Vés al contingut

Cavall Verd: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: - sense exit per + sense èxit per
m Enllaços a Google en català
 
(20 revisions intermèdies per 10 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula indret}}
{{Muntanya
El '''Cavall Verd''' (793 m) és una [[muntanya]] en la [[Serra del Penyal]], també coneguda amb el nom de la '''muntanya de Pop''', situada entre els termes municipals de [[Benigembla]] i [[la Vall de Laguar]] ([[Marina Alta]]).<ref>{{Ref-llibre|títol=Aproximació a la toponímia del País Valencià|url=https://books.google.cat/books?id=XPaEAAAAIAAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Foco-Berthe|data=1978|isbn=978-84-300-0066-1|llengua=ca|nom=Ferran|cognom=de Melchor i Ramon-Baviera|nom2=Vicent|cognom2=Seguí i Alemany|nom3=Toni|cognom3=Paricio i Garcia|pàgines=105}}</ref>
|Nom = Cavall verd
|fotografia=
|fotografia_mida = 300px
|fotografia_descripció = Cavall Verd
|Alçada = 793 m
|Coordenades = {{coord|38|46|2.64|N|0|7|20.31|W|type:landmark_region:ES-VC|display=inline,title}}
|Serralada = [[Serra del Penyal]]
|Situació = {{bandera|País Valencià}} [[Marina Alta]]
}}
El '''Cavall Verd''' (793 [[metre|m]]) és una [[muntanya]] en la [[Serra del Penyal]], també coneguda amb el nom de la '''muntanya de Pop''', situada entre els termes municipals de [[Benigembla]] i [[la Vall de Laguar]] ([[Marina Alta]]).


== Particularitats ==
== Història ==
Al tossal d'aquesta muntanya hi ha les restes del [[Castell de Pop]]. Per aquesta raó la muntanya també es denomina la ''muntanya de Pop''. Aquesta serra separa els pobles de Benigembla i la Vall de Laguar. Al sud d'aquesta serra es localitza la [[Vall de Pop]], i al nord la [[Vall de Laguar]]. En aquesta serra es troba la llegendària muntanya del Cavall Verd, o de Pop.
El Cavall Verd alberga les restes del [[Castell de Pop]], i és per això que també rep el nom de la Muntanya de Pop. La serra on està enclavat separa els pobles de Benigembla<ref>{{Ref-web|títol=El municipi de Benigembla: història, població i característiques|url=https://lamarinaalta.com/ca/municipio-benigembla/|data=2021-03-16|consulta=2024-04-06|llengua=ca|nom=Teresa|cognom=Lozano}}</ref> i la Vall de Laguar. Al sud es localitza la [[Vall de Pop]], i al nord la [[Vall de Laguar]].


Fou un dels últims reductes de la resistència dels [[moriscos]] de l'antic [[Regne de València]]. Els moriscos de la [[Vall de Pop]], i d'altres indrets pujaren al caramull d'aquesta muntanya, per a resistir el decret de l'[[expulsió dels moriscos|expulsió]] de l'any [[1609]]. Era a mitjans de novembre de 1609 uns 17.000 moriscos acampats en el caramull d'aquesta muntanya, armats amb [[fones]], pedres i alguna [[ballesta]], confrontaren a cinc mil soldats dels [[Terç|terços]] de [[Nàpols]] i [[Sicília]] que integraven la màquina militar més perfecta del món. El resultat d'aquest combat desigual fou evident: l'exèrcit de [[Felip III d'Espanya|Felip III]] masacrà milers de moriscos i la resta es va refugiar en els escarpats riscos del Cavall Verd, muntanya de la qual rep el nom que evoca precisament la figura llegendària d'un cavall verd que esperaren sense èxit per a salvar-se de l'expulsió. Allí varen resistir uns pocs díes sense aigua, ni queviures fins a la seva capitulació final, i molts moriren en el seu intent.
Fou un dels últims reductes de la resistència [[moriscos|morisca]] de l'antic [[Regne de València]]. A mitjan novembre de [[1609]], els moriscs de la [[Vall de Pop]] i d'altres indrets, unes 17.000 persones, es van instal·lar dalt de la muntanya, armats amb [[fones]], pedres i alguna [[ballesta]], i confrontaren cinc mil soldats dels [[Terç|terços]] de [[Nàpols]] i [[Sicília]] que integraven la màquina militar més perfecta del món. El resultat del combat desigual fou evident: l'exèrcit de [[Felip III d'Espanya|Felip III]] masacrà milers de moriscs. De la història dels supervivents que refugiaren en els escarpats de la muntanya prové la llegenda segons la qual la muntanya evoca la figura llegendària d'un cavall verd que els moriscs esperaren sense èxit per a salvar-se de l'expulsió.<ref>{{Ref-web|títol=El Cavall Verd: El último reducto de la resistencia de los Moriscos|url=https://laguiadelturista.es/blog/el-cavall-verd-el-ultimo-reducto-de-la-resistencia-de-los-moriscos/|data=2017-12-31|consulta=2024-04-06|llengua=es|obra=La guia del turista}}</ref>


Com a resultat d'aquesta revolta, els moriscos de la [[Marina Alta]] intentaren oposar-se a la decisió de la monarquia hispànica d'expulsar-los d'aquesta vall, on com a hereus de la cultura islàmica havien viscut durant molt de temps. Es va perdre dos terços de la població: quan des dels ports de [[Dénia]] i [[Xàbia]] uns 42.000 moriscos embarcaren cap a [[Orà]] en un exili forçat del qual no tornarien.
Com a resultat es va perdre dos terços de la població: quan des dels ports de [[Dénia]] i [[Xàbia]] uns 42.000 moriscs embarcaren cap a [[Orà]] en un exili forçat del qual no tornarien.


En la muntanya del Cavall Verd podem trobar una colònia de ''[[Caralluma mumbyana]]'' var. ''hispànica'', una espècie protegida segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ([[UICN]]). Aquesta planta és endèmica del sud-est peninsular, i avui en dia sols n'hi ha tres colònies més en el [[País Valencià]].
En la muntanya del Cavall Verd hi ha una població de ''[[Caralluma mumbyana]]'' var. ''hispànica''. Esta planta és endèmica del sud-est peninsular, i avui en dia sols n'hi ha tres colònies més al [[País Valencià]].<ref>{{Ref-web|títol=Caralluma munbyana|url=http://www.floraprotegida.es/flora-vulnerable.php/Caralluma-munbyana-18/|consulta=2024-04-06|llengua=castellà|editor=Universitat de Múrcia|data=2024|obra=Flora protegida}}</ref>


== Vegeu també ==
== Referències ==
{{Referències}}
* [[Llista de muntanyes del País Valencià]]


{{cal foto val}}
{{Cal foto val}}


[[Categoria:Geografia de la Marina Alta]]
[[Categoria:Geografia de la Marina Alta]]
[[Categoria:Muntanyes del País Valencià]]
[[Categoria:Muntanyes del País Valencià]]
[[Categoria:Benigembla]]
[[Categoria:Benigembla]]
[[Categoria:La Vall de Laguar]]
[[Categoria:Geografia de la Vall de Laguar]]

Revisió de 17:27, 4 set 2024

Plantilla:Infotaula indretCavall Verd
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativala Marina Alta (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 46′ N, 0° 07′ O / 38.77°N,0.12°O / 38.77; -0.12
Serraladaserra del Penyal Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud793 m Modifica el valor a Wikidata

El Cavall Verd (793 m) és una muntanya en la Serra del Penyal, també coneguda amb el nom de la muntanya de Pop, situada entre els termes municipals de Benigembla i la Vall de Laguar (Marina Alta).[1]

Història

[modifica]

El Cavall Verd alberga les restes del Castell de Pop, i és per això que també rep el nom de la Muntanya de Pop. La serra on està enclavat separa els pobles de Benigembla[2] i la Vall de Laguar. Al sud es localitza la Vall de Pop, i al nord la Vall de Laguar.

Fou un dels últims reductes de la resistència morisca de l'antic Regne de València. A mitjan novembre de 1609, els moriscs de la Vall de Pop i d'altres indrets, unes 17.000 persones, es van instal·lar dalt de la muntanya, armats amb fones, pedres i alguna ballesta, i confrontaren cinc mil soldats dels terços de Nàpols i Sicília que integraven la màquina militar més perfecta del món. El resultat del combat desigual fou evident: l'exèrcit de Felip III masacrà milers de moriscs. De la història dels supervivents que refugiaren en els escarpats de la muntanya prové la llegenda segons la qual la muntanya evoca la figura llegendària d'un cavall verd que els moriscs esperaren sense èxit per a salvar-se de l'expulsió.[3]

Com a resultat es va perdre dos terços de la població: quan des dels ports de Dénia i Xàbia uns 42.000 moriscs embarcaren cap a Orà en un exili forçat del qual no tornarien.

En la muntanya del Cavall Verd hi ha una població de Caralluma mumbyana var. hispànica. Esta planta és endèmica del sud-est peninsular, i avui en dia sols n'hi ha tres colònies més al País Valencià.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ de Melchor i Ramon-Baviera, Ferran; Seguí i Alemany, Vicent; Paricio i Garcia, Toni. Aproximació a la toponímia del País Valencià. Foco-Berthe, 1978, p. 105. ISBN 978-84-300-0066-1. 
  2. ↑ Lozano, Teresa. «El municipi de Benigembla: història, població i característiques», 16-03-2021. [Consulta: 6 abril 2024].
  3. ↑ «El Cavall Verd: El último reducto de la resistencia de los Moriscos» (en castellà). La guia del turista, 31-12-2017. [Consulta: 6 abril 2024].
  4. ↑ «Caralluma munbyana» (en castellà). Flora protegida. Universitat de Múrcia, 2024. [Consulta: 6 abril 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cavall_Verd&oldid=33894523»