Vés al contingut

Éva Marton: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot: Traient 12 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q240652
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5
 
(32 revisions intermèdies per 15 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
⚫
{{Infotaula persona}}
'''Eva Marton''' ([[Budapest]], [[1943]]) és una [[soprano]] [[hongaresa]]. De veu àmplia i cabalosa va ser una de les sopranos més importants dramàtiques de l'última meitat del segle XX especialitzant-se en papers de [[Richard Wagner|Wagner]], [[Richard Strauss]], [[Giuseppe Verdi|Verdi]] i [[Giacomo Puccini|Puccini]], sobretot a ''[[Turandot]]''.
'''Eva Marton''' (nascuda Heinrich, [[18 de juny]] de [[1943]] a [[Budapest]], [[Hongria]]) és una [[soprano]] [[hongaresa]]. De veu àmplia i cabalosa va ser una de les sopranos més importants dramàtiques de l'última meitat del {{segle|XX}} especialitzant-se en papers de [[Richard Wagner|Wagner]], [[Richard Strauss]], [[Giuseppe Verdi|Verdi]] i [[Giacomo Puccini|Puccini]], sobretot a ''[[Turandot]]''.<ref>{{Ref-web|títol=Artist Profile: Eva Marton, A Timeless Turandot|url=https://operawire.com/artist-profile-eva-marton-a-timeless-turandot/|data=2018-06-18|consulta=2020-04-27|llengua=en-US|editor=OperaWire|nom=David|cognom=Salazar}}</ref>


== Repertori i trajectòria bàsica ==
== Repertori i trajectòria bàsica ==
Va debutar el 1968 a l'Òpera Estatal d'Hongria com Shemaka a ''[[El gall d'or]]'' de [[Rimski-Kórsakov]], el 1972 el director [[Christoph von Dohnányi|Christoph Von Dohnányi]] la va convidar a cantar la comtessa dels [[Les noces de Fígaro]] de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] portant-la a una sèrie d'importants debuts: a [[Florència]] com Mathilde de ''[[Guillaume Tell]]'', a [[Viena]] com ''[[Tosca]]'' i Tatyana d'''[[Eugene Onegin]]'', a l'[[Òpera de San Francisco]] com ''[[Aïda]]'', en el [[Metropolitan Opera]] com Eva a [[Els mestres cantaires de Nuremberg]], a [[La Scala]] com Leonora a ''[[Il trovatore]]'', a [[Munic]] com ''[[L'Helena egípcia]]'' de [[Richard Strauss|Strauss]] i a [[Tòquio]] i [[Salzburg]] com ''Leonora'' de ''[[Fidelio]]''.
Va debutar el 1968 a l'Òpera Estatal d'Hongria com Shemaka a ''[[El gall d'or]]'' de [[Rimski-Kórsakov]], el 1972 el director [[Christoph von Dohnányi|Christoph Von Dohnányi]] la va convidar a cantar la comtessa dels [[Les noces de Fígaro]] de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] portant-la a una sèrie d'importants debuts: a [[Florència]] com Mathilde de ''[[Guillaume Tell]]'', a [[Viena]] com ''[[Tosca]]'' i Tatyana d'''[[Eugene Onegin]]'', a l'[[Òpera de San Francisco]] com ''[[Aida (Verdi)|Aida]]'', en el [[Metropolitan Opera]] com Eva a [[Els mestres cantaires de Nuremberg]], a [[La Scala]] com Leonora a ''[[Il trovatore]]'', a [[Múnic]] com ''[[Die Ägyptische Helena]]'' de [[Richard Strauss|Strauss]] i a [[Tòquio]] i [[Salzburg]] com ''Leonora'' de ''[[Fidelio]]''.


En el repertori italià, la soprano hongaresa va succeir a cantants italianes d'antany amb fort temperament com [[Gina Cigna]] i [[Maria Caniglia]] en papers [[veristes]] com Maddalena d'''[[Andrea Chénier]]'', ''[[La Gioconda (Ponchielli)|La Gioconda]]'' de [[Ponchielli]], ''[[La Wally]]'' de [[Catalani]] i especialment com a ''[[Tosca]]'' i ''[[Turandot]]'' de [[Giacomo Puccini|Puccini]], convertint-se en el millor exponent del paper en la dècada de 1980 amb posades en escena a [[Viena]] (amb [[Josep Carreras i Coll|Josep Carreras]], 1983), [[Houston]], l'[[Arena de Verona]], [[Buenos Aires]] (1994), [[San Francisco]] i l'espectacular producció de [[Franco Zeffirelli]] en el [[Metropolitan Opera]] dirigida per [[James Levine]].
En el repertori italià, la soprano hongaresa va succeir a cantants italianes d'antany amb fort temperament com [[Gina Cigna]] i [[Maria Caniglia]] en papers [[veristes]] com Maddalena d'''[[Andrea Chénier]]'', ''[[La Gioconda (Ponchielli)|La Gioconda]]'' de [[Ponchielli]], ''[[La Wally]]'' de [[Catalani]] i especialment com a ''[[Tosca]]'' i ''[[Turandot]]'' de [[Giacomo Puccini|Puccini]], convertint-se en el millor exponent del paper en la dècada de 1980 amb posades en escena a [[Viena]] (amb [[Josep Carreras i Coll|Josep Carreras]], 1983), [[Houston]], l'[[Arena de Verona]], [[Buenos Aires]] (1994), [[San Francisco]] i l'espectacular producció de [[Franco Zeffirelli]] en el [[Metropolitan Opera]] dirigida per [[James Levine]].


Al [[Teatro Colón de Buenos Aires]] va debutar com Elsa a ''[[Lohengrin]]'' el 1978, va retornar com l'Emperadriu de ''[[Die Frau ohne Schatten]]'' de Strauss al costat de [[Birgit Nilsson]] i com a Tosca amb [[Plácido Domingo]]. Va retornar el 1994 com ''Turandot'' .
Al [[Teatro Colón de Buenos Aires]] va debutar com Elsa a ''[[Lohengrin]]'' el 1978, va retornar com l'Emperadriu de ''[[Die Frau ohne Schatten]]'' de Strauss al costat de [[Birgit Nilsson]] i com a Tosca amb [[Plácido Domingo]]. Va retornar el 1994 com ''Turandot''.


Entre els seus papers [[wagnerians]] es va destacar a més como Elisabeth i ocasionalment Venus a ''[[Tannhäuser (Wagner)|Tannhäuser]]'' ([[Bayreuth]] 1977-78), les tres Brunilda de ''[[L'anell del nibelung]]'' que va cantar a [[Chicago]] i [[San Francisco]] a més de gravar-lo integralment sota la batuta de [[Bernard Haitink]]. Va ser una important [[straussiana]] com ''[[Salomé (Strauss)|Salomé]]'', ''[[Elektra (Strauss)|Elektra]]'' i especialment como l'emperadriu i posteriorment la tintorera a ''[[Die Frau ohne Schatten]]'' que va deixar filmat en les seves representacions del [[Festival de Salzburg]] dirigides per [[Georg Solti]].
Entre els seus papers [[wagnerians]] es va destacar a més como Elisabeth i ocasionalment Venus a ''[[Tannhäuser (Wagner)|Tannhäuser]]'' ([[Bayreuth]] 1977-78), les tres Brunilda de ''[[L'anell del nibelung]]'' que va cantar a [[Chicago]] i [[San Francisco]] a més de gravar-lo integralment sota la batuta de [[Bernard Haitink]]. Va ser una important [[straussiana]] com ''[[Salomé (Strauss)|Salomé]]'', ''[[Elektra (Strauss)|Elektra]]'' i especialment com l'emperadriu i posteriorment la tintorera a ''[[Die Frau ohne Schatten]]'' que va deixar filmat en les seves representacions del [[Festival de Salzburg]] dirigides per [[Georg Solti]].


En la seva maduresa es va dedicar preferentment a rols de [[mezzosoprano]] com Kundry a ''[[Parsifal]]'', Ortrud a ''[[Lohengrin]]'' i Kostelnicka de ''[[Jenůfa]]'' de [[Leóš Janáček]].
En la seva maduresa es va dedicar preferentment a rols de [[mezzosoprano]] com Kundry a ''[[Parsifal]]'', Ortrud a ''[[Lohengrin]]'' i Kostelnicka de ''[[Jenůfa]]'' de [[Leoš Janáček]].


Altres papers van incloure Odabella, Judith, Violanta, Marta [[Tiefland|(tiefland)]], Minnie, Fedora, Semirama i Fata Morgana a ''[[Merlin (Albéniz)|Merlin]]'' d'[[Isaac Albéniz i Pascual]].
Altres papers van incloure Odabella, Judith, Violanta, Marta ([[tiefland]]), Minnie, Fedora, Semirama i Fata Morgana a ''[[Merlin (Albéniz)|Merlin]]'' d'[[Isaac Albéniz i Pascual]].


Es va retirar el 2008 com Klytamnestra d'''[[Elektra (Strauss)|Elektra]]'' de Strauss al [[Liceu]] de [[Barcelona]], on va ser una de les sopranos favorites de l'audiència barcelonina.<Ref>[http://www.soitu.es/soitu/2008/02/05/info/1202228118_016116.html Article sobre la seva tornada al Liceu]</ref>
Es va retirar el 2008 com Klytamnestra d'''[[Elektra (Strauss)|Elektra]]'' de Strauss al [[Liceu]] de [[Barcelona]], on va ser una de les sopranos favorites de l'audiència barcelonina.<ref>[http://www.soitu.es/soitu/2008/02/05/info/1202228118_016116.html Article sobre la seva tornada al Liceu]</ref>


== Discografia de referència ==
== Discografia de referència ==
Línia 25: Línia 26:
* Giordano: Andrea Chénier / Patané
* Giordano: Andrea Chénier / Patané
* Giordano: Fedora / Patané
* Giordano: Fedora / Patané
* Janácek: Jenufa (Kostelnicka) / Schneider (DVD)
* Janácek: Jenůfa (Kostelnicka) / Schneider (DVD)
* Korngold: Violanta / Janowski
* Korngold: Violanta / Janowski
* Liszt: Die Legende Von Der Heiligen Elisabeth / Joó
* Liszt: Die Legende Von Der Heiligen Elisabeth / Joó
Línia 54: Línia 55:
{{final columnes}}
{{final columnes}}


== Referències==
== Referències ==
{{Referències}}
<references />


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* {{Oficial}}
* {{oficial|http://www.martoneva.hu}}
* [http://www.salzburgo-ac.com/bio_marton.html Biografia]
* [http://www.salzburgo-ac.com/bio_marton.html Biografia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080611155634/http://www.salzburgo-ac.com/bio_marton.html |date=2008-06-11 }}
* [http://archivowagner.info/502.html Reportatge]
* [http://archivowagner.info/502.html Reportatge] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080908054533/http://www.archivowagner.info/502.html |date=2008-09-08 }}

{{Autoritat}}


⚫
{{persona viva}}
{{ORDENA:Marton, Eva}}
{{ORDENA:Marton, Eva}}
[[Categoria:Cantants d'òpera sopranos]]
[[Categoria:Sopranos hongareses]]
[[Categoria:Músics de Budapest]]
[[Categoria:Músics de Budapest]]
[[Categoria:Sopranos que han actuat al Liceu]]
[[Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de Música Franz Liszt]]
[[Categoria:Professors de l'Acadèmia de Música Franz Liszt]]
[[Categoria:Cantants d'òpera hongaresos]]

Revisió de 22:17, 26 maig 2024

Plantilla:Infotaula personaÉva Marton
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Marton Éva Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hu) Heinrich Éva Modifica el valor a Wikidata
18 juny 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt (–1968) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, professora d'universitat, professora de veu Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia de Música Franz Liszt Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmartoneva.hu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0554254 TMDB.org: 1045487
Musicbrainz: 9d4786b7-84b2-41da-863e-62804607a063 Discogs: 926979 Allmusic: mn0000044203 Modifica el valor a Wikidata

Eva Marton (nascuda Heinrich, 18 de juny de 1943 a Budapest, Hongria) és una soprano hongaresa. De veu àmplia i cabalosa va ser una de les sopranos més importants dramàtiques de l'última meitat del segle xx especialitzant-se en papers de Wagner, Richard Strauss, Verdi i Puccini, sobretot a Turandot.[1]

Repertori i trajectòria bàsica

[modifica]

Va debutar el 1968 a l'Òpera Estatal d'Hongria com Shemaka a El gall d'or de Rimski-Kórsakov, el 1972 el director Christoph Von Dohnányi la va convidar a cantar la comtessa dels Les noces de Fígaro de Mozart a Frankfurt portant-la a una sèrie d'importants debuts: a Florència com Mathilde de Guillaume Tell, a Viena com Tosca i Tatyana d'Eugene Onegin, a l'Òpera de San Francisco com Aida, en el Metropolitan Opera com Eva a Els mestres cantaires de Nuremberg, a La Scala com Leonora a Il trovatore, a Múnic com Die Ägyptische Helena de Strauss i a Tòquio i Salzburg com Leonora de Fidelio.

En el repertori italià, la soprano hongaresa va succeir a cantants italianes d'antany amb fort temperament com Gina Cigna i Maria Caniglia en papers veristes com Maddalena d'Andrea Chénier, La Gioconda de Ponchielli, La Wally de Catalani i especialment com a Tosca i Turandot de Puccini, convertint-se en el millor exponent del paper en la dècada de 1980 amb posades en escena a Viena (amb Josep Carreras, 1983), Houston, l'Arena de Verona, Buenos Aires (1994), San Francisco i l'espectacular producció de Franco Zeffirelli en el Metropolitan Opera dirigida per James Levine.

Al Teatro Colón de Buenos Aires va debutar com Elsa a Lohengrin el 1978, va retornar com l'Emperadriu de Die Frau ohne Schatten de Strauss al costat de Birgit Nilsson i com a Tosca amb Plácido Domingo. Va retornar el 1994 com Turandot.

Entre els seus papers wagnerians es va destacar a més como Elisabeth i ocasionalment Venus a Tannhäuser (Bayreuth 1977-78), les tres Brunilda de L'anell del nibelung que va cantar a Chicago i San Francisco a més de gravar-lo integralment sota la batuta de Bernard Haitink. Va ser una important straussiana com Salomé, Elektra i especialment com l'emperadriu i posteriorment la tintorera a Die Frau ohne Schatten que va deixar filmat en les seves representacions del Festival de Salzburg dirigides per Georg Solti.

En la seva maduresa es va dedicar preferentment a rols de mezzosoprano com Kundry a Parsifal, Ortrud a Lohengrin i Kostelnicka de Jenůfa de Leoš Janáček.

Altres papers van incloure Odabella, Judith, Violanta, Marta (tiefland), Minnie, Fedora, Semirama i Fata Morgana a Merlin d'Isaac Albéniz i Pascual.

Es va retirar el 2008 com Klytamnestra d'Elektra de Strauss al Liceu de Barcelona, on va ser una de les sopranos favorites de l'audiència barcelonina.[2]

Discografia de referència

[modifica]
  • Albeniz: Merlin / De Eusebio
  • Bartok: Bluebeard's Castle / Fischer
  • Catalani: La Wally / Steinberg
  • D'albert: Tiefland / Janowski
  • Giordano: Andrea Chénier / Bartoletti
  • Giordano: Andrea Chénier / Patané
  • Giordano: Fedora / Patané
  • Janácek: Jenůfa (Kostelnicka) / Schneider (DVD)
  • Korngold: Violanta / Janowski
  • Liszt: Die Legende Von Der Heiligen Elisabeth / Joó
  • Mahler, Sinfonía 2, Maazel
  • Puccini: Tosca / Tilson Thomas
  • Puccini: Tosca / Erede (DVD)
  • Puccini: La Fanciulla Del West / Slatkin
  • Puccini: Turandot / Levine (DVD)
  • Puccini: Turandot / Maazel (DVD)
  • Puccini: Turandot / Runnicles (DVD)
  • Puccini: Turandot / R.Abbado
  • Respighi: Semirama / Gardelli
  • Rossini: Guglielmo Tell / Muti
  • Schoenberg: Gurre-lieder / Mehta
  • Strauss: Die Frau Ohne Schatten (Tintorera) / Solti (DVD)
  • Strauss: Elektra / Wolfgang Sawallisch
  • Strauss: Elektra / Claudio Abbado (DVD)
  • Strauss: Salome / Mehta
  • Strauss, Cuatro últimas canciones, A.Davis
  • Verdi: Il Trovatore / Levine (DVD)
  • Wagner: Der Ring Des Nibelungen / Haitink
  • Wagner: Lohengrin (Ortrud) / Davis
  • Wagner: Lohengrin (Elsa) / Levine (DVD)
  • Wagner: Tannhäuser / Levine (DVD)
  • Wagner Arias / Jóo
  • Gala Centenaria del Metropolitan Opera (In questa reggia de Turandot)/Levine (DVD)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Salazar, David. «Artist Profile: Eva Marton, A Timeless Turandot» (en anglès americà). OperaWire, 18-06-2018. [Consulta: 27 abril 2020].
  2. ↑ Article sobre la seva tornada al Liceu

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Éva_Marton&oldid=33548631»