Club dels Novel·listes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 13:55, 30 gen 2024

El «Club dels Novel·listes»^[1] és una col·lecció de novel·la en català que va ser fundada a Barcelona el 1955 dins l'editorial Aymà per Joan Oliver, que la va dirigir inicialment; Joan Sales, que havia començat la seva activitat editora a Mèxic i l'havia continuat a Catalunya com a director literari d'Ariel; Xavier Benguerel, que se’n farà càrrec juntament amb Sales en una etapa posterior, i gràcies al mecenatge de Fèlix Escala.

Amb la intenció de mantenir la literatura catalana viva, el «Club dels Novel·listes» neix en un moment de repressió, censura i desconcert, tant dels editors com dels mateixos escriptors, que dubtaven de l'existència d'un públic lector en llengua catalana. És fruit, per tant, d'una profunda convicció i voluntat de compromís amb la cultura pròpia.

L'any 1959 passa a anomenar-se «Club Editor»^[2] i queda a l'empara, exclusivament, de Benguerel i Sales, el qual n'assumirà la direcció fins a 1983, any de la seva mort. Com a director del «Club Editor», a Joan Sales se li atribueix una campanya força desigual pel que fa a la qualitat literària de les obres que va publicar, però és indubtable que la tasca que va dur a terme va tenir una importància cabdal per al manteniment d'un cert clima de normalitat cultural.^[3] Després de la desaparició de Sales, la seva dona, Núria Folch, n'assumeix la direcció fins a la seva mort, l'any 2010. Actualment, «Club Editor» és dirigida per la seva neta, Maria Bohigas Sales.

Criteris editorials

Segons el mateix Joan Sales, els criteris del «Club dels Novel·listes» van ser viure del públic, és a dir, fer novel·les que fossin llegides de forma i manera que elles mateixes paguessin el cost de publicació i donessin rèdit als autors, sense haver de recórrer ni als premis ni als mecenes. L'altre criteri del club feia referència a qüestions morals: Sales, de conviccions catòliques, no va acceptar mai una novel·la que fes, per exemple, una apologia de l'homosexualitat.^[4]

Llista d'obres de la col·lecció

1	Xavier Benguerel	El testament.
2	Noel Clarasó	Un camí.
3	Jordi Sarsanedas	El martell
4	Josep Ma Espinàs	Tots som iguals.
5	Joan Sales	Incerta glòria.
6	Antoon Coolen	El bon assassí (Trad. Ferran Canyameres).
7	Xavier Benguerel	El viatge.
8	Noel Clarasó	Un benestar semblant.
9	Blai Bonet	El mar
10	Aurora Bertrana	Entre dos silencis
11	(Volum Doble) Nikos Kazantzakis	El Crist de nou crucificat (Trad. Joan Sales).
12	P. Boulle	El pont del Riu Kwai (Trad. Joan Oliver)
13	Xavier Benguerel	L'intrús
14	Ferran de Pol	Érem quatre
15	(Volum Triple) Dostoievski	Els germans Karamazov (Trad. Joan Sales)
16	Nicolau M. Rubió	No ho sap ningú
17	Llorenç Villalonga	Bearn.
18	Lampedusa	El Guepard (Trad. Li. Villalonga).
19	Mercè Rodoreda	La Plaça del Diamant.
20	Johan Falkberget	La quarta vigília (Trad. Joan Fuster).
21	Llorenç Villalonga	Desenllaç a Montlleó.
22	Louis Delluc	El garrell (Trad. Joan Sales).
23	J. Amat-Piniella	K.L. Reich.
24	Maria Aurèlia Capmany	La pluja als vidres.
25	Alan Paton	Plora pàtria estimada (Trad. Ramon Planas).
26	Llorenç Villalonga	L'hereva de Dona Obdúlia.
27	Concepció G. Maluquer	Gent del Sud.
28	Xavier Benguerel	El pobre senyor Font.
29	Anna Langfus	La sal i el sofre (Trad. Ferran De Pol).
30	J.D. Salinger	L'ingenu seductor (Trad. Xavier Benguerel).
31	Ramon Folch i Camarassa	L'alegre festa.
32	Llorenç Villalonga	Mort de dama.
33	Ramona Via	Nit de Reis (Diari d'una infermera de 14 anys).
34	Mercè Rodoreda	El carrer de les Camèlies
35	Rafael Tasis	Tres.
36	Ferran de Pol	Miralls tèrbols.
37	Llorenç Villalonga	Falses memòries.
38	Ramon Folch i Camarassa	El no.
39	Mercè Rodoreda	Jardí vora el mar.
40	Ignazio Silone	Fontamara (Trad. Joan Fuster).
41	Ramon Folch i Camarassa	Fi de setmana damunt l'herba.
42	Sebastià Juan Arbó	L'espera.
43	Noel Clarasó	L'altra ciutat.
44	Llorenç Villalonga	La gran batuda.
45	Pere Espinosa	Societat anònima.
46	Marçal Trilla	El basar màgic.
47	(Volum Doble) Sebastià Juan Arbó	Tino Costa.
48	(Volum Triple) Joan Sales	Incerta glòria.
49	Guillem Frontera	Els carnissers.
50	Llorenç Villalonga	La "Virreyna".
51	Noel Clarasó	El suc i el bruc.
52	Maria Aurèlia Capmany	Vitrines d'Amsterdam.
53	Maria dels Àngels Vayreda	Encara no sé com sóc.
54	Maria Antònia Oliver	Cròniques d'un mig estiu.
55	Llorenç Villalonga	La Lulú.
56	Concepció G. Maluquer	Gent del nord.
57	Mercè Linyan	L'eros de Piccadilly Circus.
58	José María Cid-Prat	Memòries d'un poca-vergonya.
59	Rosa Maria Arquimbau	Quaranta anys perduts.
60	Ramon Planes	La terra té camins.
61	Ramon Folch i Camarassa	Les meves nits en blanc.
62	Llorenç Villalonga	Lulú regina.
63	Núria Mínguez	El món és una mentida.
64	Maria Dolors Cortey	En gris i rosa.
65	Llorenç Villalonga	Les ruïnes de Palmira.
66	Laura Massip	El cercle.
67	Joan Gomis	Desitjada Sumatra.
68	Ramon Folch i Camarassa	Tota una altra cosa.
69	Joan Bodon	Catoia l'enfarinat (Trad. Artur Quintana).
70	Llorenç Villalonga	Flo La Vigne.
71	Núria Mínguez	Una aasa a Les Tres Torres.
72	Mercè Rodoreda	Mirall trencat.
73	Llorenç Villalonga	Un estiu a Mallorca.

Referències

↑ Balaguer, Josep M. «La creació dels Club dels Novel·listes i el fil de la història». Els Marges, núm. 57, 1996, pàg. 15-35.
↑ Nopca, Jordi. «L'extraordinari Fons Joan Sales entra a l'Institut d'Estudis Catalans», 12-11-2018. [Consulta: 24 gener 2021].
↑ Nopca, Jordi «Club editor, una arma literària». Diari Ara [Barcelona], núm., 26-10-2011, p.30. ISSN: 2014-010X.
↑ Ibarz, Mercè. «El pensament fermat de Joan Sales». L'Avenç / Vilaweb, 1984. [Consulta: 16 abril 2017].

Bibliografia

Riquer, M.; Comas, A.; Molas, J. (1988) Història de la literatura catalana. Volum XI. Barcelona: Ariel.
Casals, M. (2008) Mercè Rodoreda-Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). Barcelona: Club Editor.
Epistolari Joan Coromines & Joan Sales.(2004) A cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas. Barcelona: Fundació Pere Coromines.

Enllaços externs

[1] Balaguer, Josep M. «La creació dels Club dels Novel·listes i el fil de la història». Els Marges, núm. 57, 1996, pàg. 15-35.

[2] Nopca, Jordi. «L'extraordinari Fons Joan Sales entra a l'Institut d'Estudis Catalans», 12-11-2018. [Consulta: 24 gener 2021].

[3] Nopca, Jordi «Club editor, una arma literària». Diari Ara [Barcelona], núm., 26-10-2011, p.30. ISSN: 2014-010X.

[:02-4] Ibarz, Mercè. «El pensament fermat de Joan Sales». L'Avenç / Vilaweb, 1984. [Consulta: 16 abril 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-'''El Club dels Novel·listes''' és una col·lecció de [[novel·la]] en [[català]] que va ser fundada a [[Barcelona]] el [[1955]] dins l'[[editorial Aymà]] per [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], que la va dirigir inicialment; [[Joan Sales]], que havia començat la seva activitat editora a [[Mèxic]] i l'havia continuat a [[Catalunya]] com a director literari d'Ariel; [[Xavier Benguerel i Llobet|Xavier Benguerel]], que se’n farà càrrec juntament amb Sales en una etapa posterior, i gràcies al mecenatge de [[Fèlix Escala]].
+El '''«Club dels Novel·listes»'''<ref>{{Ref-publicació|cognom=Balaguer|nom=Josep M.|article=La creació dels Club dels Novel·listes i el fil de la història|publicació=Els Marges|pàgines=15-35|any=1996|url=https://raco.cat/index.php/Marges/article/view/111221/156834|exemplar=núm. 57}}</ref> és una col·lecció de [[novel·la]] en [[català]] que va ser fundada a [[Barcelona]] el [[1955]] dins l'[[editorial Aymà]] per [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], que la va dirigir inicialment; [[Joan Sales]], que havia començat la seva activitat editora a [[Mèxic]] i l'havia continuat a [[Catalunya]] com a director literari d'Ariel; [[Xavier Benguerel i Llobet|Xavier Benguerel]], que se’n farà càrrec juntament amb Sales en una etapa posterior, i gràcies al mecenatge de [[Fèlix Escala]].
-Amb la intenció de mantenir la [[literatura catalana]] viva, ''El Club dels Novel·listes'' neix en un moment de repressió, [[censura]] i desconcert, tant dels [[editor]]s com dels mateixos [[escriptor]]s, que dubtaven de l'existència d'un públic lector en [[llengua catalana]]. És fruit, per tant, d'una profunda convicció i voluntat de compromís amb la [[cultura]] pròpia.
+Amb la intenció de mantenir la [[literatura catalana]] viva, el «Club dels Novel·listes» neix en un moment de repressió, [[censura]] i desconcert, tant dels [[editor]]s com dels mateixos [[escriptor]]s, que dubtaven de l'existència d'un públic lector en [[llengua catalana]]. És fruit, per tant, d'una profunda convicció i voluntat de compromís amb la [[cultura]] pròpia.
-L'any [[1959]] passa a anomenar-se [[Club Editor]]<ref>{{Ref-web|títol=L'extraordinari Fons Joan Sales entra a l'Institut d'Estudis Catalans|url=https://llegim.ara.cat/actualitat/joan-sales-institut-estudis-catalans_1_2711547.html|data=2018-11-12|consulta=2021-01-24|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref> i queda a l'empara, exclusivament, de Benguerel i Sales, el qual n'assumirà la direcció fins a [[1983]], any de la seva mort. Com a director del Club Editor, a Joan Sales se li atribueix una campanya força desigual pel que fa a la [[qualitat]] [[literària]] de les obres que va publicar, però és indubtable que la tasca que va dur a terme va tenir una importància cabdal per al manteniment d'un cert clima de normalitat cultural.<ref>{{ref-publicació | cognom =Nopca | nom =Jordi | enllaçautor =Jordi Nopca | article =Club editor, una arma literària | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. | data = 26/10/2011 | pàgines = p.30 |issn = 2014-010X}}</ref> Després de la desaparició de Sales la seva dona, [[Núria Folch i Pi|Núria Folch]], n'assumeix la direcció fins a la seva mort, l'any [[2010]]. Actualment, Club Editor és dirigida per la seva [[nét]]a, [[Maria Bohigas Sales]].
+L'any [[1959]] passa a anomenar-se «[[Club Editor]]»<ref>{{Ref-web|títol=L'extraordinari Fons Joan Sales entra a l'Institut d'Estudis Catalans|url=https://llegim.ara.cat/actualitat/joan-sales-institut-estudis-catalans_1_2711547.html|data=2018-11-12|consulta=2021-01-24|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref> i queda a l'empara, exclusivament, de Benguerel i Sales, el qual n'assumirà la direcció fins a [[1983]], any de la seva mort. Com a director del «Club Editor», a Joan Sales se li atribueix una campanya força desigual pel que fa a la [[qualitat]] [[literària]] de les obres que va publicar, però és indubtable que la tasca que va dur a terme va tenir una importància cabdal per al manteniment d'un cert clima de normalitat cultural.<ref>{{ref-publicació | cognom =Nopca | nom =Jordi | enllaçautor =Jordi Nopca | article =Club editor, una arma literària | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. | data = 26/10/2011 | pàgines = p.30 |issn = 2014-010X}}</ref> Després de la desaparició de Sales, la seva dona, [[Núria Folch i Pi|Núria Folch]], n'assumeix la direcció fins a la seva mort, l'any [[2010]]. Actualment, «Club Editor» és dirigida per la seva neta, [[Maria Bohigas Sales]].
 == Criteris editorials ==
-Segons el mateix Joan Sales, els criteris del Club dels Novel·listes van ser viure del públic, és a dir, fer novel·les que fossin llegides de forma i manera que elles mateixes paguessin el cost de publicació i donessin rèdit als autors, sense haver de recórrer ni als premis ni als mecenes. L'altre criteri del Club feia referència a qüestions morals; Sales, de conviccions catòliques, no va acceptar mai una novel·la que fes, per exemple, una apologia de l'[[homosexualitat]].<ref name=":02">{{Ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticies/el-pensament-fermat-de-joan-sales-merce-ibarz-incerta-gloria/|títol=El pensament fermat de Joan Sales|consulta=2017-04-16|nom=Mercè|cognom=Ibarz|enllaçautor=Mercè Ibarz|editor=[[L'Avenç]] / [[Vilaweb]]|data=1984}}</ref>
+Segons el mateix Joan Sales, els criteris del «Club dels Novel·listes» van ser viure del públic, és a dir, fer novel·les que fossin llegides de forma i manera que elles mateixes paguessin el cost de publicació i donessin rèdit als autors, sense haver de recórrer ni als premis ni als mecenes. L'altre criteri del club feia referència a qüestions morals: Sales, de conviccions catòliques, no va acceptar mai una novel·la que fes, per exemple, una apologia de l'[[homosexualitat]].<ref name=":02">{{Ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticies/el-pensament-fermat-de-joan-sales-merce-ibarz-incerta-gloria/|títol=El pensament fermat de Joan Sales|consulta=2017-04-16|nom=Mercè|cognom=Ibarz|enllaçautor=Mercè Ibarz|editor=[[L'Avenç]] / [[Vilaweb]]|data=1984}}</ref>
 == Llista d'obres de la col·lecció ==