Zoisita: diferència entre les revisions

Zoisita
	;
Fórmula química	Ca₂Al₃(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònim	Sigmund Zois
Localitat tipus	Prickler Halt, Ladinger Spitze - Speikkogel area, Saualpe, Carinthia, Austria
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.15b
Dana	58.2.1b.1
Heys	16.9.8
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 16,19Å; b = 5,54Å; c = 10,03Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	Pnma
Color	incolor, porpra, gris, marró groguenc, groc, rosa, verd
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6 a 7
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,15 a 3,36 g/cm³ (mesurada); 3,35 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,696 a 1,700 nβ = 1,696 a 1,702 nγ = 1,702 a 1,718
Birefringència	δ = 0,006 a 0,018
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	relativament forta
Impureses comunes	Fe, Mn, Mg, Cr, Ti, Ca, Na, V, Sr, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1805
Símbol	Zo
Referències

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 12:21, 26 maig 2024

La zoisita és un mineral del grup dels silicats, subgrup dels sorosilicats i dins d'aquests és del tipus epidotes. Com la resta de les epidotes, és un mineral estructuralment complex que té tant tetraedres de silicat simples, SiO₄, com a tetraedres de silicat dobles, Si₂O₇. És el dimorf ortoròmbic d'un altre mineral amb la mateixa fórmula, la clinozoisita (monoclínic).

Història

Nomenada l'any 1805 en honor de Siegmund Zois, baró von Edelstein, austríac erudit que va finançar expedicions de recol·lecció de minerals.

Sinònims molt poc usats d'aquest mineral són illuderita, orthozoisita, saualpita o unionita.

Fins a l'any 1967 no es va trobar la varietat blava a Tanzània, denominada per això tanzanita a pesar que no és un altre mineral diferent sinó una zoisita normal més pura, que tallada queda com una gemma transparent brillant i d'un bell color blau.

La varietat thulita és usada com a pedra preciosa, però no tallada, sinó que és lluentada en perles o caboixons.

La varietat anyolita és verda i gairebé sempre associada a robins de grau mitjà, sent molt popular com a pedra ornamental; en ella els robins vermells sovint es troben distorsionats i dispersos entre l'hàbit massiu d'aquesta zoisita verda. És una de les més acolorides d'entre les pedres ornamentals

Ambient de formació

Apareix en roques de metamorfisme regional de grau mitjà, eclogites i roques metamòrfiques de facies d'esquists blaus.

Normalment apareix associada als següents minerals: calcita, biotita, hornblenda, quars, corindó, andradita i altres minerals metamòrfics, que són un criteri important per identificar la zoisita (ja que és molt variable és hàbit i color).

Localització, extracció i ús

És coneguda des de fa uns dos segles com a pedra ornamental, si bé de distribució i ús molt limitats. La tanzanita pot ser tallada i usada com a pedra preciosa, mentre que altres varietats lluentades són semiprecioses.

S'ha localitzat en quantitats notables a Tanga (Tanzània), Ducktown (Tennessee, Estats Units), Suïssa, Índia i Àustria. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a La Jonquera (Alt Empordà)^[2] i a diverses localitats de la Catalunya del Nord.^[3]

Referències

↑ «Zoisite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
↑ «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
↑ Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 11 desembre 2023].

Enllaços externs

Galeria d'imatges de zoisita a Internet: [1][2], [3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zoisita

[1] «Zoisite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].

[2] «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2023. [Consulta: 11 desembre 2023].

[3] Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 11 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{infotaula de mineral
+{{Infotaula mineral
 | nom = Zoisita
+| formula = [[Calci|Ca]]₂[[Alumini|Al]]₃([[Silici|Si]]₂[[Oxigen|O]]₇)(SiO₄)O([[Grup hidroxil|OH]])
-| fórmula = {Ca<sub>2</sub>}{Al<sub>3</sub>}(Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)(SiO<sub>4</sub>)O(OH)
 | categoria = [[minerals silicats|silicats]]
 | imatge =
-| peu d'imatge =
+| peu_imatge =
-| estat IMA = 1
+| aclariment = 1
 | strunz = 9.BG.10
 | dana = 58.2.1b.1
@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 | any = 1805
 | localitat = Prickler Halt, Ladinger Spitze - Speikkogel area, Saualpe, Carinthia, Austria
-| lluïssor = vítria
+| lluissor = vítria
 | diafanitat = transparent, translúcida
 | color = incolor, porpra, gris, marró groguenc, groc, rosa, verd
 | ratlla = blanc
 | tenacitat = fràgil
-| fractura = irregular, desigual, concoïdal
+| fractura = irregular, desigual, concoidal
-| densitat = 3,15 a 3,36 g/cm<sup>3</sup> (mesurada); 3,35 g/cm<sup>3</sup> (calculada)
+| densitat = 3,15 a 3,36 g/cm³ (mesurada); 3,35 g/cm³ (calculada)
 | sistema = [[sistema ortoròmbic|ortoròmbic]]
 | simetria = ''mmm (''2/''m ''2/''m ''2/''m)'' - dipiramidal
-| estructura cristal·lina = a = 16,19Å; b = 5,54Å; c = 10,03Å;
+| estructura_cristalina = a = 16,19Å; b = 5,54Å; c = 10,03Å;
-| prop òptiques = biaxial (+)
+| prop_optiques = biaxial (+)
-| refracció = ''n''<sub>α</sub> = 1,696 a 1,700 ''n''<sub>β</sub> = 1,696 a 1,702 ''n''<sub>γ</sub> = 1,702 a 1,718
+| refraccio = ''n''<sub>α</sub> = 1,696 a 1,700 ''n''<sub>β</sub> = 1,696 a 1,702 ''n''<sub>γ</sub> = 1,702 a 1,718
-| birefringència = δ = 0,006 a 0,018
+| birefringencia = δ = 0,006 a 0,018
 | impureses = Fe, Mn, Mg, Cr, Ti, Ca, Na, V, Sr, H
 | duresa = 6 a 7
 | pleocroisme = visible
-| dispersió = relativament forta
+| dispersio = relativament forta
-| referències = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-4430.html|consulta=07 11 2015|títol=Zoisite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
+| referencies = <ref>{{ref-web|url=http://www.mindat.org/min-4430.html|consulta=07 11 2015|títol=Zoisite|obra=Mindat|llengua=anglès}}</ref>
 }}
-La '''zoisita''' és un [[mineral]] del grup dels [[Minerals silicats|silicats]], subgrup dels [[sorosilicats]] i dins d'aquests és del tipus [[Epidota|epidotes.]] Com la resta de les epidotes, és un mineral estructuralment complex que té tant tetraedres de silicat simples, SiO<sub>4</sub>, com a tetraedres de silicat dobles, Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>. És el [[Polimorfisme (ciència material)|dimorf]] ortoròmbic d'un altre mineral amb la mateixa fórmula, la clinozoisita ([[Sistema monoclínic|monoclínic]]).
+La '''zoisita''' és un [[mineral]] del grup dels [[Minerals silicats|silicats]], subgrup dels [[sorosilicats]] i dins d'aquests és del tipus [[Epidota|epidotes.]] Com la resta de les epidotes, és un mineral estructuralment complex que té tant tetraedres de silicat simples, SiO₄, com a tetraedres de silicat dobles, Si₂O₇. És el [[Polimorfisme (ciència material)|dimorf]] ortoròmbic d'un altre mineral amb la mateixa fórmula, la clinozoisita ([[Sistema monoclínic|monoclínic]]).
 == Història ==
+[[Fitxer:Anyolite.jpg|miniatura|esquerra|Anyolita amb robins]]
 Nomenada l'any 1805 en honor de [[Siegmund Zois]], baró von Edelstein, austríac erudit que va finançar expedicions de recol·lecció de minerals.
 Sinònims molt poc usats d'aquest mineral són ''illuderita'', ''orthozoisita'', ''saualpita'' o ''unionita''.
-Fins l'any 1967 no es va trobar la varietat blava a [[Tanzània]], denominada per això [[tanzanita]] a pesar que no és un altre mineral diferent sinó una zoisita normal més pura, que tallada queda com una [[gemma]] transparent brillant i d'un bell color blau.
+Fins a l'any 1967 no es va trobar la varietat blava a [[Tanzània]], denominada per això [[tanzanita]] a pesar que no és un altre mineral diferent sinó una zoisita normal més pura, que tallada queda com una [[gemma]] transparent brillant i d'un bell color blau.
-[[Fitxer:Anyolite.jpg|esquerra|thumb|Anyolita amb robins]]
 La varietat ''thulita'' és usada com a [[Gemma|pedra preciosa]], però no tallada, sinó que és lluentada en [[Perla|perles]] o caboixons.
@@ Línia 52: / Línia 53: @@
 És coneguda des de fa uns dos segles com a pedra ornamental, si bé de distribució i ús molt limitats. La tanzanita pot ser tallada i usada com a pedra preciosa, mentre que altres varietats lluentades són semiprecioses.
+S'ha localitzat en quantitats notables a [[Tanga (Tanzània)|Tanga]] ([[Tanzània]]), [[Ducktown]] ([[Tennessee]], [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]), [[Suïssa]], [[Índia]] i [[Àustria]]. Als [[territoris de parla catalana]] ha estat descrita a [[La Jonquera]] ([[Alt Empordà]])<ref>{{ref-web |url=https://www.icgc.cat/ca/L-ICGC/Sobre-l-ICGC/Recursos-didactics/Taula-dels-minerals-de-Catalunya-en-lamina-prima |consulta=11 desembre 2023 |títol=Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima |obra=Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20231211104147/https://www.icgc.cat/ca/L-ICGC/Sobre-l-ICGC/Recursos-didactics/Taula-dels-minerals-de-Catalunya-en-lamina-prima |arxiudata=11 de desembre 2023 }}</ref> i a diverses localitats de la [[Catalunya del Nord]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar |títol=Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières |editorial=Association française de microminéralogie |data=2005 |isbn=9782952660105 |consulta=11 desembre 2023}}</ref>
-S'ha localitzat en quantitats notables a [[Tanga (Tanzània)|Tanga]] ([[Tanzània]]), [[Ducktown]] ([[Tennessee]], [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]), [[Suïssa]], [[Índia]] i [[Àustria]].
 == Referències ==
+{{Referències}}
 * [http://www.mindat.org/min-4430.html Dades sobre localització de zoisita]
 * [http://webmineral.com/data/Zoisite.shtml Lloc web amb dades de zoisita]
 * [http://www.galleries.com/minerals/silicate/zoisite/zoisite.htm Galeria de minerals amb informació de zoisita]
+== Enllaços externs ==
+* Galeria d'imatges de zoisita a Internet: [http://www.mindat.org/gallery.php?min=4430][http://webmineral.com/specimens/picshow.php?id=1263], [http://webmineral.com/specimens/picshow.php?id=1452]
 {{commonscat}}
@@ Línia 65: / Línia 70: @@
 [[Categoria:Minerals de calci]]
 [[Categoria:Sorosilicats]]
+[[Categoria:Minerals descoberts a Caríntia]]
+[[Categoria:Minerals trobats a Catalunya]]