Juan Facundo Quiroga: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
(27 revisions intermèdies per 17 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
|||
[[Fitxer:Facundo Quiroga.jpg|thumb|Facundo Quiroga]] |
|||
{{IniciBio}} va ser un cabdill de la [[província]] [[argentina]] de [[Província de La Rioja (Argentina)|La Rioja]] durant el {{segle|XIX}}, protagonista de la seva època durant les [[guerres]] intestines que van dessagnar el país després de la independència d'[[Espanya]]. |
|||
De família terratinent, va rebre formació [[militar]] a [[Buenos Aires]], i va participar |
De família terratinent, va rebre formació [[militar]] a [[Buenos Aires]], i va participar en les guerres d'independència, en les quals va tenir un paper secundari. Posteriorment, va acabar convertint-se en l'home fort de la seva província. Home ignorant i despietat,<ref>{{ref-llibre|cognom= del Alcàzar|nom= Joan|títol= Història contemporània d'Amèrica|url= http://books.google.cat/books?id=z_D4dXfgR4YC&printsec=frontcover&dq=hist%C3%B2ria+contempor%C3%A0nia+d%27am%C3%A8rica&ei=3eMSS_mwA4b0ygTZvriUDQ#v=onepage&q=quiroga&f=false|editorial= Universitat de València|lloc= València|any= 2002|isbn= 8437053668}}</ref> va ser malnomenat ''El Tigre de los Llanos''. La seva personalitat complexa va ser retratada al pamflet polític ''Facundo o civilización y barbarie en las pampas argentinas'' ([[Xile]], [[1845]]) de [[Domingo Faustino Sarmiento]]. |
||
Amb [[Juan Manuel de Rosas]], de qui va ser aliat, va ser un dels personatges històrics del bàndol de la [[Confederació Argentina]] sobre |
Amb [[Juan Manuel de Rosas]], de qui va ser aliat, va ser un dels personatges històrics del bàndol de la [[Confederació Argentina]] sobre els quals més es debat, essent objecte tant d'apassionades condemnes com també d'elogis. |
||
== |
== Referències == |
||
{{ |
{{referències}} |
||
{{commonscat |
{{commonscat}} |
||
{{Autoritat}} |
|||
[[Categoria: |
[[Categoria:Persones de La Rioja (Argentina)]] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Persones de Buenos Aires]] |
||
[[Categoria:Morts a l'Argentina]] |
|||
[[Categoria:Militars argentins]] |
|||
[[de:Juan Facundo Quiroga]] |
|||
[[en:Facundo Quiroga]] |
|||
[[es:Facundo Quiroga]] |
|||
[[fr:Juan Facundo Quiroga]] |
|||
[[it:Juan Facundo Quiroga]] |
|||
[[pt:Facundo Quiroga]] |
Revisió de 12:01, 7 maig 2023
Nom original | (es) Juan Facundo Quiroga Argañaraz |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 27 novembre 1788 San Antonio (Argentina) (en) |
Mort | 16 febrer 1835 (46 anys) Barranca Yaco (Argentina) |
Causa de mort | homicidi, tret al cap |
Sepultura | Cementiri de la Recoleta |
Activitat | |
Ocupació | polític, soldat |
Activitat | 1814 - |
Partit | Partit Federal |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Conflicte | Guerres civils argentines |
Família | |
Parents | Alfredo Demarchi, net Horacio Quiroga, besnet José María Alfono Félix Gallardo, rebesnet Leopoldo Suárez, rebesnet Facundo Suárez, rebesnet Facundo Suárez Lastra, bes-besnét |
Juan Facundo Quiroga (castellà: Juan Facundo Quiroga Argañaraz) (San Antonio, 27 de novembre de 1788 - Barranca Yaco, 16 de febrer de 1835) va ser un cabdill de la província argentina de La Rioja durant el segle xix, protagonista de la seva època durant les guerres intestines que van dessagnar el país després de la independència d'Espanya.
De família terratinent, va rebre formació militar a Buenos Aires, i va participar en les guerres d'independència, en les quals va tenir un paper secundari. Posteriorment, va acabar convertint-se en l'home fort de la seva província. Home ignorant i despietat,[1] va ser malnomenat El Tigre de los Llanos. La seva personalitat complexa va ser retratada al pamflet polític Facundo o civilización y barbarie en las pampas argentinas (Xile, 1845) de Domingo Faustino Sarmiento.
Amb Juan Manuel de Rosas, de qui va ser aliat, va ser un dels personatges històrics del bàndol de la Confederació Argentina sobre els quals més es debat, essent objecte tant d'apassionades condemnes com també d'elogis.
Referències
[modifica]- ↑ del Alcàzar, Joan. Història contemporània d'Amèrica. València: Universitat de València, 2002. ISBN 8437053668.