Vés al contingut

Agnès d'Assís: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Preparació del Diumenge de les referències en aquesta categoria
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{polisèmia|Santa Agnès}}
{{polisèmia|Santa Agnès}}

{{Falten referències|data=2024}}
{{Infotaula persona
{{Infotaula persona
| nom = Agnès d'Assís
| nom = Agnès d'Assís
Línia 18: Línia 16:


== Biografia ==
== Biografia ==
Nascuda '''Agnese Scifi''', fou la filla més jove de Favarone di Offreduccio i d'Ortolana, que formaven una família acomodada i amb prestigi a la ciutat d'[[Assís]]. Passà la infantesa amb els seus pares a Assís i a la casa de Sasso Rosso, al Mont Subasio. En 1211, la seva germana Clara va voler consagrar la seva vida a Déu i va refusar el matrimoni que la seva família li havia arranjat: volia seguir les directrius de [[Francesc d'Assís]], que havia començat a predicar una vida austera, de retir i apostolat. Va demanar refugi al monestir de [[monges benedictines]] de San Paolo delle Badesse de [[Bastia Umbra]], a 4 kilòmetres d'Assís, i després, ingressà a un altre monestir benedictí, el de Sant'Angelo di Panzo.
Nascuda '''Agnese Scifi''', fou la filla més jove de Favarone di Offreduccio i d'Ortolana, que formaven una família acomodada i amb prestigi a la ciutat d'[[Assís]]. Passà la infantesa amb els seus pares a Assís i a la casa de Sasso Rosso, al Mont Subasio.<ref name="Robinson">[http://www.newadvent.org/cathen/01213a.htm Robinson, Paschal. "St. Agnes of Assisi." The Catholic Encyclopedia] Vol. 1. New York: Robert Appleton Company, 1907. 6 January 2020{{PD-notice}}</ref> En 1211, la seva germana Clara va voler consagrar la seva vida a Déu i va refusar el matrimoni que la seva família li havia arranjat: volia seguir les directrius de [[Francesc d'Assís]], que havia començat a predicar una vida austera, de retir i apostolat. Va demanar refugi al monestir de [[monges benedictines]] de San Paolo delle Badesse de [[Bastia Umbra]], a 4 kilòmetres d'Assís, i després, ingressà a un altre monestir benedictí, el de Sant'Angelo di Panzo.<ref name="Arnald">[[Arnald of Sarrant]], ''[[Chronicle of the Twenty-Four Generals of the Order of Friars Minor]]'', [https://www.academia.edu/41595097 trans. Noel Muscat, OFM] (TAU Franciscan Communications, 2010).</ref>


Agnès va decidir de seguir les passes de la seva germana i anà al mateix monestir benedictí de Sant'Angelo. Francesc, com havia fet amb Clara, li va tallar els cabells i li va donar l'hàbit de la pobresa de l'[[Orde de Sant Francesc]]. Les dues s'instal·laren a un petit edifici annex a l'església de San Damiano, a Assís, que havia estat restaurada per Francesc, on començaren a viure sota les directrius del bisbe Guido d'Assís. Altres dones s'hi aplegaren: llur altra germana Beatriu i llur mare Ortolana, fins a arribar a una comunitat de cinquanta dones. Seguint l'exemple de Francesc, es formà una comunitat de monges pobres, dedicades a la [[Pregària cristiana|pregària]] i al servei als altres; anomenades '''Damianites''' pel poble i '''Dames Pobres''' per Francesc, van esdevenir les [[Clarisses|monges clarisses]].
Agnès va decidir de seguir les passes de la seva germana i anà al mateix monestir benedictí de Sant'Angelo. Francesc, com havia fet amb Clara, li va tallar els cabells i li va donar l'hàbit de la pobresa de l'[[Orde de Sant Francesc]]. Les dues s'instal·laren a un petit edifici annex a l'església de San Damiano, a Assís, que havia estat restaurada per Francesc, on començaren a viure sota les directrius del bisbe Guido d'Assís. Altres dones s'hi aplegaren: llur altra germana Beatriu i llur mare Ortolana, fins a arribar a una comunitat de cinquanta dones. Seguint l'exemple de Francesc, es formà una comunitat de monges pobres, dedicades a la [[Pregària cristiana|pregària]] i al servei als altres; anomenades '''Damianites''' pel poble i '''Dames Pobres''' per Francesc, van esdevenir les [[Clarisses|monges clarisses]].


Agnès fou elegida com a [[abadessa]] de la comunitat, i fou tinguda com a exemple de vida per a la resta de monges. Francesc la trià en [[1219]], malgrat la seva joventut, per fundar una comunitat similar a [[Monticelli]], prop de [[Florència]]. Agnès ho va fer i fundà d'altres monestirs de clarisses al nord d'Itàlia: [[Màntua]], [[Venècia]], [[Pàdua]]… En [[1253]] fou cridada a San Damiano, quan la seva germana Clara anava a morir, i l'assistí en la seva mort i al funeral. Poc després, el 16 de novembre del mateix any, Agnès també va morir.
Agnès fou elegida com a [[abadessa]] de la comunitat, i fou tinguda com a exemple de vida per a la resta de monges.<ref name="Foley">[https://www.franciscanmedia.org/saint-of-the-day/saint-agnes-of-assisi Foley, Leonard. "St. Agnes of Assisi", ''Saint of the Day'', Franciscan Media]</ref> Francesc la trià en [[1219]], malgrat la seva joventut, per fundar una comunitat similar a [[Monticelli]], prop de [[Florència]]. Agnès ho va fer i fundà d'altres monestirs de clarisses al nord d'Itàlia: [[Màntua]], [[Venècia]], [[Pàdua]]… En [[1253]] fou cridada a San Damiano, quan la seva germana Clara anava a morir, i l'assistí en la seva mort i al funeral. Poc després, el 16 de novembre del mateix any, Agnès també va morir.<ref name="Benziger">[http://saintsresource.com/agnes-of-assisi "Agnes of Assisi", Saints Resource, RCL Benziger]</ref>


== Veneració ==
== Veneració ==
Les restes d'Agnès reposen a l'església de Santa Clara d'Assís, vora el cos de la seva mare i les seves germanes. [[Benet XIV]] va confirmar en 1753 el culte a Agnès al si de l'[[Orde de Sant Francesc]], amb festa el 16 de novembre, que després s'estengué a la resta de l'Església.
Les restes d'Agnès reposen a l'església de Santa Clara d'Assís, vora el cos de la seva mare i les seves germanes. [[Benet XIV]] va confirmar en 1753 el culte a Agnès al si de l'[[Orde de Sant Francesc]], amb festa el 16 de novembre, que després s'estengué a la resta de l'Església.<ref name="Benziger" /><ref name="Foley" />


=== Llegendes ===
=== Llegendes ===
Línia 35: Línia 33:
</gallery>
</gallery>


== Vegeu també ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{commonscat}}
{{commonscat}}
* [[Assís]]
* Santa [[Clara d'Assís]]
* [[Clarisses]]


{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 14:05, 26 maig 2024

Per a altres significats, vegeu «Santa Agnès».
Plantilla:Infotaula personaAgnès d'Assís
Imatge
Pintura de Santa Agnès d'Assís, s. XV Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Agnese d’Assisi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAgnese Scifi di Offreduccio
1197 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Assís (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 1253 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
San Damiano (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Santa Clara (Assís) 
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósClarisses
verge, abadessa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat16 de novembre
IconografiaHàbit de clarissa, amb bàcul
Família
MareOrtolana Modifica el valor a Wikidata
GermansClara d'Assís Modifica el valor a Wikidata

Agnès d'Assís (Assís, ca. 1197 - 1253), va ser una religiosa italiana que va seguir la seva germana Clara d'Assís i ingressà a l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, o Clarisses. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia

Nascuda Agnese Scifi, fou la filla més jove de Favarone di Offreduccio i d'Ortolana, que formaven una família acomodada i amb prestigi a la ciutat d'Assís. Passà la infantesa amb els seus pares a Assís i a la casa de Sasso Rosso, al Mont Subasio.[1] En 1211, la seva germana Clara va voler consagrar la seva vida a Déu i va refusar el matrimoni que la seva família li havia arranjat: volia seguir les directrius de Francesc d'Assís, que havia començat a predicar una vida austera, de retir i apostolat. Va demanar refugi al monestir de monges benedictines de San Paolo delle Badesse de Bastia Umbra, a 4 kilòmetres d'Assís, i després, ingressà a un altre monestir benedictí, el de Sant'Angelo di Panzo.[2]

Agnès va decidir de seguir les passes de la seva germana i anà al mateix monestir benedictí de Sant'Angelo. Francesc, com havia fet amb Clara, li va tallar els cabells i li va donar l'hàbit de la pobresa de l'Orde de Sant Francesc. Les dues s'instal·laren a un petit edifici annex a l'església de San Damiano, a Assís, que havia estat restaurada per Francesc, on començaren a viure sota les directrius del bisbe Guido d'Assís. Altres dones s'hi aplegaren: llur altra germana Beatriu i llur mare Ortolana, fins a arribar a una comunitat de cinquanta dones. Seguint l'exemple de Francesc, es formà una comunitat de monges pobres, dedicades a la pregària i al servei als altres; anomenades Damianites pel poble i Dames Pobres per Francesc, van esdevenir les monges clarisses.

Agnès fou elegida com a abadessa de la comunitat, i fou tinguda com a exemple de vida per a la resta de monges.[3] Francesc la trià en 1219, malgrat la seva joventut, per fundar una comunitat similar a Monticelli, prop de Florència. Agnès ho va fer i fundà d'altres monestirs de clarisses al nord d'Itàlia: Màntua, Venècia, Pàdua… En 1253 fou cridada a San Damiano, quan la seva germana Clara anava a morir, i l'assistí en la seva mort i al funeral. Poc després, el 16 de novembre del mateix any, Agnès també va morir.[4]

Veneració

Les restes d'Agnès reposen a l'església de Santa Clara d'Assís, vora el cos de la seva mare i les seves germanes. Benet XIV va confirmar en 1753 el culte a Agnès al si de l'Orde de Sant Francesc, amb festa el 16 de novembre, que després s'estengué a la resta de l'Església.[4][3]

Llegendes

El seu pare, envià un germà, Monald, i altres parents perquè fessin tornar Agnès a casa. Segons una tradició, Monald, enrabiat per la negativa de la seva germana, va treure la seva espasa per colpejar-la, però no va poder fer-ho: el seu braç va quedar sense força i restà penjant, sense que el pogués moure. Els altres, mentrestant, prengueren Agnès i l'arrossegaren fora del monestir, colpejant-la. Clara arribà llavors i el cos d'Agnès es va fer tan feixuc, que els homes no podien moure-la i acabaren fugint, deixant-la al descampat. A partir de llavors, els parents acceptaren que es quedessin fent vida religiosa, ja que les protegien poders contra els quals no podien lluitar.

Referències