten (1922) Michael (1924) El senyor de la casa (1925) Glomdalsbruden (1926) La Passion de Jeanne d'Arc (1928) Vampyr (1932) Vredens Dag (1943) De nåede færgen (1948) Ordet (1955) Gertrud (1964)
Articles relacionats	Medea Carl Th. Dreyer - Min metier