Eulitina: diferència entre les revisions
m Topònim amb article |
|||
(5 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ |
{{Infotaula mineral |
||
| nom = Eulitina |
| nom = Eulitina |
||
| formula = |
| formula = Bi₄(SiO₄)₃ |
||
| categoria = [[minerals silicats|silicats]] |
| categoria = [[minerals silicats|silicats]] |
||
| imatge = Eulytine-91234.jpg |
| imatge = Eulytine-91234.jpg |
||
Línia 28: | Línia 28: | ||
| referencies = <ref name=Mindat>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1424.html|consulta=07 11 2015|títol=Eulytine|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
| referencies = <ref name=Mindat>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-1424.html|consulta=07 11 2015|títol=Eulytine|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
||
}} |
}} |
||
L''''eulitina''' és un [[mineral]] de la classe dels [[minerals silicats|silicats]]. Va |
L''''eulitina''' és un [[mineral]] de la classe dels [[minerals silicats|silicats]]. Va ser descoberta l'any 1827 a Schneeberg, [[Saxònia]], [[Alemanya]] i va ser anomenada per August Breithaupt a partir de la paraula grega εύλυτος (eulytos) que significa "fàcil de fondre".<ref name=Mindat/> |
||
== Característiques == |
== Característiques == |
||
L'eulitina és un [[nesosilicat]] de [[fórmula química]] |
L'eulitina és un [[nesosilicat]] de [[fórmula química]] Bi₄(SiO₄)₃. Cristal·litza en el [[sistema isomètric]] en grans tetraèdrics de fins a 2 mm.<ref name=Handbook>{{ref-web|url=http://www.handbookofmineralogy.org/pdfs/eulytine.pdf|consulta=11 octubre 2016|títol=Eulitina|obra=Handbook of Mineralogy|llengua=anglès}}</ref> La seva ratlla |
||
és blanca. La seva [[duresa]] a l'[[escala de Mohs]] és 4,5. |
és blanca. La seva [[duresa]] a l'[[escala de Mohs]] és 4,5. |
||
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], l'eulitina pertany a |
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], l'eulitina pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: [[larnita]], [[calcio-olivina]], [[merwinita]], [[bredigita]], [[andradita]], [[almandina]], [[calderita]], [[grossulària]], [[henritermierita]], [[hibschita]], [[hidroandradita]], [[katoïta]], [[goldmanita]], [[kimzeyita]], [[knorringita]], [[majorita]], [[morimotoïta]], [[vogesita]], [[schorlomita]], [[spessartina]], [[uvarovita]], [[wadalita]], [[holtstamita]], [[kerimasita]], [[toturita]], [[momoiïta]], [[eltyubyuïta]], [[coffinita]], [[hafnó]], [[torita]], [[thorogummita]], [[zircó]], [[stetindita]], [[tombarthita-(Y)]], [[huttonita]] i [[reidita]]. |
||
== Formació i jaciments == |
== Formació i jaciments == |
||
L'eulitina ha estat trobada en [[mena|menes]] [[hidrotermal]]s riques en [[bismut]].<ref name=Handbook/> |
L'eulitina ha estat trobada en [[mena|menes]] [[hidrotermal]]s riques en [[bismut]].<ref name=Handbook/> |
||
Existeixen jaciments d'eulitina als següents països: [[Alemanya]], [[Austràlia]], [[Àustria]], [[Canadà]], [[Estats Units]], [[França]], [[Japó]], [[Nepal]], [[Polònia]], [[Regne Unit]], [[República Txeca]], [[Rússia]], [[Tajikistan]] i la [[República Popular de la Xina|Xina]]. |
Existeixen jaciments d'eulitina als següents països: [[Alemanya]], [[Austràlia]], [[Àustria]], [[Canadà]], [[Estats Units]], [[França]], [[Japó]], [[Nepal]], [[Polònia]], [[Regne Unit]], [[República Txeca]], [[Rússia]], [[Tajikistan]] i la [[República Popular de la Xina|Xina]]. Als [[territoris de parla catalana]] ha estat trobada únicament a les mines de Costabona, situades a la localitat de [[Prats de Molló i la Presta]], una comuna de la comarca del [[Vallespir]], a la [[Catalunya del Nord]].<ref>{{ref-web |url=https://www.mindat.org/loc-43866.html |consulta=15 novembre 2023 |títol=Costabonne mines (Costabona mines), Prats-de-Mollo-la-Preste, Céret, Pyrénées-Orientales, Occitanie, France |obra=Mindat}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió de 16:42, 15 nov 2023
Eulitina | |
---|---|
Eulitina de Schneeberg. Amplada de la foto = 2.5 mm | |
Fórmula química | Bi₄(SiO₄)₃ |
Epònim | Eu- i fusibility (en) |
Localitat tipus | Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.40 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.09 |
Dana | 51.5.4.1 |
Heys | 14.14.7 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Estructura cristal·lina | a = 10,3Å; |
Grup puntual | 4 3m - hextetrahedral |
Color | taronja,taronja marronós a vermell marronós, verd llima brillant, incolor |
Exfoliació | imperfecte/regular en {110} |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 4,5 |
Lluïssor | adamantina, subadamantina, vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 6,1 a 6,6 g/cm³ (mesurada); 6,76 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | isotròpica |
Pleocroisme | no pleocroica |
Fluorescència | no fluorescent |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1827 |
Símbol | Eul |
Referències | [1] |
L'eulitina és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1827 a Schneeberg, Saxònia, Alemanya i va ser anomenada per August Breithaupt a partir de la paraula grega εύλυτος (eulytos) que significa "fàcil de fondre".[1]
Característiques
[modifica]L'eulitina és un nesosilicat de fórmula química Bi₄(SiO₄)₃. Cristal·litza en el sistema isomètric en grans tetraèdrics de fins a 2 mm.[2] La seva ratlla és blanca. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eulitina pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, goldmanita, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, tombarthita-(Y), huttonita i reidita.
Formació i jaciments
[modifica]L'eulitina ha estat trobada en menes hidrotermals riques en bismut.[2]
Existeixen jaciments d'eulitina als següents països: Alemanya, Austràlia, Àustria, Canadà, Estats Units, França, Japó, Nepal, Polònia, Regne Unit, República Txeca, Rússia, Tajikistan i la Xina. Als territoris de parla catalana ha estat trobada únicament a les mines de Costabona, situades a la localitat de Prats de Molló i la Presta, una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Eulytine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Eulitina» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 octubre 2016].
- ↑ «Costabonne mines (Costabona mines), Prats-de-Mollo-la-Preste, Céret, Pyrénées-Orientales, Occitanie, France». Mindat. [Consulta: 15 novembre 2023].