Ignasi Buxó Gou: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
|||
(6 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Ignasi Buxó Gou''' ([[Olot]], [[1860]] – [[1944]]) fou un escultor [[Catalans|català]]. |
|||
Fou alumne de [[Josep Berga]] i condeixeble de [[Miquel Blay]] i [[Josep Clarà]], entre altres.<ref>{{Ref-web|títol=“Ignasi Buxó. Un escultor ben bé d'Olot”|url= http://www.olot.cat/ca/pl319/olot/agenda-d-actes/id3794/ignasi-buxo-un-escultor-ben-be-d-olot.htm| consulta=2024-06-08|llengua=ca|nom=iDisc Information|cognom=Technologies}}</ref> Treballà a ''El Arte Cristiano'' fins al 1892, en què instal·là, juntament amb el seu germà Jeroni, el taller Indústria Artística Buxó Hermanos. En aquest taller, primer ubicat al carrer Mulleras i més tard a la carretera de Girona, feien figures de terra cuita. Es dedicaven sobretot a escultura decorativa i utilitària com les conegudes testes tabaqueres, licoreres, noies amb gerres i figures de mulates i joves, algunes dins la línia modernista. Aquestes peces tingueren molt més èxit que les seves figures religioses, que com que estaven fetes en terracota pintada no permetien aconseguir indulgències.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Buxó i Gou|nom=Ignasi|cognom2=Masmitjà|nom2=Pere|cognom3=Associació de Veïns del Barri de Sant Miquel (Olot)|títol=Ignasi Buxó i Gou: [exposició|url= http://www.worldcat.org/title/ignasi-buxo-i-gou-exposicio/oclc/433119891|llengua=Catalan|data=1994-01-01| editorial=Associació de Veïns del Barri de Sant Miquel|lloc=Olot}}</ref> Tampoc cal mensprear les seves figures de pessebre.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ginebreda|nom=Francesc|article=Les formes de l'escultura olotina|publicació=Les Garrotxes|data=Primavera-Estiu 2024|pàgines=47|volum=33}}</ref> |
|||
[[Fitxer:Tabaquera Buxó.jpg|miniatura|Tabaquera Buxó, modelo anciana feta per Ignaci Buxó Gou, pertany a la col•lecció Buxó de [[Amer]].]] |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Línia 12: | Línia 11: | ||
* MASMITJÀ, P. Ignasi Buxó Gou. Edita Associació de Veïns del Barri de Sant Miquel, Impremta Delta, Olot 1994. |
* MASMITJÀ, P. Ignasi Buxó Gou. Edita Associació de Veïns del Barri de Sant Miquel, Impremta Delta, Olot 1994. |
||
* DOMENE, Q. “Sobre l'art d'Ignasi Buxó” Olot Misión (Olot). |
* DOMENE, Q. “Sobre l'art d'Ignasi Buxó” Olot Misión (Olot). |
||
* La Comarca (Olot) núm. 774 (6 octubre 1994) p.7. |
* La Comarca (Olot) núm. 774 (6 octubre 1994) p. 7. |
||
{{ORDENA:Buxo, Ignasi}} |
{{ORDENA:Buxo Gou, Ignasi}} |
||
[[Categoria:Artistes olotins]] |
[[Categoria:Artistes olotins]] |
||
[[Categoria:Artistes catalans del sud contemporanis]] |
[[Categoria:Artistes catalans del sud contemporanis]] |
||
[[Categoria:Pessebristes catalans]] |
Revisió de 09:25, 30 jul 2024
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1860 Olot (Garrotxa) |
Mort | 1944 (83/84 anys) |
Activitat | |
Ocupació | escultor |
Ignasi Buxó Gou (Olot, 1860 – 1944) fou un escultor català. Fou alumne de Josep Berga i condeixeble de Miquel Blay i Josep Clarà, entre altres.[1] Treballà a El Arte Cristiano fins al 1892, en què instal·là, juntament amb el seu germà Jeroni, el taller Indústria Artística Buxó Hermanos. En aquest taller, primer ubicat al carrer Mulleras i més tard a la carretera de Girona, feien figures de terra cuita. Es dedicaven sobretot a escultura decorativa i utilitària com les conegudes testes tabaqueres, licoreres, noies amb gerres i figures de mulates i joves, algunes dins la línia modernista. Aquestes peces tingueren molt més èxit que les seves figures religioses, que com que estaven fetes en terracota pintada no permetien aconseguir indulgències.[2] Tampoc cal mensprear les seves figures de pessebre.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Technologies, iDisc Information. «“Ignasi Buxó. Un escultor ben bé d'Olot”». [Consulta: 8 juny 2024].
- ↑ Buxó i Gou, Ignasi; Masmitjà, Pere; Associació de Veïns del Barri de Sant Miquel (Olot). Ignasi Buxó i Gou: [exposició (en catalan). Olot: Associació de Veïns del Barri de Sant Miquel, 1994.
- ↑ Ginebreda, Francesc «Les formes de l'escultura olotina». Les Garrotxes, 33, Primavera-Estiu 2024, pàg. 47.
Bibliografia
[modifica]- CUÉLLAR, A. “Ignacio Buxó Gou” Arriba España (Olot) núm. 1200 (1 setembre 1962).
- CUÉLLAR, A. “Ignacio Buxó, un escultor popular” El Correo Catalán (Barcelona) suplement núm. 199 (30 desembre 1978).
- MASMITJÀ, P. Ignasi Buxó Gou. Edita Associació de Veïns del Barri de Sant Miquel, Impremta Delta, Olot 1994.
- DOMENE, Q. “Sobre l'art d'Ignasi Buxó” Olot Misión (Olot).
- La Comarca (Olot) núm. 774 (6 octubre 1994) p. 7.