Vés al contingut

Test de Rorschach: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant redireccions de plantilla
 
(30 revisions intermèdies per 21 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
[[Imatge:Rorschach1.jpg|thumb|300px|right|La primera de les deu làmines del test de Rorschach.]]
{{Falten referències|data=2023}}[[Fitxer:Rorschach1.jpg|miniatura|La primera de les deu làmines del test de Rorschach.]]
El '''test de Rorschach''' [rrór-shaj] és una tècnica i mètode projectiu de psicodiagnostic creat per [[Hermann Rorschach]] (1884-1922). Es va publicar per vegada primera en 1921 i va arribar una àmplia difusió no només entre la comunitat psicoanalitica.
El '''test de Rorschach''' [rrór-shaj] és una tècnica i mètode projectiu de psicodiagnòstic creat per [[Hermann Rorschach]] (1884-1922). Es va publicar per primera vegada en 1921 i va arribar a una àmplia difusió no només entre la comunitat psicoanalítica.


El test s'utilitza principalment per a avaluar la personalitat. Consisteix en una sèrie de 10 làmines que presenten taques de tinta, les quals es caracteritzen per la seva ambigüitat i falta d'estructuració. El psicòleg demana al subjecte que digui què podrien ser les imatges que veu en les taques, com quan un identifica coses en els núvols o en les brases. A partir de les seves respostes, l'especialista pot establir o contrastar hipòtesi sobre funcionament del subjecte.
El test s'utilitzava principalment per a [[Avaluació psicològica|avaluar]] la personalitat. Consisteix en una sèrie de 10 làmines que presenten taques de tinta, les quals es caracteritzen per la seva ambigüitat i falta d'estructuració. El psicòleg demana al subjecte que digui què podrien ser les imatges que veu en les taques, com quan un identifica coses en els núvols o en les brases. A partir de les seves respostes, l'especialista pot establir o contrastar hipòtesis sobre el subjecte.


El test de Rorschach consisteix en una sèrie de deu làmines sobre les que hi ha impreses taques simètriques de tinta, formes ambigües que no representen res. El pacient veu en la imatge el que ell "necessita" veure, és a dir, les seues ansietats, inadaptacions, conflictes, de manera que el psicoanalista pot avaluar els impulsos, els desitjos i les aversions del pacient.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Packard|nom=Vance|títol=Las formas ocultas de la propaganda|edició=6a|llengua=es|data=1967|editorial=Editorial Sudamericana|lloc=Buenos Aires|pàgines=49}}</ref>
[[Categoria:Psicoanàlisi]]


== Referències ==
[[bg:Тест на Роршах]]
{{Referències}}
[[cs:Rorschachův test]]

[[de:Rorschachtest]]
{{Commonscat}}
[[el:Τεστ Ρόρσαχ]]
{{Autoritat}}
[[en:Rorschach test]]

[[es:Test de Rorschach]]
{{ORDENA:Test De Rorschach}}
[[fi:Rorschachin musteläiskätesti]]
[[Categoria:Psicoanàlisi]]
[[fr:Test de Rorschach]]
[[he:מבחן כתמי הדיו של רורשאך]]
[[hu:Rorschach-teszt]]
[[it:Test di Rorschach]]
[[ja:ロールシャッハ・テスト]]
[[ko:로르샤흐 잉크 반점 검사]]
[[nl:Rorschachtest]]
[[no:Rorschach-metoden]]
[[pl:Test Rorschacha]]
[[pt:Teste de Rorschach]]
[[ru:Тест Роршаха]]
[[sr:Роршахов тест]]
[[sv:Rorschachtest]]
[[zh:墨迹测验]]

Revisió de 01:57, 9 març 2024

La primera de les deu làmines del test de Rorschach.

El test de Rorschach [rrór-shaj] és una tècnica i mètode projectiu de psicodiagnòstic creat per Hermann Rorschach (1884-1922). Es va publicar per primera vegada en 1921 i va arribar a una àmplia difusió no només entre la comunitat psicoanalítica.

El test s'utilitzava principalment per a avaluar la personalitat. Consisteix en una sèrie de 10 làmines que presenten taques de tinta, les quals es caracteritzen per la seva ambigüitat i falta d'estructuració. El psicòleg demana al subjecte que digui què podrien ser les imatges que veu en les taques, com quan un identifica coses en els núvols o en les brases. A partir de les seves respostes, l'especialista pot establir o contrastar hipòtesis sobre el subjecte.

El test de Rorschach consisteix en una sèrie de deu làmines sobre les que hi ha impreses taques simètriques de tinta, formes ambigües que no representen res. El pacient veu en la imatge el que ell "necessita" veure, és a dir, les seues ansietats, inadaptacions, conflictes, de manera que el psicoanalista pot avaluar els impulsos, els desitjos i les aversions del pacient.[1]

Referències

[modifica]
  1. Packard, Vance. Las formas ocultas de la propaganda (en castellà). 6a. Buenos Aires: Editorial Sudamericana, 1967, p. 49.