Est: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot afegeix: ml:കിഴക്ക് |
m Tipografia |
||
| (44 revisions intermèdies per 17 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{vegeu|del punt cardinal llevant|Marca de seqüència expressada}} |
{{vegeu|del punt cardinal llevant|Marca de seqüència expressada}} |
||
{{redirecció| |
{{redirecció|Llevant|Llevant (desambiguació)}} |
||
{{Desambiguar}} |
|||
{{Punts cardinals}} |
{{Punts cardinals}} |
||
L''''est''', '''orient''', '''naixent''' o '''llevant''' és un dels quatre [[punt cardinal|punts cardinals]].<ref>{{GEC| 0106096}}</ref> La [[perpendicular]] a la [[meridiana]] talla l'[[horitzó]] en els punts '''est''' i [[oest]], i el [[meridià de Greenwich]] divideix la terra en dos [[hemisferi]]s, l'hemisferi est, o oriental, i l'hemisferi oest, o occidental. L'est es correspon amb el punt de l'horitzó des d'on ix el sol en els [[equinocci]]s, d'ací el nom de ''llevant''. Això és degut al fet que la [[Terra]] gira sobre el seu [[Eix de la Terra|eix]] en direcció est.,<ref>{{Ref-web|títol=LEVANTE in "Enciclopedia Italiana"|url=https://www.treccani.it/enciclopedia/levante_(Enciclopedia-Italiana)|consulta=2023-07-05|llengua=it-IT}}</ref> per tant, la direcció general des de la qual sembla sortir el [[Sol]]. La pràctica de resar cap a Orient és més antiga que [[Cristianisme|el cristianisme]], però ha estat adoptada per aquesta religió, ja que es pensava que l'Orient contenia la llar original de la humanitat. Per tant, les esglésies cristianes s'han orientat tradicionalment cap a l'est.<ref>{{Ref-web|títol=Orientation of Churches|url=http://www.newadvent.org/cathen/11305a.htm|editor=Catholic Encyclopedia|consulta=3 desembre 2013}}</ref><ref>{{Ref-web|cognom=Peters|nom=Bosco|títol=Architectural Design Guidelines 1|url=http://liturgy.co.nz/architectural-design-guidelines-1/9558|editor=Liturgy.co.nz|consulta=3 desembre 2013|data=30 abril 2012}}</ref> Després d'algunes primeres excepcions, aquesta tradició de tenir l'altar a l'est litúrgic s'ha convertit en una part del concepte d'orientació de l'església litúrgica a l'est i a l'oest. |
|||
L''''est''' és un dels quatre [[punt cardinal|punts cardinals]]. La [[perpendicular]] a la [[meridiana]] talla l'[[horitzó]] en els punts '''est''' i [[oest]]. També rep el nom d''''orient''', '''naixent''' o '''llevant'''. Es correspon amb el punt de l'horitzó des d'on ix el sol, d'ací el nom de ''llevant''. |
|||
El [[meridià de Greenwich]] divideix la terra en dos [[hemisferi]]s, l''''hemisferi est''' o l''''hemisferi oriental''' i l'hemisferi oest o hemisferi occidental. |
|||
[[Fitxer:Hemisferio Leste.png|right|thumb|200px|L'hemisferi est]] |
|||
[[Fitxer:Hemisferio Leste.png|miniatura|L'hemisferi est]] |
|||
Per extensió, s'apliquen aquests noms a parts determinades de la Terra: |
|||
Per convenció, la part dreta d'un [[mapa]] és l'est. S'escriu amb minúscula, encara que els símbols van amb majúscula (E), o quan forma la primera part d'un topònim.<ref>{{Ref-web|títol=5.3.7.9 Els punts cardinals|url=http://www.ddgi.cat/llibreEstil/seccio/150/els-punts-cardinals|consulta=2021-01-20|obra=Llibre d'estil de la Diputació de Girona}}</ref> |
|||
* la comarca de [[Llevant (Mallorca)|Llevant]] és una de les comarques naturals de [[Mallorca]]. |
|||
* L''''Est''' (amb [[majúscula]]) també ha sigut emprat per a designar els països pertanyents al bloc [[comunisme|comunista]] al llarg de la [[Guerra Freda]]. S'emprava en contraposició amb ''Oest'', que simbolitzava als Estats Units. Actualment, l'est d'Europa comprèn els països que se situen en la part oriental d'Europa. |
|||
Per extensió, l''''Est''' (amb [[majúscula]]) també fou emprat per a designar els països pertanyents al bloc [[comunisme|comunista]] al llarg de la [[Guerra Freda]] (països de l'Est o [[bloc de l'Est]]). S'emprava en contraposició amb ''Oest'', que simbolitzava als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Actualment, l'est d'Europa comprèn els països que se situen en la part oriental d'Europa. Des del punt de vista europeu, l'[[Extrem Orient]], és la part d'[[Àsia]] banyada per l'[[oceà Pacífic]].<ref>{{GEC|0025669|Extrem Orient}}</ref> |
|||
* També s'anomena ''llevant'' el vent que ve de l'est, que en el cas del mediterrani oriental s'empra per anomenar el vent que ve del mar. (vegeu ''[[rosa dels vents]]'', |
|||
* Hi ha un club de futbol anomenat ''Llevant'': el [[Llevant Unió Esportiva]]. |
|||
== Etimologia == |
|||
* Periodic [[Levante (premsa)|Levante-EMV]], de vegades anomenat Llevant en valencià. |
|||
Com en altres llengües, la paraula es forma a partir del fet que l'est és la direcció on surt el Sol: ''east'' prové de [[Anglès mitjà|l'anglès mitjà]] ''est'', de l’[[anglès antic]] ''ēast'', que prové del [[protogermànic]] * ''aus-to-'' o * ''austra -'' 'est, cap a la sortida del sol', del [[protoindoeuropeu]] *aus- "brillar" o ''alba'', emparentat amb [[Alt alemany antic|l'alt alemany antic]] ''*ōstar'' 'a l'est', [[llatí]] ''aurora'' 'alba', i [[grec]] {{Lang|grc|ἠώς}} ''ēōs'' 'alba, a l'est'. Exemples de la mateixa formació en altres idiomes inclouen [[Llatí|el llatí]] [[Orient|oriens]] 'est, sortida del sol’de orior 'aixecar-se, originar-se', [[Grec|el grec]] ανατολή [[Anatòlia|anatolé]] 'est' de ἀνατέλλω 'aixecar-se' i l'hebreu מִזְרָח mizraḗ ָרָץ ָץץ 'est aixecar-se, brillar'. ''Ēostre'', una [[Llista dels déus germànics|deessa germànica]] de l'alba, podria haver estat una personificació tant de l'alba com dels punts cardinals. |
|||
* El ''[[Llevant espanyol]]'' (en [[castellà|espanyol]], ''Levante español'') fou el nom d'una regió de l'[[Espanya|Estat Espanyol]] durant el [[franquisme]]. S'hi incloïa les províncies de València, Alacant, Múrcia i Albacete. |
|||
L'est de vegades s'abreuja com a '''E.''' |
|||
== Navegació == |
|||
Per [[Norma social|convenció]], el ''costat dret'' d'un [[mapa]] és a l'est. Aquesta convenció s'ha desenvolupat a partir de l'ús d'una brúixola, que situa [[Nord|el nord]] a la part superior. Tanmateix, als mapes de planetes com [[Venus (planeta)|Venus]] i [[Urà (planeta)|Urà]] que giren [[Moviment retrògrad i prògrad|retrògrads]], el costat esquerre és a l'est. Als mapes que exigeixen precisió s'indica el nord-est magnètic i el nord geogràfic, que són diferents per a cada regió. A totes les regions es pot observar com el Sol es mou «aparentment» des de l'horitzó cap a l'oest deixant l'est a la dreta, si l'observador està situat mirant al nord. |
|||
Per anar cap a l'est utilitzant una brúixola per [[Navegació|a la navegació]], es fixa un [[Rumb|rumbo]] o [[azimut]] de 90°. |
|||
El Sol és a l'[[orto]], exactament al punt cardinal est, en els dos únics dies d'[[equinocci]] que hi ha a l'any: Al voltant del [[21 de març]] i el [[23 de setembre]]. La resta de l'any l'[[orto]] solar s'arriba a desviar d'aquesta posició aproximadament 27 [[Grau sexagesimal|grau]]s cap al nord o cap al sud. La ''vox populi'' que el Sol surt per l'est no és del tot exacta, arribant a desviar-se fins a 27 graus. |
|||
La posició aquest sol prendre's com a referència per determinar en el disseny de carta astral el signe del [[zodíac]] que és ''ascendent'', és a dir, que «ascendeix» per l'horitzó a l'instant en el que passa un esdeveniment, com ara un naixement, la coronació d'un rei, l'elecció d'un papa, etcètera. |
|||
A [[gnomònica]] existeix un sistema de mesura del temps anomenat «sistema horari babilònic» en què es pren com a origen de temps, no al migdia, sinó l'instant en què el Sol és a l'[[orto]]. |
|||
== Usos geopolítics == |
|||
=== A Europa === |
|||
L'''Orient'' (amb majúscula) designa els països situats a l'est del continent europeu, i, segons el context, pot incloure els països [[mediterrani]]s del sud, fins i tot alguns països dels [[ Balcans]] (per exemple, els pintors ''orientalistes'' del [[Romanticisme]] del {{segle|XIX||s}}). Es pot afegir un adjectiu per precisar la zona geogràfica: [[Orient Pròxim]], [[Orient Mitjà]] o [[ Extrem Orient]]. |
|||
S'anomena Llevant als països orientals del [[Mar Mediterrani]]. |
|||
=== Durant la Guerra Freda === |
|||
{{AP|Guerra Freda}} |
|||
L''''Est''' (amb [[majúscula]]) també ha estat emprat per designar els països pertanyents al bloc [[comunisme|comunista]] al llarg de la [[Guerra Freda]] durant els períodes que van des dels anys [[anys 1950|50]] a [[anys 1990|90]]. S'usava en contraposició amb ''Oest'', que simbolitzava als [[Estats Units|Estats Units d'Amèrica]]. A [[Alemanya]] els habitants de la zona Est eren denominats "Ossis", en contraposició amb els "Wessis" de l'oest. |
|||
Després de la [[Guerra Freda]], l'''Est d'Europa'' comprèn els països que se situen a la part oriental d'Europa. |
|||
== Cultural == |
|||
[[Fitxer:Hemisferio_Leste.png|miniatura|400px|Països pertanyents a l'hemisferi est ombrejats.]] |
|||
La Terra es divideix en dos [[hemisferi]]s prenent com a referència el [[meridià de Greenwich]] (es va adoptar com a meridià 0° en una conferència internacional celebrada el 1884 a [[Washington DC|Washington]] auspiciada pel president dels EUA, de tal manera que hi ha un hemisferi est (oriental) i un altre occidental. És una divisió merament geogràfica.L{{'}}''Orient'' comprèn tradicionalment tot allò que pertany al món oriental, en relació amb Europa. En anglès, és en gran part un [[Metonímia|metònim]] i es refereix a la mateixa àrea que el continent asiàtic, dividit en [[Extrem Orient]], [[Orient Mitjà]] i [[Orient Pròxim]]. Malgrat aquest origen eurocèntric, aquestes regions encara es troben a l'est del centre geogràfic de la Terra. |
|||
Dins d'una ciutat individual de l’[[hemisferi nord]], l'extrem est és típicament més pobre perquè els vents dominants bufen de l'oest.<ref>{{Ref-publicació|títol=Blowing in the wind: why do so many cities have poor east ends?|url=https://www.theguardian.com/cities/2017/may/12/blowing-wind-cities-poor-east-ends|consulta=2 octubre 2019|publicació=[[The Guardian]]|data=12 Maig 2017}}</ref> |
|||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
{{Commonscat}} |
|||
* [[Brúixola]] |
|||
* [[Hemisferi oriental]] |
|||
* [[Orient]] |
* [[Orient]] |
||
* [[Orientació]] |
|||
* [[Rosa dels vents]] |
|||
* [[Zona horària]] |
|||
== Bibliografia == |
|||
[[Categoria:Punts cardinals]] |
|||
{{refbegin|30em}} |
|||
* {{ref-llibre|cognom1=Chang|nom1=Kang-tsung|títol=Introduction to Geographic Information Systems|url=https://archive.org/details/introductiontoge0000chan_n5d7_8thed|data=2016|editor=McGraw-Hill|isbn=978-1-259-92964-9|pàgina=[https://archive.org/details/introductiontoge0000chan_n5d7_8thed/page/34 34]|Edició=9th}} |
|||
* {{Ref-web|url=http://ignca.nic.in/ps_01005.htm|títol=Chinese Cosmogony|consulta=2007-02-17|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101218044531/http://ignca.nic.in/ps_01005.htm#|arxiudata=18 desembre 2010|url-status=dead|df=dmy-all}} |
|||
[[af:Oos]] |
|||
[[als:Osten]] |
|||
* {{ref-llibre|cognom=Anderson|nom=Kasper Wrem|cognom2=Helmke|nom2=Christophe|any=2013|títol=The Personifications of Celestial Water: The Many Guises of the Storm God in the Pantheon and Cosmology of Teotihuacan|publicació=Contributions in New World Archaeology|Volum=5|pàgines=165–196|postscript=, at pp. 177–179.}} |
|||
[[am:ምሥራቅ]] |
|||
[[ar:شرق]] |
|||
* {{ref-llibre|nom=Stephen C.|cognom=McCluskey|chapter=Hopi and Puebloan Ethnoastronomy and Ethnoscience|títol=Handbook of Archaeoastronomy and Ethnoastronomy|any=2014|pàgines=649–658|place=New York|editor=Springer Science+Business Media|doi=10.1007/978-1-4614-6141-8_48|isbn=978-1-4614-6140-1}} |
|||
[[arc:ܡܕܢܚܐ]] |
|||
[[arz:شرق]] |
|||
* {{ref-llibre|cognom=Curtis|nom=Edward S.|author-link=Edward S. Curtis|any=1922|títol=The Hopi|series=The North American Indian|Volum=12|editor=The Plimpton Press|publication-place=Norwood, Mass.|pàgina=246|url=http://curtis.library.northwestern.edu/curtis/viewPage.cgi?showp=1&size=2&id=nai.12.book.00000333&Volum=12#nav|consulta=23 Aug 2014|quote=Hopi orientation corresponds only approximately with ours, their cardinal points being marked by the solstitial rising and setting points of the sun.... Their cardinal points therefore are not mutually equidistant on the horizon and agree roughly with our semi-cardinal points.|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151222155759/http://curtis.library.northwestern.edu/curtis/viewPage.cgi?showp=1&size=2&id=nai.12.book.00000333&Volum=12#nav|arxiudata=22 desembre 2015|url-status=live}}{{Enllaç no actiu|date=d’abril 2024 |bot=InternetArchiveBot }} |
|||
[[ast:Este]] |
|||
[[az:Şərq]] |
|||
* {{ref-web|url=http://www.mahavidya.ca/2016/04/22/the-dikpalas/|títol=The Dikpalas|data=22 abril 2016|autor=H. Rodrigues|editor=www.mahavidya.ca|consulta=12 agost 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180812181751/http://www.mahavidya.ca/2016/04/22/the-dikpalas/|arxiudata=12 agost 2018|url-status=live}} |
|||
[[ba:Көнсығыш]] |
|||
[[bat-smg:Rītā]] |
|||
* {{ref-llibre|cognom=Stephen|nom=Alexander MacGregor|any=1936|títol=Hopi Journal of Alexander M. Stephen|series=Columbia University Contributions to Anthropology|Volum=23|editor=Columbia University Press|publication-place=New York|pàgines=1190–1191|oclc=716671864}} |
|||
[[be:Усход]] |
|||
[[be-x-old:Усход]] |
|||
* {{ref-llibre|cognom=Malotki|nom=Ekkehart|author-link=Ekkehart Malotki|any=1979|títol=Hopi-Raum: Eine sprachwissenschaftliche Analyse der Raumvorstellungen in der Hopi-Sprache|series=Tübinger Beiträge zur Linguistik|Volum=81|editor=Gunter Narr Verlag|place=Tübingen|idioma=de|pàgina=165|isbn=3-87808-081-6}} |
|||
[[bg:Изток]] |
|||
[[bjn:Timur]] |
|||
* {{ref-publicació|títol=Geodetic Reference System 1980|publicació=Bulletin Géodésique|editor=[[Springer-Verlag]]|lloc=[[Berlin]]|nom=H|cognom=Moritz|pàgines=395–405|Volum=54|issue=3|data=September 1980|doi=10.1007/BF02521480|bibcode=1980BGeod..54..395M|s2cid=198209711}} (IUGG/WGS-84 data) |
|||
[[bo:ཤར་ཕྱོགས།]] |
|||
[[br:Reter]] |
|||
* {{ref-llibre|títol=Computational Spherical Astronomy|url=https://archive.org/details/computationalsph0000taff|editor=Wiley|lloc=[[Њујорк|New York]]|nom=Laurence G|cognom=Taff|any=1981|isbn=0-471-06257-X|oclc=6532537}} (IAU data) |
|||
[[bs:Istok]] |
|||
[[ceb:Sidlakan]] |
|||
* {{ref-llibre|títol=Solid Geometry|url=https://archive.org/details/solidgeometry01comsgoog|nom1=M.|cognom1=Sykes|nom2=C.E.|cognom2=Comstock|editor=Rand McNally|any=1922|pàgines=[https://archive.org/details/solidgeometry01comsgoog/page/n93 81] ff}} |
|||
[[co:Estu]] |
|||
[[cs:Východ]] |
|||
* {{ref-web|url=https://www.timeanddate.com/astronomy/equinox-not-equal.html#:~:text=Perfect%20opportunity%20to%20see%20the%20Midnight%20Sun%21%20On,equinoxes%20is%20how%20sunrise%20and%20sunset%20are%20defined.|títol=Equinox: Almost Equal Day and Night, By Aparna Kher|consulta=5 novembre 2021}} |
|||
[[cu:Въстокъ]] |
|||
[[de:Osten]] |
|||
* {{Ref-web|url=https://en.oxforddictionaries.com/definition/equator|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180523011400/https://en.oxforddictionaries.com/definition/equator|url-status=dead|arxiudata=May 23, 2018|títol=Definition of equator|editor=OxfordDictionaries.com|consulta=5 May 2018}} |
|||
[[diq:Rocvetış]] |
|||
[[el:Ανατολή]] |
|||
* {{ref-web|autor1=William Barnaby Faherty|autor2=Charles D. Benson|títol=Moonport: A History of Apollo Launch Facilities and Operations|url=http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/SP-4204/contents.html|editor=NASA Special Publication-4204 in the NASA History Series|consulta=8 May 2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180915105350/https://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/SP-4204/contents.html|arxiudata=15 setembre 2018|pàgina=Chapter 1.2: A Saturn Launch Site|data=1978|url-status=live}} |
|||
[[eml:Matèina]] |
|||
[[en:East]] |
|||
* {{ref-publicació|url=http://www.sai.msu.ru/neb/rw/CelMech110.pdf|títol=The IAU 2009 system of astronomical constants: the report of the IAU working group on numerical standards for Fundamental Astronomy|publicació=Celest Mech Dyn Astr|data=2011|Volum=110|pàgines=293–304|doi=10.1007/s10569-011-9352-4|nom1=Brian|cognom1=Luzum|nom2=Nicole|cognom2=Capitaine|first3=Agnès|last3=Fienga|first4=William|last4=Folkner|first5=Toshio|last5=Fukushima|first6=James|last6=Hilton|first7=Catherine|last7=Hohenkerk|first8=George|last8=Krasinsky|first9=Gérard|last9=Petit|nom10=Elena|cognom10=Pitjeva|nom11=Michael|cognom11=Soffel|nom12=Patrick|cognom12=Wallace|issue=4|bibcode=2011CeMDA.110..293L|s2cid=122755461|doi-access=free}} |
|||
[[eo:Oriento]] |
|||
[[es:Este]] |
|||
* {{ref-web|url=http://iers-conventions.obspm.fr/2010/2010_official/chapter1/tn36_c1.pdf|títol=General definitions and numerical standards|work=IERS Technical Note 36|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20181218054401/http://iers-conventions.obspm.fr/2010/2010_official/chapter1/tn36_c1.pdf|arxiudata=18 desembre 2018}} |
|||
[[et:Ida]] |
|||
[[eu:Ekialde (geografikoa)]] |
|||
* {{ref-web|autor=Instituto Geográfico Militar de Ecuador|títol=Memoria Técnica de la Determinación de la Latitud Cero|url=https://www.scribd.com/doc/97475201/Documento-Posicionamiento-Reloj-Solar|data=24 gener 2005|idioma=es}} |
|||
[[fa:خاور]] |
|||
[[fi:Itä]] |
|||
* {{ref-web|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/africa/nig_cam/libreville_e.htm|títol=Climatological Normals of Libreville|editor=Hong Kong Observatory|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20191026001210/http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/africa/nig_cam/libreville_e.htm|arxiudata=26 octubre 2019}} |
|||
[[fr:Est]] |
|||
[[fur:Est]] |
|||
* {{ref-web|url=https://auroravillage.info/40-days-without-the-sun-how-polar-night-begins-in-murmansk/|títol=40 days without the sun. How? Polar Night begins in Murmansk|data=3 desembre 2018|editor=Auroravillage.info|consulta=24 març 2022}} |
|||
[[ga:Oirthear]] |
|||
[[gan:東]] |
|||
* {{ref-llibre|cognom=Burn|nom=Chris|títol=The Polar Night|url=http://nwtresearch.com/sites/default/files/the-polar-night.pdf|editor=The Aurora Research Institute|consulta=28 setembre 2015}} |
|||
[[gl:Leste]] |
|||
[[he:מזרח]] |
|||
* {{ref-web|url=http://www.neoprogrammics.com/obliquity_of_the_ecliptic/|títol=Obliquity of the Ecliptic (Eps Mean)|editor=Neoprogrammics.com|consulta=13 May 2014}} |
|||
[[hi:पूर्व]] |
|||
[[hr:Istok]] |
|||
* {{ref-publicació|cognom=Berger|nom=A. L.|data=1976|títol=Obliquity and Precession for the Last 5000000 Years|publicació=[[Astronomy and Astrophysics]]|Volum=51|issue=1|pàgines=127–135|bibcode=1976A&A....51..127B}} |
|||
[[ht:Lès]] |
|||
[[hu:Kelet]] |
|||
* {{ref-web|nom1=Henry|cognom1=Liddell|author2-link=Robert Scott (philologist)|nom2=Robert|cognom2=Scott|url=https://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D%2315193|títol=Arktikos|work=[[A Greek–English Lexicon]]|editor=[[Пројекат Персеј|Perseus Digital Library]]}} |
|||
[[ia:Est]] |
|||
[[id:Timur]] |
|||
* {{ref-web|nom1=Henry|cognom1=Liddell|nom2=Robert|cognom2=Scott|url=https://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D%2315199|títol=Arktos|work=A Greek–English Lexicon|editor=Perseus Digital Library}} |
|||
[[io:Esto]] |
|||
[[is:Austur]] |
|||
* {{ref-llibre|cognom=Burn|nom=Chris|títol=The Polar Night|url=http://nwtresearch.com/sites/default/files/the-polar-night.pdf|editor=The Aurora Research Institute|consulta=28 setembre 2015}} |
|||
[[it:Est]] |
|||
[[ja:東]] |
|||
* {{Ref-web|url=http://togeo.ru/main/salehard/gorod-na-polyarnom-kruge.html|títol=Город на Полярном круге|idioma=ru|autor=Всеволод Липатов|editor=ToGeo.ru|data=2011-04-26|consulta=2023-08-17|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140808034815/http://togeo.ru/main/salehard/gorod-na-polyarnom-kruge.html|arxiudata=2014-08-08}} |
|||
[[jv:Wétan]] |
|||
[[ka:აღმოსავლეთი]] |
|||
* {{ref-llibre|cognom1=Nuttall|nom1=Mark|títol=Encyclopedia of the Arctic Volumes 1, 2 and 3|data=2004|editor=Routledge|isbn=978-1579584368|pàgina=115|url=https://books.google.cat/books?id=Swr9BTI_2FEC&pg=PA115}} |
|||
[[kk:Шығыс, шығыс нүктесі]] |
|||
[[kn:ಪೂರ್ವ]] |
|||
* {{ref-llibre|nom1=William M.|cognom1=Marsh|nom2=Martin M.|cognom2=Kaufman|títol=Physical Geography: Great Systems and Global Environments|url=https://books.google.cat/books?id=uF3aJSC20yMC&pg=PA24|any=2012|editor=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-76428-5|pàgina=24}} |
|||
[[ko:동쪽]] |
|||
[[koi:Асыввыв]] |
|||
* {{ref-llibre|cognom=Snyder|nom=John P|author-link=John P. Snyder|títol=Flattening the Earth: Two Thousand Years of Map Projections|editor=University of Chicago Press|any=1993|isbn=0-226-76747-7}} |
|||
[[ku:Rojhilat]] |
|||
[[kv:Асыввыв]] |
|||
* {{ref-llibre|cognom=Snyder|nom=John P.|títol=Map Projections – A Working Manual. U.S. Geological Survey Professional Paper 1395|editor=United States Government Printing Office, Washington, D.C.|any=1987|url=https://archive.org/details/mapprojectionswo00snyd}} |
|||
[[ky:Чыгыш]] |
|||
[[la:Oriens]] |
|||
* {{ref-llibre|cognom=Rapp|nom=Richard H|any=1991|títol=Geometric Geodesy, Part I|editor=Ohio State University Department of Geodetic Science and Surveying|hdl=1811/24333|ref=none}} |
|||
[[lmo:Est]] |
|||
{{refend}} |
|||
[[ln:Monyɛlɛ]] |
|||
[[lt:Rytai]] |
|||
[[lv:Austrumi]] |
|||
{{autoritat}} |
|||
[[map-bms:Wetan]] |
|||
[[mhr:Эрвел]] |
|||
{{Viccionari-lateral|est}} |
|||
[[mk:Исток]] |
|||
[[ml:കിഴക്ക്]] |
|||
[[Categoria:Punts cardinals]] |
|||
[[mn:Дорно]] |
|||
[[mr:पूर्व दिशा]] |
|||
[[ms:Timur]] |
|||
[[myv:Чилисема]] |
|||
[[ne:पूर्व]] |
|||
[[new:वंता]] |
|||
[[nl:Oost (windstreek)]] |
|||
[[nn:Aust]] |
|||
[[no:Øst]] |
|||
[[nrm:Êt]] |
|||
[[oc:Èst]] |
|||
[[pam:Aslagan]] |
|||
[[pl:Wschód]] |
|||
[[pnb:چڑدا]] |
|||
[[pt:Leste]] |
|||
[[qu:Anti]] |
|||
[[ro:Est]] |
|||
[[ru:Восток]] |
|||
[[sah:Илин]] |
|||
[[sco:East]] |
|||
[[sh:Istok]] |
|||
[[simple:East]] |
|||
[[sk:Východ (svetová strana)]] |
|||
[[sl:Vzhod]] |
|||
[[sn:Mabvazuva]] |
|||
[[so:Bari (Jiho)]] |
|||
[[sq:Lindja (gjeografi)]] |
|||
[[sr:Исток]] |
|||
[[su:Wétan]] |
|||
[[sv:Öster]] |
|||
[[sw:Mashariki]] |
|||
[[ta:கிழக்கு]] |
|||
[[te:తూర్పు]] |
|||
[[tg:Шарқ]] |
|||
[[th:ทิศตะวันออก]] |
|||
[[tr:Doğu]] |
|||
[[tt:Көнчыгыш]] |
|||
[[uk:Схід]] |
|||
[[ur:مشرق]] |
|||
[[uz:Sharq]] |
|||
[[vec:Est]] |
|||
[[vep:Päivnouzm]] |
|||
[[vi:Hướng Đông]] |
|||
[[wa:Levant (costé del Daegne)]] |
|||
[[war:Sinirangan]] |
|||
[[yi:מיזרח]] |
|||
[[zh:東]] |
|||
[[zh-classical:東]] |
|||
[[zh-yue:東]] |
|||
Revisió de 19:12, 14 jul 2024
|
Aquest article tracta sobre del punt cardinal llevant. Vegeu-ne altres significats a «Marca de seqüència expressada». |
|
|
«Llevant» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Llevant (desambiguació)». |
| Punts cardinals |
|---|
L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.[1] La perpendicular a la meridiana talla l'horitzó en els punts est i oest, i el meridià de Greenwich divideix la terra en dos hemisferis, l'hemisferi est, o oriental, i l'hemisferi oest, o occidental. L'est es correspon amb el punt de l'horitzó des d'on ix el sol en els equinoccis, d'ací el nom de llevant. Això és degut al fet que la Terra gira sobre el seu eix en direcció est.,[2] per tant, la direcció general des de la qual sembla sortir el Sol. La pràctica de resar cap a Orient és més antiga que el cristianisme, però ha estat adoptada per aquesta religió, ja que es pensava que l'Orient contenia la llar original de la humanitat. Per tant, les esglésies cristianes s'han orientat tradicionalment cap a l'est.[3][4] Després d'algunes primeres excepcions, aquesta tradició de tenir l'altar a l'est litúrgic s'ha convertit en una part del concepte d'orientació de l'església litúrgica a l'est i a l'oest.
Per convenció, la part dreta d'un mapa és l'est. S'escriu amb minúscula, encara que els símbols van amb majúscula (E), o quan forma la primera part d'un topònim.[5]
Per extensió, l'Est (amb majúscula) també fou emprat per a designar els països pertanyents al bloc comunista al llarg de la Guerra Freda (països de l'Est o bloc de l'Est). S'emprava en contraposició amb Oest, que simbolitzava als Estats Units. Actualment, l'est d'Europa comprèn els països que se situen en la part oriental d'Europa. Des del punt de vista europeu, l'Extrem Orient, és la part d'Àsia banyada per l'oceà Pacífic.[6]
Etimologia
[modifica]Com en altres llengües, la paraula es forma a partir del fet que l'est és la direcció on surt el Sol: east prové de l'anglès mitjà est, de l’anglès antic ēast, que prové del protogermànic * aus-to- o * austra - 'est, cap a la sortida del sol', del protoindoeuropeu *aus- "brillar" o alba, emparentat amb l'alt alemany antic *ōstar 'a l'est', llatí aurora 'alba', i grec ἠώς ēōs 'alba, a l'est'. Exemples de la mateixa formació en altres idiomes inclouen el llatí oriens 'est, sortida del sol’de orior 'aixecar-se, originar-se', el grec ανατολή anatolé 'est' de ἀνατέλλω 'aixecar-se' i l'hebreu מִזְרָח mizraḗ ָרָץ ָץץ 'est aixecar-se, brillar'. Ēostre, una deessa germànica de l'alba, podria haver estat una personificació tant de l'alba com dels punts cardinals.
L'est de vegades s'abreuja com a E.
Navegació
[modifica]Per convenció, el costat dret d'un mapa és a l'est. Aquesta convenció s'ha desenvolupat a partir de l'ús d'una brúixola, que situa el nord a la part superior. Tanmateix, als mapes de planetes com Venus i Urà que giren retrògrads, el costat esquerre és a l'est. Als mapes que exigeixen precisió s'indica el nord-est magnètic i el nord geogràfic, que són diferents per a cada regió. A totes les regions es pot observar com el Sol es mou «aparentment» des de l'horitzó cap a l'oest deixant l'est a la dreta, si l'observador està situat mirant al nord.
Per anar cap a l'est utilitzant una brúixola per a la navegació, es fixa un rumbo o azimut de 90°.
El Sol és a l'orto, exactament al punt cardinal est, en els dos únics dies d'equinocci que hi ha a l'any: Al voltant del 21 de març i el 23 de setembre. La resta de l'any l'orto solar s'arriba a desviar d'aquesta posició aproximadament 27 graus cap al nord o cap al sud. La vox populi que el Sol surt per l'est no és del tot exacta, arribant a desviar-se fins a 27 graus.
La posició aquest sol prendre's com a referència per determinar en el disseny de carta astral el signe del zodíac que és ascendent, és a dir, que «ascendeix» per l'horitzó a l'instant en el que passa un esdeveniment, com ara un naixement, la coronació d'un rei, l'elecció d'un papa, etcètera.
A gnomònica existeix un sistema de mesura del temps anomenat «sistema horari babilònic» en què es pren com a origen de temps, no al migdia, sinó l'instant en què el Sol és a l'orto.
Usos geopolítics
[modifica]A Europa
[modifica]L'Orient (amb majúscula) designa els països situats a l'est del continent europeu, i, segons el context, pot incloure els països mediterranis del sud, fins i tot alguns països dels Balcans (per exemple, els pintors orientalistes del Romanticisme del segle xix). Es pot afegir un adjectiu per precisar la zona geogràfica: Orient Pròxim, Orient Mitjà o Extrem Orient.
S'anomena Llevant als països orientals del Mar Mediterrani.
Durant la Guerra Freda
[modifica]L'Est (amb majúscula) també ha estat emprat per designar els països pertanyents al bloc comunista al llarg de la Guerra Freda durant els períodes que van des dels anys 50 a 90. S'usava en contraposició amb Oest, que simbolitzava als Estats Units d'Amèrica. A Alemanya els habitants de la zona Est eren denominats "Ossis", en contraposició amb els "Wessis" de l'oest.
Després de la Guerra Freda, l'Est d'Europa comprèn els països que se situen a la part oriental d'Europa.
Cultural
[modifica]La Terra es divideix en dos hemisferis prenent com a referència el meridià de Greenwich (es va adoptar com a meridià 0° en una conferència internacional celebrada el 1884 a Washington auspiciada pel president dels EUA, de tal manera que hi ha un hemisferi est (oriental) i un altre occidental. És una divisió merament geogràfica.L'Orient comprèn tradicionalment tot allò que pertany al món oriental, en relació amb Europa. En anglès, és en gran part un metònim i es refereix a la mateixa àrea que el continent asiàtic, dividit en Extrem Orient, Orient Mitjà i Orient Pròxim. Malgrat aquest origen eurocèntric, aquestes regions encara es troben a l'est del centre geogràfic de la Terra.
Dins d'una ciutat individual de l’hemisferi nord, l'extrem est és típicament més pobre perquè els vents dominants bufen de l'oest.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «0106096.xml Est». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «LEVANTE in "Enciclopedia Italiana"» (en italià). [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «Orientation of Churches». Catholic Encyclopedia. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ Peters, Bosco. «Architectural Design Guidelines 1». Liturgy.co.nz, 30-04-2012. [Consulta: 3 desembre 2013].
- ↑ «5.3.7.9 Els punts cardinals». Llibre d'estil de la Diputació de Girona. [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ «Est». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Blowing in the wind: why do so many cities have poor east ends?». The Guardian, 12-05-2017 [Consulta: 2 octubre 2019].
Vegeu també
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Est
Bibliografia
[modifica]- Chang, Kang-tsung. McGraw-Hill. Introduction to Geographic Information Systems, 2016, p. 34. ISBN 978-1-259-92964-9.
- «Chinese Cosmogony». Arxivat de l'original el 18 desembre 2010. [Consulta: 17 febrer 2007].
- Anderson, Kasper Wrem; Helmke, Christophe. The Personifications of Celestial Water: The Many Guises of the Storm God in the Pantheon and Cosmology of Teotihuacan, 2013, p. 165–196.
- McCluskey, Stephen C. Springer Science+Business Media. Handbook of Archaeoastronomy and Ethnoastronomy, 2014, p. 649–658. DOI 10.1007/978-1-4614-6141-8_48. ISBN 978-1-4614-6140-1.
- Curtis, Edward S. The Plimpton Press. The Hopi, 1922, p. 246 [Consulta: 23 agost 2014].[Enllaç no actiu]
- H. Rodrigues. «The Dikpalas». www.mahavidya.ca, 22-04-2016. Arxivat de l'original el 12 agost 2018. [Consulta: 12 agost 2018].
- Stephen, Alexander MacGregor. Columbia University Press. Hopi Journal of Alexander M. Stephen, 1936, p. 1190–1191. OCLC 716671864.
- Malotki, Ekkehart. Gunter Narr Verlag. Hopi-Raum: Eine sprachwissenschaftliche Analyse der Raumvorstellungen in der Hopi-Sprache (en alemany), 1979, p. 165. ISBN 3-87808-081-6.
- Moritz, H «Geodetic Reference System 1980». Bulletin Géodésique. Springer-Verlag [[[Berlin]]], 9-1980, pàg. 395–405. Bibcode: 1980BGeod..54..395M. DOI: 10.1007/BF02521480. (IUGG/WGS-84 data)
- Taff, Laurence G. Wiley. Computational Spherical Astronomy, 1981. ISBN 0-471-06257-X. OCLC 6532537. (IAU data)
- Sykes, M.; Comstock, C.E.. Rand McNally. Solid Geometry, 1922, p. 81 ff.
- «Equinox: Almost Equal Day and Night, By Aparna Kher». [Consulta: 5 novembre 2021].
- «Definition of equator». OxfordDictionaries.com. Arxivat de l'original el May 23, 2018. [Consulta: 5 maig 2018].
- ; Charles D. Benson«Moonport: A History of Apollo Launch Facilities and Operations» p. Chapter 1.2: A Saturn Launch Site. NASA Special Publication-4204 in the NASA History Series, 1978. Arxivat de l'original el 15 setembre 2018. [Consulta: 8 maig 2019].
- Luzum, Brian; Capitaine, Nicole; Pitjeva, Elena; Soffel, Michael; Wallace, Patrick «The IAU 2009 system of astronomical constants: the report of the IAU working group on numerical standards for Fundamental Astronomy». Celest Mech Dyn Astr, 2011, pàg. 293–304. Bibcode: 2011CeMDA.110..293L. DOI: 10.1007/s10569-011-9352-4.
- «General definitions and numerical standards». Arxivat de l'original el 18 desembre 2018.
- Instituto Geográfico Militar de Ecuador. «Memoria Técnica de la Determinación de la Latitud Cero» (en castellà), 24-01-2005.
- «Climatological Normals of Libreville». Hong Kong Observatory. Arxivat de l'original el 26 octubre 2019.
- «40 days without the sun. How? Polar Night begins in Murmansk». Auroravillage.info, 03-12-2018. [Consulta: 24 març 2022].
- Burn, Chris. The Aurora Research Institute. The Polar Night [Consulta: 28 setembre 2015].
- «Obliquity of the Ecliptic (Eps Mean)». Neoprogrammics.com. [Consulta: 13 maig 2014].
- Berger, A. L. «Obliquity and Precession for the Last 5000000 Years». Astronomy and Astrophysics, 1976, pàg. 127–135. Bibcode: 1976A&A....51..127B.
- ; Scott, Robert«Arktikos». Perseus Digital Library.
- ; Scott, Robert«Arktos». Perseus Digital Library.
- Burn, Chris. The Aurora Research Institute. The Polar Night [Consulta: 28 setembre 2015].
- Всеволод Липатов. «Город на Полярном круге» (en rus). ToGeo.ru, 26-04-2011. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 17 agost 2023].
- Nuttall, Mark. Routledge. Encyclopedia of the Arctic Volumes 1, 2 and 3, 2004, p. 115. ISBN 978-1579584368.
- Marsh, William M.; Kaufman, Martin M. Cambridge University Press. Physical Geography: Great Systems and Global Environments, 2012, p. 24. ISBN 978-0-521-76428-5.
- Snyder, John P. University of Chicago Press. Flattening the Earth: Two Thousand Years of Map Projections, 1993. ISBN 0-226-76747-7.
- Snyder, John P. United States Government Printing Office, Washington, D.C.. Map Projections – A Working Manual. U.S. Geological Survey Professional Paper 1395, 1987.
- Rapp, Richard H. Ohio State University Department of Geodetic Science and Surveying. Geometric Geodesy, Part I, 1991.