Receptor muscarínic: diferència entre les revisions

Receptor muscarínic M1
	Receptor muscarínic M1 humà (en verd) acoplat a la proteïna Gq. Estructura basada en les coordenades de l'arxiu PDB 6oij.
Substància	família de proteïnes
Locus	Cr. 11 q12.3
Identificadors
Símbol	CHRM1; M1 mAChR
HUGO	1950
Entrez	1128
OMIM	118510
RefSeq	NM_000738.3
	P11229
PDB	6OIJ; 5CXV

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 11:18, 2 ago 2023

Els receptors muscarínics, o mAChRs, són receptors d'acetilcolina de la familia dels receptors acoblats a proteïnes G localitzats a la membrana cel·lular de certes neurones^[1] i altres cèl·lules. Els receptors muscarínics es diuen així per ser molt més sensibles a la muscarina que a la nicotina.^[2] La muscarina és un alcaloide que dona toxicitat a alguns bolets) imita les accions estimuladores de l'acetilcolina sobre els músculs llisos i glàndules.

En general, el paper dels receptors muscarínics és regular funcions neuronals i secretores. Al cervell (sistema nerviós central, CNS) els mAChR participen en el control motor, la regulació de la temperatura, la regulació cardiovascular i la memòria. En canvi, al sistema nerviós perifèric, els receptors muscarínics medien la contracció del múscul llis, la secreció glandular i regulen la freqüència i la força cardíaques. En aquest sistema també actuen com el principal receptor final estimulat per l'acetilcolina alliberada de fibres postgangliòniques en el sistema nerviós parasimpàtic.

El receptor muscarínic té forma de serpentina i està acoblat a una proteïna G, adenilciclasa i fosfolipasa.

Constitueix el tipus predominant de receptor colinèrgic en el cervell, on semble estar implicat en la memòria i l'aprenentatge (poden estar involucrats en trastorns com la depressió clínica i la mania). Els receptors muscarínics superen els nicotínics en un factor de deu a cent.

Subtipus

Es coneixen cinc subtipus de receptors muscarínics, codificats pels gens CHRM1 a CHRM5. La nomenclatura per designar els receptors proteics és una M majúscula (muscarínics) seguida per un nombre en subíndex (M₁–M₅).^[3] L'expressió dels mAChRs és més o menys abundant segons el tipus de teixit:

Receptor M₁, abunda a l'encèfal.
Receptor M₂, abunda en el cor.
Receptor M₃, es troba al teixit glandular i el múscul llis.
Receptor M₄, abunda en el pàncrees i el pulmó.
Receptor M₅, actua a nivell de les glàndules salivals i el múscul ciliar.

Senyalització cel·lular

Els receptors muscarínics són activats de forma natural per l'acetilcolina, secretada durant la neurotransmissió per les neurones. Aquesta unió receptor-lligand estimula múltiples vies de senyalització intracel·lular metabotròpica. Els cinc subtipus de mAChRs es classifiquen en dos grups segons la seva senyalització.

Els subtipus imparells (M₁, M₃ i M₅) tenen preferència per les proteïnes G de la classe G_q/11,^[3] que promouen l'activació de la via fosfolipasa C. Aquesta via genera diacilglicerol i inositol 1,4,5‐trisfosfat i la seva funció, entre d'altres, és estimular l'activitat de la proteïna quinasa C.

D'altra banda, els subtipus parells (M₂ i M₄) tenen preferència per les proteines G de la classe G_i/o.^[3] La seva funció és inhibir l'adenilat ciclasa i causar una reducció dels nivells d'AMP cíclic i, en conseqüència, disminuir l'activitat de la proteïna quinasa A.

Subtipus de receptors muscarínics i els seus antagonistes
Receptor	Subtipus M₁	Subtipus M₂	Subtipus M₃
Ubicació	Nervis	Cor (aurícules), nervis	Glàndula, múscul llis, endoteli vascular
Transducció de senyals	G_q/11-PLC increment de IP₃-DAG	G_i/o Inhibició d'AC, activació de canals de K+	G_q/11-PLC increment d'IP₃-DAG
Efecte fisiològic primari	Despolarització-excitació neuronal, secreció d'àcid gàstric	Bradicàrdia, inhibició neuronal	Activació de secrecions, vasodil·latació, broncoespasme, relaxació dels músculs llisos.
Antagonistes selectius	Pirenzepina, Diciclomina, telenzepina, trihexilfenidil	Galamina, metoctramina	Darifenacin, Solifenacin
PLC: Fosfolipasa C, AC: Adenilat ciclasa, IP₃: 1',4',5'-trifosfat d'inositol, DAG: diacilglicerol

Lligands

Els lligands farmacològics són l'eina que ha permès la identificació dels receptors muscarínics. Alguns dels agonistes (activadors) muscarínics no selectius són la muscarina i l'oxotremorina.

D'altra banda, alguns dels antagonistes (inhibidors) muscarínics no selectius són l'atropina i el benzilat de 3-quinuclidinil (QNB). El posterior descobriment d'antagonistes selectius per subtipus de mAChR va facilitar la classificació i l'estudi de les seves propietats. Alguns d'aquests inhibidors selectius són la pirenzepina i l'MT-7 per l'M₁; la metoctramina per l'M₂; el 1,1-dimetil-4-difenilacetoxipiperidinium (4-DAMP) per l'M₃; i finalment el MT-3 i la tropicamida per l'M₄.^[3]

Acetilcolina, el lligand endògen dels receptors muscarínics.

Muscarina, un agonista no selectiu dels receptors muscarínics.

Atropina, un antagonista no selectiu dels receptors muscarinics.

Referències

↑ Eglen RM «Muscarinic receptor subtypes in neuronal and non-neuronal cholinergic function». Auton Autacoid Pharmacol, 26, 3, juliol 2006, pàg. 219–33. DOI: 10.1111/j.1474-8673.2006.00368.x. PMID: 16879488.
↑ Ishii M, Kurachi Y «Muscarinic acetylcholine receptors». Curr. Pharm. Des., 12, 28, 2006, pàg. 3573–81. Arxivat de l'original el 2009-02-05. DOI: 10.2174/138161206778522056. PMID: 17073660 [Consulta: 10 desembre 2012].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Caulfield, M. P.; Birdsall, N. J. «International Union of Pharmacology. XVII. Classification of muscarinic acetylcholine receptors». Pharmacological Reviews, 50, 2, 6-1998, pàg. 279–290. ISSN: 0031-6997. PMID: 9647869.

[pmid16879488-1] Eglen RM «Muscarinic receptor subtypes in neuronal and non-neuronal cholinergic function». Auton Autacoid Pharmacol, 26, 3, juliol 2006, pàg. 219–33. DOI: 10.1111/j.1474-8673.2006.00368.x. PMID: 16879488.

[pmid17073660-2] Ishii M, Kurachi Y «Muscarinic acetylcholine receptors». Curr. Pharm. Des., 12, 28, 2006, pàg. 3573–81. Arxivat de l'original el 2009-02-05. DOI: 10.2174/138161206778522056. PMID: 17073660 [Consulta: 10 desembre 2012].

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Caulfield, M. P.; Birdsall, N. J. «International Union of Pharmacology. XVII. Classification of muscarinic acetylcholine receptors». Pharmacological Reviews, 50, 2, 6-1998, pàg. 279–290. ISSN: 0031-6997. PMID: 9647869.

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula proteïna
-{{Proteïna
 |Name= Receptor muscarínic M1
 |caption= Receptor muscarínic M1 humà (en verd) acoplat a la proteïna Gq. Estructura basada en les coordenades de l'arxiu {{PDB|6oij}}.
@@ Línia 16: / Línia 16: @@
 }}
-Els '''receptors muscarínics''', o '''mAChRs''', són receptors d'[[acetilcolina]] de la familia dels [[Receptor acoblat a proteïnes G|receptors acoblats a proteïnes G]] localitzats a la [[membrana cel·lular]] de certes [[neurones]]<ref name="pmid16879488">{{ref-publicació|autor= Eglen RM |títol= Muscarinic receptor subtypes in neuronal and non-neuronal cholinergic function |publicació= Auton Autacoid Pharmacol |volum= 26 |exemplar= 3 |pàgines= 219–33 |any= 2006 |mes= juliol | pmid = 16879488 | doi = 10.1111/j.1474-8673.2006.00368.x}}</ref> i altres cèl·lules. Els receptors muscarínics es diuen així per ser molt més sensibles a la [[muscarina]] que a la [[nicotina]].<ref name="pmid17073660">{{ref-publicació|autor=Ishii M, Kurachi Y|títol=Muscarinic acetylcholine receptors|publicació=Curr. Pharm. Des.|volum=12|exemplar=28|pàgines=3573–81|any=2006|pmid=17073660|doi=10.2174/138161206778522056|url=http://www.bentham-direct.org/pages/content.php?CPD/2006/00000012/00000028/0002B.SGM}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090205000211/http://www.bentham-direct.org/pages/content.php?CPD%2F2006%2F00000012%2F00000028%2F0002B.SGM|date=2009-02-05}}</ref> La [[muscarina]] és un [[alcaloide]] que dona toxicitat a alguns [[bolets]]) imita les accions estimuladores de l'acetilcolina sobre els músculs llisos i glàndules.
+Els '''receptors muscarínics''', o '''mAChRs''', són receptors d'[[acetilcolina]] de la familia dels [[Receptor acoblat a proteïnes G|receptors acoblats a proteïnes G]] localitzats a la [[membrana cel·lular]] de certes [[neurones]]<ref name="pmid16879488">{{ref-publicació|autor= Eglen RM |títol= Muscarinic receptor subtypes in neuronal and non-neuronal cholinergic function |publicació= Auton Autacoid Pharmacol |volum= 26 |exemplar= 3 |pàgines= 219–33 |any= 2006 |mes= juliol | pmid = 16879488 | doi = 10.1111/j.1474-8673.2006.00368.x}}</ref> i altres cèl·lules. Els receptors muscarínics es diuen així per ser molt més sensibles a la [[muscarina]] que a la [[nicotina]].<ref name="pmid17073660">{{ref-publicació|autor=Ishii M, Kurachi Y|títol=Muscarinic acetylcholine receptors|publicació=Curr. Pharm. Des.|volum=12|exemplar=28|pàgines=3573–81|any=2006|pmid=17073660|doi=10.2174/138161206778522056|url=http://www.bentham-direct.org/pages/content.php?CPD/2006/00000012/00000028/0002B.SGM|consulta=2012-12-10|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090205000211/http://www.bentham-direct.org/pages/content.php?CPD%2F2006%2F00000012%2F00000028%2F0002B.SGM|arxiudata=2009-02-05}}</ref> La [[muscarina]] és un [[alcaloide]] que dona toxicitat a alguns [[bolets]]) imita les accions estimuladores de l'acetilcolina sobre els músculs llisos i glàndules.
 En general, el paper dels receptors muscarínics és regular funcions neuronals i secretores. Al [[cervell]] ([[sistema nerviós central]], CNS) els mAChR participen en el control motor, la regulació de la temperatura, la regulació cardiovascular i la memòria. En canvi, al [[sistema nerviós perifèric]], els receptors muscarínics medien la contracció del múscul llis, la secreció glandular i regulen la freqüència i la força cardíaques. En aquest sistema també actuen com el principal receptor final estimulat per l'[[acetilcolina]] alliberada de fibres postgangliòniques en el [[sistema nerviós parasimpàtic]].
@@ Línia 25: / Línia 25: @@
 == Subtipus ==
-Es coneixen cinc subtipus de receptors muscarínics, codificats pels gens CHRM1 a CHRM5. La nomenclatura per designar els receptors proteics és una M majúscula (muscarínics) seguida per un nombre en subíndex (M<sub>1</sub>–M<sub>5</sub>).<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=International Union of Pharmacology. XVII. Classification of muscarinic acetylcholine receptors|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/9647869|publicació=Pharmacological Reviews|data=1998-06|issn=0031-6997|pmid=9647869|pàgines=279–290|volum=50|exemplar=2|nom=M. P.|cognom=Caulfield|nom2=N. J.|cognom2=Birdsall}}</ref> L'expressió dels mAChRs és més o menys abundant segons el tipus de teixit:
+Es coneixen cinc subtipus de receptors muscarínics, codificats pels gens CHRM1 a CHRM5. La nomenclatura per designar els receptors proteics és una M majúscula (muscarínics) seguida per un nombre en subíndex (M<sub>1</sub>–M₅).<ref name=:0>{{Ref-publicació|article=International Union of Pharmacology. XVII. Classification of muscarinic acetylcholine receptors|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/9647869|publicació=Pharmacological Reviews|data=1998-06|issn=0031-6997|pmid=9647869|pàgines=279–290|volum=50|exemplar=2|nom=M. P.|cognom=Caulfield|nom2=N. J.|cognom2=Birdsall}}</ref> L'expressió dels mAChRs és més o menys abundant segons el tipus de teixit:
 * '''Receptor M<sub>1</sub>''', abunda a l'[[encèfal]].
-* '''Receptor M<sub>2</sub>''', abunda en el [[cor]].
+* '''Receptor M₂''', abunda en el [[cor]].
-* '''Receptor M<sub>3</sub>''', es troba al teixit glandular i el múscul llis.
+* '''Receptor M₃''', es troba al teixit glandular i el múscul llis.
-* '''Receptor M<sub>4</sub>''', abunda en el pàncrees i el pulmó.
+* '''Receptor M₄''', abunda en el pàncrees i el pulmó.
-* '''Receptor M<sub>5</sub>''', actua a nivell de les glàndules salivals i el múscul ciliar.
+* '''Receptor M₅''', actua a nivell de les glàndules salivals i el múscul ciliar.
 == Senyalització cel·lular ==
 Els receptors muscarínics són activats de forma natural per l'acetilcolina, secretada durant la neurotransmissió per les neurones. Aquesta unió receptor-lligand estimula múltiples vies de senyalització intracel·lular metabotròpica. Els cinc subtipus de mAChRs es classifiquen en dos grups segons la seva senyalització.
-Els '''subtipus imparells''' (M<sub>1</sub>, M<sub>3</sub> i M<sub>5</sub>) tenen preferència per les proteïnes G de la classe G<sub>q/11</sub> <ref name=":0" />, que promouen l'activació de la via [[fosfolipasa C]]. Aquesta via genera diacilglicerol i [[inositol 1,4,5‐trisfosfat]] i la seva funció, entre d'altres, és estimular l'activitat de la [[Proteïna-cinasa C|proteïna quinasa C]].
+Els '''subtipus imparells''' (M<sub>1</sub>, M₃ i M₅) tenen preferència per les proteïnes G de la classe G<sub>q/11</sub>,<ref name=:0/> que promouen l'activació de la via [[fosfolipasa C]]. Aquesta via genera diacilglicerol i [[inositol 1,4,5‐trisfosfat]] i la seva funció, entre d'altres, és estimular l'activitat de la [[Proteïna-cinasa C|proteïna quinasa C]].
-D'altra banda, els '''subtipus parells''' (M<sub>2</sub> i M<sub>4</sub>) tenen preferència per les proteines G de la classe G<sub>i/o</sub><ref name=":0" />. La seva funció és inhibir l'[[adenilat ciclasa]] i causar una reducció dels nivells d'[[Monofosfat d'adenosina cíclic|AMP cíclic]] i, en conseqüència, disminuir l'activitat de la [[Proteïna-cinasa A|proteïna quinasa A]].
+D'altra banda, els '''subtipus parells''' (M₂ i M₄) tenen preferència per les proteines G de la classe G<sub>i/o</sub>.<ref name=:0/> La seva funció és inhibir l'[[adenilat ciclasa]] i causar una reducció dels nivells d'[[Monofosfat d'adenosina cíclic|AMP cíclic]] i, en conseqüència, disminuir l'activitat de la [[Proteïna-cinasa A|proteïna quinasa A]].
-{| class="wikitable"
+{| class=wikitable
-|+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |Subtipus de receptors muscarínics i els seus antagonistes
+|+ align=center style="background:DarkSlateBlue; color:white" |Subtipus de receptors muscarínics i els seus antagonistes
-!Receptor !! Subtipus M<sub>1</sub> !! Subtipus M<sub>2</sub> !! Subtipus M<sub>3</sub>
+!Receptor !! Subtipus M<sub>1</sub> !! Subtipus M₂ !! Subtipus M₃
 |-
 |Ubicació || [[Nervi]]s || Cor ([[aurícula cardiaca|aurícules]]), nervis || [[Glàndula]], [[múscul llis]], [[endoteli]] vascular
 |-
-|Transducció de senyals || G<sub>q/11</sub>-PLC <br />''increment de IP<sub>3</sub>-DAG ''|| G<sub>i/o</sub> <br />''Inhibició d'AC, activació de canals de K+ ''|| G<sub>q/11</sub>-PLC <br />''increment d'IP<sub>3</sub>-DAG''
+|Transducció de senyals || G<sub>q/11</sub>-PLC <br />''increment de IP₃-DAG ''|| G<sub>i/o</sub> <br />''Inhibició d'AC, activació de canals de K+ ''|| G<sub>q/11</sub>-PLC <br />''increment d'IP₃-DAG''
 |-
 |Efecte fisiològic primari ||[[Despolarització]]-excitació neuronal, <br /> secreció d'[[àcid gàstric]] ||[[Bradicàrdia]], inhibició neuronal ||Activació de [[secreció|secrecions]], <br /> [[vasodil·latació]], [[broncoespasme]], <br /> relaxació dels músculs llisos.
@@ Línia 51: / Línia 51: @@
 |Antagonistes selectius || [[Pirenzepina]], [[Diciclomina]], [[telenzepina]], [[trihexilfenidil]] || [[Galamina]], [[metoctramina]] || [[Darifenacin]], [[Solifenacin]]
 |-
-| colspan="4" |PLC: Fosfolipasa C, AC: Adenilat ciclasa, IP<sub>3</sub>: 1',4',5'-trifosfat d'inositol, DAG: diacilglicerol
+| colspan=4 |PLC: Fosfolipasa C, AC: Adenilat ciclasa, IP₃: 1',4',5'-trifosfat d'inositol, DAG: diacilglicerol
 |}
 == Lligands ==
 Els lligands farmacològics són l'eina que ha permès la identificació dels receptors muscarínics. Alguns dels '''agonistes''' (activadors) muscarínics no selectius són la [[muscarina]] i l'[[oxotremorina]].
-D'altra banda, alguns dels '''antagonistes''' (inhibidors) muscarínics no selectius són l'[[atropina]] i el benzilat de 3-quinuclidinil (QNB). El posterior descobriment d'antagonistes selectius per subtipus de mAChR va facilitar la classificació i l'estudi de les seves propietats. Alguns d'aquests inhibidors selectius són la pirenzepina i l'MT-7 per l'M<sub>1</sub>; la metoctramina per l'M<sub>2</sub>; el 1,1-dimetil-4-difenilacetoxipiperidinium (4-DAMP) per l'M<sub>3</sub>; i finalment el MT-3 i la tropicamida per l'M<sub>4</sub>.<ref name=":0" />
+D'altra banda, alguns dels '''antagonistes''' (inhibidors) muscarínics no selectius són l'[[atropina]] i el benzilat de 3-quinuclidinil (QNB). El posterior descobriment d'antagonistes selectius per subtipus de mAChR va facilitar la classificació i l'estudi de les seves propietats. Alguns d'aquests inhibidors selectius són la pirenzepina i l'MT-7 per l'M<sub>1</sub>; la metoctramina per l'M₂; el 1,1-dimetil-4-difenilacetoxipiperidinium (4-DAMP) per l'M₃; i finalment el MT-3 i la tropicamida per l'M₄.<ref name=:0/>
 {{multiple image
@@ Línia 84: / Línia 84: @@
 [[Categoria:Neurociència]]
 [[Categoria:Proteïnes de membrana]]
-[[Categoria:Gens del cromosoma 11]]