Gearksutita: diferència entre les revisions
Línia 35: | Línia 35: | ||
[[Fitxer:Fluorita globular blanca.jpg|miniatura|esquerra|Fluorita globular blanca de Santa Coloma de Gramenet, etiquetada erròniament als anys 60 com a ''Gearksutita'']] |
[[Fitxer:Fluorita globular blanca.jpg|miniatura|esquerra|Fluorita globular blanca de Santa Coloma de Gramenet, etiquetada erròniament als anys 60 com a ''Gearksutita'']] |
||
Als [[territoris de parla catalana]] ha estat descrita a la mina Maria Magdalena ([[Ulldemolins]], [[província de Tarragona|Tarragona]]),<ref>{{ref-publicació |cognom=Joan Rosell Riba · Carles Rubio Rodríguez · Frederic Varela Balcells |títol=Els minerals de vanadi de la mina "María Magdalena", Ulldemolins, el Priorat, Tarragona, Catalunya, Espanya |publicació=Mineralogistes de Catalunya |data=2017 |pàgines=3-50 |volum=12 |exemplar=5 |url=https://www.minercat.com/docs/revistas/mdc/2017-1/Revista%20GMC-MdC%202017-1%201-Mar%C3%ADa%20Magdalena%20Ulldemolins.pdf |consulta=27 novembre 2023}}</ref> i a les mines de Can Magre ([[Província de Girona|Girona]]). |
Als [[territoris de parla catalana]] ha estat descrita a la mina Maria Magdalena ([[Ulldemolins]], [[província de Tarragona|Tarragona]]),<ref>{{ref-publicació |cognom=Joan Rosell Riba · Carles Rubio Rodríguez · Frederic Varela Balcells |títol=Els minerals de vanadi de la mina "María Magdalena", Ulldemolins, el Priorat, Tarragona, Catalunya, Espanya |publicació=Mineralogistes de Catalunya |data=2017 |pàgines=3-50 |volum=12 |exemplar=5 |url=https://www.minercat.com/docs/revistas/mdc/2017-1/Revista%20GMC-MdC%202017-1%201-Mar%C3%ADa%20Magdalena%20Ulldemolins.pdf |consulta=27 novembre 2023}}</ref> i a les mines de Can Magre ([[Vidreres]], [[Província de Girona|Girona]]).Als [[territoris de parla catalana]] ha estat descrita a les mines de Can Magre ([[Vidreres]], [[província de Girona|Girona]]).<ref>{{ref-publicació |cognom= Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Josep A. Ignacio Herrera · Josep Formiga Bosch |títol= Les mines de Can Magre, Vidreres, la Selva, Girona, Catalunya, Espanya |publicació=Mineralogistes de Catalunya |data=2016 |pàgines=3-46 |volum=12 |exemplar=4 |url= https://www.minercat.com/docs/revistas/mdc/2016-2/Revista%20GMC-MdC%202016-2%201-Can%20Magre%20Vidreres.pdf |consulta=27 novembre 2023}}</ref> |
||
En els anys 60, diversos col·leccionistes van trobar agregats globulars blancs a [[Singuerlín]] ([[Santa Coloma de Gramenet]], [[Barcelona]]) erròniament analitzats i etiquetats com a gearksutita. Anàlisis recents han indicat que aquests exemplars eren en realitat [[fluorita]].<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/loc-251116.html|consulta=12 agost 2014|títol=Singuerlín outcrops|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
En els anys 60, diversos col·leccionistes van trobar agregats globulars blancs a [[Singuerlín]] ([[Santa Coloma de Gramenet]], [[Barcelona]]) erròniament analitzats i etiquetats com a gearksutita. Anàlisis recents han indicat que aquests exemplars eren en realitat [[fluorita]].<ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/loc-251116.html|consulta=12 agost 2014|títol=Singuerlín outcrops|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref> |
Revisió de 11:40, 27 nov 2023
Gearksutita | |
---|---|
Cristalls d'amazonita (blau-verd) sobre gearksutita blanca. | |
Fórmula química | Ca[Al(F,OH)₅(H₂O)] |
Epònim | Terra i quiolita |
Localitat tipus | Ivigtuut cryolite deposit (en) |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CC.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CC.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.03 |
Dana | 11.6.8.1 |
Heys | 8.6.12 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Hàbit cristal·lí | massiu; nodular o terrossa. Consta d'agulles molt petites |
Estructura cristal·lina | a = 4.94Å, b = 6.81Å, c = 6.978Å, α = 101.12°, β = 94.86°, γ = 110.07° |
Color | blanca, incolora |
Exfoliació | imperfecta |
Duresa (Mohs) | 2 |
Lluïssor | mat |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 2,768 a 2,771 g/cm3 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.448 nβ = 1.454 nγ = 1.456 |
Birefringència | δ = 0,008 |
Solubilitat | fàcilment soluble en àcid diluït |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
Símbol | Gak |
Referències | [1] |
La gearksutita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del grec γή, terra, i arksutite (un mineral també conegut amb el nom de chiolita), en al·lusió al caràcter terrenal del material.
Característiques
[modifica]La gearksutita és un halur de fórmula Ca[Al(F,OH)₅(H₂O)]. Es tracta d'una complexa sal d'alumini mineral, estructuralment similar a l'artroeïta. Cristal·litza en el sistema triclínic. El seu hàbit acostuma a ser massiu, nodular o terrós, format principalment per agulles molt petites, i de color blanc. La seva duresa és 2 a l'escala de Mohs, la mateixa que la del guix. La seva ratlla és blanca, del mateix color que el mineral, i la seva exfoliació és imperfecta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gearksutita pertany a «03.CC - Halurs complexos. Soroaluminofluorurs.» juntament amb els següents minerals: acuminita, tikhonenkovita, artroeïta, calcjarlita, jarlita i jørgensenita.
Formació i jaciments
[modifica]La gearksutita es troba en granits i pegmatites granítiques; pot ser formada degut a l'alteració hidrotermal a baixa temperatura de roques aluminoses per aigües termals que contenen fluor. Pot trobar-se juntament amb criolita, thomsenolita, sel·laïta, pachnolita, ralstonita, weberita i fluorita.[2]
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Maria Magdalena (Ulldemolins, Tarragona),[3] i a les mines de Can Magre (Vidreres, Girona).Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Can Magre (Vidreres, Girona).[4]
En els anys 60, diversos col·leccionistes van trobar agregats globulars blancs a Singuerlín (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona) erròniament analitzats i etiquetats com a gearksutita. Anàlisis recents han indicat que aquests exemplars eren en realitat fluorita.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Gearksutite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 agost 2014].
- ↑ «Gearksutite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 12 agost 2014].
- ↑ Joan Rosell Riba · Carles Rubio Rodríguez · Frederic Varela Balcells «Els minerals de vanadi de la mina "María Magdalena", Ulldemolins, el Priorat, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 5, 2017, pàg. 3-50 [Consulta: 27 novembre 2023].
- ↑ Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Josep A. Ignacio Herrera · Josep Formiga Bosch «Les mines de Can Magre, Vidreres, la Selva, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 4, 2016, pàg. 3-46 [Consulta: 27 novembre 2023].
- ↑ «Singuerlín outcrops» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 agost 2014].