Pop barroc: diferència entre les revisions

Pop barroc
Orígens estilístics	Pop rock, música clàssica, baroque, surf rock, orchestral pop
Orígens culturals	Mitjan 1960s als Estats Units i el Regne Unit
Instruments típics	Guitarra acústica, guitarra, baix, bateria, instruments de corda, flauta, clavicèmbal, clavicordi, celesta, trompeta.
Popularitat al Mainstream	Alta als anys 1960
Origen	Estats Units d'Amèrica i Regne Unit
Creació	1965
Part de	pop orquestral i pop
Subgèneres
	Pop de cambra

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 19:43, 26 set 2024

El pop barroc és un gènere de música derivat del pop psicodèlic sorgit a mitjans dels anys 1960 que es caracteritza per utilitzar arranjaments orquestrals o instruments propis de la música clàssica com els violins, violoncels, flautes, arpes, trompetes, així com antics teclats com el clavicèmbal i l'orgue, instruments característics del barroc.

Aquesta denominació engloba grups com The Left Banke, The Zombies, o The Association. També s'empra per qualificar el so dels Beach Boys a partir del seu disc Pet Sounds (obra mestra del pop barroc), així com per a certes cançons d'altres artistes dels anys 60 com The Beatles en els seus famosos àlbums de 1966 Revolver, amb temes com «For no One» i «Eleanor Rigby», i de 1967 Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band amb «She's Leaving Home». També amb aquest so preciosista van destacar Donovan, els Rolling Stones amb l'èxit «Lady Jane» del seu LP Aftermath i el seu Between the Buttons o Love, especialment en el seu disc Forever Changes, així com la banda britànica Kaleidoscope amb el seu disc Tangerine Dream.

A l'Europa continental l'estil va ser especialment ben acollit i va tenir molts seguidors i practicants en el seu moment (1966-1970). Sobretot a França, on van destacar en aquest estil France Gall, Françoise Hardy, Michel Polnareff o, més tangencialment, Serge Gainsbourg; a Espanya, amb exemples com Los Íberos, Los Ángeles, els Pop Tops o Solera; o a Itàlia, on grups com I Pooh, els primers New Trolls o solistes com Lucio Battisti també poden ser adscrits a aquest estil, almenys en els seus discos de finals dels 60.

Pop de cambra o chamber pop

És la denominació que es dona en l'actualitat a la música amb aquestes característiques. Els artistes més importants que es poden qualificar d'aquesta manera són Lana Del Rey, Florence + The Machine, Ali Project, Belle & Sebastian, The Divine Comedy, Camera Obscura, Kings of Convenience, The High Llamas, The Decemberists, Sufjan Stevens, Arcade Fire, Hidden Cameras, Les Ondes Martenot, Antony and the Johnsons, The Last Shadow Puppets, Jens Lekman, Panic! at the Disco, Woodkid, Lorde o Tori Amos, en els seus primers discos, també poden ser inclosos en aquest gènere musical.

Enllaços externs

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{Infotaula de gènere musical
+{{Infotaula gènere musical
-| nom                  = Pop barroc
+| nom = Pop barroc
-| color                = crimson
+| color =
-| bgcolor              =
+| bgcolor =
-| orígens_estilístics  = [[Pop rock]], [[música clásica]], [[Música barroca|baroque]], [[surf rock]], [[Easy listening|orchestral pop]]
+| orígens_estilístics = [[Pop rock]], [[música clàssica]], [[Música barroca|baroque]], [[surf rock]], [[Easy listening|orchestral pop]]
-| orígens_culturals    = Mediados de los [[1960s]] en [[Estados Unidos]] y [[Reino Unido]]
+| orígens_culturals = Mitjan [[1960s]] als [[Estats Units]] i el [[Regne Unit]]
-| instruments          = [[Guitarra acústica]], [[guitarra eléctrica]], [[Bajo (música)|bajo]], [[Batería (música)|batería]], [[instrumentos de cuerda]], [[flauta]], [[clavicémbalo]], [[clavicordio]], [[celesta]], [[trompeta]].
+| instruments = [[Guitarra acústica]], [[guitarra]], [[Baix elèctric|baix]], [[Bateria (instrument musical)|bateria]], [[instruments de corda]], [[flauta]], [[clavicèmbal]], [[clavicordi]], [[celesta]], [[trompeta]].
-| popularitat          = Alta en los [[años 1960]]
+| popularitat = Alta als [[anys 1960]]
-| formes_derivades     =
+| formes_derivades =
-| llista_subgèneres    = Pop de cámara
+| llista_subgèneres =
+| subgèneres = Pop de cambra
+| gèneres_fusió =
-| subgèneres           =
+| escenes_regionals =
-| gèneres_fusió        =
+| escenes_locals =
-| escenes_regionals    =
+| altres_temes =
-| escenes_locals       =
-| altres_temes         =
 }}
-El '''pop barroc''' és un gènere de [[música]] derivat del [[música psicodèlica|pop psicodèlic]] sorgit a mitjans dels [[anys 1960]] que es caracteritza per utilitzar arranjaments [[orquestra]]ls o [[instrument musical|instruments]] propis de la [[música clàssica]] com els [[violí|violins]], [[violoncel]]s, [[flauta|flautes]], [[arpa|arpes]], [[trompeta|trompetes]], així com antics [[teclat (música)|teclats]] com el [[clavicèmbal]] i l'[[òrgan (instrument musical)|òrgan]], instruments característics del barroc.
+El '''pop barroc''' és un gènere de [[música]] derivat del [[música psicodèlica|pop psicodèlic]] sorgit a mitjans dels [[anys 1960]] que es caracteritza per utilitzar arranjaments [[orquestra]]ls o [[instrument musical|instruments]] propis de la [[música clàssica]] com els [[violí|violins]], [[violoncel]]s, [[flauta|flautes]], [[arpa|arpes]], [[trompeta|trompetes]], així com antics [[teclat (música)|teclats]] com el [[clavicèmbal]] i l'[[orgue]], instruments característics del barroc.
-Aquesta denominació engloba grups com [[The Left Banke]], [[The Zombies]], o [[The Association]]. També s'empra per qualificar el so dels [[Beach Boys]] a partir del seu disc ''[[Pet Sounds]]'' (obra mestra del pop barroc), així com per a certes cançons d'altres artistes dels anys 60 com [[The Beatles]] en els seus famosos àlbums de 1966 ''[[Revolver]]'', amb temes com «[[For no One]]» i «[[Eleanor Rigby]]», i de 1967 ''[[Sgt. Pepper 's Lonely Hearts Club Band]]'' amb «[[She's Leaving Home]]». També amb aquest so preciosista van destacar [[Donovan]], els [[Rolling Stones]] amb l'èxit "[[Lady Jane]]" del seu LP ''[[Aftermath (àlbum de The Rolling Stones)|Aftermath]]'' i el seu ''[[Between the Buttons]]'' o [[Love (banda)|Love]], especialment en el seu disc ''[[Forever Changes]]'', així com la banda britànica [[Kaleidoscope (banda del Regne Unit)|Kaleidoscope]] amb el seu disc ''Tangerine Dream''.
+Aquesta denominació engloba grups com [[The Left Banke]], [[The Zombies]], o [[The Association]]. També s'empra per qualificar el so dels [[Beach Boys]] a partir del seu disc ''[[Pet Sounds]]'' (obra mestra del pop barroc), així com per a certes cançons d'altres artistes dels anys 60 com [[The Beatles]] en els seus famosos àlbums de 1966 ''[[Revolver]]'', amb temes com «[[For no One]]» i «[[Eleanor Rigby]]», i de 1967 ''[[Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band]]'' amb «[[She's Leaving Home]]». També amb aquest so preciosista van destacar [[Donovan]], els [[Rolling Stones]] amb l'èxit «[[Lady Jane]]» del seu LP ''[[Aftermath (àlbum de The Rolling Stones)|Aftermath]]'' i el seu ''[[Between the Buttons]]'' o [[Love (banda)|Love]], especialment en el seu disc ''[[Forever Changes]]'', així com la banda britànica [[Kaleidoscope (banda del Regne Unit)|Kaleidoscope]] amb el seu disc ''Tangerine Dream''.
-A l'[[Europa]] continental l'estil va ser especialment ben acollit i va tenir molts seguidors i practicants en el seu moment (1966-1970). Sobretot a [[França]], on van destacar en aquest estil [[France Gall]], [[Françoise Hardy]], [[Michel Polnareff]] o, més tangencialment, [[Serge Gainsbourg]]; a [[Espanya]], amb exemples com [[Los Íberos]], [[Los Ángeles (banda)|Los Ángeles]], els [[Pop Tops]] o [[Cánovas, Rodrigo, Adolfo i Guzmán|Solera] ]; o a [[Itàlia]], on grups com [[I Pooh]], els primers [[New Trolls]] o solistes com [[Lucio Battisti]] també poden ser adscrits a aquest estil, almenys en els seus discos de finals dels 60.
+A l'[[Europa]] continental l'estil va ser especialment ben acollit i va tenir molts seguidors i practicants en el seu moment (1966-1970). Sobretot a [[França]], on van destacar en aquest estil [[France Gall]], [[Françoise Hardy]], [[Michel Polnareff]] o, més tangencialment, [[Serge Gainsbourg]]; a [[Espanya]], amb exemples com [[Los Íberos]], [[Los Ángeles (banda)|Los Ángeles]], els [[Pop Tops]] o [[Cánovas, Rodrigo, Adolfo i Guzmán|Solera]]; o a [[Itàlia]], on grups com [[I Pooh]], els primers [[New Trolls]] o solistes com [[Lucio Battisti]] també poden ser adscrits a aquest estil, almenys en els seus discos de finals dels 60.
 == Pop de cambra o ''chamber pop'' ==
-És la denominació que es dóna en l'actualitat a la música amb aquestes característiques. Els artistes més importants que es poden qualificar d'aquesta manera són [[Lana Del Rey]], [[Florence and the Machine|Florence  + The Machine]], [[Ali Project]], [[Belle & Sebastian]], [[The Divine Comedy]], [[Camera Obscura]], [[Kings of Convenience]], [[The High Llamas]], [[The Decemberists]], [[Sufjan Stevens]], [[Arcade Fire]], [[Hidden Cameras]], [[Les Ondes Martenot]], [[Antony and the Johnsons]], [[The Last Shadow Puppets]], [[Jens Lekman]], [[Panic! at the Disco]], [[Woodkid]], [[Lorde]] o [[Tori Amos]], en els seus primers discos, també poden ser inclosos en aquest [[gènere musical]].
+És la denominació que es dona en l'actualitat a la música amb aquestes característiques. Els artistes més importants que es poden qualificar d'aquesta manera són [[Lana Del Rey]], [[Florence and the Machine|Florence + The Machine]], [[Ali Project]], [[Belle & Sebastian]], [[The Divine Comedy]], [[Camera Obscura]], [[Kings of Convenience]], [[The High Llamas]], [[The Decemberists]], [[Sufjan Stevens]], [[Arcade Fire]], [[Hidden Cameras]], [[Les Ondes Martenot]], [[Antony and the Johnsons]], [[The Last Shadow Puppets]], [[Jens Lekman]], [[Panic! at the Disco]], [[Woodkid]], [[Lorde]] o [[Tori Amos]], en els seus primers discos, també poden ser inclosos en aquest [[gènere musical]].
 == Enllaços externs ==
@@ Línia 31: / Línia 31: @@
 * [http://www.elmundo.es/papel/2006/10/04/cultura/2033159_impresora.html Crítica de Divine Comedy]
-[[Categoria:Géneros musicales de los años 1960]]
+[[Categoria:Gèneres de música pop]]
-[[Categoria:Géneros de música pop]]