Vés al contingut

Sistema planetari: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Reversió manual Revertida categories suprimides cridant en majúscules
m Revertides les edicions de 94.245.150.103. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Protoplanetary disk.jpg|miniatura|Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formació]][[Fitxer:Extrasolar planet NASA2.jpg|miniatura|Comparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 Canri]][[Fitxer:Artist Concept Planetary System.jpg|miniatura|Concepció artística d'un sistema planetari]][[Fitxer:A Distant Planetary System.jpg|miniatura|Representació artística d'un sistema planetari llunyà]]
GO()SRO


Un '''sistema planetari''' està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant. El nostre sistema planetari, el [[Sistema Solar]], està format pel [[Sol]], els diferents [[planetes]] i una multitud de cossos menors.<ref>{{ref-llibre|títol=The Universal Book of Astronomy, from the Andromeda Galaxy to the Zone of Avoidance|nom=David J.|cognom=Dsrling|lloc=Hoboken, Nova Jersey|editorial=Wiley|any=2004|pàgines=394ISBN=0-471-26569-1}}</ref> {{Comptador de planetes extrasolars|full}}.
HIOSDR(


== Origen i evolució de sistemes planetaris ==
HSRHGO()SRO
Es creu que els sistemes planetaris al voltant d'estrelles de tipus solar es formen com a part del mateix procés de la [[formació estel·lar]]. La majoria de les teories antigues eren de tipus catastrofista i involucraven el pas d'una estrella molt a prop del Sol capaç d'extreure material d'aquest per mitjà de la seva gravetat i de formar posteriorment planetes per coalescència. No obstant això, la probabilitat d'un esdeveniment d'aquest tipus és tan reduïda que implicaria una gran escassesa de sistemes planetaris en la galàxia. Les teories modernes indiquen que els planetes es van formar a partir d'un [[disc d'acreció]]. En el cas del sistema solar, aquest s'hauria format a partir de la [[nebulosa solar]].


Alguns sistemes planetaris són molt diferents del nostre, com els sistemes de planetes al voltant de [[púlsar]]s detectats a partir de les lleugeres variacions en els polsos de radiació electromagnètica d'aquests cossos. Els púlsars es formen en violentes explosions de [[supernova|supernoves]], amb la qual cosa un sistema planetari convencional no podria sobreviure a aquesta explosió; els planetes s'evaporarien o escaparien de l'atracció gravitacional de l'estrella central. Algunes teories indiquen que els companys estel·lars existents prop de la supernova evaporarien la major part de la seva massa deixant cossos de grandària planetària. Alternativament, els planetes podrien formar-se en un disc d'acreció envoltant els púlsars i format pel material expulsat de l'estrella central.
HIOSDR(


== Alguns sistemes planetaris destacats ==
HSRHGO()SRO
* El [[sistema solar]] - el nostre propi sistema planetari.
* [[Púlsar|PSR 1257+12]] - el primer sistema planetari extrasolar descobert. L'estrella central n'és un [[púlsar]] i els diferents planetes que s'han trobat al seu al voltant es denominen [[púlsar|''planetes púlsars'']].


* [[Upsilon Andromedae]] - el primer sistema extrasolar descobert en una estrella de la [[seqüència principal]] (Abril 1999).
HIOSDR(


* PSR B1620-26 - el primer sistema extrasolar descobert en un sistema estel·lar múltiple.
HSRHGO()SRO


* [[55 Cancri]] - el sistema planetari extrasolar amb el major nombre de planetes descoberts fins a la data (5 planetes al novembre del 2007).
HIOSDR(


* [[Gliese 876]] - el primer sistema planetari en una estrella [[nana vermella]] i el primer a ser descobert en una [[ressonància orbital]].
HSRHGO()SRO


* [[HD 69830]] - el primer sistema planetari amb tres planetes de la grandària de [[Neptú (planeta)|Neptú]] i un [[cinturó d'asteroides]] anomenat la '''''pedra de roseta''''' dels sistemes planetaris (maig, 2006).
HIOSDR(


* [[2M1207]] - el primer sistema amb un planeta descobert girant al voltant d'una [[nana marró]] i la primera vegada que s'aconsegueix una imatge del planeta.
HSRHGO()SRO


* [[Cha 110913]] - el primer [[planeta extrasolar]] amb llunes al seu voltant. Encara es discuteix si es tracta d'un planeta o d'una [[nana marró]].
HIOSDR(


== Referències ==
HSRHGO()SRO
{{Referències}}


== Enllaços externs ==
HIOSDR(
{{Commonscat}}
* [http://www.infoastro.com/199904/15exoplanetas.html Descobriment del primer sistema planetari extrasolar] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190408075346/http://www.infoastro.com/199904/15exoplanetas.html |date=2019-04-08 }}.
{{Estel}}
{{Sistema estel·lar}}
{{Autoritat}}


{{ORDENA:Sistema Planetari}}
HSRHGO()SRO
[[Categoria:Sistemes planetaris| ]]

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRHGO()SRO

HIOSDR(

HSRH

Revisió del 17:51, 22 feb 2024

Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formació
Comparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 Canri
Concepció artística d'un sistema planetari
Representació artística d'un sistema planetari llunyà

Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant. El nostre sistema planetari, el Sistema Solar, està format pel Sol, els diferents planetes i una multitud de cossos menors.[1] A data 28 novembre 2023, segons l'Extrasolar Planets Encyclopaedia, hi ha 5.543 exoplanetes confirmats en 4.087 sistemes planetaris, amb 886 sistemes que tenen més d'un planeta.[2].

Origen i evolució de sistemes planetaris

Es creu que els sistemes planetaris al voltant d'estrelles de tipus solar es formen com a part del mateix procés de la formació estel·lar. La majoria de les teories antigues eren de tipus catastrofista i involucraven el pas d'una estrella molt a prop del Sol capaç d'extreure material d'aquest per mitjà de la seva gravetat i de formar posteriorment planetes per coalescència. No obstant això, la probabilitat d'un esdeveniment d'aquest tipus és tan reduïda que implicaria una gran escassesa de sistemes planetaris en la galàxia. Les teories modernes indiquen que els planetes es van formar a partir d'un disc d'acreció. En el cas del sistema solar, aquest s'hauria format a partir de la nebulosa solar.

Alguns sistemes planetaris són molt diferents del nostre, com els sistemes de planetes al voltant de púlsars detectats a partir de les lleugeres variacions en els polsos de radiació electromagnètica d'aquests cossos. Els púlsars es formen en violentes explosions de supernoves, amb la qual cosa un sistema planetari convencional no podria sobreviure a aquesta explosió; els planetes s'evaporarien o escaparien de l'atracció gravitacional de l'estrella central. Algunes teories indiquen que els companys estel·lars existents prop de la supernova evaporarien la major part de la seva massa deixant cossos de grandària planetària. Alternativament, els planetes podrien formar-se en un disc d'acreció envoltant els púlsars i format pel material expulsat de l'estrella central.

Alguns sistemes planetaris destacats

  • El sistema solar - el nostre propi sistema planetari.
  • PSR 1257+12 - el primer sistema planetari extrasolar descobert. L'estrella central n'és un púlsar i els diferents planetes que s'han trobat al seu al voltant es denominen planetes púlsars.
  • PSR B1620-26 - el primer sistema extrasolar descobert en un sistema estel·lar múltiple.
  • 55 Cancri - el sistema planetari extrasolar amb el major nombre de planetes descoberts fins a la data (5 planetes al novembre del 2007).
  • HD 69830 - el primer sistema planetari amb tres planetes de la grandària de Neptú i un cinturó d'asteroides anomenat la pedra de roseta dels sistemes planetaris (maig, 2006).
  • 2M1207 - el primer sistema amb un planeta descobert girant al voltant d'una nana marró i la primera vegada que s'aconsegueix una imatge del planeta.

Referències

  1. Dsrling, David J. The Universal Book of Astronomy, from the Andromeda Galaxy to the Zone of Avoidance. Hoboken, Nova Jersey: Wiley, 2004, p. 394ISBN=0-471-26569-1. 
  2. Schneider, J. «Interactive Extra-solar Planets Catalog». Extrasolar Planets Encyclopaedia.

Enllaços externs