Vés al contingut

Sekheperenre: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m infotaula faraó -> infotaula persona
m Ortografia
 
(8 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 9: Línia 9:
}}
}}


[[Fitxer:Nomos bajo egipto 2.svg|thumb|300px|<center>Mapa dels [[nomós]] del Baix Egipte. Al nord-oest, trobem Buto i Sais, i al nord-est Avaris]]
[[Fitxer:Nomos bajo egipto 2.svg|miniatura|<center>Mapa dels [[nomós]] del Baix Egipte. Al nord-oest, trobem Buto i Sais, i al nord-est Àvaris]]


'''Sekheperenre''' (pronunciat: s ḫpr r n r՚ ), 'Aquell a qui [[Ra]] ha donat forma', fou un [[faraó]] de la [[dinastia XIV]] d'[[Antic Egipte|Egipte]]. El [[nom d'Horus]] se'n desconeix. L'única informació directa que en tenim prové del cànon reial del [[papir de Torí]] (anotat a la secció 8.16) de l'[[període ramèssida|època ramèssida]], com passa amb la majoria de sobirans del [[segon període intermedi d'Egipte]]. Segons el papir, Sekheperenra va ser el dissetè rei o faraó de la dinastia. El seu predecessor va ser [[Nebsenre]] i el seu successor [[Djedkherura]]. Es creu que podia haver governat al [[Baix Egipte]], a la zona del [[Delta del Nil|selta]] durant un màxim de dos anys i un mínim de dos mesos i un dia, segons el papir de Torí (en algun moment entre el 1720 aC i el 1630 aC).
'''Sekheperenre''' (pronunciat: s ḫpr r n r՚), 'Aquell a qui [[Ra]] ha donat forma', fou un [[faraó]] de la [[dinastia XIV]] d'[[Antic Egipte|Egipte]]. El [[nom d'Horus]] se'n desconeix. L'única informació directa que en tenim prové del cànon reial del [[papir de Torí]] (anotat a la secció 8.16) de l'[[període ramèssida|època ramèssida]], com passa amb la majoria de sobirans del [[segon període intermedi d'Egipte]]. Segons el papir, Sekheperenra va ser el dissetè rei o faraó de la dinastia. El seu predecessor va ser [[Nebsenre]] i el seu successor [[Djedkherura]]. Es creu que podia haver governat al [[Baix Egipte]], a la zona del [[Delta del Nil|selta]] durant un màxim de dos anys i un mínim de dos mesos i un dia, segons el papir de Torí (en algun moment entre el 1720 aC i el 1630 aC).


Segons l'obra de [[Manethó]] (recollida parcialment en obres molt posteriors), és molt probable que fos descendent dels [[hikses]], com la resta de reis de la seva dinastia. També segons Manethó, la seva capital va ser [[Xois]], situada a mig camí entre [[Buto]] i [[Sais]], i van ser prínceps [[vassall]]s dels reis hikses de la [[dinastia XIII]] de [[Memfis]]/[[Itjtawi]] (a l'[[Oasi de Faium|oasi del Fayum]]). Durant aquesta època, va arribar una nova onada d'hikses que es van instal·lar a [[Avaris]] i que van fundar la [[dinastia XV]]. Aquesta darrera dinastia en va dominar les altres dues i va conquerir el [[Baix Egipte]], i s'establí de manera [[hegemonia|hegemònica]] a la zona (en aquesta època, les dinasties se solapen entre si). No se sap si Sekheperenre va arribar a tenir cap relació amb els sobirans de la XV dinastia.
Segons l'obra de [[Manethó]] (recollida parcialment en obres molt posteriors), és molt probable que fos descendent dels [[hicsos]], com la resta de reis de la seva dinastia. També segons Manethó, la seva capital va ser [[Xois]], situada a mig camí entre [[Buto]] i [[Sais]], i van ser prínceps [[vassall]]s dels reis hicsos de la [[dinastia XIII]] de [[Memfis]]/[[Itjtawi]] (a l'[[Oasi del Faium|oasi del Fayum]]). Durant aquesta època, va arribar una nova onada d'hicsos que es van instal·lar a [[Àvaris]] i que van fundar la [[dinastia XV]]. Aquesta darrera dinastia en va dominar les altres dues i va conquerir el [[Baix Egipte]], i s'establí de manera [[hegemonia|hegemònica]] a la zona (en aquesta època, les dinasties se superposen entre si). No se sap si Sekheperenre va arribar a tenir cap relació amb els sobirans de la XV dinastia.


S'ha trobat un escarabat amb el seu nom, única resta coneguda del seu regnat.
S'ha trobat un escarabat amb el seu nom, única resta coneguda del seu regnat.


==Per a més informació==
== Per a més informació ==

Enllaços:
Enllaços:



Revisió de 09:53, 15 maig 2024

Plantilla:Infotaula personaSekheperenre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Faraó
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióestadista Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia XIV d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Sekheperenre en jeroglífics
N5sL1r
n


Mapa dels nomós del Baix Egipte. Al nord-oest, trobem Buto i Sais, i al nord-est Àvaris

Sekheperenre (pronunciat: s ḫpr r n r՚), 'Aquell a qui Ra ha donat forma', fou un faraó de la dinastia XIV d'Egipte. El nom d'Horus se'n desconeix. L'única informació directa que en tenim prové del cànon reial del papir de Torí (anotat a la secció 8.16) de l'època ramèssida, com passa amb la majoria de sobirans del segon període intermedi d'Egipte. Segons el papir, Sekheperenra va ser el dissetè rei o faraó de la dinastia. El seu predecessor va ser Nebsenre i el seu successor Djedkherura. Es creu que podia haver governat al Baix Egipte, a la zona del selta durant un màxim de dos anys i un mínim de dos mesos i un dia, segons el papir de Torí (en algun moment entre el 1720 aC i el 1630 aC).

Segons l'obra de Manethó (recollida parcialment en obres molt posteriors), és molt probable que fos descendent dels hicsos, com la resta de reis de la seva dinastia. També segons Manethó, la seva capital va ser Xois, situada a mig camí entre Buto i Sais, i van ser prínceps vassalls dels reis hicsos de la dinastia XIII de Memfis/Itjtawi (a l'oasi del Fayum). Durant aquesta època, va arribar una nova onada d'hicsos que es van instal·lar a Àvaris i que van fundar la dinastia XV. Aquesta darrera dinastia en va dominar les altres dues i va conquerir el Baix Egipte, i s'establí de manera hegemònica a la zona (en aquesta època, les dinasties se superposen entre si). No se sap si Sekheperenre va arribar a tenir cap relació amb els sobirans de la XV dinastia.

S'ha trobat un escarabat amb el seu nom, única resta coneguda del seu regnat.

Per a més informació

[modifica]

Enllaços:

  • Antic Egipte - Història i cronologia (anglès).
  • Faraons egípcis (alemany).
  • Antic Egipte (anglès).

Bibliografia:

  • Alan Gardiner, The Royal Canon of Turin - Griffith Institute, Oxford, 1987.