Vés al contingut

Tapís de Bayeux: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Tipografia
m Minúscules
 
(18 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula d'obra artística}}
{{Infotaula obra artística}}
[[Fitxer:Bayeux Tapestry scene32 Halley comet.jpg|miniatura|Representació del [[1P/Halley|cometa Halley]] a l'escena XXXII del tapís de Bayeux. La inscripció en [[llatí]] diu:'' Isti mirant stella '']]
[[Fitxer:Bayeux Tapestry scene32 Halley comet.jpg|miniatura|Representació del [[1P/Halley|cometa de Halley]] a l'escena XXXII del tapís de Bayeux.<ref>{{ref-llibre |cognom=Kwok |nom=Sun |títol=Our Place in the Universe - II: The Scientific Approach to Discovery |pàgines=61 |editorial=Springer Nature |any=2021 |isbn=9783030802608 |url=https://books.google.cat/books?id=GdJJEAAAQBAJ&pg=PA61&dq=Bayeux+Tapestry+halley&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwivtMm36rL8AhWCVKQEHUtJCNgQ6AF6BAgFEAI#v=onepage&q=Bayeux%20Tapestry%20halley&f=false |llengua=anglès}}</ref> La inscripció en [[llatí]] diu:'' Isti mirant stella '']]
El '''tapís de Bayeux''', també conegut a [[França]] com el '''''tapís de la reina Matilde''''' (en francès: ''Tapisserie de Bayeux'', en anglès: ''Bayeux Tapestry''), és un gran llenç [[brodat]], peça única de l'art del {{segle|XI}}, que relata mitjançant una successió d'imatges amb inscripcions en [[llatí]], els fets que van precedir la conquesta d'[[Anglaterra]] pels [[normand]]s en commemoració de la [[Batalla de Hastings]]. Des dels anys [[1980]], l'original es conserva i exhibeix en el centre [[Guillem I d'Anglaterra|Guillaume le Conquérant]] de la ciutat de [[Bayeux]], a [[Normandia]], i ha estat presentat per a la seva inscripció en el [[2007]] al Programa [[UNESCO]] per a la Memòria del Món.<ref>Unesco, ''Nomination submitted by France in 2006 for inscription on the Memory of the World Register'', a la web [http://portal.unesco.org/ci/en/ev.php-URL_ID=22004&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html Unesco]</ref>
El '''tapís de Bayeux''', també conegut a [[França]] com el '''''tapís de la reina Matilde''''' (en francès: ''Tapisserie de Bayeux'', en anglès: ''Bayeux Tapestry''), és un gran llenç [[brodat]], peça única de l'art del {{segle|XI}}, que relata mitjançant una successió d'imatges amb inscripcions en [[llatí]], els fets que van precedir la [[Conquesta normanda d'Anglaterra|conquesta d'Anglaterra pels normands]] en commemoració de la [[batalla de Hastings]]. Des dels anys [[1980]], l'original es conserva i exhibeix en el centre d’interpretació dedicat a [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem I d'Anglaterra, el Conqueridor]], a la ciutat [[Normandia|normanda]] de [[Bayeux]]. Ha estat presentat el [[2007]] per a la seva inscripció al Programa [[UNESCO]] per a la Memòria del Món.<ref>Unesco, ''Nomination submitted by France in 2006 for inscription on the Memory of the World Register'', a la web [http://portal.unesco.org/ci/en/ev.php-URL_ID=22004&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html Unesco]</ref>


== Descripció ==
== Descripció ==
{{Panoràmica|Tapisserie de Bayeux 31109.jpg|30000px|Zoom: 100 %|100%|center}}
{{Panoràmica|Tapisserie de Bayeux 31109.jpg|30000px|Zoom: 100 %|100%|center}}
Encara que rep el nom de ''[[tapís]]'', un llenç ornamental teixit en la seva totalitat, es tracta d'un [[brodat]] o labor on els fils afegits segueixen la silueta dissenyada dels motius i figures.<ref name="Unesco">Ville de Bayeux, ''REGISTRE DE LA MEMOIRE DU MONDE: Tapisserie de Bayeux - broderie - dite de la Reine Mathilde, Ref N° 2006-44''. Document d'inscripció al registre de la Unesco. Disponible per descarga a [http://portal.unesco.org/ci/en/ev.php-URL_ID=22005&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html Unesco]</ref>
Encara que rep el nom de ''[[tapís]]'', un llenç ornamental teixit completament, es tracta d'un [[brodat]] o labor on els fils afegits segueixen la silueta dissenyada dels motius i figures.<ref name="Unesco">Ville de Bayeux, ''REGISTRE DE LA MEMOIRE DU MONDE: Tapisserie de Bayeux - broderie - dite de la Reine Mathilde, Ref N° 2006-44''. Document d'inscripció al registre de la Unesco. Disponible per descarga a [http://portal.unesco.org/ci/en/ev.php-URL_ID=22005&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html Unesco]</ref>


El teixit de base és un llenç fi de [[lli]], compost per 9 fragments de longitud variable, el més gran de 13,75 metres, units per guarniment amb rivets. El conjunt resultant té unes grans dimensions, que li confereixen una part del seu caràcter excepcional: 68,8 m de llarg, 50 cm d'alçada mitjana i un pes aproximat de 350 kg.<ref name="Unesco"/>
El teixit de base és un llenç fi de [[lli]], compost per 9 fragments de longitud variable, el més gran de 13,75 metres, units per guarniment amb rivets. El conjunt resultant té unes grans dimensions, que li confereixen una part del seu caràcter excepcional: 68,8 m de llarg, 50 cm d'alçada mitjana i un pes aproximat de 350 kg.<ref name="Unesco"/>
Línia 16: Línia 16:
Segons la tradició francesa,<ref>Stenton (ed.), ''The Bayeux Tapestry'', 2a Ed. Londres, 1965, pag. 88-97</ref> la peça hauria estat creada per la reina Matilde, esposa de [[Guillem I d'Anglaterra]], i les seves serventes, d'aquí la denominació secundària de ''tapís de la reina Matilde''. La hipòtesi historiogràfica més acceptada<ref>F.R. Fowke, ''The Bayeux Tapestry Reproduced in Autotype Plates'', Londres 1875, 8</ref> és que va ser realitzat per mandat d'[[Odó de Bayeux|Odón]], [[arquebisbe]] de [[Bayeux]] i germanastre de Guillem per servir d'ornament a la [[catedral]] de Bayeux el dia de la seva consagració, el [[14 de juliol]] de [[1077]].<ref name="Unesco"/>
Segons la tradició francesa,<ref>Stenton (ed.), ''The Bayeux Tapestry'', 2a Ed. Londres, 1965, pag. 88-97</ref> la peça hauria estat creada per la reina Matilde, esposa de [[Guillem I d'Anglaterra]], i les seves serventes, d'aquí la denominació secundària de ''tapís de la reina Matilde''. La hipòtesi historiogràfica més acceptada<ref>F.R. Fowke, ''The Bayeux Tapestry Reproduced in Autotype Plates'', Londres 1875, 8</ref> és que va ser realitzat per mandat d'[[Odó de Bayeux|Odón]], [[arquebisbe]] de [[Bayeux]] i germanastre de Guillem per servir d'ornament a la [[catedral]] de Bayeux el dia de la seva consagració, el [[14 de juliol]] de [[1077]].<ref name="Unesco"/>
[[Fitxer:Bayeux Tapestry WillelmDux.jpg|miniatura|Detall del tapís de Bayeux, representant la invasió de [[1066]]]]
[[Fitxer:Bayeux Tapestry WillelmDux.jpg|miniatura|Detall del tapís de Bayeux, representant la invasió de [[1066]]]]
L'homogeneïtat del disseny permet de pensar que va ser supervisat per un clergue, amb el coneixement necessari de la llengua llatina malgrat els vocables anglosaxons, i executat al [[sud]] d'[[Anglaterra]], possiblement a [[Canterbury]] o [[Winchester]], [[Kent]], on se sap que existien tallers de brodat amb mestres de tots dos sexes, i que hauria desitjat d'imprimir un caràcter a la vegada religiós i profà a l'obra que detalla la victòria militar en la [[Batalla de Hastings]].<ref name="Unesco"/>
L'homogeneïtat del disseny permet de pensar que va ser supervisat per un clergue, amb el coneixement necessari de la llengua llatina malgrat els vocables anglosaxons, i executat al [[sud]] d'[[Anglaterra]], possiblement a [[Canterbury]] o [[Winchester]], [[Kent]], on se sap que existien tallers de brodat amb mestres de tots dos sexes, i que hauria desitjat d'imprimir un caràcter a la vegada religiós i profà a l'obra que detalla la victòria militar en la [[batalla de Hastings]].<ref name="Unesco"/>


D'una banda, es comparen els esdeveniments del seu temps amb altres relats bíblics, de manera especial la presa de [[Judea]] pels babilonis. Aquesta significació s'aprecia a l'escena del jurament de [[Harold II d'Anglaterra]] ([[1066]]) sobre un reliquiari que és semblant a l'[[arca de l'Aliança]], els lleons alats adoptats per Guillem són els símbols de [[Babilònia]] segons les visions del profeta Daniel, la mort per una fletxa en un ull de Harold de manera similar a l'encegament de [[Nabucodonosor II]], etc. L'aspecte profà de la peça es mostra en l'exaltació de l'èpica batalla i dels valerosos guerrers.<ref name="Unesco"/>
D'una banda, es comparen els esdeveniments del seu temps amb altres relats bíblics, de manera especial la presa de [[Judea]] pels babilonis. Aquesta significació s'aprecia a l'escena del jurament de [[Harold II d'Anglaterra]] ([[1066]]) sobre un reliquiari que és semblant a l'[[arca de l'Aliança]], els lleons alats adoptats per Guillem són els símbols de [[Babilònia]] segons les visions del profeta Daniel, la mort per una fletxa en un ull de Harold de manera similar a l'encegament de [[Nabucodonosor II]], etc. L'aspecte profà de la peça es mostra en l'exaltació de l'èpica batalla i dels valerosos guerrers.<ref name="Unesco"/>
Línia 26: Línia 26:
El tapís és una font documental sobre el mode de vida i costums, l'arquitectura militar i civil, l'art militar, la [[navegació marítima|navegació]] o l'[[agricultura]] de la societat normanda i anglesa de l'[[edat mitjana]].
El tapís és una font documental sobre el mode de vida i costums, l'arquitectura militar i civil, l'art militar, la [[navegació marítima|navegació]] o l'[[agricultura]] de la societat normanda i anglesa de l'[[edat mitjana]].


La qualitat gràfica de l'obra, amb recursos per a augmentar el dramatisme i l'acció, així com la fluïdesa de la narració, pla a pla, l'aproximen a la tècnica contemporània del [[còmic]], i en conseqüència alguns la qualifiquen de ser el primer còmic de la història<ref>Denise Morel, Marie France le Clainche, ''Les brodeuses de l'Histoire'', article sobre la novela disponible a http://tapisseriebayeux.over-blog.com/article-3588513.html</ref><ref>Inga Pietrusińska, ''La BD comme religion'', 18/10/2006 a cafebabel http://www.cafebabel.com/fr/article.asp?T=T&Id=8454 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061027161908/http://www.cafebabel.com/fr/article.asp?T=T&Id=8454 |date=2006-10-27 }}</ref> en què es poden comptar:<ref name="Unesco"/>
La qualitat gràfica de l'obra, amb recursos per a augmentar el dramatisme i l'acció, així com la fluïdesa de la narració, pla a pla, l'aproximen a la tècnica contemporània del [[còmic]], i en conseqüència alguns la qualifiquen de ser el primer còmic de la història<ref>Denise Morel, Marie France le Clainche, ''Les brodeuses de l'Histoire'', article sobre la novela disponible a http://tapisseriebayeux.over-blog.com/article-3588513.html</ref><ref>Inga Pietrusińska, ''La BD comme religion'', 18/10/2006 a cafebabel http://www.cafebabel.com/fr/article.asp?T=T&Id=8454 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061027161908/http://www.cafebabel.com/fr/article.asp?T=T&Id=8454 |date=2006-10-27}}</ref> en què es poden comptar:<ref name="Unesco"/>


* 626 personatges,
* 626 personatges,
Línia 35: Línia 35:
* 41 vaixells i embarcacions
* 41 vaixells i embarcacions


== Història del tapís des del segle XV ==
== Història del tapís des del {{segle|XV}} ==
El tapís és documentat per primera vegada<ref name="Wilson">David M. Wilson, ''The Bayeux Tapestry", pag. 12-14.Thames & Hudson, Londres, 1985.[{{ISBN|0-500-25122-3}}]''</ref> en l'inventari d'obres de la catedral de Notre-Dame de Bayeux, de [[1476]], però és a la fi del {{segle|XVII}} quan es desperta l'interès per l'obra i se'n realitzen les primeres reproduccions, de forma especial la de [[1724]] de N. J. Foucault, intendent de [[Normandia]], que s'exhibeix actualment en el Gabinet d'Estampes de la [[Biblioteca Nacional de París]].
El tapís és documentat per primera vegada<ref name="Wilson">David M. Wilson, ''The Bayeux Tapestry", pag. 12-14.Thames & Hudson, Londres, 1985.{{ISBN|0-500-25122-3}}''</ref> en l'inventari d'obres de la catedral de Notre-Dame de Bayeux, de [[1476]], però és a la fi del {{segle|XVII}} quan es desperta l'interès per l'obra i se'n realitzen les primeres reproduccions, de forma especial la de [[1724]] de N. J. Foucault, intendent de [[Normandia]], que s'exhibeix actualment en el Gabinet d'Estampes de la [[Biblioteca Nacional de París]].


Durant la [[Revolució Francesa]], el tapís va poder perdre's per sempre per la pretensió d'alguns d'utilitzar-lo com a embolcall per a un carro de municions.<ref name="Wilson"/> [[Napoleó]] el va fer dur a [[París]] per ser exhibit el [[1803]] com a acció de propaganda, mentre es realitzaven els preparatius de la posteriorment fracassada invasió de [[Gran Bretanya]].<ref name="Wilson"/>
Durant la [[Revolució Francesa]], el tapís va poder perdre's per sempre per la pretensió d'alguns d'utilitzar-lo com a embolcall per a un carro de municions.<ref name="Wilson"/> [[Napoleó]] el va fer dur a [[París]] per ser exhibit el [[1803]] com a acció de propaganda, mentre es realitzaven els preparatius de la posteriorment fracassada invasió de [[Gran Bretanya]].<ref name="Wilson"/>
Línia 44: Línia 44:
De tornada a Bayeux, va ser sotmès durant el {{segle|XIX|s}} a diversos estudis científics i exposat, protegit per un plafó de vidre, després de la seva restauració el [[1842]]. Considerat com un tresor de [[França]], el tapís va ser evacuat el [[1870]] durant la [[Guerra francoprussiana]].
De tornada a Bayeux, va ser sotmès durant el {{segle|XIX|s}} a diversos estudis científics i exposat, protegit per un plafó de vidre, després de la seva restauració el [[1842]]. Considerat com un tresor de [[França]], el tapís va ser evacuat el [[1870]] durant la [[Guerra francoprussiana]].


A començaments de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], el tapís va ser novament desmuntat i evacuat per protegir-lo a [[Sourches]], a la rodalia de [[Poitiers]]. Els [[nazisme|nazis]] de l'Ahnenerbe-SS,<ref>Sylvette Lemagnen, ''L'histoire de la Tapisserie de Bayeux à l'heure Allemande : Un nouvel éclairage sur la mission dirigée par Herbert Jankuhn pendant la seconde guerre mondiale''. En ''La Tapisserie de Bayeux : L'art de broder l'histoire; Actes du colloque de Cerisy-la-Salle (1999)'' Bouet, Pierre. - Caen, 2004. - pág. 49-64</ref> sota la supervisió del comte Metternich, van estudiar l'obra que havia estat transferida a l'abadia de Juaye-Mondaye. Durant la [[Batalla de Normandia]], el tapís és dipositat en els magatzems del [[Museu del Louvre]] de [[París]], i se salvà de la temptativa de ser emportat pels alemanys els últims dies de l'ocupació.<ref name="Wilson"/>
A començaments de la [[Segona Guerra Mundial]], el tapís va ser novament desmuntat i evacuat per protegir-lo a [[Sourches]], a la rodalia de [[Poitiers]]. Els [[nazisme|nazis]] de l'Ahnenerbe-SS,<ref>Sylvette Lemagnen, ''L'histoire de la Tapisserie de Bayeux à l'heure Allemande : Un nouvel éclairage sur la mission dirigée par Herbert Jankuhn pendant la seconde guerre mondiale''. En ''La Tapisserie de Bayeux : L'art de broder l'histoire; Actes du colloque de Cerisy-la-Salle (1999)'' Bouet, Pierre. - Caen, 2004. - pág. 49-64</ref> sota la supervisió del comte Metternich, van estudiar l'obra que havia estat transferida a l'abadia de Juaye-Mondaye. Durant la [[batalla de Normandia]], el tapís és dipositat en els magatzems del [[Museu del Louvre]] de [[París]], i se salvà de la temptativa de ser emportat pels alemanys els últims dies de l'ocupació.<ref name="Wilson"/>


El [[1982]], el tapís va ser restaurat sota la supervisió del Ministeri de Cultura francès i transferit a les dependències d'un antic seminari a Bayeux, transformat per a la seva nova missió al ''centre Guillaume le Conquérant''.
El [[1982]], el tapís va ser restaurat sota la supervisió del Ministeri de Cultura francès i transferit a les dependències d'un antic seminari a Bayeux, transformat per a la seva nova missió al ''centre Guillaume le Conquérant''.
Línia 50: Línia 50:
== El tema ==
== El tema ==
[[Fitxer:Bayeux_Tapestry_scene44_William_Odo_Robert.jpg|miniatura|[[Guillem I d'Anglaterra]] (al centre), en un fragment del tapís de Bayeux]]
[[Fitxer:Bayeux_Tapestry_scene44_William_Odo_Robert.jpg|miniatura|[[Guillem I d'Anglaterra]] (al centre), en un fragment del tapís de Bayeux]]
El tapís de Bayeux relata els fets succeïts entre [[1064]] i [[1066]] de la conquesta d'Anglaterra pels normands i del transcurs de la decisiva [[Batalla de Hastings]], que van canviar el curs de la història de les nacions [[França|francesa]] i [[Anglaterra|britànica]].
El tapís de Bayeux relata els fets succeïts entre [[1064]] i [[1066]] de la conquesta d'Anglaterra pels normands i del transcurs de la decisiva [[batalla de Hastings]], que van canviar el curs de la història de les nacions [[França|francesa]] i [[Anglaterra|britànica]].


El relat comença el 1064, quan l'ancià rei [[Sant Eduard el Confessor|Eduard d'Anglaterra]], sense hereu directe, envia el seu cunyat Harold II d'Anglaterra a [[França]] perquè ofereixi la corona al seu cosí designat com a successor, [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem de Normandia]]. Malgrat jurar fidelitat a Guillem, Harold es fa amb la corona al seu retorn a Anglaterra i la mort sobtada d'Eduard el [[5 de gener]] de [[1066]]. Guillem prepara durant alguns mesos una gran armada i desembarca amb el seu exèrcit a [[Comtat de Susex|Sussex]], derrota i dóna mort finalment a Harold i a les seves tropes als camps de Hastings.
El relat comença el 1064, quan l'ancià rei [[Sant Eduard el Confessor|Eduard d'Anglaterra]], sense hereu directe, envia el seu cunyat Harold II d'Anglaterra a [[França]] perquè ofereixi la corona al seu cosí designat com a successor, [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem de Normandia]]. Malgrat jurar fidelitat a Guillem, Harold es fa amb la corona al seu retorn a Anglaterra i la mort sobtada d'Eduard el [[5 de gener]] de [[1066]]. Guillem prepara durant alguns mesos una gran armada i desembarca amb el seu exèrcit a [[Comtat de Susex|Sussex]], derrota i dona mort finalment a Harold i a les seves tropes als camps de Hastings.


== Estil i composició ==
== Estil i composició ==
Conté 58 escenes que retraten amb cura i detall l'arribada al tron de [[Guillem I d'Anglaterra]]. N'és un exemple la presència d'una de les primeres representacions artístiques del [[cometa Halley]], que va ser visible clarament al [[cel]] d'Anglaterra entre el [[24 d'abril|24]] i el [[30 d'abril]] de [[1066]] i que va ser interpretat com un mal auguri a la coronació del rei Harold II d'Anglaterra. La secció final del tapís, que mostrava la rendició dels saxons a Berkhamsted i el coronament del rei Guillem a l'[[abadia de Westminster]], s'ha perdut.
Conté 58 escenes que retraten amb cura i detall l'arribada al tron de [[Guillem I d'Anglaterra]]. N'és un exemple la presència d'una de les primeres representacions artístiques del [[cometa de Halley]], que va ser visible clarament al [[cel]] d'Anglaterra entre el [[24 d'abril|24]] i el [[30 d'abril]] de [[1066]] i que va ser interpretat com un mal auguri a la coronació del rei Harold II d'Anglaterra. La secció final del tapís, que mostrava la rendició dels saxons a Berkhamsted i el coronament del rei Guillem a l'[[abadia de Westminster]], s'ha perdut.


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
Línia 79: Línia 79:
[[Categoria:Tapissos|Bayeux]]
[[Categoria:Tapissos|Bayeux]]
[[Categoria:Art romànic]]
[[Categoria:Art romànic]]
[[Categoria:Cavalls a l'art]]
[[Categoria:Cavalls en l'art]]
[[Categoria:Anglaterra normanda]]
[[Categoria:Anglaterra normanda]]

Revisió de 23:57, 11 nov 2024

Infotaula d'obra artísticaTapís de Bayeux

Modifica el valor a Wikidata
Tipusbrodat i tela penjada a la paret Modifica el valor a Wikidata
Creació1066 ↔ 1083
ComitentOdó de Bayeux Modifica el valor a Wikidata
Mètode de fabricacióbrodar Modifica el valor a Wikidata
Períodearquitectura normanda Modifica el valor a Wikidata
Gènereart anglosaxó i pintura d'història Modifica el valor a Wikidata
Materialllana (Brodat Crewel)
lli (Tafetà) Modifica el valor a Wikidata
Mida0,5 (alçària) × 68,3 (amplada) m
Llenguallatí medieval Modifica el valor a Wikidata
Propietat deEstat francès Modifica el valor a Wikidata
Memòria del Món de la UNESCO  
Data2007
Objecte classificat com a monument històric
Data1840
IdentificadorPM14000079
Col·lecciómuseu del tapís de Bayeux (Bayeux) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbayeuxmuseum.com… Modifica el valor a Wikidata
Representació del cometa de Halley a l'escena XXXII del tapís de Bayeux.[1] La inscripció en llatí diu: Isti mirant stella

El tapís de Bayeux, també conegut a França com el tapís de la reina Matilde (en francès: Tapisserie de Bayeux, en anglès: Bayeux Tapestry), és un gran llenç brodat, peça única de l'art del segle xi, que relata mitjançant una successió d'imatges amb inscripcions en llatí, els fets que van precedir la conquesta d'Anglaterra pels normands en commemoració de la batalla de Hastings. Des dels anys 1980, l'original es conserva i exhibeix en el centre d’interpretació dedicat a Guillem I d'Anglaterra, el Conqueridor, a la ciutat normanda de Bayeux. Ha estat presentat el 2007 per a la seva inscripció al Programa UNESCO per a la Memòria del Món.[2]

Descripció

[modifica]
Zoom: 100 %

Encara que rep el nom de tapís, un llenç ornamental teixit completament, es tracta d'un brodat o labor on els fils afegits segueixen la silueta dissenyada dels motius i figures.[3]

El teixit de base és un llenç fi de lli, compost per 9 fragments de longitud variable, el més gran de 13,75 metres, units per guarniment amb rivets. El conjunt resultant té unes grans dimensions, que li confereixen una part del seu caràcter excepcional: 68,8 m de llarg, 50 cm d'alçada mitjana i un pes aproximat de 350 kg.[3]

El filat amb agulla es va realitzar amb dues tècniques: al senzill punt de tija per als contorns lineals dels motius i a "punt de couchage" per al seu emplenament. Es va utilitzar principalment fil de llana en 4 colors de base (vermell, groc, verd i blau) i 8 tonalitats de tints vegetals de l'època, com la galda o l'indi, que es van mesclar amb fil més fi de lli per donar relleu a unes certes figures com fletxes i llances.[4][5]

No existeixen avui dia documents de l'època que permetin de conèixer el o els mestres autors ni la persona que va inspirar l'obra o la data de realització.[6]

Segons la tradició francesa,[7] la peça hauria estat creada per la reina Matilde, esposa de Guillem I d'Anglaterra, i les seves serventes, d'aquí la denominació secundària de tapís de la reina Matilde. La hipòtesi historiogràfica més acceptada[8] és que va ser realitzat per mandat d'Odón, arquebisbe de Bayeux i germanastre de Guillem per servir d'ornament a la catedral de Bayeux el dia de la seva consagració, el 14 de juliol de 1077.[3]

Detall del tapís de Bayeux, representant la invasió de 1066

L'homogeneïtat del disseny permet de pensar que va ser supervisat per un clergue, amb el coneixement necessari de la llengua llatina malgrat els vocables anglosaxons, i executat al sud d'Anglaterra, possiblement a Canterbury o Winchester, Kent, on se sap que existien tallers de brodat amb mestres de tots dos sexes, i que hauria desitjat d'imprimir un caràcter a la vegada religiós i profà a l'obra que detalla la victòria militar en la batalla de Hastings.[3]

D'una banda, es comparen els esdeveniments del seu temps amb altres relats bíblics, de manera especial la presa de Judea pels babilonis. Aquesta significació s'aprecia a l'escena del jurament de Harold II d'Anglaterra (1066) sobre un reliquiari que és semblant a l'arca de l'Aliança, els lleons alats adoptats per Guillem són els símbols de Babilònia segons les visions del profeta Daniel, la mort per una fletxa en un ull de Harold de manera similar a l'encegament de Nabucodonosor II, etc. L'aspecte profà de la peça es mostra en l'exaltació de l'èpica batalla i dels valerosos guerrers.[3]

L'autor o autors s'haurien inspirat en diverses fonts que són recognoscibles en l'obra, de manera especial els relats en forma d'espiral de les columnes tradicionals com la columna de Trajà a Roma, els manuscrits bíblics anglosaxons, com el Gènesi de Cadmion, o romans d'Orient com el Rotlle de Josué de l'any 1000, conservat al Vaticà, i les llargues teles murals populars d'Escandinàvia.[3]

Segons l'informe de presentació en el registre de la Unesco,[3] fins avui encara no s'ha pogut recuperar cap obra tèxtil occidental del segle xi similar en importància i rellevància al tapís de Bayeux. El tapís també és únic perquè s'hi ofereixen informacions sobre detalls previs a la invasió d'Anglaterra que no es poden trobar en cap text de l'època, com l'expedició a Bretanya il·lustrada en les escenes 18-23, o el jurament de Bayeux de l'escena 26.[3]

El tapís és una font documental sobre el mode de vida i costums, l'arquitectura militar i civil, l'art militar, la navegació o l'agricultura de la societat normanda i anglesa de l'edat mitjana.

La qualitat gràfica de l'obra, amb recursos per a augmentar el dramatisme i l'acció, així com la fluïdesa de la narració, pla a pla, l'aproximen a la tècnica contemporània del còmic, i en conseqüència alguns la qualifiquen de ser el primer còmic de la història[9][10] en què es poden comptar:[3]

  • 626 personatges,
  • 202 cavalls i mules,
  • 55 gossos,
  • 505 animals i bèsties,
  • 37 fortaleses i edificis
  • 41 vaixells i embarcacions

Història del tapís des del segle xv

[modifica]

El tapís és documentat per primera vegada[11] en l'inventari d'obres de la catedral de Notre-Dame de Bayeux, de 1476, però és a la fi del segle xvii quan es desperta l'interès per l'obra i se'n realitzen les primeres reproduccions, de forma especial la de 1724 de N. J. Foucault, intendent de Normandia, que s'exhibeix actualment en el Gabinet d'Estampes de la Biblioteca Nacional de París.

Durant la Revolució Francesa, el tapís va poder perdre's per sempre per la pretensió d'alguns d'utilitzar-lo com a embolcall per a un carro de municions.[11] Napoleó el va fer dur a París per ser exhibit el 1803 com a acció de propaganda, mentre es realitzaven els preparatius de la posteriorment fracassada invasió de Gran Bretanya.[11]

El 1812, mentre es guardava a la prefectura de Bayeux,[12] va patir danys que van ser inventariats per Charles Stothard,[13] que va treballar sobre una reproducció en color del tapís per a la Society of Antiquaries de Londres.[14]

De tornada a Bayeux, va ser sotmès durant el segle xix a diversos estudis científics i exposat, protegit per un plafó de vidre, després de la seva restauració el 1842. Considerat com un tresor de França, el tapís va ser evacuat el 1870 durant la Guerra francoprussiana.

A començaments de la Segona Guerra Mundial, el tapís va ser novament desmuntat i evacuat per protegir-lo a Sourches, a la rodalia de Poitiers. Els nazis de l'Ahnenerbe-SS,[15] sota la supervisió del comte Metternich, van estudiar l'obra que havia estat transferida a l'abadia de Juaye-Mondaye. Durant la batalla de Normandia, el tapís és dipositat en els magatzems del Museu del Louvre de París, i se salvà de la temptativa de ser emportat pels alemanys els últims dies de l'ocupació.[11]

El 1982, el tapís va ser restaurat sota la supervisió del Ministeri de Cultura francès i transferit a les dependències d'un antic seminari a Bayeux, transformat per a la seva nova missió al centre Guillaume le Conquérant.

El tema

[modifica]
Guillem I d'Anglaterra (al centre), en un fragment del tapís de Bayeux

El tapís de Bayeux relata els fets succeïts entre 1064 i 1066 de la conquesta d'Anglaterra pels normands i del transcurs de la decisiva batalla de Hastings, que van canviar el curs de la història de les nacions francesa i britànica.

El relat comença el 1064, quan l'ancià rei Eduard d'Anglaterra, sense hereu directe, envia el seu cunyat Harold II d'Anglaterra a França perquè ofereixi la corona al seu cosí designat com a successor, Guillem de Normandia. Malgrat jurar fidelitat a Guillem, Harold es fa amb la corona al seu retorn a Anglaterra i la mort sobtada d'Eduard el 5 de gener de 1066. Guillem prepara durant alguns mesos una gran armada i desembarca amb el seu exèrcit a Sussex, derrota i dona mort finalment a Harold i a les seves tropes als camps de Hastings.

Estil i composició

[modifica]

Conté 58 escenes que retraten amb cura i detall l'arribada al tron de Guillem I d'Anglaterra. N'és un exemple la presència d'una de les primeres representacions artístiques del cometa de Halley, que va ser visible clarament al cel d'Anglaterra entre el 24 i el 30 d'abril de 1066 i que va ser interpretat com un mal auguri a la coronació del rei Harold II d'Anglaterra. La secció final del tapís, que mostrava la rendició dels saxons a Berkhamsted i el coronament del rei Guillem a l'abadia de Westminster, s'ha perdut.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kwok, Sun. Our Place in the Universe - II: The Scientific Approach to Discovery (en anglès). Springer Nature, 2021, p. 61. ISBN 9783030802608. 
  2. ↑ Unesco, Nomination submitted by France in 2006 for inscription on the Memory of the World Register, a la web Unesco
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Ville de Bayeux, REGISTRE DE LA MEMOIRE DU MONDE: Tapisserie de Bayeux - broderie - dite de la Reine Mathilde, Ref N° 2006-44. Document d'inscripció al registre de la Unesco. Disponible per descarga a Unesco
  4. ↑ Gabriel Vial, Analyse technique de la Broderie de Bayeux, 1988, Monuments Historiques
  5. ↑ Brigitte Oger, La Tapisserie de Bayeux: le bilan de l'expertise scientifique (1982-1983) LRMF section textile
  6. ↑ Shirley Ann Brown, The Bayeux Tapestry: history and bibliography. Woodbridge, Boydell Press, 1998
  7. ↑ Stenton (ed.), The Bayeux Tapestry, 2a Ed. Londres, 1965, pag. 88-97
  8. ↑ F.R. Fowke, The Bayeux Tapestry Reproduced in Autotype Plates, Londres 1875, 8
  9. ↑ Denise Morel, Marie France le Clainche, Les brodeuses de l'Histoire, article sobre la novela disponible a http://tapisseriebayeux.over-blog.com/article-3588513.html
  10. ↑ Inga Pietrusińska, La BD comme religion, 18/10/2006 a cafebabel http://www.cafebabel.com/fr/article.asp?T=T&Id=8454 Arxivat 2006-10-27 a Wayback Machine.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 David M. Wilson, The Bayeux Tapestry", pag. 12-14.Thames & Hudson, Londres, 1985.ISBN 0-500-25122-3
  12. ↑ Hudson Gurney, Observations on the Bayeux Tapestry, Archaeologia, xviii (1817),359
  13. ↑ Charles Stothard, Some observations on the Bayeux Tapestry, Archaeologia, xix (1821),184.
  14. ↑ Publicada el 1835 a la Vetusta Monumenta, fou exposada el 1984 per l'Arts Council
  15. ↑ Sylvette Lemagnen, L'histoire de la Tapisserie de Bayeux à l'heure Allemande : Un nouvel éclairage sur la mission dirigée par Herbert Jankuhn pendant la seconde guerre mondiale. En La Tapisserie de Bayeux : L'art de broder l'histoire; Actes du colloque de Cerisy-la-Salle (1999) Bouet, Pierre. - Caen, 2004. - pág. 49-64

Bibliografia

[modifica]
  • Montserrat Pagès i Paretasː El tapís de Bayeux, eina política?. Anàlisi de les imatges i nova interpretació. Barcelonaː Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015. ISBN 9788498837810

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tapís de Bayeux


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tapís_de_Bayeux&oldid=34229736»