Vés al contingut

Club dels Novel·listes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant text d'indexació automàtica ocult
Millora d'edició.
Línia 1: Línia 1:
'''El Club dels Novel·listes''' és una col·lecció de [[novel·la]] en [[català]] que va ser fundada a [[Barcelona]] el [[1955]] dins l'[[editorial Aymà]] per [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], que la va dirigir inicialment; [[Joan Sales]], que havia començat la seva activitat editora a [[Mèxic]] i l'havia continuat a [[Catalunya]] com a director literari d'Ariel; [[Xavier Benguerel i Llobet|Xavier Benguerel]], que se’n farà càrrec juntament amb Sales en una etapa posterior, i gràcies al mecenatge de [[Fèlix Escala]].
El '''«Club dels Novel·listes»'''<ref>{{Ref-publicació|cognom=Balaguer|nom=Josep M.|article=La creació dels Club dels Novel·listes i el fil de la història|publicació=Els Marges|pàgines=15-35|any=1996|url=https://raco.cat/index.php/Marges/article/view/111221/156834|exemplar=núm. 57}}</ref> és una col·lecció de [[novel·la]] en [[català]] que va ser fundada a [[Barcelona]] el [[1955]] dins l'[[editorial Aymà]] per [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], que la va dirigir inicialment; [[Joan Sales]], que havia començat la seva activitat editora a [[Mèxic]] i l'havia continuat a [[Catalunya]] com a director literari d'Ariel; [[Xavier Benguerel i Llobet|Xavier Benguerel]], que se’n farà càrrec juntament amb Sales en una etapa posterior, i gràcies al mecenatge de [[Fèlix Escala]].


Amb la intenció de mantenir la [[literatura catalana]] viva, ''El Club dels Novel·listes'' neix en un moment de repressió, [[censura]] i desconcert, tant dels [[editor]]s com dels mateixos [[escriptor]]s, que dubtaven de l'existència d'un públic lector en [[llengua catalana]]. És fruit, per tant, d'una profunda convicció i voluntat de compromís amb la [[cultura]] pròpia.
Amb la intenció de mantenir la [[literatura catalana]] viva, el «Club dels Novel·listes» neix en un moment de repressió, [[censura]] i desconcert, tant dels [[editor]]s com dels mateixos [[escriptor]]s, que dubtaven de l'existència d'un públic lector en [[llengua catalana]]. És fruit, per tant, d'una profunda convicció i voluntat de compromís amb la [[cultura]] pròpia.


L'any [[1959]] passa a anomenar-se [[Club Editor]]<ref>{{Ref-web|títol=L'extraordinari Fons Joan Sales entra a l'Institut d'Estudis Catalans|url=https://llegim.ara.cat/actualitat/joan-sales-institut-estudis-catalans_1_2711547.html|data=2018-11-12|consulta=2021-01-24|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref> i queda a l'empara, exclusivament, de Benguerel i Sales, el qual n'assumirà la direcció fins a [[1983]], any de la seva mort. Com a director del Club Editor, a Joan Sales se li atribueix una campanya força desigual pel que fa a la [[qualitat]] [[literària]] de les obres que va publicar, però és indubtable que la tasca que va dur a terme va tenir una importància cabdal per al manteniment d'un cert clima de normalitat cultural.<ref>{{ref-publicació | cognom =Nopca | nom =Jordi | enllaçautor =Jordi Nopca | article =Club editor, una arma literària | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. | data = 26/10/2011 | pàgines = p.30 |issn = 2014-010X}}</ref> Després de la desaparició de Sales la seva dona, [[Núria Folch i Pi|Núria Folch]], n'assumeix la direcció fins a la seva mort, l'any [[2010]]. Actualment, Club Editor és dirigida per la seva [[nét]]a, [[Maria Bohigas Sales]].
L'any [[1959]] passa a anomenar-se «[[Club Editor]]»<ref>{{Ref-web|títol=L'extraordinari Fons Joan Sales entra a l'Institut d'Estudis Catalans|url=https://llegim.ara.cat/actualitat/joan-sales-institut-estudis-catalans_1_2711547.html|data=2018-11-12|consulta=2021-01-24|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref> i queda a l'empara, exclusivament, de Benguerel i Sales, el qual n'assumirà la direcció fins a [[1983]], any de la seva mort. Com a director del «Club Editor», a Joan Sales se li atribueix una campanya força desigual pel que fa a la [[qualitat]] [[literària]] de les obres que va publicar, però és indubtable que la tasca que va dur a terme va tenir una importància cabdal per al manteniment d'un cert clima de normalitat cultural.<ref>{{ref-publicació | cognom =Nopca | nom =Jordi | enllaçautor =Jordi Nopca | article =Club editor, una arma literària | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. | data = 26/10/2011 | pàgines = p.30 |issn = 2014-010X}}</ref> Després de la desaparició de Sales, la seva dona, [[Núria Folch i Pi|Núria Folch]], n'assumeix la direcció fins a la seva mort, l'any [[2010]]. Actualment, «Club Editor» és dirigida per la seva neta, [[Maria Bohigas Sales]].


== Criteris editorials ==
== Criteris editorials ==
Segons el mateix Joan Sales, els criteris del Club dels Novel·listes van ser viure del públic, és a dir, fer novel·les que fossin llegides de forma i manera que elles mateixes paguessin el cost de publicació i donessin rèdit als autors, sense haver de recórrer ni als premis ni als mecenes. L'altre criteri del Club feia referència a qüestions morals; Sales, de conviccions catòliques, no va acceptar mai una novel·la que fes, per exemple, una apologia de l'[[homosexualitat]].<ref name=":02">{{Ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticies/el-pensament-fermat-de-joan-sales-merce-ibarz-incerta-gloria/|títol=El pensament fermat de Joan Sales|consulta=2017-04-16|nom=Mercè|cognom=Ibarz|enllaçautor=Mercè Ibarz|editor=[[L'Avenç]] / [[Vilaweb]]|data=1984}}</ref>
Segons el mateix Joan Sales, els criteris del «Club dels Novel·listes» van ser viure del públic, és a dir, fer novel·les que fossin llegides de forma i manera que elles mateixes paguessin el cost de publicació i donessin rèdit als autors, sense haver de recórrer ni als premis ni als mecenes. L'altre criteri del club feia referència a qüestions morals: Sales, de conviccions catòliques, no va acceptar mai una novel·la que fes, per exemple, una apologia de l'[[homosexualitat]].<ref name=":02">{{Ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticies/el-pensament-fermat-de-joan-sales-merce-ibarz-incerta-gloria/|títol=El pensament fermat de Joan Sales|consulta=2017-04-16|nom=Mercè|cognom=Ibarz|enllaçautor=Mercè Ibarz|editor=[[L'Avenç]] / [[Vilaweb]]|data=1984}}</ref>


== Llista d'obres de la col·lecció ==
== Llista d'obres de la col·lecció ==

Revisió del 13:55, 30 gen 2024

El «Club dels Novel·listes»[1] és una col·lecció de novel·la en català que va ser fundada a Barcelona el 1955 dins l'editorial Aymà per Joan Oliver, que la va dirigir inicialment; Joan Sales, que havia començat la seva activitat editora a Mèxic i l'havia continuat a Catalunya com a director literari d'Ariel; Xavier Benguerel, que se’n farà càrrec juntament amb Sales en una etapa posterior, i gràcies al mecenatge de Fèlix Escala.

Amb la intenció de mantenir la literatura catalana viva, el «Club dels Novel·listes» neix en un moment de repressió, censura i desconcert, tant dels editors com dels mateixos escriptors, que dubtaven de l'existència d'un públic lector en llengua catalana. És fruit, per tant, d'una profunda convicció i voluntat de compromís amb la cultura pròpia.

L'any 1959 passa a anomenar-se «Club Editor»[2] i queda a l'empara, exclusivament, de Benguerel i Sales, el qual n'assumirà la direcció fins a 1983, any de la seva mort. Com a director del «Club Editor», a Joan Sales se li atribueix una campanya força desigual pel que fa a la qualitat literària de les obres que va publicar, però és indubtable que la tasca que va dur a terme va tenir una importància cabdal per al manteniment d'un cert clima de normalitat cultural.[3] Després de la desaparició de Sales, la seva dona, Núria Folch, n'assumeix la direcció fins a la seva mort, l'any 2010. Actualment, «Club Editor» és dirigida per la seva neta, Maria Bohigas Sales.

Criteris editorials

Segons el mateix Joan Sales, els criteris del «Club dels Novel·listes» van ser viure del públic, és a dir, fer novel·les que fossin llegides de forma i manera que elles mateixes paguessin el cost de publicació i donessin rèdit als autors, sense haver de recórrer ni als premis ni als mecenes. L'altre criteri del club feia referència a qüestions morals: Sales, de conviccions catòliques, no va acceptar mai una novel·la que fes, per exemple, una apologia de l'homosexualitat.[4]

Llista d'obres de la col·lecció

1 Xavier Benguerel El testament.
2 Noel Clarasó Un camí.
3 Jordi Sarsanedas El martell
4 Josep Ma Espinàs Tots som iguals.
5 Joan Sales Incerta glòria.
6 Antoon Coolen El bon assassí (Trad. Ferran Canyameres).
7 Xavier Benguerel El viatge.
8 Noel Clarasó Un benestar semblant.
9 Blai Bonet El mar
10 Aurora Bertrana Entre dos silencis
11 (Volum Doble) Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (Trad. Joan Sales).
12 P. Boulle El pont del Riu Kwai (Trad. Joan Oliver)
13 Xavier Benguerel L'intrús
14 Ferran de Pol Érem quatre
15 (Volum Triple) Dostoievski Els germans Karamazov (Trad. Joan Sales)
16 Nicolau M. Rubió No ho sap ningú
17 Llorenç Villalonga Bearn.
18 Lampedusa El Guepard (Trad. Li. Villalonga).
19 Mercè Rodoreda La Plaça del Diamant.
20 Johan Falkberget La quarta vigília (Trad. Joan Fuster).
21 Llorenç Villalonga Desenllaç a Montlleó.
22 Louis Delluc El garrell (Trad. Joan Sales).
23 J. Amat-Piniella K.L. Reich.
24 Maria Aurèlia Capmany La pluja als vidres.
25 Alan Paton Plora pàtria estimada (Trad. Ramon Planas).
26 Llorenç Villalonga L'hereva de Dona Obdúlia.
27 Concepció G. Maluquer Gent del Sud.
28 Xavier Benguerel El pobre senyor Font.
29 Anna Langfus La sal i el sofre (Trad. Ferran De Pol).
30 J.D. Salinger L'ingenu seductor (Trad. Xavier Benguerel).
31 Ramon Folch i Camarassa L'alegre festa.
32 Llorenç Villalonga Mort de dama.
33 Ramona Via Nit de Reis (Diari d'una infermera de 14 anys).
34 Mercè Rodoreda El carrer de les Camèlies
35 Rafael Tasis Tres.
36 Ferran de Pol Miralls tèrbols.
37 Llorenç Villalonga Falses memòries.
38 Ramon Folch i Camarassa El no.
39 Mercè Rodoreda Jardí vora el mar.
40 Ignazio Silone Fontamara (Trad. Joan Fuster).
41 Ramon Folch i Camarassa Fi de setmana damunt l'herba.
42 Sebastià Juan Arbó L'espera.
43 Noel Clarasó L'altra ciutat.
44 Llorenç Villalonga La gran batuda.
45 Pere Espinosa Societat anònima.
46 Marçal Trilla El basar màgic.
47 (Volum Doble) Sebastià Juan Arbó Tino Costa.
48 (Volum Triple) Joan Sales Incerta glòria.
49 Guillem Frontera Els carnissers.
50 Llorenç Villalonga La "Virreyna".
51 Noel Clarasó El suc i el bruc.
52 Maria Aurèlia Capmany Vitrines d'Amsterdam.
53 Maria dels Àngels Vayreda Encara no sé com sóc.
54 Maria Antònia Oliver Cròniques d'un mig estiu.
55 Llorenç Villalonga La Lulú.
56 Concepció G. Maluquer Gent del nord.
57 Mercè Linyan L'eros de Piccadilly Circus.
58 José María Cid-Prat Memòries d'un poca-vergonya.
59 Rosa Maria Arquimbau Quaranta anys perduts.
60 Ramon Planes La terra té camins.
61 Ramon Folch i Camarassa Les meves nits en blanc.
62 Llorenç Villalonga Lulú regina.
63 Núria Mínguez El món és una mentida.
64 Maria Dolors Cortey En gris i rosa.
65 Llorenç Villalonga Les ruïnes de Palmira.
66 Laura Massip El cercle.
67 Joan Gomis Desitjada Sumatra.
68 Ramon Folch i Camarassa Tota una altra cosa.
69 Joan Bodon Catoia l'enfarinat (Trad. Artur Quintana).
70 Llorenç Villalonga Flo La Vigne.
71 Núria Mínguez Una aasa a Les Tres Torres.
72 Mercè Rodoreda Mirall trencat.
73 Llorenç Villalonga Un estiu a Mallorca.

Referències

  1. Balaguer, Josep M. «La creació dels Club dels Novel·listes i el fil de la història». Els Marges, núm. 57, 1996, pàg. 15-35.
  2. Nopca, Jordi. «L'extraordinari Fons Joan Sales entra a l'Institut d'Estudis Catalans», 12-11-2018. [Consulta: 24 gener 2021].
  3. Nopca, Jordi «Club editor, una arma literària». Diari Ara [Barcelona], núm., 26-10-2011, p.30. ISSN: 2014-010X.
  4. Ibarz, Mercè. «El pensament fermat de Joan Sales». L'Avenç / Vilaweb, 1984. [Consulta: 16 abril 2017].

Bibliografia

  • Riquer, M.; Comas, A.; Molas, J. (1988) Història de la literatura catalana. Volum XI. Barcelona: Ariel.
  • Casals, M. (2008) Mercè Rodoreda-Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). Barcelona: Club Editor.
  • Epistolari Joan Coromines & Joan Sales.(2004) A cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas. Barcelona: Fundació Pere Coromines.

Enllaços externs