Etol: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «D'acord amb la mitologia grega, '''Etol''' fou un heroi, fill d'Endimió, rei de l'Èlida. Per haver causat la mort d'Apis, [[re...». |
Cap resum de modificació |
||
| (15 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula personatge}} |
|||
D'acord amb la [[mitologia grega]], '''Etol''' fou un [[heroi]], [[fill]] d'[[Endimió]], [[rei]] de l'[[Èlida]]. |
|||
D'acord amb la [[mitologia grega]], '''Etol''' (en {{lang-grc|Αἰτωλός|''Aitōlós''}}) va ser un [[heroi]] que va ser rei de l'[[Èlida]]. Era [[fill]] d'[[Endimió]], i la seva mare era una [[nimfa]]. Els seus germans eren [[Peó]], [[Epeu (fill d'Endimió)|Epeu]], Euícide (o Eurípile), [[Naxos (mitologia)|Naxos]] i Pisos. |
|||
Per decidir quin dels seus fills seria l'hereu del reialme, Endimió va organitzar una cursa a [[Olímpia]] i va decidir que el vencedor seria el futur rei. Va guanyar Epeu. Peó va fugir a [[Macedònia (regió)|Macedònia]], i Etol es va romandre al [[Peloponnès]], i quan Epeu va morir el va succeir en el tron. Però, més tard, va matar [[Apis (rei)|Apis]], rei del Peloponnès, i els fills de la víctima el van obligar a exiliar-se. Va anar al nord del [[golf de Corint]], a la desembocadura del [[riu Aqueloos]]. Allà va ser acollit com a hoste per [[Doros]], [[Laòdoc]] i Polipetes, els fills de [[Ftia (mitologia)|Ftia]] i [[Apol·lo]]. Els va assassinar, i regnà en el seu lloc, després d'haver foragitat els [[Curets (poble etoli)|curets]]. El país va rebre el nom d'[[Etòlia]] en honor seu. |
|||
Per haver causat la [[mort]] d'[[Apis]], [[rei]] del [[Peloponès]], s'hagué d'exiliar a [[Corint]]. Hi fou acollit per [[Doros]] i els seus [[germà|germans]], però els matà per quedar-se amb el [[regne]]. |
|||
Es va casar amb [[Prònoe (filla de Forbant)|Prònoe]], filla de Forbos, i tengué dos [[fill]]s, [[Pleuró (mitologia)|Pleuró]] i [[Calidó (fill d'Etol)|Calidó]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=182|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> |
|||
Casat amb [[Prònoe]], tingué dos [[fill]]s, [[Pleuron]] i [[Calidó]]. |
|||
== Referències == |
|||
Va donar nom a la [[regió]] d'[[Etòlia]]. |
|||
{{referències}} |
|||
==Bibliografia== |
== Bibliografia == |
||
| ⚫ | |||
{{ORDENA:Etol}} |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
Revisió de 08:35, 29 ago 2023
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Prònoe (filla de Forbant) |
| Mare | Mare d'Etol |
| Pare | Endimió |
| Fills | Pleuró i Calidó |
| Altres | |
| Càrrec | Rei de l'Èlide i king of Aetolia (en)  |
D'acord amb la mitologia grega, Etol (en grec antic: Αἰτωλός, Aitōlós) va ser un heroi que va ser rei de l'Èlida. Era fill d'Endimió, i la seva mare era una nimfa. Els seus germans eren Peó, Epeu, Euícide (o Eurípile), Naxos i Pisos.
Per decidir quin dels seus fills seria l'hereu del reialme, Endimió va organitzar una cursa a Olímpia i va decidir que el vencedor seria el futur rei. Va guanyar Epeu. Peó va fugir a Macedònia, i Etol es va romandre al Peloponnès, i quan Epeu va morir el va succeir en el tron. Però, més tard, va matar Apis, rei del Peloponnès, i els fills de la víctima el van obligar a exiliar-se. Va anar al nord del golf de Corint, a la desembocadura del riu Aqueloos. Allà va ser acollit com a hoste per Doros, Laòdoc i Polipetes, els fills de Ftia i Apol·lo. Els va assassinar, i regnà en el seu lloc, després d'haver foragitat els curets. El país va rebre el nom d'Etòlia en honor seu.
Es va casar amb Prònoe, filla de Forbos, i tengué dos fills, Pleuró i Calidó.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 182. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 87. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1