Vés al contingut

John Lee Hooker: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
VP:10.000 +ampliació
m eliminant redireccions de plantilla
(8 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''John Lee Hooker''' ([[22 d'agost]] de [[1917]] - [[21 de juny]] de [[2001]]) va ser un influent [[cantant]] i [[guitarra|guitarrista]] de ''[[blues]]'' [[estatunidenc]], nascut a [[Clarksdale (Mississipí)|Clarksdale]], [[Mississipí]].<ref>{{Ref-publicació|article=Obituary: John Lee Hooker|url= https://www.theguardian.com/news/2001/jun/23/guardianobituaries|publicació=The Guardian|data=2001-06-23|issn=0261-3077|llengua=en-GB|nom=Tony|cognom=Russell}}</ref>
'''John Lee Hooker''' ([[22 d'agost]] de [[1917]] - [[21 de juny]] de [[2001]]) va ser un influent [[cantant]] i [[guitarra|guitarrista]] de ''[[blues]]'' [[estatunidenc]], nascut a [[Clarksdale (Mississipi)|Clarksdale]], [[Mississipi]].<ref>{{Ref-publicació|article=Obituary: John Lee Hooker|url= https://www.theguardian.com/news/2001/jun/23/guardianobituaries|publicació=The Guardian|data=2001-06-23|issn=0261-3077|llengua=en-GB|nom=Tony|cognom=Russell}}</ref>


== Biografia ==
== Biografia ==
⚫
La carrera musical de Hooker va començar el [[1948]] quan va aconseguir l'èxit amb el single "Boogie Chillum", cantat en un estil mig parlat que es convertiria en característic. Rítmicament, la seva música era molt lliure, característica que ha estat comuna entre els primers músics acústics de ''blues'' del Delta. El seu frasejat no estava tan lligat als estàndards de la majoria dels cantants de ''blues''. Aquest estil informal i incoherent es va anar diluint amb l'aparició de les bandes de ''blues'' elèctric de [[Chicago]] però, fins i tot quan no tocava sol, Hooker va mantenir el seu propi so.
{{FR|data=2019}}
⚫
La carrera musical de Hooker va començar el [[1948]] quan va aconseguir l'èxit amb el single "Boogie Chillum", cantat en un estil mig parlat que es convertiria en característic. Rítmicament, la seva música era molt lliure, característica que ha estat comuna entre els primers músics acústics de ''blues'' del Delta. El seu frasejat no estava tan lligat als estàndards de la majoria dels cantants de ''blues''. Aquest estil informal i incoherent es va anar diluint amb l'aparició de les bandes de ''blues'' elèctric de [[Chicago]] però, fins i tot quan no tocava sol, Hooker va mantenir el seu propi so.


El [[1955]] va acabar el seu contracte amb [[Modern Records]] i va ser contractat per la companyia Vee Jay, de [[Chicago]], que va publicar els clàssics ''Dimples'' i ''[[Boom Boom (John LeeHoker)|Boom Boom]]''.<ref name="Biografías_1">{{cita web|autor=Biografías y Vidas|título=John Lee Hooker|url=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hooker.htm|fechaacceso=16 de marzo de 2009}}</ref> Va mantenir, no obstant això, una carrera en solitari, sent sempre popular entre els afeccionats al ''blues'' i els fans de la música ''[[folk]]'' de principis dels [[anys 1960]], saltant d'aquesta manera a l'audiència blanca.
El [[1955]] va acabar el seu contracte amb [[Modern Records]] i va ser contractat per la companyia Vee Jay, de [[Chicago]], que va publicar els clàssics ''Dimples'' i ''[[Boom Boom (John LeeHoker)|Boom Boom]]''.<ref name="Biografías_1">{{ref-web|autor=Biografías y Vidas|títol=John Lee Hooker|url=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hooker.htm|consulta= 16 de març de 2009}}</ref> Va mantenir, no obstant això, una carrera en solitari, sent sempre popular entre els afeccionats al ''blues'' i els fans de la música ''[[folk]]'' de principis dels [[anys 1960]], saltant d'aquesta manera a l'audiència blanca.


Discos com ''Black Snake'' (1959), ''Wednesday Evening Blues'' (1960) o ''Birmingham Blues'' (1963) van afirmar el seu prestigi a banda i banda de l'Atlàntic. El [[1970]] es va acostar de nou als corrents de moda en gravar l'àlbum ''Hooker ‘n’ Heat'' amb la banda [[Canned Heat]].<ref name="Biografías_1">{{cita web|autor=Biografías y Vidas|título=John Lee Hooker|url=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hooker.htm|fechaacceso=16 de marzo de 2009}}</ref>
Discos com ''Black Snake'' (1959), ''Wednesday Evening Blues'' (1960) o ''Birmingham Blues'' (1963) van afirmar el seu prestigi a banda i banda de l'Atlàntic. El [[1970]] es va acostar de nou als corrents de moda en gravar l'àlbum ''Hooker ‘n’ Heat'' amb la banda [[Canned Heat]].<ref name="Biografías_1">{{ref-web|autor=Biografías y Vidas|títol=John Lee Hooker|url=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hooker.htm|consulta= 16 de març de 2009}}</ref>


L'any 1977 John Lee va fer un concert com a convidat amb [[Foghat]] i [[Paul Butterfield]], i el 1980, va aparèixer a la pel·lícula Blues Brothers, interpretant el tema ''Boom Boom'' en un suburbi. Un altre èxit, dels molts en la seva carrera, va arribar el [[1989]] quan, al costat de diverses estrelles convidades, incloent-hi [[Carlos Santana]] i la seva banda, [[Bonnie Raitt]], [[Los Lobos]], entre d'altres, va gravar ''The Healer'', que va guanyar un [[Premi Grammy]].
L'any 1977 John Lee va fer un concert com a convidat amb [[Foghat]] i [[Paul Butterfield]], i el 1980, va aparèixer a la pel·lícula Blues Brothers, interpretant el tema ''Boom Boom'' en un suburbi. Un altre èxit, dels molts en la seva carrera, va arribar el [[1989]] quan, al costat de diverses estrelles convidades, incloent-hi [[Carlos Santana]] i la seva banda, [[Bonnie Raitt]], [[Los Lobos]], entre d'altres, va gravar ''The Healer'', que va guanyar un [[Premi Grammy]].
Línia 14: Línia 13:
Hooker va gravar més de 100 discos i va viure els últims anys de la seva vida a [[San Francisco]], on tenia un club anomenat el "Boom Boom Room", per un dels seus èxits.
Hooker va gravar més de 100 discos i va viure els últims anys de la seva vida a [[San Francisco]], on tenia un club anomenat el "Boom Boom Room", per un dels seus èxits.


Va estar perseguit per la policia per insultar la [[Casa Blanca]] en una de les seves cançons.{{CC|data=2022}}
Va estar perseguit per la policia per insultar la [[Casa Blanca]] en una de les seves cançons.{{Citació necessària|data=2022}}


== Discografia ==
== Discografia ==
Línia 127: Línia 126:


=== Bibliografia ===
=== Bibliografia ===
⚫
* {{ref-llibre|cognom= SIERRA I FABRA
* {{cita libro
⚫
|nom= Jordi
⚫
| apellidos = SIERRA I FABRA
⚫
|títol= Historia de la música rock. Tomo 1
⚫
| nombre = Jordi
⚫
|any= Esplugues de Llobregat, 1981
⚫
| título = Historia de la música rock. Tomo 1
⚫
| año = Esplugues de Llobregat, 1981
| editorial = Ediciones Orbis, S. A.
| editorial = Ediciones Orbis, S. A.
| id = ISBN 84-7530-003-0
| id = {{ISBN|84-7530-003-0}}
| página = 29
|pàgina= 29
}}
}}


Línia 144: Línia 142:
[[Categoria:Grammy a la carrera artística]]
[[Categoria:Grammy a la carrera artística]]
[[Categoria:Cecs]]
[[Categoria:Cecs]]
[[Categoria:Cantants de Mississipí]]
[[Categoria:Cantants de Mississipi]]
[[Categoria:Naixements del 1917]]
[[Categoria:Morts a Califòrnia]]
[[Categoria:Morts a Califòrnia]]

Revisió del 19:26, 4 març 2024

Plantilla:Infotaula personaJohn Lee Hooker
Imatge
(1978) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 agost 1917 Modifica el valor a Wikidata
Clarksdale (Mississipi) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juny 2001 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Los Altos (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguitarrista, compositor, cantautor, cantant, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942 Modifica el valor a Wikidata -
GènereBlues, rhythm and blues i jazz afrocubà Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentGuitarra, veu, baix i bateria Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficCharly Records
Flair Records (en) Tradueix
Chess Records
Modern Records Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjohnleehooker.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0393630 Rottentomatoes: celebrity/john_lee_hooker TV.com: people/john-lee-hooker TMDB.org: 7207
Youtube: UCdLnBWRkJUD4JTL6cCZmQSg Bandcamp: johnleehooker Spotify: 1yNOfXGQNGjAynk77wv85x Apple Music: 97536 Musicbrainz: b0122194-c49a-46a1-ade7-84d1d76bd8e9 Songkick: 96912 Discogs: 94557 Allmusic: mn0000815039 Find a Grave: 23296 Deezer: 1159 Modifica el valor a Wikidata

John Lee Hooker (22 d'agost de 1917 - 21 de juny de 2001) va ser un influent cantant i guitarrista de blues estatunidenc, nascut a Clarksdale, Mississipi.[1]

Biografia

La carrera musical de Hooker va començar el 1948 quan va aconseguir l'èxit amb el single "Boogie Chillum", cantat en un estil mig parlat que es convertiria en característic. Rítmicament, la seva música era molt lliure, característica que ha estat comuna entre els primers músics acústics de blues del Delta. El seu frasejat no estava tan lligat als estàndards de la majoria dels cantants de blues. Aquest estil informal i incoherent es va anar diluint amb l'aparició de les bandes de blues elèctric de Chicago però, fins i tot quan no tocava sol, Hooker va mantenir el seu propi so.

El 1955 va acabar el seu contracte amb Modern Records i va ser contractat per la companyia Vee Jay, de Chicago, que va publicar els clàssics Dimples i Boom Boom.[2] Va mantenir, no obstant això, una carrera en solitari, sent sempre popular entre els afeccionats al blues i els fans de la música folk de principis dels anys 1960, saltant d'aquesta manera a l'audiència blanca.

Discos com Black Snake (1959), Wednesday Evening Blues (1960) o Birmingham Blues (1963) van afirmar el seu prestigi a banda i banda de l'Atlàntic. El 1970 es va acostar de nou als corrents de moda en gravar l'àlbum Hooker ‘n’ Heat amb la banda Canned Heat.[2]

L'any 1977 John Lee va fer un concert com a convidat amb Foghat i Paul Butterfield, i el 1980, va aparèixer a la pel·lícula Blues Brothers, interpretant el tema Boom Boom en un suburbi. Un altre èxit, dels molts en la seva carrera, va arribar el 1989 quan, al costat de diverses estrelles convidades, incloent-hi Carlos Santana i la seva banda, Bonnie Raitt, Los Lobos, entre d'altres, va gravar The Healer, que va guanyar un Premi Grammy.

Hooker va gravar més de 100 discos i va viure els últims anys de la seva vida a San Francisco, on tenia un club anomenat el "Boom Boom Room", per un dels seus èxits.

Va estar perseguit per la policia per insultar la Casa Blanca en una de les seves cançons.[cal citació]

Discografia

L'època Detroit (gravacions 1948–1955)

  • 1959 – House of the Blues (Chess Records)
  • 1960 – The Blues (Crown)
  • 1961 – Sings the Blues (Crown)
  • 1961 – Plays and Sings The Blues (Chess)
  • 1961 – John Lee Hooker Sings Blues (King Records)
  • 1962 – Folk Blues (Crown)
  • 1963 – The Great John Lee Hooker (Crown)
  • 1963 – Don't Turn Me from Your Door (Atco Records)
  • 1963 – John Lee Hooker & Big Maceo Merriweather (Fortune Records)
  • 1964 – Original Folk Blues (Kent Records)
  • 1966 – John Lee Hooker & His Guitar (Advent Records)
  • 1969 – No Friend Around (Advent/Red Lightnin')
  • 1970 – Alone (Specialty Records)
  • 1971 – Goin' Down Highway 51 (Specialty)
  • 1971 – Coast to Coast Blues Band – Any Where – Any Time – Any Place (United Artists Records)
  • 1972 – Johnny Lee (GreeneBottle)
  • 1973 – John Lee Hooker's Detroit (United Artists)
  • 1973 – Mad Man Blues (Chess)
  • 1973 – Hooker, Hopkins, Hogg (Specialty-Sonet)
  • 1973 – Slim's Stomp (Polydor) –
  • 1979 – Southern Blues (Savoy Records)
  • 1981 – Blues for Big Town (Chess)
  • 1987 – Gotham Golden Classics – Rare Recordings (Collectables Records)
  • 1987 – Detroit Blues (Krazy Kat)
  • 1989 – 40th Anniversary Album (DCC)
  • 1990 – Boogie Awhile (Krazy Kat)
  • 1999 – Savoy Blues Legends, 1948–1949 (SavoyJazz/Atlantic)
  • 2000 – The Unknown John Lee Hooker (Krazy Kat)

L'època Chicago (gravacions 1955–1964)

  • 1959 – I'm John Lee Hooker (Vee-Jay Records)
  • 1960 – Travelin (Vee-Jay)
  • 1961 – The Folk Lore of John Lee Hooker (Vee-Jay)
  • 1962 – Burnin' (Vee-Jay)
  • 1962 – The Big Soul of John Lee Hooker (Vee-Jay)
  • 1962 – The Best of John Lee Hooker (Vee-Jay)
  • 1963 – John Lee Hooker on Campus (Vee-Jay)
  • 1965 – … And Seven Nights (Verve-Folkways)
  • 1965 – Is He the World's Greatest Blues Singer? (Vee-Jay)
  • 1974 – Gold (Vee-Jay)
  • 1974 – The Best of John Lee Hooker (GNP Crescendo Record Co.)
  • 1974 – In Person (Vee-Jay/Dynasty)
  • 1989 – The Hook – 20 Years of Hits & Hot Boogie (Chameleon)
  • 1993 – John Lee Hooker on Vee-Jay 1955–1958 (Vee-Jay)
  • 2014 – I'm Going Home (Devils Tunes)

L'època Folk (gravacions 1959–1963)

  • 1959 – The Country Blues of John Lee Hooker (Riverside Records)
  • 1960 – That's My Story – JLH Sings the Blues (Riverside)
  • 1962 – John Lee Hooker (Galaxy Records)
  • 1963 – Live at Sugar Hill (Galaxy)
  • 1964 – Burning Hell (Riverside)
  • 1964 – Concert at Newport (Vee-Jay)
  • 1966 – Teachin' the Blues (Guest Star)
  • 1969 – That's Where It's At! (Stax Records)
  • 1971 – Detroit Special (Atlantic Records)
  • 1972 – Boogie Chillun (Fantasy Records)
  • 1972 – Black Snake (Fantasy 2-set)
  • 1979 – Sittin' Here Thinkin' (Muse Records)
  • 2002 – Live at Sugar Hill, Vol. 2 (Fantasy)

L'època ABC (gravacions 1965–1974)

  • 1965 – It Serves You Right to Suffer (Impulse! Records)
  • 1966 – The Real Folk Blues (Chess)
  • 1967 – Live at Cafe Au Go Go (Bluesway)
  • 1967 – Urban Blues (Bluesway)
  • 1968 – On the Waterfront (Wand Records)
  • 1969 – Simply the Truth (Bluesway)
  • 1969 – If You Miss 'Im … I Got 'Im (Bluesway)
  • 1970 – I Wanna Dance All Night (America)
  • 1970 – I Feel Good (Carson)
  • 1971 – Get Back Home in the USA (Black & Blue)
  • 1971 – Hooker 'n Heat (Liberty Records)
  • 1971 – Endless Boogie (ABC Records)
  • 1972 – Never Get Out of These Blues Alive (ABC)
  • 1972 – Live at Kabuki Wuki (Bluesway)
  • 1973 – Live at Soledad Prison (ABC)
  • 1973 – Born in Mississippi, Raised Up in Tennessee (ABC)
  • 1974 – Free Beer and Chicken (ABC)
  • 1991 – More Real Folk Blues – The Missing Album (Chess)

L'època Rosebud (gravacions 1975–2001)

  • 1976 – Alone Vol 1 (Labor)
  • 1976 – Alone – Live in New York Vol 2 (MMG)
  • 1977 - Black Night Is Falling: Live At Rising Sun
  • 1978 – Live + Well (Ornament Records)
  • 1978 – The Cream (Tomato Records)
  • 1979 – Live in 1978 (Lunar)
  • 1981 – Hooker 'n' Heat Recorded Live at the Fox Venice Theatre (Rhino, diversos artistes)
  • 1986 – Jealous (Pulsa)
  • 1989 – The Healer (Chameleon)
  • 1990 – The Hot Spot – amb Miles Davis
  • 1991 – Mr. Lucky (Pointblank)
  • 1992 – Boom Boom (Pointblank)
  • 1995 – Chill Out (Pointblank)
  • 1997 – Don't Look Back (Pointblank/Virgin Records)
  • 1998 – The Best of Friends (Pointblank)
  • 2003 – Face to Face (Eagle)
  • 2016 – Boom Boom - Live On Air 1976 (Laser media)

Referències

  1. ↑ Russell, Tony «Obituary: John Lee Hooker» (en anglès). The Guardian, 23-06-2001. ISSN: 0261-3077.
  2. ↑ 2,0 2,1 Biografías y Vidas. «John Lee Hooker». [Consulta: 16 març 2009].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Lee Hooker

Bibliografia

  • SIERRA I FABRA, Jordi. Historia de la música rock. Tomo 1. Ediciones Orbis, S. A., Esplugues de Llobregat, 1981, p. 29. ISBN 84-7530-003-0. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Lee_Hooker&oldid=33194660»