Hol·landita: diferència entre les revisions
Grup |
|||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
== Formació == |
== Formació == |
||
És un mineral de formació primària a les zones de [[metamorfisme]] de contacte en dipòsits de manganès. També es pot formar com a mineral secundari com a alteració de minerals de manganès. Se sol trobar junt amb altres minerals associats: [[bixbyita]], [[braunita]], [[piemontita]] i altres òxids de manganès.<ref name=Mindat /> És extret en mines com a [[mena]] de manganès.<ref name=Mindat /> |
És un mineral de formació primària a les zones de [[metamorfisme]] de contacte en dipòsits de manganès. També es pot formar com a mineral secundari com a alteració de minerals de manganès. Se sol trobar junt amb altres minerals associats: [[bixbyita]], [[braunita]], [[piemontita]] i altres òxids de manganès.<ref name=Mindat /> És extret en mines com a [[mena]] de manganès.<ref name=Mindat /> |
||
Als [[territoris de parla catalana]] ha estat trobada a [[Can Súria (pedrera)|Can Súria]] ([[Maçanet de la Selva]]),<ref>{{ref-llibre |cognom=Calvo Rebollar |nom=Miguel |títol=Minerales y minas de España |lloc=Vitoria-Gasteiz |editorial=Museo de ciencias naturales de Álava |isbn=9788495063991 |consulta=13 novembre 2023}}</ref> a la mina Maria Magdalena ([[Ulldemolins]]),<ref>{{ref-publicació |cognom=Joan Rosell Riba · Carles Rubio Rodríguez · Frederic Varela Balcells |títol=Els minerals de vanadi de la mina “María Magdalena” Ulldemolins, el Priorat, Tarragona, Catalunya |publicació=Mineralogistes de Catalunya |data=2017 |pàgines=3-50 |volum=12 |exemplar=5 |url=https://www.minercat.com/docs/revistas/mdc/2017-1/Revista%20GMC-MdC%202017-1%201-Mar%C3%ADa%20Magdalena%20Ulldemolins.pdf |consulta=13 novembre 2023}}</ref> a la mina Oriental ([[Xóvar]]) i a la mina Amparo ([[Montserrat (Ribera Alta)|Montserrat]]).<ref>{{ref-web |url=https://mti-minas-valencia.blogspot.com/2008/04/mina-amparo.html |consulta=13 novembre 2023 |títol=Mina Amparo |obra=MTI}}</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió de 12:35, 13 nov 2023
 Hol·landita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ba(Mn4+₆Mn3+₂)O16 |
| Epònim | Thomas Henry Holland |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DK.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DK.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.03b |
| Dana | 7.9.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | gris platejat - gris fosc |
| Exfoliació | bona |
| Duresa (Mohs) | 4 a 6 |
| Densitat | 4,95 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2012 s.p. |
| Símbol | Hol |
| Referències | [1] |
L'hol·landita és un mineral de la classe dels òxids, i dins d'aquesta classe pertany al grup de la coronadita. Va ser descoberta l'any 1906 a una mina del districte de Jhabua, a l'Índia. Va ser anomenada així en honor de T.H. Holland, director d'exploració geològica de l'Índia.[1]
Característiques
[modifica]Químicament és un òxid múltiple de manganès i altres metalls. La seva fórmula, Ba(Mn4+₆Mn3+₂)O16, és molt semblant a la de la romanechita i són gairebé indistingibles.[1] Cristal·litza en el sistema monoclínic i la seva duresa oscil·la entre 4 i 6 a l'escala de Mohs.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hol·landita pertany a «04.DK: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); estructures de túnel» juntament amb els següents minerals: akaganeïta, coronadita, criptomelana, manjiroita, mannardita, priderita, redledgeita, henrymeyerita, estronciomelana, romanechita i todorokita.
Formació
[modifica]És un mineral de formació primària a les zones de metamorfisme de contacte en dipòsits de manganès. També es pot formar com a mineral secundari com a alteració de minerals de manganès. Se sol trobar junt amb altres minerals associats: bixbyita, braunita, piemontita i altres òxids de manganès.[1] És extret en mines com a mena de manganès.[1]
Als territoris de parla catalana ha estat trobada a Can Súria (Maçanet de la Selva),[2] a la mina Maria Magdalena (Ulldemolins),[3] a la mina Oriental (Xóvar) i a la mina Amparo (Montserrat).[4]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mindat - Hollandite
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel. Minerales y minas de España. Vitoria-Gasteiz: Museo de ciencias naturales de Álava. ISBN 9788495063991 [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ Joan Rosell Riba · Carles Rubio Rodríguez · Frederic Varela Balcells «Els minerals de vanadi de la mina “María Magdalena” Ulldemolins, el Priorat, Tarragona, Catalunya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 5, 2017, pàg. 3-50 [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ «Mina Amparo». MTI. [Consulta: 13 novembre 2023].