Leticia Avilés: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Nom de país amb article al davant |
||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
== Carrera == |
== Carrera == |
||
Avilés és potser més coneguda per haver reconegut la importància de les aranyes socials com a sistemes modelo per abordar qüestions bàsiques de l'ecologia i l'evolució. En el procés va descobrir una sèrie d'aranyes socials desconegudes per a la ciència, incloent una aranya social nòmada les colònies de la qual es reprodueixen per fissió -''Aebutina binotata'',<ref name="Aviles 1993">[https://www.researchgate.net/publication/201995906_Newly-discovered_sociality_in_the_neotropical_spider_Aebutina_binotata_Simon_%28Dictynidae%29 Avilés, L. 1993. Newly-discovered sociality in the neotropical spider ''Aebutina binotata'' Simon (Araneae, Dictynidae). Journal of Arachnology 21:184–193]</ref><ref name="Aviles 2000">[https://www.researchgate.net/publication/201995908_Nomadic_behaviour_and_colony_fission_in_a_cooperative_spider_life_history_evolution_at_the_level_of_the_colony Avilés, L. 2000. ''Nomadic behaviour and colony fission in a cooperative spider: life history evolution at the level of the colony?'' Biological Journal of the Linnean Society 70: 325–339]</ref> una aranya linx social, ''Tapinillus sp.'',<ref name="Avilés 1994">[https://www.researchgate.net/publication/201995907_Social_behaviour_in_web-building_lynx_spider_Tapinillus_sp._%28Araneae_Oxyopidae%29 Avilés, L. 1994. Social behavior in a web building lynx spider, ''Tapinillus sp''. (Araneae: Oxyopidae). Biological Journal of the Linnean Society 51:163–176]</ref> i un teridiide social les colònies del qual exhibeixen un patró de creixement en expansió i caiguda, i les femelles adultes succeeixen endues classes de mida distintes -''Theridion nigroannulatum''.<ref name ="Aviles et al. 2006">[https://www.researchgate.net/publication/227713136_A_New_Independently_Derived_Social_Spider_with_Explosive_Colony_Proliferation_and_a_Female_Size_Dimorphism1 Avilés, L. W. Maddison, and I. Agnarsson. 2006. ''A new independently derived social spider with explosive colony proliferation and a female size dimorphism''. Biotropica, 36: 743–753]</ref> El seu treball teòric ha abordat qüestions com la importància de la selecció multinivell en l'evolució de les proporcions de sexes amb biaix femení,<ref name="Avilés 1993a"/><ref name="Avilés and Purcell 2012"/> per què els sistemes fortament endogàmics poden evolucionar.<ref name="Avilés 1999">[https://scholar.google.ca/citations?view_op=view_citation&hl=ca&user=Ajz00-YAAAAJ&pagesize=100&sortby=pubdate&citation_for_view=Ajz00-YAAAAJ:9yKSN-GCB0IC Avilés, L. 1999. Cooperation and non-linear dynamics: An ecological perspective on the evolution of sociality. Evolutionary Ecology Research, 1: 459–477]</ref><ref name="Avilés et al. 2002">[https://www.researchgate.net/publication/23174904_Population_ecology_nonlinear_dynamics_and_social_evolution._I._Associations_among_nonrelatives Avilés, L., P. Abbot and A. Cutter. 2002. Population ecology, nonlinear dynamics, and social evolution I: Associations among nonrelatives. The American Naturalist 159: 115–127]</ref> Un dels treballs teòrics d'Avilés aborda la qüestió de com es pot mantenir la cooperació entre els no parents malgrat la presència de paràsits.<ref name="Avilés 2002">[https://www.researchgate.net/publication/8653315_Solving_the_freeloaders_paradox_Genetic_associations_and_frequency-dependent_selection_in_the_evolution_of_cooperation_among_nonrelatives Avilés, L. 2002. ''Solving the freeloaders paradox: Genetic associations and frequency dependent selection in the evolution of cooperation among nonrelatives.'' Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA 99(22):14268-14273]</ref> Actualment, Avilés és professora del Departament de Zoologia de la [[Universitat de Colúmbia Britànica]] |
Avilés és potser més coneguda per haver reconegut la importància de les aranyes socials com a sistemes modelo per abordar qüestions bàsiques de l'ecologia i l'evolució. En el procés va descobrir una sèrie d'aranyes socials desconegudes per a la ciència, incloent una aranya social nòmada les colònies de la qual es reprodueixen per fissió -''Aebutina binotata'',<ref name="Aviles 1993">[https://www.researchgate.net/publication/201995906_Newly-discovered_sociality_in_the_neotropical_spider_Aebutina_binotata_Simon_%28Dictynidae%29 Avilés, L. 1993. Newly-discovered sociality in the neotropical spider ''Aebutina binotata'' Simon (Araneae, Dictynidae). Journal of Arachnology 21:184–193]</ref><ref name="Aviles 2000">[https://www.researchgate.net/publication/201995908_Nomadic_behaviour_and_colony_fission_in_a_cooperative_spider_life_history_evolution_at_the_level_of_the_colony Avilés, L. 2000. ''Nomadic behaviour and colony fission in a cooperative spider: life history evolution at the level of the colony?'' Biological Journal of the Linnean Society 70: 325–339]</ref> una aranya linx social, ''Tapinillus sp.'',<ref name="Avilés 1994">[https://www.researchgate.net/publication/201995907_Social_behaviour_in_web-building_lynx_spider_Tapinillus_sp._%28Araneae_Oxyopidae%29 Avilés, L. 1994. Social behavior in a web building lynx spider, ''Tapinillus sp''. (Araneae: Oxyopidae). Biological Journal of the Linnean Society 51:163–176]</ref> i un teridiide social les colònies del qual exhibeixen un patró de creixement en expansió i caiguda, i les femelles adultes succeeixen endues classes de mida distintes -''Theridion nigroannulatum''.<ref name ="Aviles et al. 2006">[https://www.researchgate.net/publication/227713136_A_New_Independently_Derived_Social_Spider_with_Explosive_Colony_Proliferation_and_a_Female_Size_Dimorphism1 Avilés, L. W. Maddison, and I. Agnarsson. 2006. ''A new independently derived social spider with explosive colony proliferation and a female size dimorphism''. Biotropica, 36: 743–753]</ref> El seu treball teòric ha abordat qüestions com la importància de la selecció multinivell en l'evolució de les proporcions de sexes amb biaix femení,<ref name="Avilés 1993a"/><ref name="Avilés and Purcell 2012"/> per què els sistemes fortament endogàmics poden evolucionar.<ref name="Avilés 1999">[https://scholar.google.ca/citations?view_op=view_citation&hl=ca&user=Ajz00-YAAAAJ&pagesize=100&sortby=pubdate&citation_for_view=Ajz00-YAAAAJ:9yKSN-GCB0IC Avilés, L. 1999. Cooperation and non-linear dynamics: An ecological perspective on the evolution of sociality. Evolutionary Ecology Research, 1: 459–477]</ref><ref name="Avilés et al. 2002">[https://www.researchgate.net/publication/23174904_Population_ecology_nonlinear_dynamics_and_social_evolution._I._Associations_among_nonrelatives Avilés, L., P. Abbot and A. Cutter. 2002. Population ecology, nonlinear dynamics, and social evolution I: Associations among nonrelatives. The American Naturalist 159: 115–127]</ref> Un dels treballs teòrics d'Avilés aborda la qüestió de com es pot mantenir la cooperació entre els no parents malgrat la presència de paràsits.<ref name="Avilés 2002">[https://www.researchgate.net/publication/8653315_Solving_the_freeloaders_paradox_Genetic_associations_and_frequency-dependent_selection_in_the_evolution_of_cooperation_among_nonrelatives Avilés, L. 2002. ''Solving the freeloaders paradox: Genetic associations and frequency dependent selection in the evolution of cooperation among nonrelatives.'' Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA 99(22):14268-14273]</ref> Actualment, Avilés és professora del Departament de Zoologia de la [[Universitat de Colúmbia Britànica]] al [[Canadà]], on realitza investigacions en ecologia i evolució.<ref>["Department of Zoology." Leticia Avilés. University of British Columbia, 20 de maig de 2014. Web. 19 d'octubre de 2014. http://www.zoology.ubc.ca/person/laviles]</ref> |
||
== Educació == |
== Educació == |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
== Premis == |
== Premis == |
||
* 2001 Becari del Wissenschaftskolleg zu Berlin per a |
* 2001 Becari del Wissenschaftskolleg zu Berlin per a la investigació. |
||
* 1992 Premi Jove Investigador, Societat Americana de Naturalistes per a |
* 1992 Premi Jove Investigador, Societat Americana de Naturalistes per a la Investigació. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 29: | Línia 29: | ||
[[Categoria:Persones de Quito]] |
[[Categoria:Persones de Quito]] |
||
[[Categoria:Alumnes de la Universitat d'Arizona]] |
[[Categoria:Alumnes de la Universitat d'Arizona]] |
||
[[Categoria:Científics equatorians]] |
|||
Revisió de 21:07, 29 maig 2024
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XX  Quito (Equador) |
| Formació | Universitat Harvard Universitat d'Arizona |
| Activitat | |
| Ocupació | biòloga |
Leticia Avilés és una biòloga evolutiva i ecologista que estudia l'evolució de la conducta social i l'evolució dels trets de la història de la vida en metapoblacions. Els seus mètodes inclouen una combinació de teoria i treball empíric, aquest últim fent servir la «aranya social» com a sistema modelo. La seva investigació sobre aquests organismes ha abordat qüestions com per què algunes aranyes viuen en grups,[1][2] per què exhibeixen una alta proporció de sexes amb prejudicis femenins,[3] i per què han desenvolupat un sistema en què els individus romanen en el niu natal per aparellar-se de generació en generació.[4][5][6]
Carrera
[modifica]Avilés és potser més coneguda per haver reconegut la importància de les aranyes socials com a sistemes modelo per abordar qüestions bàsiques de l'ecologia i l'evolució. En el procés va descobrir una sèrie d'aranyes socials desconegudes per a la ciència, incloent una aranya social nòmada les colònies de la qual es reprodueixen per fissió -Aebutina binotata,[7][8] una aranya linx social, Tapinillus sp.,[9] i un teridiide social les colònies del qual exhibeixen un patró de creixement en expansió i caiguda, i les femelles adultes succeeixen endues classes de mida distintes -Theridion nigroannulatum.[10] El seu treball teòric ha abordat qüestions com la importància de la selecció multinivell en l'evolució de les proporcions de sexes amb biaix femení,[3][6] per què els sistemes fortament endogàmics poden evolucionar.[11][12] Un dels treballs teòrics d'Avilés aborda la qüestió de com es pot mantenir la cooperació entre els no parents malgrat la presència de paràsits.[13] Actualment, Avilés és professora del Departament de Zoologia de la Universitat de Colúmbia Britànica al Canadà, on realitza investigacions en ecologia i evolució.[14]
Educació
[modifica]Avilés és nativa de Quito, Equador. * Pregrau: Llicenciat en Ciències Biològiques, Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador, Quito.
- Doctorat: Biologia Orgànica i Evolutiva, Universitat Harvard, 1992.
- Becari postdoctoral: Grup de Formació d'Investigadors en Anàlisi de la Diversificació Biològica, Universitat d'Arizona, 1992-1994.
Premis
[modifica]- 2001 Becari del Wissenschaftskolleg zu Berlin per a la investigació.
- 1992 Premi Jove Investigador, Societat Americana de Naturalistes per a la Investigació.
Referències
[modifica]- ↑ Avilés, L. and P. Tufiño. 1998. Colony size and individual fitness in the social spider Anelosimus eximius. The American Naturalist 152 pp.403–418
- ↑ Yip, E.C, K.S. Powers, and L. Avilés. 2008. Cooperative capture of large prey solves scaling challenge faced by large spider societies. Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA 105 pp.11818-11822
- ↑ 3,0 3,1 Avilés, L. 1993. Interdemic selection and the sex ratio: a social spider perspective. The American Naturalist 142 pp.320–345
- ↑ Avilés, L. 1997. Causes and consequences of cooperation and permanent sociality in spiders. In book: Evolution of Social Behaviour in Insects and Arachnids, Cambridge University Press, Eds: J. Choe and B. Crespi, pp.476–498
- ↑ Avilés, L. and T. Bukowski. 2006. Group living and inbreeding depression in a subsocial spider. Proceedings of the Royal Society of London B: 270: pp. 157–163
- ↑ 6,0 6,1 Avilés, L. and J. Purcell. 2012. The evolution of inbred social systems in spiders and other organisms: From short-term gains to long term evolutionary dead-ends? Invited synthesis paper, Advances in the Study of Behavior, 44: pp. 99–133
- ↑ Avilés, L. 1993. Newly-discovered sociality in the neotropical spider Aebutina binotata Simon (Araneae, Dictynidae). Journal of Arachnology 21:184–193
- ↑ Avilés, L. 2000. Nomadic behaviour and colony fission in a cooperative spider: life history evolution at the level of the colony? Biological Journal of the Linnean Society 70: 325–339
- ↑ Avilés, L. 1994. Social behavior in a web building lynx spider, Tapinillus sp. (Araneae: Oxyopidae). Biological Journal of the Linnean Society 51:163–176
- ↑ Avilés, L. W. Maddison, and I. Agnarsson. 2006. A new independently derived social spider with explosive colony proliferation and a female size dimorphism. Biotropica, 36: 743–753
- ↑ Avilés, L. 1999. Cooperation and non-linear dynamics: An ecological perspective on the evolution of sociality. Evolutionary Ecology Research, 1: 459–477
- ↑ Avilés, L., P. Abbot and A. Cutter. 2002. Population ecology, nonlinear dynamics, and social evolution I: Associations among nonrelatives. The American Naturalist 159: 115–127
- ↑ Avilés, L. 2002. Solving the freeloaders paradox: Genetic associations and frequency dependent selection in the evolution of cooperation among nonrelatives. Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA 99(22):14268-14273
- ↑ ["Department of Zoology." Leticia Avilés. University of British Columbia, 20 de maig de 2014. Web. 19 d'octubre de 2014. http://www.zoology.ubc.ca/person/laviles]
Enllaços externs
[modifica]- "Department of Zoology." Leticia Avilés. University of British Columbia, 20 de maig de 2014. Web. 19 d'octubre de 2014. [1]
- "Avilés Laboratory". UBC Biodiversity Research Center, n.d. Web. 16 de juny de 2014. [2].
- "USA Science & Engineering Festival – Role Models in Science & Engineering Achievement." Leticia Avilés. USA Science and Engineering Festival, 2012. Web. 18 d'octubre de 2014.[3]