Vés al contingut

Estibiconita: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Cometes
Ampliació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula mineral
{{Infotaula mineral
⚫
| formula = Sb³⁺Sb⁵⁺₂O₆(OH)
| nom = Estibiconita
| color = blanc, blanc cremós, groc clar a groc sofre, taronja, marró clar; incolor a gris molt clar en llum transmesa
| imatge = Stibiconite-24369.jpg
| peu_imatge = Estibiconita provinent de Catorce ([[Real de Catorce]]), [[Municipi de Catorce]], [[San Luis Potosí]], [[Mèxic]].
⚫
| formula = SbSb₂O₆(OH)
| color = groc clar, blanc, marró, marró groguenc
| ratlla = groga clara, blanca
| ratlla = groga clara, blanca
| sistema = [[cúbic]]
| sistema = [[sistema isomètric|isomètric]]
| exfoliacio = desconeguda
| exfoliacio = desconeguda
| fractura = desigual, terrosa
| fractura = desigual, terrosa
| duresa = 3 a 7
| duresa = 5,5 a 7
| lluissor = vítria, grassa, mat
| lluissor = nacrada, terrosa
| categoria = [[minerals òxids|òxids]]
| categoria = [[minerals òxids|òxids]]
| densitat = 4,1 a 5,8
| densitat = 4,1 a 5,8
| dana = 44.1.1.1
| heys = 7.13.6
| densitat = 3,3 a 5,5 g/cm³⁺ (mesurada);
| simetria = ''m''3''m (''4/''m ''{{overline|3}}'' ''2/''m)'' - hexoctaedral
| estructura_cristalina = a = 10,275(20) Å
| referencies = <ref>{{ref-web|url=https://www.mindat.org/min-3776.html|consulta=11 novembre 2023|títol=Stibiconite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
}}
}}
L{{'}}'''estibiconita''' és un [[mineral]] de la classe dels [[minerals òxids|òxids]] que rep el seu nom del [[llatí]] ''stibium'' ([[antimoni]]) i del [[grec]] ''konis'' (cendra).
L{{'}}'''estibiconita''' és un [[mineral]] de la classe dels [[minerals òxids|òxids]] que rep el seu nom del [[llatí]] ''stibium'' ([[antimoni]]) i del [[grec]] ''konis'' (pols), en al·lusió a la seva [[Composició química|composició]] i al seu [[Hàbit cristal·lí|hàbit]].


Es tracta d'una espècie aprovada per l'[[Associació Mineralògica Internacional]], tot i que des de l'any 2010 és una espècie qüestionable d'acord amb la nomenclatura revisada dels minerals del supergrup del piroclor.<ref>{{ref-publicació |cognom=Atencio |nom=D. |títol=THE PYROCHLORE SUPERGROUP OF MINERALS: NOMENCLATURE |publicació=The Canadian Mineralogist |data=1 juny 2010 |pàgines=673–698 |volum=48 |exemplar=3 |doi=10.3749/canmin.48.3.673 |url=https://www.researchgate.net/publication/235782484_The_Pyrochlore_Supergroup_of_Minerals_Nomenclature |consulta=11 novembre 2023 |coautors=Andrade, M. B.; Christy, A. G.; Giere, R.; Kartashov, P. M.}}</ref>
⚫
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], l'estibiconita pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: [[brannerita]], ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, [[betafita]], bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, stibiomicrolita, strontiopiroclor, stannomicrolita, stibiobetafita, uranpiroclor, yttrobetafita, yttropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreita, bismutostibiconita, [[oxiplumboromeïta]], monimolita, cuproromeita, stetefeldtita, rosiaita, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

L'estibiconita encara no és un mineral desacreditat i està classificat com a "Avi" per l'IMA.

doi:10.1180/minmag.2013.077.1.02

== Característiques ==
L'estibiconita és un òxid de [[fórmula química]] Sb³⁺Sb⁵⁺₂O₆(OH). [[Cristal·lització|Cristal·litza]] en el [[sistema isomètric]]. La seva [[duresa]] a l'[[escala de Mohs]] es troba entre 5,5 i 7. La caracterització completa dels exemplars d'aquesta espècie és difícil, i requereix d'anàlisi exhaustius sobre els estats d'oxidació de l'[[antimoni]] per determinar si es tracta d'una espècie de [[romeïta]] amb Sb³⁺ dominant o una nova fase relacionada amb les fases sintètiques conegudes.<ref>{{ref-publicació |cognom=Christy |nom=A. G. |títol=Clarification of status of species in the pyrochlore supergroup |publicació=Mineralogical Magazine |data=febrer 2013 |pàgines=13–20 |volum=77 |exemplar=1 |doi=doi:10.1180/minmag.2013.077.1.02 |consulta=11 novembre 2023 |coautors=Atencio, D.}}</ref>

⚫
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]] pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: [[brannerita]], [[ortobrannerita]], [[thorutita]], [[kassita]], [[lucasita-(Ce)]], [[betafita]], [[jixianita]], [[hidropiroclor]], [[estibiomicrolita]], [[estanomicrolita]], [[estibiobetafita]], [[fluornatromicrolita]], [[hidrocenoelsmoreïta]], [[bismutostibiconita]], [[oxiplumboromeïta]], [[monimolita]], [[cuproromeïta]], [[stetefeldtita]], [[rosiaïta]], [[zirconolita]], [[liandratita]], [[petscheckita]], [[ingersonita]] i [[pittongita]].

== Formació i jaciments ==
És un mineral secundari en [[jaciments hidrotermals]], substituint principalment l'[[estibina]]. Ha estat descrita àmpliament per tot el planeta. Als [[territoris de parla catalana]] ha estat descrita al Mas de la Guardia, a la localitat d'[[Oms]], al [[Rosselló]] ([[Catalunya del Nord|Catalunya Nord]]),<ref>{{ref-llibre |cognom=Guitard |nom=Gérard |títol=Catalogue raisonné de la collection de minéralogie régionale du Centre européen de recherches préhistoriques de Tautavel (Pyrénées-orientales) |pàgines=190 |data=2010 |consulta=11 novembre 2023}}</ref> així com a la Collada Verda ([[Pardines]], [[Província de Girona|Girona]]) i a la mina de Serra Mata, a [[El Pont de Bar]] ([[Alt Urgell]], [[província de Lleida|Lleida]]).

== Referències ==
{{referències}}


{{Projectes germans}}
{{Projectes germans}}

Revisió del 22:38, 11 nov 2023

Infotaula de mineralEstibiconita

Estibiconita provinent de Catorce (Real de Catorce), Municipi de Catorce, San Luis Potosí, Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaSb³⁺Sb⁵⁺₂O₆(OH)
Epònimantimoni i pols Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DH.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.4.DH.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana44.1.1.1
Heys7.13.6
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 10,275(20) Å
Grup puntualm3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Colorblanc, blanc cremós, groc clar a groc sofre, taronja, marró clar; incolor a gris molt clar en llum transmesa
Exfoliaciódesconeguda
Fracturadesigual, terrosa
Duresa (Mohs)5,5 a 7
Lluïssornacrada, terrosa
Color de la ratllagroga clara, blanca
Densitat3,3 a 5,5 g/cm³⁺ (mesurada);
Més informació
Estatus IMAqüestionable (Q) i mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2013 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolSbc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'estibiconita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del llatí stibium (antimoni) i del grec konis (pols), en al·lusió a la seva composició i al seu hàbit.

Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, tot i que des de l'any 2010 és una espècie qüestionable d'acord amb la nomenclatura revisada dels minerals del supergrup del piroclor.[2]

L'estibiconita encara no és un mineral desacreditat i està classificat com a "Avi" per l'IMA.

doi:10.1180/minmag.2013.077.1.02

Característiques

L'estibiconita és un òxid de fórmula química Sb³⁺Sb⁵⁺₂O₆(OH). Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 7. La caracterització completa dels exemplars d'aquesta espècie és difícil, i requereix d'anàlisi exhaustius sobre els estats d'oxidació de l'antimoni per determinar si es tracta d'una espècie de romeïta amb Sb³⁺ dominant o una nova fase relacionada amb les fases sintètiques conegudes.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), betafita, jixianita, hidropiroclor, estibiomicrolita, estanomicrolita, estibiobetafita, fluornatromicrolita, hidrocenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

Formació i jaciments

És un mineral secundari en jaciments hidrotermals, substituint principalment l'estibina. Ha estat descrita àmpliament per tot el planeta. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Mas de la Guardia, a la localitat d'Oms, al Rosselló (Catalunya Nord),[4] així com a la Collada Verda (Pardines, Girona) i a la mina de Serra Mata, a El Pont de Bar (Alt Urgell, Lleida).

Referències

  1. ↑ «Stibiconite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 novembre 2023].
  2. ↑ Atencio, D.; Andrade, M. B.; Christy, A. G.; Giere, R.; Kartashov, P. M. «THE PYROCHLORE SUPERGROUP OF MINERALS: NOMENCLATURE». The Canadian Mineralogist, 48, 3, 01-06-2010, pàg. 673–698. DOI: 10.3749/canmin.48.3.673 [Consulta: 11 novembre 2023].
  3. ↑ Christy, A. G.; Atencio, D. «Clarification of status of species in the pyrochlore supergroup». Mineralogical Magazine, 77, 1, 2-2013, pàg. 13–20. DOI: doi:10.1180/minmag.2013.077.1.02 [Consulta: 11 novembre 2023].
  4. ↑ Guitard, Gérard. Catalogue raisonné de la collection de minéralogie régionale du Centre européen de recherches préhistoriques de Tautavel (Pyrénées-orientales), 2010, p. 190 [Consulta: 11 novembre 2023]. 
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estibiconita&oldid=32661571»