Dinastia Zagüe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m Tipografia |
||
| (19 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula estat desaparegut| |
|||
{{FR|data=octubre de 2019}} |
|||
nom_oficial=ዛጉዌ ሥርወ መንግስት| |
|||
{{Estat desaparegut|nom_oficial=ዛጉዌ ሥርወ መንግስት|nom_complet=Dinastía Zagüe|nom_comú=Zagüe|continent=África|forma_de_govern=|status=|any_inici=1137|any_fi=1270|esdeveniment_inici=Coronación de Mara Takla Haymanot|esdeveniment_fi=Derrocamiento de la Dinastía Zagüe|data_inici=|data_fi=|esdeveniment3=|data_esdeveniment2=|esdeveniment2=|data_esdeveniment3=|esdeveniment4=|data_esdeveniment1=|esdeveniment_anterior1=|data_esdeveniment_anterior1=|bandera_p1=|bandera_s1=Flag of Ethiopia (1897).svg|imatge_bandera=|bandera=|imatge_escut=|símbol=|mapa=|aclaració_mapa=|capital=Lalibela|lema_nacional=|himne_nacional=|idioma=[[Lenguas agaw|Agaw]]|idioma_no_oficial=|moneda=|títol_líder=Emperador de Etiopía|líder1=[[Mara Takla Haymanot]] (primero)|any_líder1=|líder2=Harbai (último)|any_líder2=|dades_any2=|dades_superfície1=|dades_població1=|membre_de=}} |
|||
nom_complet=Dinastía Zagüe| |
|||
| ⚫ | La '''dinastia Zagüe''' o '''Zagwe''' governà a Etiòpia entre els anys [[1137]] i [[1270]], quan Yekuno Amlak derrotà i matà en batalla el darrer emperador '''Zagüe'''. Sembla que el nom ''Zagüe'' prové de la frase en [[gueez]] ''Ze-Agaw'', que significa 'd'Agaw', i es refereix a la gent del poble agaw. El monarca més conegut n'és el rei [[Gebra Maskal Lalibela]], a qui s'atribueix la construcció de les [[esglésies rupestres de Lalibela]]. La seua capital era la ciutat de Roha |
||
nom_comú=Zagüe| |
|||
continent=Àfrica| |
|||
any_inici=1137| |
|||
any_fi=1270| |
|||
esdeveniment_inici=Coronació de Mara Takla Haymanot| |
|||
esdeveniment_fi=Derrocament de la Dinastia Zagüe| |
|||
bandera_s1=Flag of Ethiopia (1897).svg| |
|||
capital=[[Lalibela]]| |
|||
idioma=[[Agaw]]| |
|||
títol_líder=Rei d'Etiòpia| |
|||
líder1=[[Mara Takla Haymanot]] (primer)| |
|||
|líder2=[[Yetbarak]] (últim)}} |
|||
| ⚫ | La '''dinastia Zagüe''' o '''Zagwe''' va ser una dinastia medieval que governà a Etiòpia entre els anys [[1137]] i [[1270]], quan Yekuno Amlak derrotà i matà en batalla el darrer emperador '''Zagüe'''.<ref>{{Ref-web |títol=Zagwe dynasty {{!}} Ethiopian history |url=https://www.britannica.com/topic/Zagwe-dynasty |consulta=2023-06-24 |llengua=en |editor=Encyclopaedia Britannica}}</ref> Sembla que el nom ''Zagüe'' prové de la frase en [[gueez]] ''Ze-Agaw'', que significa 'd'Agaw', i es refereix a la gent del [[Agaw|poble agaw]]. El monarca més conegut n'és el rei [[Gebra Maskal Lalibela]], a qui s'atribueix la construcció de les [[esglésies rupestres de Lalibela]]. La seua capital era la ciutat de Roha, també coneguda com Adaffa, i actualment com [[Lalibela]], a la província de [[Lasta]].<ref>{{Ref-publicació|article=The Zagwe Period and the Zenith of Urban Culture in Ethiopia, Ca. 930-1270 Ad|url=https://www.jstor.org/stable/40761842|publicació=Africa: Rivista trimestrale di studi e documentazione dell’Istituto italiano per l’Africa e l’Oriente|data=2006|issn=0001-9747|pàgines=120–137|volum=61|exemplar=1|nom=Tekeste|cognom=Negash}}</ref> |
||
David Buxton afirma que les àrees sota el domini directe dels reis Zagwe, a part del centre de poder a Lasta, "''probablement van abraçar les terres altes de l'[[Eritrea]] moderna, [[Província de Tigre|Tigray]], [[Wag|Waag]] i [[Bete Amhara]] i des d'allí cap a l'oest cap al [[llac Tana]] ([[Begemder]]).''" <ref>{{Ref-llibre|títol=The Abyssinians|url=http://archive.org/details/abyssinians0000buxt|editorial=London, Thames & Hudson|data=1970|isbn=978-0-500-02070-8|nom=David Roden|cognom=Buxton|pàgines=44}}</ref> |
|||
== Història == |
== Història == |
||
[[Fitxer:Bet Giyorgis church Lalibela 01.jpg|miniatura |
[[Fitxer:Bet Giyorgis church Lalibela 01.jpg|miniatura|Esglésies rupestres de Lalibela]] |
||
Al voltant del [[960]] els exèrcits de la reina Gudit (o ''Judith'') destruïren el que havia estat el gran [[Regne d' |
Al voltant del [[960]] els exèrcits de la reina Gudit (o ''Judith'') destruïren el que havia estat el gran [[Regne d'Axum]]. Durant 40 anys hi governà sobre les seues restes, i li passà el poder als seus descendents, començant així una era fosca en la història d'Etiòpia, de la qual no es té més informació. |
||
Segons els relats tradicionals d'Etiòpia, el darrer rei de la dinastia inaugurada per Gudit fou enderrocat per Mara Takla Haymanot al [[1137]], que, en casar-se amb una filla del darrer rei d' |
Segons els relats tradicionals d'Etiòpia, el darrer rei de la dinastia inaugurada per Gudit fou enderrocat per [[Mara Takla Haymanot]] al [[1137]],<ref>{{Ref-llibre|títol=The Cambridge History of Africa|url=https://books.google.cat/books?id=q3mx8aAo6x0C&newbks=0&printsec=frontcover&dq=The+Cambridge+history+of+Africa:+From+c.+1600+to+c.+1790&hl=ca|editorial=Cambridge University Press|data=1975|isbn=978-0-521-20413-2|llengua=en|nom=J. D.|cognom=Fage|nom2=Richard|cognom2=Gray|nom3=Roland Anthony|cognom3=Oliver|pàgines=112}}</ref> que, en casar-se amb una filla del darrer rei d'Axum, Dil Na'od, va obtenir el control del país, i donà origen a la dinastia Zagüe. |
||
El període més conegut de la dinastia Zagüe és el regnat de Gebra Maskal Lalibela, entre els anys [[1185]] i [[1225]]. És conegut perquè durant el seu regnat s'excavaren les [[esglésies rupestres de Lalibela]] a la capital del regne, que prengué de llavors ençà el nom del monarca. A més, durant el seu regnat, s'enviaren dues ambaixades al Caire, al 1200 i [[1200|1209]]. |
El període més conegut de la dinastia Zagüe és el regnat de Gebra Maskal Lalibela, entre els anys [[1185]] i [[1225]].<ref>{{Ref-llibre|títol=The History of the Renaissance World: From the Rediscovery of Aristotle to the Conquest of Constantinople|url=https://books.google.cat/books?id=fJf_PA6jLfcC&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA287&dq=Gebra+Maskal+Lalibela&hl=ca|editorial=W. W. Norton & Company|data=2013-09-23|isbn=978-0-393-24067-2|llengua=en|nom=Susan Wise|cognom=Bauer|pàgines=287}}</ref> És conegut perquè durant el seu regnat s'excavaren les [[esglésies rupestres de Lalibela]] a la capital del regne, que prengué de llavors ençà el nom del monarca. A més, durant el seu regnat, s'enviaren dues ambaixades al Caire, al 1200 i [[1200|1209]]. |
||
Algunes fonts (com la Crònica de París i els manuscrits Bruce 88, 91 i 93) donen els noms d'onze reis que van governar durant 354 anys; d'altres, entre ells el llibre que [[Pedro Páez]] i [[Manuel de Almeida]] van veure a [[Axum]], n'enumeren només cinc que van governar 143 anys.<ref>{{Ref-publicació|article='The Wealth of Kings' and the End of the Zāguē Dynasty|url=https://www.jstor.org/stable/611706|publicació=Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London|data=1965|issn=0041-977X|pàgines=1–23|volum=28|exemplar=1|nom=G. W. B.|cognom=Huntingford}}</ref> [[Paul B. Henze]] informa de l'existència d'almenys una llista que conté 16 noms.<ref>{{Ref-llibre|títol=Layers of time : a history of Ethiopia|url=http://archive.org/details/layersoftimehist0000henz|editorial=New York : St. Martin's Press|data=2000|isbn=978-0-312-22719-7|nom=Paul B.|cognom=Henze|pàgines=50}}</ref> |
|||
| ⚫ | No hi ha certesa sobre el nom del darrer rei Zagüe. Algunes cròniques de l'època i tradicions orals assenyalen que hauria estat un rei anomenat ''Za-Ilmaknun'', que segons Taddesse Tamrat seria el pseudònim (traduït com 'el desconegut' o 'l'ocult') de Yetbarak. Altres versions remarquen que després del regnat de Yetbarak, se succeïren Mairari i Harbai. |
||
| ⚫ | No hi ha certesa sobre el nom del darrer rei Zagüe. Algunes cròniques de l'època i tradicions orals assenyalen que hauria estat un rei anomenat ''Za-Ilmaknun'', que segons Taddesse Tamrat seria el pseudònim (traduït com 'el desconegut' o 'l'ocult') de Yetbarak. Altres versions remarquen que després del regnat de [[Yetbarak]], se succeïren Mairari i Harbai. |
||
| ⚫ | |||
== Referències == |
|||
| ⚫ | |||
{{Referències}} |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
| ⚫ | |||
[[Categoria: |
[[Categoria:Dinasties|Zague]] |
||
| ⚫ | |||
Revisió de 04:02, 14 feb 2024
| ||||
|
| ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Lalibela | |||
| Idioma oficial | Agaw | |||
| Període històric | ||||
| Coronació de Mara Takla Haymanot | 1137 | |||
| Derrocament de la Dinastia Zagüe | 1270 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | No especificat | |||
| Rei d'Etiòpia | ||||
| Mara Takla Haymanot (primer) | ||||
| Yetbarak (últim) | ||||
La dinastia Zagüe o Zagwe va ser una dinastia medieval que governà a Etiòpia entre els anys 1137 i 1270, quan Yekuno Amlak derrotà i matà en batalla el darrer emperador Zagüe.[1] Sembla que el nom Zagüe prové de la frase en gueez Ze-Agaw, que significa 'd'Agaw', i es refereix a la gent del poble agaw. El monarca més conegut n'és el rei Gebra Maskal Lalibela, a qui s'atribueix la construcció de les esglésies rupestres de Lalibela. La seua capital era la ciutat de Roha, també coneguda com Adaffa, i actualment com Lalibela, a la província de Lasta.[2]
David Buxton afirma que les àrees sota el domini directe dels reis Zagwe, a part del centre de poder a Lasta, "probablement van abraçar les terres altes de l'Eritrea moderna, Tigray, Waag i Bete Amhara i des d'allí cap a l'oest cap al llac Tana (Begemder)." [3]
Història
[modifica]
Al voltant del 960 els exèrcits de la reina Gudit (o Judith) destruïren el que havia estat el gran Regne d'Axum. Durant 40 anys hi governà sobre les seues restes, i li passà el poder als seus descendents, començant així una era fosca en la història d'Etiòpia, de la qual no es té més informació.
Segons els relats tradicionals d'Etiòpia, el darrer rei de la dinastia inaugurada per Gudit fou enderrocat per Mara Takla Haymanot al 1137,[4] que, en casar-se amb una filla del darrer rei d'Axum, Dil Na'od, va obtenir el control del país, i donà origen a la dinastia Zagüe.
El període més conegut de la dinastia Zagüe és el regnat de Gebra Maskal Lalibela, entre els anys 1185 i 1225.[5] És conegut perquè durant el seu regnat s'excavaren les esglésies rupestres de Lalibela a la capital del regne, que prengué de llavors ençà el nom del monarca. A més, durant el seu regnat, s'enviaren dues ambaixades al Caire, al 1200 i 1209.
Algunes fonts (com la Crònica de París i els manuscrits Bruce 88, 91 i 93) donen els noms d'onze reis que van governar durant 354 anys; d'altres, entre ells el llibre que Pedro Páez i Manuel de Almeida van veure a Axum, n'enumeren només cinc que van governar 143 anys.[6] Paul B. Henze informa de l'existència d'almenys una llista que conté 16 noms.[7]
No hi ha certesa sobre el nom del darrer rei Zagüe. Algunes cròniques de l'època i tradicions orals assenyalen que hauria estat un rei anomenat Za-Ilmaknun, que segons Taddesse Tamrat seria el pseudònim (traduït com 'el desconegut' o 'l'ocult') de Yetbarak. Altres versions remarquen que després del regnat de Yetbarak, se succeïren Mairari i Harbai.
Referències
[modifica]- ↑ «Zagwe dynasty | Ethiopian history» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ Negash, Tekeste «The Zagwe Period and the Zenith of Urban Culture in Ethiopia, Ca. 930-1270 Ad». Africa: Rivista trimestrale di studi e documentazione dell’Istituto italiano per l’Africa e l’Oriente, 61, 1, 2006, pàg. 120–137. ISSN: 0001-9747.
- ↑ Buxton, David Roden. The Abyssinians. London, Thames & Hudson, 1970, p. 44. ISBN 978-0-500-02070-8.
- ↑ Fage, J. D.; Gray, Richard; Oliver, Roland Anthony. The Cambridge History of Africa (en anglès). Cambridge University Press, 1975, p. 112. ISBN 978-0-521-20413-2.
- ↑ Bauer, Susan Wise. The History of the Renaissance World: From the Rediscovery of Aristotle to the Conquest of Constantinople (en anglès). W. W. Norton & Company, 2013-09-23, p. 287. ISBN 978-0-393-24067-2.
- ↑ Huntingford, G. W. B. «'The Wealth of Kings' and the End of the Zāguē Dynasty». Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London, 28, 1, 1965, pàg. 1–23. ISSN: 0041-977X.
- ↑ Henze, Paul B. Layers of time : a history of Ethiopia. New York : St. Martin's Press, 2000, p. 50. ISBN 978-0-312-22719-7.