Vés al contingut

Gratacel: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Algunes millores d'estructura a la introducció, però necessita més feina.
Bot: aixó>això
 
(29 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{millorar ortografia}}{{Text no enciclopèdic}}[[Fitxer:Burj Dubai Under Construction on 10 December 2007.jpg|miniatura|[[Burj Khalifa]], 828m (2007)]]
[[Fitxer:Burj Dubai Under Construction on 10 December 2007.jpg|miniatura|[[Burj Khalifa]]. L'edifici més alt del món, amb 828 m d'alçària.|306x306px]]
Un '''gratacel''' o '''tocanúvols''' (neologisme inspirat per l'anglès ''skyscraper'') és un [[edifici]] de moltes més plantes que la mitjana.<ref>{{Ref-publicació|títol=Neologismes desencertats|url=https://www.elpuntavui.cat/article/128483-neologismes-desencertats.html|nom=Eugeni S.|cognom=Reig|publicació=El Punt Avui|data=25 gener 2010}}</ref>
Un '''gratacel''' és un [[edifici]] de grans dimensions en què l'alçària predomina notablement sobre la profunditat i l'amplada.<ref>{{Ref-web|url=https://www.termcat.cat/ca|títol=Gratacel|consulta=21 oct 2024|llengua=català|editor=termcat.cat}}</ref>


No hi ha un criteri absolut o universal per determinar si un edifici és un gratacels.<ref name="pubs">{{Ref-publicació|article=Categorization of Buildings Based on the Relative Effect of Lateral and Vertical Forces with Change in Height|url=http://pubs.sciepub.com/ajcea/8/1/3/|publicació=American Journal of Civil Engineering and Architecture|data=2020-02-19|issn=2328-398X|pàgines=19–24|volum=8|exemplar=1|doi=10.12691/ajcea-8-1-3|nom=Safdar|cognom=Abbas Zaidi|nom2=Naveed|cognom2=Jaffer|nom3=Kashif|cognom3=Khan|nom4=Ataullah|cognom4=Maher}}</ref> La Conferència internacional sobre recerca i pràctica d'enginyeria de seguretat anti-incendis (iCFSERP) defineix gratacels com qualsevol edifici, del qual l'alçària tingui un impacte greu en l'evacuació.<ref>{{Ref-web|url=https://www.aiktc.ac.in/wp-content/uploads/2019/05/HIGH-RISE.pdf|títol=High Rise Structural Systems <nowiki>[Sistemes estructurals de gran alçada]</nowiki>|consulta=26 gener 2024|llengua=en|data=2017|nom=Sandeepkumar|cognom=Prajapati}}</ref> L'Associació dels bombers americans, en canvi, el considera un edifici de gran alçària a partir de 23 metres. La base de dades d'Emporis (1996-2021) classsificava els edificis de 35 a 100 metres com de gran alçària, o quan tenia mínimament dotze pisos. A partir de 150 metres els classifiquen com gratacels.<ref name="pubs"/> La manca d'una definició consistent fa difícil comparar estudis sobre els reptes o efectes de la construcció en altura.<ref name="barros">{{Ref-publicació|article=Social consequences and mental health outcomes of living in high-rise residential buildings and the influence of planning, urban design and architectural decisions: A systematic review|url=https://discovery.ucl.ac.uk/id/eprint/10076456/1/Cities_v3_Accepted.pdf|publicació=Cities|data=2019-10|pàgines=263–272|volum=93|doi=10.1016/j.cities.2019.05.015|llengua=en|nom=Paula|cognom=Barros|nom2=Linda|cognom2=Ng Fat|nom3=Leandro M.T.|cognom3=Garcia|nom4=Anne Dorothée|cognom4=Slovic|nom5=Nikolas|cognom5=Thomopoulos|format=pdf}}</ref>
Tanmateix, no hi ha un criteri globalment acceptat de com definir un gratacel.<ref name="pubs">{{Ref-publicació|article=Categorization of Buildings Based on the Relative Effect of Lateral and Vertical Forces with Change in Height|url=http://pubs.sciepub.com/ajcea/8/1/3/|publicació=American Journal of Civil Engineering and Architecture|data=2020-02-19|issn=2328-398X|pàgines=19–24|volum=8|exemplar=1|doi=10.12691/ajcea-8-1-3|nom=Safdar|cognom=Abbas Zaidi|nom2=Naveed|cognom2=Jaffer|nom3=Kashif|cognom3=Khan|nom4=Ataullah|cognom4=Maher}}</ref> La Conferència internacional sobre Recerca i Pràctica d'Enginyeria de Seguretat Antiincendis [https://icfserp.org/ (iCFSERP]) defineix gratacel com qualsevol edifici amb prou alçària per dificultar-ne l'evacuació.<ref>{{Ref-web|url=https://www.aiktc.ac.in/wp-content/uploads/2019/05/HIGH-RISE.pdf|títol=High Rise Structural Systems <nowiki>[Sistemes estructurals de gran alçada]</nowiki>|consulta=26 gener 2024|llengua=en|data=2017|nom=Sandeepkumar|cognom=Prajapati}}</ref> Per la seva banda, el Consell d'Edificis Alts i Hàbitat Urbà ([https://www.ctbuh.org/about CTBUH]) assenyala que per poder definir un gratacel s'han de tenir en compte les proporcions de l'edifici amb relació al context que l'envolta (per exemple, no és el mateix un edifici de 40 plantes a Barcelona que a Nova York). Amb tot, aquest organisme categoritza tres tipus d'edificacions segons l'alçària: <ref>{{Ref-web|url=https://www.ctbuh.org/resource/height|títol=Tall Building Criteria|consulta=21 oct 2024|llengua=en|editor=Council on Tall Buildings and Urban Habitat}}</ref>


* Edificis «Alts»: fins a 300 m.
Els gratacels esdevingueren comercialment possibles amb l'invenció de l'[[ascensor]] segur i elèctric per E. Graves Otis el 1854.<ref>{{Ref-web|títol=The Evolution of Lifts Through the Ages|url=https://www.adlliftservices.com/the-evolution-of-lifts-through-the-ages|data=2021-11-11|consulta=2024-01-26|llengua=en|editor=AD Lift Services}}</ref><ref name="gec">{{GEC|2=gratacel|3=gratacel}}</ref> Des dels inicis de la seva construcció a mitjan {{Segle|XIX}}, on els primers tocanúvols comptaven amb deu pisos i una quarantena de metres d'alçària, s'ha passat a torres de més de huit-cents metres a inicis del {{Segle|XXI}}.
* Edificis «Superalts»: entre 300 i 600 m.

* Edificis «Mega-alts»: més de 600 m.
[[Fitxer:Pienternet-P40b.jpg|esquerra|miniatura|L'estructura portant d'entramat d'acer durant la construcció del «Boerentoren» a Anvers (Bèlgica) el 1929]]Se solen construir en llocs on el sòl és car per aprofitar-lo al màxim i treure'n més rendiment. Per això, n'hi ha sovint als centres de les ciutats fora d'Europa, sobretot en ciutats en auge que tenen poc o gens teixit històric. Tenen l'avantage de permetre estalviar d'[[Impermeabilització del sòl|impermabilitzar sòl]], però amb el desavantatge d'un gran cost energètic per construir i mantenir-los.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Pourquoi Paris veut-il abandonner les gratte-ciel|url=https://information.tv5monde.com/international/pourquoi-paris-veut-il-abandonner-les-gratte-ciel-2438041|data=2023-04-28|consulta=2024-01-26|llengua=fr|editor=TV5 Monde|nom=Franck|cognom=Pierron}}</ref> La densificació urbana resultant de la construcció de gratacels també té desavantatges ja que sovint és difícil i costós augmentar la capacitat dels carrers i carreteres per absorbir l'augment d'usuaris.<ref>{{Ref-web|títol=Entrevista a Josep Roca Cladera|url=https://blogs.amb.cat/climaenergia/ca/2023/03/20/entrevista-a-josep-roca-cladera/|data=2023-03-20|consulta=2024-01-26|editor=Àrea Metropolitana de Barcelona}}</ref> Tot i això, davant l'escassesa de terra urbanitzable, el «model de Benidorm» de construcció de gratacels s'expandeix ja que la ciutat dispersa malgasta més terreny, aigua i energia, i davant l'augment de la població arriba al límit davant els altres usos com l'agricultura i la presència de boscs i natura.<ref name=":1">{{Ref-publicació |article =És ecològic l'urbanisme de gratacel?|url=https://www.regio7.cat/medi-ambient/2021/06/20/ecologic-lurbanisme-gratacel-53955113.html|data=2021-06-20| publicació =Regió 7|nom=Francisco José|cognom=Benito}}</ref>

Un gratacel pesa molt, i fa menester fundacions sòlides i pregones per a aguantar el pes. Ans al contrari de la construcció tradicional, no hi ha parets de càrrega que porten el pes de l'edifici. Les parets es fixen a l'estructura de diverses formes, i no serveixen per a poc més que separar els espais de l'edifici i aïllar de l'exterior.

Els gratacels tenen un fort impacte simbòlic en l'entorn humà. Un fenomen particular és la competició permanent entre estats i ciutats metropolitanes per a qui tindrà el gratacel més alt, sobretot en el territori asiàtic.{{Sfn|Pericay|2005|p=51}} La llegenda de la [[Torre de Babel]] insinua que els edificis alts ja tenien una significació important al món antic.<ref>{{Ref-web|url=https://prensa.fundacionlacaixa.org/wp-content/uploads/2019/09/27368.pdf|títol=Torres i gratacels De Babel a Dubai|editor=Obra Social «la Caixa»|data=2013|format=pdf}}</ref><ref>[http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+11%2C1-9&id24=1&pos=0&set=15&lang=ca Gènesi 11,1-9 Text en ][[català]]<span> de la Bíblia</span></ref> L'agrupació de gratacels és una particularitat de la [[panorama urbà|línia d'horitzó]] característica d' algunes ciutats, com ara [[Nova York]], [[Chicago]], [[Panamà]] i [[Hong Kong]]. Segons Gaspar Pericay: «Des dels inicis, aquests reptes arquitectònics, alguns veritables obres d'art, han estat un símbol de poder i grandiloqüència que s'ha allunyat de la dimensió humana.»<ref>{{Ref-publicació|cognom=Pericay|nom=Gaspar|article=L'encaix dels gegants de l'arquitectura|publicació=El Temps|url=https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_2005_03_1084_0048_0051.pdf|data=22 març 2005|pàgines=48-51}}</ref>


== Història ==
== Història ==
[[Fitxer:Panorama San Gimignano.jpg|miniatura|312x312px|San Gimignano]]
L'estructura més alta de l'antiguitat va ser la [[Gran Piràmide de Gizeh]] de 146 m a [[Antic Egipte|l'antic Egipte]], construïda al segle 26 aC. No va ser superada en alçària durant milers d'anys, els 160 m de la catedral de Lincoln l'havien superat entre 1311 i 1549, abans que l'agulla central s'enfonsés. Aquest últim, al seu torn, no va ser superat fins al Monument a Washington de 555 peus (169 m) l'any 1884. No obstant això, en estar deshabitada, cap d'aquestes estructures compleix realment amb la definició moderna de gratacels.{{sfn|Tauranc|2014|p=31}}
A l'[[antiguitat clàssica]] van destacar alguns edificis d'habitatges de gran alçària per l'època. Les antigues [[Insula|insulae romanes]] podien arribar a tenir 10 o més pisos.<ref name="Gregory S. Aldrete">{{Ref-llibre|nom=Gregory S.|cognom=Aldrete|títol=Daily Life in the Roman City: Rome, Pompeii and Ostia|data=2004|isbn=978-0-313-33174-9|pàgines=79f|editorial=Bloomsbury Academic|url=https://books.google.com/books?id=40AjSfdJXaAC&pg=PA79}}</ref> Habitualment, els inferiors restaven ocupats per a botigues o famílies benestants i els superiors eren llogats a famílies de classe més baixa.<ref name="Gregory S. Aldrete" /> [[Papirs d'Oxirinc|Els papirs d'Oxyrhynchus]], un conjunt de manuscrits que daten del segle I al IV, demostren que hi va haver edificis de fins a set pisos a ciutats com [[Hermúpolis Magna|Hermòpolis]], a [[Egipte (província romana)|l'Egipte romà]], durant el segle III dC.<ref>Papyrus Oxyrhynchus 2719, in: Katja Lembke, Cäcilia Fluck, Günter Vittmann: ''Ägyptens späte Blüte. Die Römer am Nil'', Mainz 2004, {{ISBN|3-8053-3276-9}}, p.29</ref>


Pel que fa a l'[[edat mitjana]], moltes ciutats [[Edat mitjana|medievals]] italianes importants tenien torres urbanes de gran alçària, sovint construïdes amb un objectiu defensiu o simbòlic. Així, a [[Bolonya]] es van arribar a construir entre 80 i 100 [[Torres de Bolonya|torres]] al {{Segle|XII}}. La més alta va ser la Torre Asinelli, de 97,2 m. Encara és desconegut per a quin motiu es van construir, si bé la hipòtesi més versemblant apunta a una mostra de poder i riquesa. També són conegudes les torres de [[San Gimignano]], una població de la Toscana italiana, que compta amb un total de 51 torres, on destaca la Torre Grossa, de 60 m.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Carpinteri|nom=Alberto, et al|article=A study on the structural stability of the Asinelli Tower in Bologna|publicació=STRUCTURAL CONTROL AND HEALTH MONITORING|data=2016|pàgines=23:659-667}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Bartolli|nom=Giani|article=The «Torre Grossa» in San Gimignano: Experimental and numerical analysis|publicació=Proceedings of the First International Congress on Construction History|url=https://www.sedhc.es/biblioteca/actas/CIHC1_033_Bartoli%20G.pdf|data=2003|pàgines=341-351|cognom2=Spinelli|nom2=Paolo}}</ref>
El mot «gratacel» es va aplicar per primera vegada als edificis de construcció d'estructura d'acer d'almenys deu pisos a final del {{segle|XIX}}, resultat dels primers edificis alts que es construïen a les grans ciutats americanes. El primer gratacel d'estructura d'acer va ser l'edifici [[Home Insurance]], originalment de deu pisos amb una alçària de 42 m,{{sfn|Tauranc|2014|p=37}} a Chicago el 1885; s'hi van afegir dos pisos ulteriorment.<ref name="gec" /> Va ser dissenyat pel nord-americà William [[Li Baron Jenney]].<ref name="Korom 2008 p. 93">{{ref-llibre|cognom=Korom|nom=J.J.|títol=The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height|editorial=Branden Books|series=Online access: EBSCO Art & Architecture Complete|any=2008|isbn=978-0-8283-2188-4|url=https://books.google.cat/books?id=JVzYO1TyZ6AC&pg=PA93|consulta=2021-08-22|pàgina=93}}</ref><ref name="Hudson 2004 p.">{{ref-llibre|cognom=Hudson|nom=L.A.|títol=Chicago Skyscrapers in Vintage Postcards|editorial=Arcadia|series=Postcard history series|any=2004|isbn=978-0-7385-3342-1|url=https://books.google.cat/books?id=IuXUKdwPKzEC|consulta=2021-08-22}}</ref><ref name="Leslie 2013 p.">{{ref-llibre|cognom=Leslie|nom=T.|títol=Chicago Skyscrapers, 1871-1934|editorial=University of Illinois Press|series=Arquitectura (E-libro--2014/09)|any=2013|isbn=978-0-252-09479-8|url=https://books.google.cat/books?id=CKAPMsks08AC|consulta=2021-08-22}}</ref> Alguns apunten a l'edifici Jayne de deu pisos de Filadèlfia (1849–50) com un proto-gratacel o a l'edifici Equitable Life de set pisos de Nova York, construït el 1870, però el disseny de les estructures en limitava inherentment l'alçària. La construcció d'esquelets d'acer permet els gratacels superalts actuals. 'altre possible candidat a primer gratacel seria el ''New York World Building'',<ref name="Fortier 2016 p. 216">{{ref-llibre|cognom=Fortier|nom=A.|títol=A History Lover's Guide to New York City|editorial=History Press|series=History and Guide Series|any=2016|isbn=978-1-4671-1903-0|url=https://books.google.cat/books?id=BTSACwAAQBAJ&pg=PA216|consulta=2021-08-22|pàgina=216}}</ref><ref name="Whiffen Koeper 1983 p. 238">{{ref-llibre|cognom=Whiffen|nom=M.|cognom2=Koeper|nom2=F.|títol=American Architecture: 1860-1976|editorial=MIT Press|series=American Architecture|any=1983|isbn=978-0-262-73070-9|url=https://books.google.cat/books?id=gpgPyGWFRBAC&pg=PA238|consulta=2021-08-22|pàgina=238}}</ref> de vint plantes i construït a Nova York el [[1890]]. No obstant això, per als estàndards moderns, el primer gratacel autèntic seria el ''[[Singer Building]]'' de Nova York, construït el [[1908]].<ref name="Semsch 1908 p.">{{ref-llibre|cognom=Semsch|nom=O.F.|títol=A History of the Singer Building Construction: Its Progress from Foundation to Flag Pole|editorial=Trow Press|any=1908|url=https://books.google.cat/books?id=NKRPAAAAMAAJ|consulta=2021-08-22}}</ref><ref name="Korom 2008 p. 276">{{ref-llibre|cognom=Korom|nom=J.J.|títol=The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height|editorial=Branden Books|series=Online access: EBSCO Art & Architecture Complete|any=2008|isbn=978-0-8283-2188-4|url=https://books.google.cat/books?id=JVzYO1TyZ6AC&pg=PA276|consulta=2021-08-22|pàgina=276}}</ref><ref name="Hutter 2020 p. 294">{{ref-llibre|cognom=Hutter|nom=M.|títol=Experiencing Cities|editorial=Taylor & Francis|series=The Metropolis and Modern Life|any=2020|isbn=978-0-429-56118-4|url=https://books.google.cat/books?id=xRX8DwAAQBAJ&pg=PT294|llengua=en|consulta=2021-08-22|pàgina=294}}</ref>


Un dels primers indrets amb edificis d'habitatges de gran alçària va ser [[Edimburg]], al {{Segle|XVII}}, on la muralla defensiva definia els límits de la ciutat. A causa del poc terreny disponible per al desenvolupament, les cases van augmentar d'alçària. Així, eren habituals els edificis de més de deu pisos, alguns en tenien catorze. Eren construccions de pedra que encara s'hi poden veure al nucli antic de la ciutat. Un edifici singular del {{Segle|XVIII}} és el Ditherington Flax Mill, a [[Shrewsbury]], el primer edifici amb un [[Entramat|entramat de ferro]]. Amb un total de cinc plantes, va ser construït el 1797 i és anomenat «l'avi dels gratacels». L'estructura columnes i bigues de ferro colat van ser la precursora dels moderns gratacels.<ref>{{Ref-notícia|url=https://www.bbc.co.uk/news/uk-england-shropshire-23495105|title=Shrewsbury Flax Mill: Funding for offices and restoration|date=30 July 2013|work=BBC News|access-date=30 July 2013}}</ref>
Els gratacels construïts a Nova York durant els anys trenta de {{segle|XX}} constitueixen els referents arquetípics: [[Empire State Building]], [[Chrysler Building]] i [[Rockefeller Center|Rockefeller Cente]]<nowiki/>r.[[Fitxer:Empire State Building from the Top of the Rock.jpg|miniatura|The [[Empire State]] a Nova York]]
Els invents que van permetre la construcció dels gratacels van ser l'[[acer]], el [[formigó armat]], el [[cristall]], la [[Bomba (hidràulica)|bomba hidràulica]] i sobretot ems [[ascensor]]s. Abans del {{segle|XIX|s}} els edificis de més de sis plantes eren estranys, ja que l'alçària els feia poc pràctics. A més, els materials i tècniques per a construir un gratacel són notablement diferents dels utilitzats en edificis baixos. Els primers gratacels van aparèixer a final del {{segle|XIX}} a ciutats amb una densitat de població alta, com Nova York, Londres o Chicago. No obstant això, els constructors de Londres i Chicago es van trobar amb normes urbanístiques que limitaven l'altura, i a l'[[Europa]] continental va haver dubtes sobre la seguretat enfront d'incendis o estètica, i llavors, als primers anys del {{segle|XX|s}} Nova York va ser la ciutat capdavantera amb aquesta mena de construccions.
[[Fitxer:Pienternet-P51.jpg|miniatura|El «Boerentoren» a Anvers, un dels primers gratacels europeus, construït entre 1928 i 1932]]
A partir dels anys 30 del {{Segle|XX}}, es van construir els primers gratacels a ciutats de l'amèrica llatina ([[Mèxic]], [[São Paulo]], [[Buenos Aires]]), [[Caracas]] també a l'[[Àsia]] ([[Xangai]], [[Hong Kong]]). Després de la [[Segona Guerra Mundial]] la [[Unió Soviètica]] es va planificar la construcció de vuit grans torres (les ''Torres Stalin''). La resta d'Europa va començar també a construir grans edificis, un dels primers va ser el [[Boerentoren]] (87,5m) en estil art deco inaugurat el 1931 a [[Anvers]] (Bèlgica) i durant uns pocs anys el gratacel més alt d'Europa, en una parcel·la cèntrica del barri històric, destruïda durant la Primera Guerra Mundial.<ref>{{Ref-web|títol=Boerentoren|url=https://inventaris.onroerenderfgoed.be/erfgoedobjecten/3959|data=2019|consulta=2024-01-26|llengua=nl|editor=Agència del patrimoni immoble de Flandes|nom=Jo|cognom=Braeken}}</ref>


==== Els primers gratacels ====
A Europa, nogensmenys, l'entusiasme va ser més moderat. París per exemple, limita l'alçària a 37 metres o una desena de pisos. Per respondre a la demanda de les empreses, si ha construït des de 1958 un barri nou de gratacels, [[La Défense]], fora del centre històric.<ref name=":0" /> La majoria de les ciutats metropolitanes europees van seguir una política similar, excepte en Alemanya, on la [[Operació Gomorra|destrucció massiva durant la Segona Guerra Mundial]] va estimular arquitectes a crear llur «ciutat ideal», no refrenats per edificis històrics i aprofitant la ''[[tabula rasa]]'' pels bombardejos per crear gratacels i autopistes penetrants fins al cor de la ciutat.<ref>{{Ref-web|títol=Nachkriegsarchitektur: Visionen einer "neuen" Stadt<nowiki>[Arquitectura de postguerra: visions d'una ciutat «nova»]</nowiki>|url=https://www.ndr.de/geschichte/schauplaetze/Nachkriegsarchitektur-Visionen-einer-neuen-Stadt,nachkriegsarchitektur102.html|consulta=2024-01-27|llengua=de|cognom=NDR}}</ref> Altres ciutats com [[Brussel·les]] i [[Lieja]], que no van ser gaire bombardejats, van destruir després de la guerra barris senzers per fer una ciutat «moderna» amb gratacels i amiga dels cotxes segons el model alemany<ref>{{Ref-llibre|títol=A Liège, une ville retrouve--sa place|url=https://books.google.cat/books?id=fCxwAAAACAAJ&newbks=0&hl=ca|editorial=Editions du Perron|data=1999|isbn=978-2-930148-23-6|llengua=fr|nom=André|cognom=Renson|lloc=Lieja}}</ref> o novayorkès.<ref>{{Ref-publicació|article=VDB voulait son Manhattan <nowiki>[Paul Vanden Boeynants volia el seu Manhattan]</nowiki>|url=https://www.dhnet.be/archives-journal/2001/01/10/vdb-voulait-son-manhattan-NMSXUCYLYFDRDEISZZTVWGYEYI/|data=9 gener 2001|publicació=[[La Dernière Heure]]|llengua=fr|nom=Karim|cognom=Fadoul}}</ref>
[[Fitxer:Home Insurance Building.JPG|miniatura|Home Insurance Building, Chicago. El primer gratacel amb estructura d'acer.]]
A les acaballes del {{Segle|XIX}} van aparèixer els primers gratacels moderns, principalment com a edificis d'oficines i comercials.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Roche Cárcel|nom=Juan A.|article=A la conquista de la tierra y del cielo:
Rascacielos y poder tecno-económico|publicació=Política y Sociedad, 2007.|data=2007|pàgines=89-129|volum=Vol.44 Núm 3}}</ref> La ciutat pionera va ser [[Chicago]], gràcies a les condicions òptimes del seu sòl.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cabas García|nom=Mauricio Ricardo|article=Los rascacielos y su evolución tipológica|publicació=Revista Módulo|data=Juliol 2011}}</ref> Així, el 1885, es va construir el primer gratacel d'entramat d'acer. L'edifici, anomenat Home Insurance Building, tenia una alçària de 42 m{{sfn|Tauranc|2014|p=37}} i un total de deu plantes, si bé posteriorment s'afegirien altres dos.<ref name="gec">{{GEC|2=gratacel|3=gratacel}}</ref> Va ser dissenyat pel nord-americà [[William Le Baron Jenney]].<ref name="Korom 2008 p. 93">{{ref-llibre|cognom=Korom|nom=J.J.|títol=The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height|editorial=Branden Books|series=Online access: EBSCO Art & Architecture Complete|any=2008|isbn=978-0-8283-2188-4|url=https://books.google.cat/books?id=JVzYO1TyZ6AC&pg=PA93|consulta=2021-08-22|pàgina=93}}</ref> La construcció d'edificis alts a la dècada de 1880 va donar al gratacel un primer moviment arquitectònic, l'[[Escola de Chicago]], que desenvolupà l'anomenat «estil Comercial».<ref>{{Ref-web|url=https://www.theguardian.com/cities/2015/apr/02/worlds-first-skyscraper-chicago-home-insurance-building-history|títol=The world's first skyscraper: a history of cities in 50 buildings, day 9|nom=Colin|cognom=Marshall|data=2 April 2015|obra=The Guardian}}</ref>


Els avenços tecnològics i d'enginyeria civil van permetre la construcció d'edificis més alts. Sense les millores en l'acer i el vidre, el [[formigó armat]], el vidre, la [[Bomba (hidràulica)|bomba hidràulica]] i, sobretot, l'[[ascensor]] elèctric, inventat el 1854, no hauria sigut possible.<ref>{{Ref-publicació|article=The 50 Most Influential Tall Buildings of the Last 50 Years|publicació=Council on Tall Buildings and Urban Habitat|url=https://web.archive.org/web/20191010160716/https://ctbuh2019.com/other-info/50-influential-buildings/|data=10 oct 2019}}</ref> Sense ascensor, edificis de més de sis plantes no eren gaire còmodes. Així, els primers gratacels van aparèixer a final d'aquesta centúria a ciutats amb una densitat de població alta, com ara Nova York, Londres o Chicago. No obstant això, els constructors de Londres i Chicago van topar amb normes urbanístiques que limitaven l'altura. A l'[[Europa]] continental, les preocupacions per l'estètica i la seguretat contra incendis també van entrebancar el desenvolupament dels gratacels fins a la segona meitat del {{Segle|XX}}. Així les ciutats nord-americanes van prendre un avenç durant mig segle.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Hollister|nom=Nathaniel|article=The History of European Skyscraper|publicació=CTBUH Journal|url=https://global.ctbuh.org/resources/papers/download/256-the-history-of-the-european-skyscraper.pdf|data=2013}}</ref> Sobretot a Alemanya, l'actitud va canviar per mor de la destrucció massiva dels centres urbans durant la guerra i la gran escassetat d'habitatges. Malgrat els avertiments de grans arquitectes com ara [[Fritz Schumacher]] (1869-1947) que calia respectar l'antic teixit,<ref>{{ref-llibre|nom=Fritz|cognom=Schumacher|títol=Zum Wiederaufbau Hamburgs. Rede im Hamburger Rathaus am 10. Oktober 1945|lloc=Hamburg|data=1945|títoltraduït=Per a la reconstrucció d'Hamburg, oració a la casa de la vila d'Hamburg del 10 d'octubre de 1945|editorial=Johann Trautmann Verlag|format=pdf|llengua=de|pàgines=34|url=http://fritzschumacher.de/gesellschaft/wp-content/uploads/Fritz-Schumacher-Zum-Wiederaufbau-Hamburgs-1945-OCR-opti-2.pdf}}</ref> molts arquitectes hi veien una oportunitat per crear «ciutats ideals» en altitud, accessibles per l'automòbil, i expulsant els vianants i altres «obstacles».<ref>{{Ref-web|títol=Nachkriegsarchitektur: Visionen einer "neuen" Stadt <nowiki>[Arquitectura de Postguerra: visions d'una 'nova' ciutat]</nowiki>|url=https://www.ndr.de/geschichte/schauplaetze/Nachkriegsarchitektur-Visionen-einer-neuen-Stadt,nachkriegsarchitektur102.html|consulta=2024-10-22|llengua=de|editor=NDR|data=28.02.2023}}</ref>
Actualment són la [[Xina]], els [[Emirats Àrabs Units]] i els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] els països amb més nombre de gratacels i amb els gratacels més alts. A Espanya hi ha dos nuclis urbans amb molts gratacels, Madrid i [[Benidorm]].
{| class="wikitable sortable"
| colspan="5" |'''Els edificis més alts del món construïts al segle XIX'''<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.skyscrapercenter.com/buildings|títol=Skyscrapers database|editor=CTBUH}}</ref>
|-
|'''Nom edifici'''
|'''Lloc'''
|'''Any finalització'''
|'''Alçària (m)'''
|'''Funció'''
|-
|[[Herz-Jesu-Kirche]]
|Graz (AT)
|1887
|109,6
|Religiós
|-
|[[Capitoli Illinois|Illinois State Capitol]]
|Springfield (IL) (US)
|1888
|110,0
|Governamental
|-
|[[Allegheny County Courthouse]]
|Pittsburgh (US)
|1888
|97,0
|Government
|-
|[[Capitoli de Texas|Texas State Capitol]]
|Austin (US)
|1888
|94,8
|Governamental
|-
|[[Mole Antonelliana]]
|Turin (IT)
|1889
|165,5
|Religiós/ Museu
|-
|[[Capitoli de Georgia|Georgia State Capitol]]
|Atlanta (US)
|1889
|82,9
|Governamental
|-
|[[Ulmer Münster]]
|Ulm (DE)
|1890
|161,5
|Religiós
|-
|[[St. Lambertusbasiliek]]
|Hengelo (NL)
|1890
|85,0
|Religiós
|-
|[[Sint Vituskerk]]
|Hilversum (NL)
|1892
|98,0
|Religiós
|-
|[[Catedral de Erie|St. Peter's Cathedral]]
|Erie (US)
|1893
|80,8
|Religiós
|-
|[[Jozefkerk]]
|Enschede (NL)
|1894
|81,0
|Religiós
|-
|[[Ajuntament de Milwakee|Milwaukee City Hall]]
|Milwaukee (US)
|1895
|107,6
|Governamental
|-
|[[Park Place Tower]]
|New York City (US)
|1895
|88,7
|Residencial
|-
|[[Bank of Tokyo Building]]
|New York City (US)
|1896
|103,0
|Oficines
|-
|[[Lord's Court]]
|New York City (US)
|1896
|87,5
|Oficines
|-
|[[Ajuntament Hamburg|Hamburg Rathaus]]
|Hamburg (DE)
|1897
|109,8
|Governamental
|-
|[[71 Broadway]]
|New York City (US)
|1898
|97,2
|Residencial
|-
|[[Bowling Green Offices]]
|New York City (US)
|1898
|96,0
|Oficines
|-
|[[Call Building]]
|San Francisco (US)
|1898
|90,8
|Oficines
|-
|[[Grote Kerk (Haarlem)|Grote Kerk]]
|Asten (NL)
|1898
|80,0
|Religiós
|-
|[[15 Park Row]]
|New York City (US)
|1899
|119,2
|Residencial
|-
|[[Ajuntament de Toronto|Old City Hall]]
|Toronto (CA)
|1899
|103,6
|Oficines
|-
|[[Old Post Office Building]]
|Washington D.C. (US)
|1899
|96,0
|Oficines
|-
|[[6 North Michigan]]
|Chicago (US)
|1899
|86,0
|Residencial
|-
|[[North American Building]]
|Philadelphia (US)
|1900
|81,4
|Oficines
|}


== Els gratacels moderns ==
== Avantatges i inconvenients ==
[[Fitxer:Empire State Building, RCA Building Rockefeller Center, Chrysler Building (NBY 10540).jpg|miniatura|343x343px|Empire State Building (esquerra), RCA Rockefeller Center (centre), Chrysler Building (dreta)]]
=== Ecologia ===
=== Economia ===
El principal avantatge dels gratacels és el d'obtenir una gran quantitat de superfície útil en un espai de sòl reduït. El que n'explica l'interés dels promotors immobiliari.


==== 1900-1950 ====
Moltes empreses estimem més concentrar el personal i serveis en una àrea reduïda per ser econòmicament més eficient i augmentar el rendiment.{{Citació necessària|data=2024}} Per les mateixes raons, la concentració d'un nombre elevat d'empreses facilita els intercanvis entre empreses complementàries. Això, evidentment, podria fer-se en edificis més baixos, però els gratacels permeten que això es fa al centre de les grans ciutats, on els mitjans de transport públic faciliten l'accés als treballadors i clients.{{Citació necessària|data=2024}}
Als primers anys del {{Segle|XX}}, els Estats Units van ser el país capdavanter de la construcció en altitud. De fet, dels 25 edificis més alts construïts en la primera meitat del {{Segle|XX}} arreu al món, divuit són a Nova York i tres a Chicago. Entre tots aquests hi destaquen com a referents arquetípics l'[[Empire State Building]], el [[Chrysler Building]] i el complex immobiliari [[Rockefeller Center]].<ref name=":3">{{Ref-web|url=https://www.skyscrapercenter.com/buildings|títol=Skyscraper database|consulta=21 oct 2024|llengua=en|editor=CTBUH}}</ref> Amb tot, la crisi econòmica derivada de la [[Gran Depressió]] als anys 1930 i la [[Segona Guerra Mundial]] van frenar-ne la construcció. De fet, dels 25 edificis més alts construïts fins al 1950, cap no ho va fer després de 1936.<ref name=":3" /><ref name="Korom 2008 p. 276">{{ref-llibre|cognom=Korom|nom=J.J.|títol=The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height|editorial=Branden Books|series=Online access: EBSCO Art & Architecture Complete|any=2008|isbn=978-0-8283-2188-4|url=https://books.google.cat/books?id=JVzYO1TyZ6AC&pg=PA276|consulta=2021-08-22|pàgina=276}}</ref>


En acabar-se la guerra, Rússia va començar la construcció d'una sèrie de gratacels a [[Moscou]]. Són les anomenades «Les set germanes», que es van construir entre 1947 i 1953 sota el mandat de [[Ióssif Stalin]].<ref>{{Ref-web|url=https://elordenmundial.com/que-son-las-siete-hermanas-de-stalin/|títol=¿Qué son las Siete Hermanas de Stalin?|consulta=21 oct 2024|llengua=es|editor=El Orden Mundial}}</ref> Destaca l'edifici de la [[Universitat Estatal de Moscou]] que ,amb 240 metres d'alçària, fou el més alt d'Europa durant gairebé quatre dècades (1953-1990). Altres gratacels d'estil arquitectònic socialista es van erigir a Alemanya de l'Est (Frankfurter Tor), Polònia ([[Palau de la Cultura i la Ciència|PKiN]]), Ucraïna (Hotel Moscou), Letònia ([[Acadèmia de Ciències de Letònia|Acadèmia de Ciències]]) i altres països [[Bloc de l'Est|del bloc de l'Est]]. A l'[[Europa Occidental|Europa occidental]] també van començar a construir-se gratacels durant els anys immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial. És el cas de l'Edificio España ([[Madrid]]), la Torre Breda ([[Milà]]) o el Boerentoren d'[[Anvers]], d'estil ''art déco''.<ref>{{Ref-web|títol=Boerentoren|url=https://inventaris.onroerenderfgoed.be/erfgoedobjecten/3959|data=2019|consulta=2024-01-26|llengua=nl|editor=Agència del patrimoni immoble de Flandes|nom=Jo|cognom=Braeken}}</ref> Amb tot, són les torres de telecomunicacions els tipus de construccions que més proliferen i esdevenen els edificis més alts del continent.
Aquesta concentració permet l'ús de mijtans de transport públic en comptes de l'automòbil individual. Relacionat amb l'anterior, els mitjans de transport verticals (ascensors i escales automàtiques) són més eficients que els mitjans de transport horitzontals (automòbils, autobusos…).{{Citació necessària|data=2024}} D'aquesta forma, el consum energètic derivat del transport es redueix.{{Citació necessària|data=2024}}
{| class="wikitable"
| colspan="5" |'''Llista dels 5 gratacels més alts construïts als Estats Units (1900-1950)<ref name=":2" /><ref name=":4">Sense tenir en compte Torres de telecomunicacions</ref>'''
|-
|'''Nom edifici'''
|'''Lloc'''
|'''Any finalització'''
|'''Alçària (m)'''
|'''Funció'''
|-
|[[Empire State Building]]
|New York City (US)
|1931
|381,0
|Oficines
|-
|[[Chrysler Building]]
|New York City (US)
|1930
|319,0
|Oficines
|-
|[[70 Pine Street|70 Pine]]
|New York City (US)
|1932
|290,2
|Hotel / Residencial
|-
|[[Edifici Trump|The Trump Building]]
|New York City (US)
|1930
|282,6
|Oficines
|-
|[[Comcast Building]]
|New York City (US)
|1933
|259,1
|Oficines
|}
{| class="wikitable"
| colspan="5" |'''Llista dels 5 edificis més alts construïts a Europa Occidental  (1900-1950)<ref name=":2" />'''<ref name=":4" />
|-
|'''Nom edifici'''
|'''Lloc'''
|'''Any finalització'''
|'''Alçària (m)'''
|'''Funció'''
|-
|[[Maria-Empfängnis-Dom]]
|Linz (AT)
|1928
|134,0
|Religious
|-
|[[Neues Rathaus Leipzig]]
|Leipzig (DE)
|1905
|114,7
|Governamental
|-
|[[Torre Piacentini]]
|Genoa (IT)
|1940
|108,0
|Oficines
|-
|[[Edifici Royal Liver|Royal Liver Building]]
|Liverpool (GB)
|1911
|98,2
|Oficines
|-
|[[Catedral de Munic|St. Paul's Church]]
|Munich (DE)
|1906
|97,0
|Religiós
|}


==== 1950-2000 ====
Hi ha inconvenients. L'alta concentració de persones exigeix grans inversions en infraestructures de transport, instal·lacions de subministrament d'aigua, electricitat, comunicacions, sanejament… El cost d'aquests equipaments recauen sovint en els poders públics i pot ser un cas de privatitzar beneficis i socialitzar les desgràcies.
[[Fitxer:Willis Tower, Chicago, Illinois.jpg|miniatura|Torre Willis, Chicago.]]

Des de la dècada de 1960, el gratacel va deixar de ser una representació simbòlica del poder corporatiu [[Amèrica del Nord|nord-americà]] per esdevenir un element arquitectònic per donar visibilitat a ciutats o nacions.<ref>{{Ref-web|url=https://ctbuh2019.com/other-info/50-influential-buildings/|títol=The 50 Most Influential Tall Buildings of the Last 50 Years|editor=CTBUH|consulta=10 October 2019|arxiudata=10 October 2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20191010160716/https://ctbuh2019.com/other-info/50-influential-buildings/}}</ref> Així, la construcció de gratacels va augmentar durant aquesta dècada amb l'impuls d'una sèrie d'innovacions que van fer possible que les persones visquessin i treballessin a les "ciutats del cel".<ref name="lehigh">{{Ref-web|url=https://www1.lehigh.edu/news/designing-cities-sky|títol=Designing cities in the sky|editor=lehigh.edu|data=14 March 2007}}</ref><ref name="books.google.com">{{Ref-llibre|cognom=Lynn Beadle|títol=Tall Buildings and Urban Habitat|url=https://books.google.com/books?id=Z5yfoPpVhmUC&pg=PA482|data=2001|editorial=CRC Press|isbn=978-0-203-46754-1|pàgines=482}}</ref> A principis de la dècada, l'enginyer nord-americà d'origen bengalí [[Fazlur Khan]] va superar la tradicional que l'estructura d'acer amb un nou concepte d'estructures: el sistema tubular.<ref name="Ali">{{Ref-publicació|nom=Mir M.|cognom=Ali|publicació=Electronic Journal of Structural Engineering|volum=1|exemplar=1|any=2001|pàgines=2–14|doi=10.56748/ejse.1111|dataaccés=free}}</ref> El "concepte de tub", revolucionà el disseny de grans edificis utilitzant l'estructura exterior per simular un tub de parets primes.<ref>{{Ref-llibre|títol=Engineering Legends|nom=Richard|cognom=Weingardt|editorial=[[American Society of Civil Engineers|ASCE Publications]]|any=2005|isbn=978-0-7844-0801-8|pàgines=76}}</ref> Aquest sistema va permetre una major eficiència econòmica <ref name="Britannica">{{Ref-enciclopèdia|autor=Alfred Swenson & Pao-Chi Chang|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/83859/building-construction/60143/High-rise-construction-since-1945#toc60143}}</ref> i l'adopció de noves formes als gratacels, tradicionalment rectangulars o amb forma de "caixa".<ref name="Bayley">{{Ref-notícia|autor=Stephen Bayley|data=5 January 2010|url=https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/middleeast/dubai/6934603/Burj-Dubai-The-new-pinnacle-of-vanity.html|archive-url=https://ghostarchive.org/archive/20220111/https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/middleeast/dubai/6934603/Burj-Dubai-The-new-pinnacle-of-vanity.html|arxiuurl=11 January 2022|access-date=26 February 2010}}</ref> El primer edifici que va utilitzar l'estructura del tub va ser l'edifici d'apartaments Chestnut De-Witt, a Chicago, considerat com una fita de l'arquitectura moderna.<ref name="books.google.com2">{{Ref-llibre|cognom=Lynn Beadle|títol=Tall Buildings and Urban Habitat|url=https://books.google.com/books?id=Z5yfoPpVhmUC&pg=PA482|data=2001|editorial=CRC Press|isbn=978-0-203-46754-1|pàgines=482}}</ref> Aquests nous dissenys més econòmics i adaptables van impulsar el sector immobiliari, proporcionant la possibilitat d'edificar grans edificis en terrenys de reduïda dimensió.<ref name="lehigh2">{{Ref-web|url=https://www1.lehigh.edu/news/designing-cities-sky|títol=Designing cities in the sky|editor=lehigh.edu|data=14 March 2007}}</ref> Durant aquesta dècada i l'inici de la següent, Fazlur Khan i la [[Escola de Chicago|segona Escola de Chicago]] van construir molts gratacels, com ara el John Hancock Center (1969) i la [[Torre Willis]] (1974).<ref name="Billington">{{Ref-llibre|títol=The Tower and the Bridge: The New Art of Structural Engineering|nom=David P.|cognom=Billington|editorial=[[Princeton University Press]]|any=1985|isbn=978-0-691-02393-9|pàgines=[https://archive.org/details/towerbridgenewar00bill/page/234 234–5]|url=https://archive.org/details/towerbridgenewar00bill/page/234}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.emporis.com/en/wm/ci/bu/sk/li/?id=101030&bt=9&ht=3&sro=81|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070301234410/http://www.emporis.com/en/wm/ci/bu/sk/li/?id=101030&bt=9&ht=3&sro=81|arxiudata=1 March 2007|títol=List of Tallest skyscrapers in Chicago|editor=Emporis.com|data=15 June 2009|consulta=5 June 2011}}</ref> Altres pioners en aquest camp van ser Hal Iyengar, William LeMessurier o Minoru Yamasaki, l'arquitecte del [[World Trade Center (1973–2001)|World Trade Center]] de Nova York (1973).
=== Problemes tècnics ===
{| class="wikitable"
* Fer que l'aigua arribi als pisos més alts sense que explotin les canonades dels pisos més baixos.
| colspan="5" |'''Els 5 gratacels més alts construïts a la dècada de 1960'''<ref name=":2" />
* Els ascensors han de ser ràpids per a no perdre massa temps. Però una acceleració excessiva pot provocar desmais. Veritables carrers verticals, n'hi han d'haver prou per a suplir un transit fluent, el que ès una pèrdua d'espai.
* Pitjors condicions per suportar terratrèmols.
* Un edifici alt és sensible al venti així en el càlcul de l'estructura cal tenir en compte les oscil·lacions horitzontals, tant per l'altura com pel fet que el vent creix an altura.
* Els fonaments han d'aguantar molt de pes, i per això són molt profunds, a més han de dissenyar-se d'una forma especial per suportar els terratrèmols i les càrregues horitzontals produïdes pel vent. L'acumulació d'una gran massa en la mateixa vertical pot produir a nivell geològic desequilibris sismològics, com els esdevinguts en Taipei.{{Citació necessària|data=2024}}
* És més difícil d'evacuar en cas d'emergència com va palesar amb els [[Atemptats de l'11 de setembre de 2001]] a Nova York. A més, la concentració d'un gran nombre de persones en un reduït espai en fan un bon objectiu per atacs terroristes.
* Sota les altes temperatures en cas d'incendi, l'estructura d'acer perd rigidesa a partir de 300 °C i des de 750 °C ja no en té cap. En el cas de formigó armat, els diferents coeficients de dilatació d'acer i formigó poden provocar tensions i esquerdes.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Sans i Pinyol|nom=Jordi (red.)|títol=La investigació d'incendis i explosions|url=https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/179014/segseg1_investigacio_dincendis_explosions.pdf?sequence=1|lloc=Barcelona|pàgines=20-21|isbn=978-84-393-8490-8|capítol=Dilatació tèrmica|col·lecció=''Segments de seguretat'' núm. 1}}</ref>

== Torres ==
A diferència dels gratacels les torres estàn habitades parcialment i es fan servir per a telecomunicacions, radiodifusió, mirador i, en alguns casos, restaurants. Històricament han rivalitzat amb els gratacels per a aconseguir el rècord d'altura, fet que va aconseguir la [[Torre CN]], amb una altura de 553,3 metres fins a ser superada pel [[Burj Khalifa]]. Actualment{{Quan|data=2024}} la torre més alta és la [[Tokyo Skytree|Tokyo Sky Tree]] amb un total de 634 metres.{{Obs|data=2024}}

== Llista dels 75 gratacels més alts del món (2020){{Obs|data=2024}} ==
Europa és absent de la llista. L'hotel Bali III a [[Benidorm]], amb 210 metres i 52 plantes, el gratacel més alt del sud d'Europa, queda modest en aquest palmarès.{{Sfn|Pericay|2005|p=50}}
{| {{tablabonita-de}}
|- {{highlight1}}
! Qualificació || Edifici || Ciutat || Altura || Nombre de pisos || Data d'acabament de l'estructura
|- bgcolor="ffffff"
| 1 || [[Burj Khalifa]] || [[Dubai (ciutat)|Dubai]] || 828 m|| 163|| 2010
|- bgcolor="ffffff"
| 2 ||[[Shanghai Tower]] ||[[Xangai]] || 632 m || 128 || 2015
|- bgcolor="efefef"
| 3||[[Abraj Al-Bait]] ||[[La Meca]] || 601 m || 120 || 2012
|- bgcolor="ffffff"
| 4||[[Ping An Finance Center]] ||[[Shenzhen]]<ref name="Terry 2018 p. 127">{{ref-llibre|cognom=Terry |nom=P. |títol=Top 10 of Everything 2019: The Ultimate Record Book of 2019 | editorial=Octopus | series=Top 10 |any=2018 | isbn=978-0-600-63585-7 | url= https://books.google.cat/books?id=OuJWDwAAQBAJ&pg=PA127 |consulta=2021-08-22 |pàgina=127}}</ref>|| 599 m || 115 || 2017
|- bgcolor="efefef"
| 5||[[Goldin Finance 117]]<ref name="Gizejowski Marcinowski Kozlowski Ziółko 2016 p. 28">{{ref-llibre|cognom=Gizejowski |nom=M.A. |cognom2=Marcinowski |nom2=J. |cognom3=Kozlowski |nom3=A. |cognom4=Ziółko |nom4=J. |títol=Recent Progress in Steel and Composite Structures: Proceedings of the XIII International Conference on Metal Structures (ICMS2016, Zielona Góra, Poland, 15-17 juny 2016) | editorial=CRC Press | series=3D Photorealistic Rendering |any=2016 | isbn=978-1-315-62319-1 | url= https://books.google.cat/books?id=OrsODAAAQBAJ&pg=PA28 |consulta=2021-08-22 |pàgina=28}}</ref>||[[Tientsin]] || 597 m || 128 || 2020
|- bgcolor="ffffff"
| 6||[[Lotte World Tower]]<ref name="롯데물산 2017 p. ">{{ref-llibre|autor=롯데물산 |títol=The History of Lotte World Tower 1987-2017 |editorial=롯데 물산 |any=2017 | url=https://books.google.cat/books?id=of1stAEACAAJ |consulta=2021-08-22}}</ref><ref name="Selection 2017 p. 22">{{ref-llibre|cognom=Selection |nom=S. |títol=SEOUL Magazine May 2017 |editorial=Seoul Selection |any=2017 | url=https://books.google.cat/books?id=0yS_DgAAQBAJ&pg=PA22 |llengua=it |consulta=2021-08-22 |pàgina=22}}</ref>||[[Seül]]|| 555 m || 123 || 2017
|- bgcolor="#efefef" style="border-top:5px solid #cccccc;"
| 7||[[One World Trade Center]] ||[[Nova York]] || 541 m || 104 || 2014
|- bgcolor="ffffff"
| 8||[[Guangzhou CTF Finance Centre]]<ref name="Al-Kodmany 2018 p. 166">{{ref-llibre|cognom=Al-Kodmany |nom=K. |títol=The Vertical City: A Sustainable Development Model | editorial=WIT Press |any=2018 | isbn=978-1-78466-257-8 | url= https://books.google.cat/books?id=pTlpDwAAQBAJ&pg=PA166 |consulta=2021-08-22 |pàgina=166}}</ref>||[[Canton|Guangzhou]] || 530 m || 111 || 2016
|- bgcolor="efefef"
| 9||[[Tianjin CTF Finance Centre]]<ref name="Al-Kodmany 2020 p. 454">{{ref-llibre|cognom=Al-Kodmany |nom=K. |títol=Tall Buildings and the City: Improving the Understanding of Placemaking, Imageability, and Tourism | editorial=Springer Singapore | series=The Urban Book Series |any=2020 | isbn=978-981-15-6029-3 | url= https://books.google.cat/books?id=YlrwDwAAQBAJ&pg=PA454 |consulta=2021-08-22 |pàgina=454}}</ref>||[[Tientsin]] || 530 m || 98 || 2019
|- bgcolor="ffffff"
| 10||[[China Zun Tower]]<ref name="Fu 2018 p. 12">{{ref-llibre|cognom=Fu |nom=F. |títol=Design and Analysis of Tall and Complex Structures | editorial=Elsevier Science |any=2018 | isbn=978-0-08-101121-8 | url= https://books.google.cat/books?id=-yksDwAAQBAJ&pg=PR12 |consulta=2021-08-22 |pàgina=12}}</ref>||[[Pequín]] || 528 m || 108 || 2018
|- bgcolor="efefef"
| 11||[[Taipei 101]] ||[[Taipei]] || 508 m || 101 || 2004
|- bgcolor="#ffffff" style="border-top:5px solid #cccccc;"
| 12||[[Shanghai World Financial Center]] ||[[Xangai]] || 492 m || 101 || 2008
|- bgcolor="efefef"
| 13||[[International Commerce Centre]] ||[[Hong Kong]] || 484 m || 118 || 2010
|- bgcolor="ffffff"
| 14||[[Wuhan Greenland Center]]<ref name="Binder 2015 p. 252">{{ref-llibre|cognom=Binder |nom=G. |títol=Tall Buildings of China | editorial=Images Publishing Group |any=2015 | isbn=978-1-86470-412-9 | url= https://books.google.cat/books?id=yoVZCgAAQBAJ&pg=PA252 |consulta=2021-08-22 |pàgina=252}}</ref>||[[Wuhan]] || 476 m || 97 || 2020
|- bgcolor="efefef"
| 15||[[Central Park Tower]]<ref name="Al-Kodmany 2017 p. 22">{{ref-llibre|cognom=Al-Kodmany |nom=K. |títol=Understanding Tall Buildings: A Theory of Placemaking | editorial=Taylor & Francis | series=Online access with DDA: Askews |any=2017 | isbn=978-1-317-60866-0 | url= https://books.google.cat/books?id=4i8lDwAAQBAJ&pg=PA22 |consulta=2021-08-22 |pàgina=22}}</ref>||[[Nova York]] || 472 m || 99 || 2020
|- bgcolor="ffffff"
| 16||[[Lakhta Center]]<ref name="Eyewitness 2019 p. 164">{{ref-llibre|cognom=Eyewitness |nom=DK |títol=DK Eyewitness Top 10 St Petersburg | editorial=Dorling Kindersley Limited | series=Pocket Travel Guide |any=2019 | isbn=978-0-241-40902-2 | url= https://books.google.cat/books?id=RTuPDwAAQBAJ&pg=PT164 |consulta=2021-08-22 |pàgina=164}}</ref>||[[Sant Petersburg]] || 462 m || 86 || 2018
|- bgcolor="#efefef" style="border-top:5px solid #cccccc;"
| 17||[[Landmark 81]]<ref name="Hussain 2020 p. 38">{{ref-llibre|cognom=Hussain |nom=A. |títol=Facade Access: Engineering Excellence Meets Architectural Challenges | editorial=Notion Press |any=2020 | isbn=978-1-64919-862-4 | url= https://books.google.cat/books?id=CsHxDwAAQBAJ&pg=PT38 |consulta=2021-08-22 |pàgina=38}}</ref>||[[Ciutat Ho Chi Minh|Ho Chi Minh]] || 461 m || 81 || 2018
|- bgcolor="ffffff"
| 18||[[Changsha IFS]]<ref name="Experts 2018 p. 56">{{ref-llibre|cognom=Experts |nom=D. |títol=The General Knowledge Compendium for IAS Prelims General Studies Paper 1 & State PSC Exams | editorial=Disha Publication |any=2018 | isbn=978-93-88373-25-8 | url= https://books.google.cat/books?id=b-x1DwAAQBAJ&pg=PA56 |consulta=2021-08-22 |pàgina=56}}</ref>||[[Changsha]] || 452 m || 88 || 2017
|- bgcolor="efefef"
| 19||[[Torres Petronas]] (2 torres bessones)<ref name="Thomas 2003 p. 10">{{ref-llibre|cognom=Thomas |nom=M.A. |títol=Las torres gemelas Petronas: Los edificios más altos del mundo (The Petronas Twin Towers: World’s Tallest Building) | editorial=Rosen/Editorial Buenas Letras | series=Estructuras extraordinarias (Record-Breaking Structures) |any=2003 | isbn=978-0-8239-6862-6 | url= https://books.google.cat/books?id=x6MN0zsSS2oC&pg=PA10 |llengua= castellà |consulta=2021-08-22 |pàgina=10}}</ref>||[[Kuala Lumpur]] || 452 m || 88 || 1998
|- bgcolor="ffffff"
| 20||[[Centre Financer Nanjing Greenland|Zifeng Tower]]<ref name="Yang Fu 2019 p. 111">{{ref-llibre|cognom=Yang |nom=J. |cognom2=Fu |nom2=X. |títol=The Centre of City: Wind Environment and Spatial Morphology | editorial=Springer Singapore |any=2019 | isbn=978-981-13-9690-8 | url= https://books.google.cat/books?id=5DK0DwAAQBAJ&pg=PA111 |consulta=2021-08-22 |pàgina=111}}</ref>||[[Nanquín]] || 450 m || 66 || 2010
|- bgcolor="efefef"
| 21||[[Suzhou IFS]]<ref name="Antony Wood Group 2014 p. 230">{{ref-llibre|cognom=Antony Wood |nom=P.B.D.S. |cognom2=Group |nom2=T.I.P. |títol=Green Walls in High-Rise Buildings: An output of the CTBUH Sustainability Working Group | editorial=Images Publishing | series=CTBUH technical guides |any=2014 | isbn=978-1-86470-593-5 | url= https://books.google.cat/books?id=OrVqBQAAQBAJ&pg=PA230 |consulta=2021-08-22 |pàgina=230}}</ref>||[[Suzhou]] || 450 m || 92 || 2017
|- bgcolor="#ffffff" style="border-top:5px solid #cccccc;"
| 22||[[The Exchange 106]]<ref name="Sarkar 2020 p. 296">{{ref-llibre|cognom=Sarkar |nom=R. |títol=International Development Law: Rule of Law, Human Rights & Global Finance | editorial=Springer International Publishing |any=2020 | isbn=978-3-030-40071-2 | url= https://books.google.cat/books?id=AVLZDwAAQBAJ&pg=PA296 |consulta=2021-08-22 |pàgina=296}}</ref>||[[Kuala Lumpur]] || 445 m || 95 || 2019
|- bgcolor="efefef"
| 23||[[Torre Willis]]<ref name="Benchmark Education Co. Boester Crum 2011 p. 25">{{ref-llibre|autor=Benchmark Education Co. |cognom2=Boester |nom2=T. |cognom3=Crum |nom3=A.M. |títol=Matemáticas para Construir | editorial=Benchmark Education Company | series=Navigadores Series |any=2011 | isbn=978-1-4509-0853-5 | url= https://books.google.cat/books?id=fa2JcTJsHM8C&pg=PA25 |llengua= castellà |consulta=2021-08-22 |pàgina=25}}</ref>||[[Chicago]] || 442 m || 108 || 1974
|- bgcolor="ffffff"
| 24||[[Kingkey 100]]<ref name="Wang 2016 p. 18">{{ref-llibre|cognom=Wang |nom=D.W.D. |títol=Urban Villages in the New China: Case of Shenzhen | editorial=Palgrave Macmillan US |any=2016 | isbn=978-1-137-50426-5 | url= https://books.google.cat/books?id=4uNmDQAAQBAJ&pg=PA18 |consulta=2021-08-22 |pàgina=18}}</ref><ref name="Du 2020 p. 236">{{ref-llibre|cognom=Du |nom=J. |títol=The Shenzhen Experiment: The Story of China’s Instant City | editorial=Harvard University Press |any=2020 | isbn=978-0-674-97528-6 | url= https://books.google.cat/books?id=8cG_DwAAQBAJ&pg=PA236 |consulta=2021-08-22 |pàgina=236}}</ref>||[[Shenzhen]] || 442 m || 100 || 2011
|- bgcolor="efefef"
| 25||[[Guangzhou International Finance Center]]<ref name="Parker Wood 2013 p. 398">{{ref-llibre|cognom=Parker |nom=D. |cognom2=Wood |nom2=A. |títol=The Tall Buildings Reference Book | editorial=CRC Press |any=2013 | isbn=978-1-136-25804-6 | url= https://books.google.cat/books?id=l-iHvYOHElEC&pg=PA398 |consulta=2021-08-22 |pàgina=398}}</ref>||[[Canton|Guangzhou]] || 440 m || 103 || 2010
|- bgcolor="ffffff"
| 26||[[Wuhan Center]]<ref name="Al-Kodmany 2018 p. 10">{{ref-llibre|cognom=Al-Kodmany |nom=K. |títol=The Vertical City: A Sustainable Development Model | editorial=WIT Press |any=2018 | isbn=978-1-78466-257-8 | url= https://books.google.cat/books?id=pTlpDwAAQBAJ&pg=PA10 |consulta=2021-08-22 |pàgina=10}}</ref>||[[Wuhan]] || 438 m || 88 || 2019
|- bgcolor="#efefef" style="border-top:5px solid #cccccc;"
| 27||[[111 West 57th Street]]<ref name="Rahim Jamelle 2020 p. 39">{{ref-llibre|cognom=Rahim |nom=A. |cognom2=Jamelle |nom2=H. |títol=Impact | editorial=Wiley | series=Architectural Design |any=2020 | isbn=978-1-119-65159-8 | url= https://books.google.cat/books?id=B5IBEAAAQBAJ&pg=PA39 |consulta=2021-08-22 |pàgina=39}}</ref>||[[Nova York]] || 435 m || 84 || 2020
|- bgcolor="ffffff"
| 28||[[One Vanderbilt]]<ref name="Derrington 2021 p. 540">{{ref-llibre|cognom=Derrington |nom=P. |títol=Built Up: An Historical Perspective on the Contemporary Principles and Practices of Real Estate Development | editorial=CRC Press |any=2021 | isbn=978-1-000-36797-3 | url= https://books.google.cat/books?id=0XQhEAAAQBAJ&pg=PT540 |consulta=2021-08-22 |pàgina=540}}</ref>||[[Nova York]] || 427 m || 58 || 2020
|- bgcolor="efefef"
| 29||[[432 Park Avenue]]<ref name="Denison Beech 2019 p. 180">{{ref-llibre|cognom=Denison |nom=E. |cognom2=Beech |nom2=N. |títol=How to Read Skyscrapers: A crash course in high-rise architecture | editorial=Ivy Press | series=How to Read |any=2019 | isbn=978-1-78240-803-1 | url= https://books.google.cat/books?id=58ecDwAAQBAJ&pg=PA180 |consulta=2021-08-22 |pàgina=180}}</ref>||[[Nova York]] || 426 m || 85 || 2015
|- bgcolor="ffffff"
| 30||[[Marina 101]]<ref name="Guides 2019 p. 146">{{ref-llibre|cognom=Guides |nom=R. |títol=The Rough Guide to Dubai (Travel Guide eBook) | editorial=Apa Publications | series=Rough Guides |any=2019 | isbn=978-1-78919-635-1 | url= https://books.google.cat/books?id=klKxDwAAQBAJ&pg=PT146 |consulta=2021-08-22 |pàgina=146}}</ref>||[[Dubai]] || 425 m || 101 || 2017
|- bgcolor="efefef"
| 31||[[Trump International Hotel and Tower]]<ref name="Baute 2018 p. 171">{{ref-llibre|cognom=Baute |nom=M. |títol=ÀPor quŽ Donald Trump? | editorial=Lulu.com |any=2018 | isbn=978-1-387-42160-2 | url= https://books.google.cat/books?id=fcpFDwAAQBAJ&pg=PA171 |llengua=la |consulta=2021-08-22 |pàgina=171}}</ref>||[[Chicago]] || 423 m || 98 || 2009
|- bgcolor="#ffffff" style="border-top:5px solid #cccccc;"
| 32||[[Jin Mao]] |<ref name="Dwell p. 92">{{ref-llibre|títol=Dwell | editorial=Dwell, LLC | issn=1530-5309 | url= https://books.google.cat/books?id=LMQDAAAAMBAJ&pg=PA92 |consulta=2021-08-22 |pàgina=92}}</ref>||[[Xangai]] || 421 m || 88 || 1999
|- bgcolor="efefef"
| 33||[[Princess Tower]]<ref name="Craighead 2009 p. 625">{{ref-llibre|cognom=Craighead |nom=G. |títol=High-Rise Security and Fire Life Safety | editorial=Elsevier Science |any=2009 | isbn=978-0-08-087785-3 | url= https://books.google.cat/books?id=4BWyBELDQIwC&pg=PA625 |consulta=2021-08-22 |pàgina=625}}</ref>||[[Dubai]] || 414 m || 101 || 2012
|- bgcolor="ffffff"
| 34||[[Al Hamra Tower]]<ref name="Group p. 142">{{ref-llibre|cognom=Group |nom=O.B. |títol=The Report: Kuwait 2010 | editorial=Oxford Business Group | isbn=978-1-907065-10-1 | url= https://books.google.cat/books?id=QiFFqAZZQDsC&pg=PA142 |llengua=sw |consulta=2021-08-22 |pàgina=142}}</ref>||[[Al-Kuwait]] || 413 m || 80 || 2011
|- bgcolor="efefef"
| 35||[[2 International Finance Centre|International Finance Centre]]<ref name="Cartier 2011 p. 107">{{ref-llibre|cognom=Cartier |nom=C. |títol=Globalizing South China | editorial=Wiley | series=RGS-IBG Book Series |any=2011 | isbn=978-1-4443-9924-0 | url= https://books.google.cat/books?id=TRuqcutRvUAC&pg=PT107 |llengua=it |consulta=2021-08-22 |pàgina=107}}</ref>||[[Hong Kong|Honk Kong]] || 412 m || 88 || 2003
|- bgcolor="ffffff"
| 36||[[Haeundae LCT The Sharp]]<ref name="墨刻編輯部黃雨柔 2019 p. 89">{{ref-llibre|autor=墨刻編輯部黃雨柔 |títol=釜山大邱地鐵地圖快易通 | editorial=墨刻 | series=地圖隨身GO |any=2019 | isbn=978-986-289-490-3 | url= https://books.google.cat/books?id=HBu7DwAAQBAJ&pg=PA89 |llengua= xinès |consulta=2021-08-22 |pàgina=89}}</ref>||[[Busan]] || 412 m || 101 || 2019
|- bgcolor="#efefef" style="border-top:5px solid #cccccc;"
| 37||[[Nanning China Resources Tower]]<ref>[https://www.skyscrapercenter.com/building/nanning-china-resources-tower/33181Nanning China Resources Tower]</ref> ||[[Nanning]] || 403 m || 85 || 2019
|- bgcolor="ffffff"
| 38||[[China Resources Headquarters]]<ref name="Zhang Alon 2010 p. 100">{{ref-llibre|cognom=Zhang |nom=W. |cognom2=Alon |nom2=I. |títol=A Guide to the Top 100 Companies in China | editorial=World Scientific |any=2010 | isbn=978-981-4291-47-7 | url= https://books.google.cat/books?id=bE5tkGrpv-wC&pg=PA100 |consulta=2021-08-22 |pàgina=100}}</ref>||[[Shenzhen]] || 393 m || 68 || 2018
|- bgcolor="efefef"
| 39||[[23 Marina]]<ref name="Binder 2006 p. 236">{{ref-llibre|cognom=Binder |nom=G. |títol=Tall Buildings of Europe, Middle East & Africa | editorial=Images | series=Tall Buildings Series |any=2006 | isbn=978-1-876907-81-5 | url= https://books.google.cat/books?id=jM7Si40vJ1YC&pg=PA236 |consulta=2021-08-22 |pàgina=236}}</ref>||[[Dubai]] || 392 m || 88 || 2012
|- bgcolor="ffffff"
| 40||[[CITIC Plaza]]<ref name="Rivera 2008 p. 186">{{ref-llibre|cognom=Rivera |nom=F.L.O. |títol=Lógica y programación orientada a los objetos: un inicio al desarrollo de software | editorial=Instituto Tecnológico Metropolitano | series=Textos académicos |any=2008 | isbn=978-958-8351-48-3 | url= https://books.google.cat/books?id=17OVPIFMDxEC&pg=PA186 |llengua= castellà |consulta=2021-08-22 |pàgina=186}}</ref>||[[Canton|Guangzhou]] || 390 m || 80 || 1996
|- bgcolor="efefef"
| 41||[[Shum Yip Upperhills Tower 1]]<ref name="Wood Henry Group 2016 p. 267">{{ref-llibre|cognom=Wood |nom=A. |cognom2=Henry |nom2=S. |cognom3=Group |nom3=T.I.P. |títol=Best Tall Buildings: CTBUH Awards: A Global Overview of 2016 Skyscrapers | editorial=Images Publishing Group | series=Best Tall Buildings: CTBUH Awards |any=2016 | isbn=978-1-86470-683-3 | url= https://books.google.cat/books?id=h42NDQAAQBAJ&pg=PA267 |consulta=2021-08-22 |pàgina=267}}</ref>||[[Shenzhen]] || 388 m || 80 || 2020
|- bgcolor="#ffffff" style="border-top:5px solid #cccccc;"
| 42||[[30 Hudson Yards]]<ref name="Diamond p. 25">{{ref-llibre|cognom=Diamond |nom=B. |títol=Electric Transportation For The City of New York In The 21st Century Volume 3 | editorial=Lulu.com | isbn=978-1-329-68211-5 | url= https://books.google.cat/books?id=fq8YCwAAQBAJ&pg=PA25 |consulta=2021-08-22 |pàgina=25}}</ref>||[[Nova York]] || 387 m || 73 || 2019
|- bgcolor="efefef"
| 43||[[PIF Tower]]<ref>[https://www.urban-hub.com/buildings/rising-in-the-east-asia-leads-the-way-in-supertall-skyscraper-construction/ Rising in the East – Asia leads the way in supertall skyscraper construction]</ref> ||[[Riad]] || 385 m || 72 || 2019
|- bgcolor="ffffff"
| 44||[[Shun Hing Square]]<ref name="Yoon Höweler 2000 p. ">{{ref-llibre|cognom=Yoon |nom=J.M. |cognom2=Höweler |nom2=E. |títol=1001 Skyscrapers | editorial=Princeton Archit.Press |any=2000 | isbn=978-1-56898-229-8 | url= https://books.google.cat/books?id=ZK3IPgAACAAJ |consulta=2021-08-22}}</ref>||[[Shenzhen|Shenzen]] || 384 m || 69|| 1996
|- bgcolor="efefef"
| 45||[[Eton Place Dalian]]<ref name="Wood Salib 2012 p. 174">{{ref-llibre|cognom=Wood |nom=A. |cognom2=Salib |nom2=R. |títol=Guide To Natural Ventilation in High Rise Office Buildings | editorial=CRC Press |any=2012 | isbn=978-1-135-87211-3 | url= https://books.google.cat/books?id=0iFLaIHxaVUC&pg=PA174 |consulta=2021-08-22 |pàgina=174}}</ref>||[[Dalian]] || 383 m || 80 || 2015
|- bgcolor="ffffff"
| 46||[[Logan Century Center 1]]<ref name="The World Almanac and Book of Facts 2019 2018 p. 4-PA2020">{{ref-llibre|títol=The World Almanac and Book of Facts 2019 | editorial=World Almanac | series=World Almanac and Book of Facts |any=2018 | isbn=978-1-60057-221-0 | url= https://books.google.cat/books?id=g8VWDwAAQBAJ&pg=RA4-PA2020 |consulta=2021-08-22 |pàgina=4-PA2020}}</ref>||[[Nanning]] || 381 m || 82 || 2018
|- bgcolor="#efefef" style="border-top:5px solid #cccccc;"
| 47||[[Burj Mohammed Bin Rashid]]<ref name="Molotch Ponzini 2019 p. 328">{{ref-llibre|cognom=Molotch |nom=H. |cognom2=Ponzini |nom2=D. |títol=The New Arab Urban: Gulf Cities of Wealth, Ambition, and Distress | editorial=NYU Press |any=2019 | isbn=978-1-4798-8001-0 | url= https://books.google.cat/books?id=j_SADwAAQBAJ&pg=PA328 |consulta=2021-08-22 |pàgina=328}}</ref>||[[Abu Dhabi (ciutat)|Abu Dhabi]] || 381 m || 88 || 2014
|- bgcolor="ffffff"
| 48||[[Empire State Building]]<ref name="Pascal Hq Colon 2015 p. ">{{ref-llibre|cognom=Pascal |nom=J.B. |cognom2=Hq |nom2=W. |cognom3=Colon |nom3=D. |títol=Where Is the Empire State Building? | editorial=Penguin Young Readers Group | series=Where Is? |any=2015 | isbn=978-0-698-41217-0 | url= https://books.google.cat/books?id=k5QvBgAAQBAJ |consulta=2021-08-22}}</ref><ref name="Berman Museum of the City of New York 2003 p. ">{{ref-llibre|cognom=Berman |nom=J.S. |autor2=Museum of the City of New York |títol=The Empire State Building | editorial=Barnes and Noble Books | series=Portraits of America |any=2003 | isbn=978-0-7607-3889-4 | url= https://books.google.cat/books?id=rdltXPs5Wv0C |consulta=2021-08-22}}</ref><ref name="Tauranac 2014 p. ">{{ref-llibre|cognom=Tauranac |nom=J. |títol=The Empire State Building: The Making of a Landmark | editorial=Cornell University Press |any=2014 | isbn=978-0-8014-7108-7 | url= https://books.google.cat/books?id=wgBOAwAAQBAJ |consulta=2021-08-22}}</ref><ref name="Willis Friedman 2007 p. ">{{ref-llibre|cognom=Willis |nom=C. |cognom2=Friedman |nom2=D. |títol=Building the Empire State | editorial=W. W. Norton |any=2007 | isbn=978-0-393-73231-3 | url= https://books.google.cat/books?id=CCVhPwAACAAJ |consulta=2021-08-22}}</ref><ref name="Bullard 2017 p. ">{{ref-llibre|cognom=Bullard |nom=L. |títol=The Empire State Building | editorial=Lerner Publishing Group | series=Lightning Bolt Books ® — Famous Places |any=2017 | isbn=978-1-5124-6522-8 | url= https://books.google.cat/books?id=EtsiEAAAQBAJ |consulta=2021-08-22}}</ref>||[[Nova York]] || 381 m || 102 || 1931
|- bgcolor="efefef"
| 49||[[Elite Residence]]<ref name="Fu 2018 p. 12bis">{{ref-llibre|cognom=Fu |nom=F. |títol=Design and Analysis of Tall and Complex Structures | editorial=Elsevier Science |any=2018 | isbn=978-0-08-101121-8 | url= https://books.google.cat/books?id=-yksDwAAQBAJ&pg=PA12 |consulta=2021-08-22 |pàgina=12}}</ref>||[[Dubai]] || 381 m || 87 || 2012
|- bgcolor="ffffff"
| 50||[[Central Plaza]]<ref name="Joseph Calvetti 2001 p. 7">{{ref-llibre|cognom=Joseph |nom=L.M. |cognom2=Calvetti |nom2=L. |títol=Pk:skyscrapers-spanish Language | editorial=Rosen Publishing Group's Editorial Buenas Letras | series=Tecnología Series |any=2001 | isbn=978-0-8239-6151-1 | url= https://books.google.cat/books?id=181OQJEzyvYC&pg=PA7 |consulta=2021-08-22 |pàgina=7}}</ref>||[[Hong Kong]] || 374 m || 78 || 1992
|- bgcolor="efefef"
|51
|[[Torre de la Federació|Bashnya Federatsiya]]<ref name="Katzenbach Leppla Choudhury 2016 p. 156">{{ref-llibre|cognom=Katzenbach |nom=R. |cognom2=Leppla |nom2=S. |cognom3=Choudhury |nom3=D. |títol=Foundation Systems for High-Rise Structures | editorial=CRC Press |any=2016 | isbn=978-1-4987-4478-2 | url= https://books.google.cat/books?id=TW8NDgAAQBAJ&pg=PA156 |consulta=2021-08-22 |pàgina=156}}</ref>
|[[Moscou]]
|374 m
|98
|2016
|-
|-
|'''Edifici'''
|52
|'''Ciutat'''
|[[Dalian International Trade Center]]<ref name="Baker 2003 p. 184">{{ref-llibre|cognom=Baker |nom=J.C. |títol=Financing International Trade | editorial=Praeger |any=2003 | isbn=978-1-56720-622-7 | url= https://books.google.cat/books?id=dis5122rLXEC&pg=PA184 |consulta=2021-08-22 |pàgina=184}}</ref>
|'''Any finalització'''
|[[Dalian]]
|'''Alçària (m)'''
|370 m
|'''Funció'''
|86
|2019
|-
|-
|[[875 North Michigan Avenue]]
|53
|Chicago (US)
|[[Address Boulevard]]<ref name="Asarpota 2017 p. 150">{{ref-llibre|cognom=Asarpota |nom=J.C. |títol=Jaded Dubai Dreams | editorial=One Point Six Technology Pvt Ltd |any=2017 | isbn=978-93-5201-951-9 | url= https://books.google.cat/books?id=ZFNBDwAAQBAJ&pg=PT150 |consulta=2021-08-22 |pàgina=150}}</ref>
|1969
|[[Dubai]]
|343,7
|370 m
|Residencial/ Oficina
|72
|2016
|-
|-
|[[Chase Tower]]
|54
|Chicago (US)
|[[Golden Eagle Tiandi Tower A]]<ref>[https://www.emporis.com/buildings/1295820/golden-eagle-tiandi-tower-a-nanjing-china Golden Eagle Tiandi Tower A]</ref>
|1969
|[[Nanquín]]
|264,6
|368 m
|Oficines
|76
|-
|2018
|[[28 Liberty]]
|New York City (US)
|1961
|247,8
|Oficines
|-
|[[MetLife Building]]
|New York City (US)
|1963
|246,3
|Oficines
|-
|[[555 California Street]]
|San Francisco (US)
|1969
|237,4
|Oficines
|}
Als anys 1970, malgrat les innovacions de la dècada precedent, molts edificis recordaven l'estil d'abans dels anys 50. Aquests dissenys es caracteritzaven per ignorar l'entorn mediambiental i unes estructures poc racionals.<ref name="auto">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=CyjMBQAAQBAJ&q=fazlur+khan+legacy+towers+of+the+future&pg=PA3|títol=Life-Cycle and Sustainability of Civil Infrastructure Systems: Proceedings of the Third International Symposium on Life-Cycle Civil Engineering (IALCCE'12), Vienna, Austria, October 3-6, 2012|isbn=9780203103364|cognom=Strauss|nom=Alfred|data=18 September 2012|editorial=CRC Press}}</ref> La petjada de l'innovador treball de Fazlur Khan va permetre l'aparició d'estructures integrades a l'entorn, economia de materials, millors pràctiques constructives i eficiència energètica per reduir l'impacte sobre el medi ambient.<ref>{{Ref-web|url=https://ialcce2012.boku.ac.at/keynote_details.php?profile=5|títol=IALCCE 2012: Keynote Speakers Details|obra=ialcce2012.boku.ac.at|consulta=16 June 2012|arxiudata=26 April 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130426000301/https://ialcce2012.boku.ac.at/keynote_details.php?profile=5}}</ref><ref name="auto" /> Als anys 1980, van integrar-se les noves tècniques constructives amb diferents moviments arquitectònics com el [[Arquitectura postmoderna|postmodernisme]], el nou urbanisme i nova arquitectura clàssica.<ref>{{Ref-web|títol=How to Build Skyscrapers by Robert Adam, City Journal Spring 2002|url=http://www.city-journal.org/html/12_2_urbanities-how_to_build.html|data=2002|consulta=2024-10-22|llengua=en|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150923222052/http://www.city-journal.org/html/12_2_urbanities-how_to_build.html|arxiudata=2015-09-23|nom=Robert|cognom=Adam|obra=City Journal}}</ref> Un exponent d'aquests corrents és l'arquitecte català [[Ricard Bofill i Leví|Ricard Bofill]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vila-Sanjuán|nom=Sergio|article=Ricard Bofill, nuestro primer postmoderno|publicació=La Vanguardia|url=https://www.lavanguardia.com/cultura/culturas/20220122/8003796/bofill-postmodernismo.html|data=22 gen 2022}}</ref> Alguns exemples de gratacels de la dècada del 1980 són el [[Wells Fargo Center]], NBC Tower, Parkview Square, 30 Park Place, el [[Messeturm]], les emblemàtiques [[Torres Petronas]] i [[Jin Mao|la Torre Jin Mao]]. Durant els anys 1990 es produeix l'explosió asiàtica en la construcció de gratacels. El creixement de l'economia dels països asiàtics, en especial de la Xina, <ref>{{Ref-web|url=https://www.fbbva.es/publicaciones/las-fuentes-del-crecimiento-economico-en-asia/|títol=Las fuentes del crecimiento económico en Asia|consulta=22 oct 2024|llengua=es|editor=Fundación BBVA}}</ref> suposen la importació del fenomen occidental del gratacel que comença a visualitzar-se en el perfil de ciutats com [[Kuala Lumpur]], [[Hong Kong]], [[Singapur]] o [[Shanghai]].
{| class="wikitable"
| colspan="5" |'''Els 20 gratacels més alts construïts entre 1970-2000'''<ref name=":2" />
|-
|'''Edifici'''
|'''Ciutat'''
|'''Any finalització'''
|'''Alçària (m)'''
|'''Funció'''
|-
|[[Torres Petronas|Petronas Twin Tower 1]]
|Kuala Lumpur (MY)
|1998
|451,9
|Oficines
|-
|[[Torres Petronas|Petronas Twin Tower 2]]
|Kuala Lumpur (MY)
|1998
|451,9
|Oficines
|-
|[[Willis Tower]]
|Chicago (US)
|1974
|442,1
|Oficines
|-
|[[Jin Mao Tower]]
|Shanghai (CN)
|1999
|420,5
|Hotel / Oficines
|-
|[[One World Trade Center]]
|New York City (US)
|1972
|417,0
|Oficines
|-
|[[World Trade Center (1973–2001)|World Trade Center]]
|New York City (US)
|1973
|415,0
|Oficines
|-
|[[CITIC Plaza]]
|Guangzhou (CN)
|1996
|390,2
|Oficines
|-
|[[Shun Hing Square]]
|Shenzhen (CN)
|1996
|384,0
|Oficines
|-
|[[Central Plaza]]
|Hong Kong (CN)
|1992
|373,9
|Oficines
|-
|-
|[[Bank of China Tower]]
|55
|Hong Kong (CN)
|[[Bank of China Tower]]<ref name="Pictorial Album: Bank of China Tower Hong Kong 1991 p. ">{{ref-llibre|títol=Pictorial Album: Bank of China Tower Hong Kong | editorial=Bank of China Hong Kong-Macau Regional Office |any=1991 | url= https://books.google.cat/books?id=Q9d7mgEACAAJ |consulta=2021-08-22}}</ref><ref name="Chan 1993 p. ">{{ref-llibre|cognom=Chan |nom=C.C.W. |títol=Bank of China Tower, Hong Kong | editorial=University of New South Wales |any=1993 | url= https://books.google.cat/books?id=n6jMtgAACAAJ |consulta=2021-08-22}}</ref><ref name="Chow 2000 p. ">{{ref-llibre|cognom=Chow |nom=Y.W. |títol=Full Scale Measurements of Wind Effects on the Bank of China Tower, Hong Kong | editorial=City University of Hong Kong |any=2000 | url= https://books.google.cat/books?id=nyYxOAAACAAJ |consulta=2021-08-22}}</ref>
|[[Hong Kong]]
|367 m
|72
|1990
|1990
|367,4
|Oficines
|-
|-
|[[Emirates Tower One]]
|56
|Dubai (AE)
|[[Bank of America Tower (Nova York)|Bank of America Tower]]<ref name="Al-Kodmany 2015 p. 445bank">{{ref-llibre|cognom=Al-Kodmany |nom=K. |títol=Eco-Towers: Sustainable Cities in the Sky | editorial=WIT Press |any=2015 | isbn=978-1-78466-017-8 | url= https://books.google.cat/books?id=_lmcCQAAQBAJ&pg=PA445 |consulta=2021-08-22 |pàgina=445}}</ref>
|2000
|[[Nova York]]
|354,6
|366 m
|Office
|56
|2009
|-
|-
|[[85 Sky Tower]]
|57
|Kaohsiung (CN)
|[[Vista Tower]]<ref name="Harris Edelstein Paretsky 2020 p. 116">{{ref-llibre|cognom=Harris |nom=N. |cognom2=Edelstein |nom2=T.J. |cognom3=Paretsky |nom3=S. |títol=Chicago Apartments: A Century and Beyond of Lakefront Luxury | editorial=University of Chicago Press |any=2020 | isbn=978-0-226-61087-0 | url= https://books.google.cat/books?id=6c_gDwAAQBAJ&pg=PA116 |consulta=2021-08-22 |pàgina=116}}</ref>
|1997
|[[Chicago]]
|347,5
|363 m
|Hotel/ Oficines
|101
|2020
|-
|-
|[[Aon Center]]
|58
|Chicago (US)
|[[Almas Tower]]<ref name="Thomas 2013 p. 138almas">{{ref-llibre|cognom=Thomas |nom=G. |títol=The Rough Guide to Dubai | editorial=Rough Guides Limited | series=Rough Guide to... |any=2013 | isbn=978-1-4093-4976-1 | url= https://books.google.cat/books?id=KU_7AAAAQBAJ&pg=PT138 |consulta=2021-08-22 |pàgina=138}}</ref>
|1973
|[[Dubai]]
|346,3
|360 m
|Oficines
|68
|2008
|-
|-
|[[The Center]]
|59
|Hong Kong (CN)
|[[Hanking Center Tower]]<ref>[https://www.morphosis.com/architecture/219/ Hanking Center Tower]</ref>
|1998
|[[Shenzhen]]
|346,0
|359 m
|Oficines
|65
|2019
|-
|-
|[[Burj al-Arab|Burj Al Arab]]
|60
|Dubai (AE)
|[[Gevora Hotel]]<ref name="Experts 2019 p. 256gev">{{ref-llibre|cognom=Experts |nom=D. |títol=Children's Yearbook 2019 - General Knowledge Fundamentals and Current Affairs - 2nd Edition | editorial=Disha Publications |any=2019 | isbn=978-93-88373-47-0 | url= https://books.google.cat/books?id=eZ6FDwAAQBAJ&pg=PA256 |consulta=2021-08-22 |pàgina=256}}</ref>
|1999
|[[Dubai]]
|321,0
|356 m
|Hotel
|75
|2017
|-
|-
|[[Bank of America Plaza]]
|61
|Atlanta (US)
|[[JW Marriott Marquis Dubai]] (2 torres bessones)<ref name="Hoyng 2013 p. ">{{ref-llibre|cognom=Hoyng |nom=B. |títol=JW Marriott Marquis Dubai | editorial=NHTV Breda University of Applied Sciences |any=2013 | url= https://books.google.cat/books?id=OTazrQEACAAJ |consulta=2021-08-22}}</ref>
|1992
|[[Dubai]]
|311,8
|355 m
|Oficines
|82
|2012
|-
|-
|[[US Bank Tower|U.S. Bank Tower]]
|62
|Los Angeles (US)
|[[Emirates Office Tower]]<ref name="Guides 2016 p. 66tow">{{ref-llibre|cognom=Guides |nom=R. |títol=Pocket Rough Guide Dubai (Travel Guide eBook) | editorial=Apa Publications | series=Pocket Rough Guides |any=2016 | isbn=978-0-241-29151-1 | url= https://books.google.cat/books?id=plufDAAAQBAJ&pg=PA66 |consulta=2021-08-22 |pàgina=66}}</ref>
|1990
|[[Dubai]]
|310,3
|355 m
|Oficines
|54
|-
|[[Emirates Tower Two]]
|Dubai (AE)
|2000
|2000
|309,0
|Hotel
|-
|-
|[[The Franklin - North Tower]]
|63
|Chicago (US)
|[[Raffles City Chongqing]] (2 torres bessones)<ref name="Riebe 2013 p. 566">{{ref-llibre|cognom=Riebe |nom=M.C. |títol=Retail Market Study 2013 | editorial=The Location Group | series=Retail Market Study |any=2013 | isbn=978-3-033-03849-3 | url= https://books.google.cat/books?id=KsZ8DgAAQBAJ&pg=PA566 |consulta=2021-08-22 |pàgina=566}}</ref>
|1989
|[[Chongqing]]
|306,9
|355 m
|Oficines
|79
|2019
|-
|-
|[[JPMorgan Chase Tower]]
|65
|Houston (US)
|[[OKO Tower|Torre OKO]]<ref name="Passerini Ricci 2020 p. 135oko">{{ref-llibre|cognom=Passerini |nom=G. |cognom2=Ricci |nom2=S. |títol=The Sustainable City XIV | editorial=WIT Press | series=WIT Transactions on Ecology and the Environment |any=2020 | isbn=978-1-78466-413-8 | url= https://books.google.cat/books?id=N_oOEAAAQBAJ&pg=PA135 |consulta=2021-08-22 |pàgina=135}}</ref>
|1982
|[[Moscou]]
|305,4
|354 m
|Oficines
|85
|}
|2015

== Gratacels del segle {{Romanes|XXI}} ==
[[Fitxer:Shanghai Tower in 2015.jpg|miniatura|Shangai Tower]]
Durant les dues primeres dècades del {{Segle|XXI}} es van construir 8.827 edificis alts a tot el món. A diferència del segle passat, la construcció de gratacels ha esdevingut un fenomen global. Ara, a banda dels països amb tradició com els Estats Units o la Xina, molts altres s'han afegit. És el cas de les nacions àrabs, especialment els [[Emirats Àrabs Units|emirats]]. Els motors que han provocat aquesta transformació global són els següents: <ref>{{Ref-publicació|cognom=Al-Kodmany|nom=Kheir|article=Skyscrapers in the Twenty-First Century City: A Global Snapshot|publicació=Buildings|url=https://www.mdpi.com/2075-5309/8/12/175|data=6 des 2018|doi=https://doi.org/10.3390/buildings8120175}}</ref>

* Augment de la població i migració. Entre els problemes urgents que han estimulat el desenvolupament d'edificis alts hi ha l'augment exponencial de la població urbana a tot el món juntament amb l'acumulació de riquesa.
* Canvi demogràfic i cultural. Els canvis demogràfics demostren que molts dels ''mil·lenistes'' prefereixen viure en centres urbans que ofereixen més serveis culturals, vida social i transport públic.
* Competència global i globalització. La tendència actual de construir edificis alts arreu del món reflecteix l'impacte creixent de la competència mundial en el desenvolupament de les principals ciutats del món. Les ciutats competeixen a l'escenari mundial per tenir el títol d'edifici més alt, mostrar-ne l'èxit econòmic i esdevenir un reclam per les inversions.
* Aglomeració i innovació. L'alçada dels edificis permet aglomeració en determinats districtes comercials i financers. L'aglomeració és un fenomen que es basa en la proximitat d'activitats, afavorint sinergies urbanes per a activitats i serveis especialitzats. Aquesta alta concentració d'activitats conforma "nuclis de coneixement" de persones i empreses, que fomenten la innovació.
* Preu del sòl. El preu del sòl han estat un motor principal per l'augment del nombre de gratacels. A les grans ciutats, on els terrenys disponibles són escassos i cars, els edificis han de créixer en alçària per rendibilitzar l'espai.
* Sostenibilitat. Una vida urbana compacta i vertical es veu com una eina per crear una ciutat més sostenible. L'aprofitament de l'espai afavoreix la creació de més espais verds.
* Canvi Climàtic i racionalització energètica. L'escalfament global ha canviat els patrons climàtics amb sequeres i períodes de pluges més extrems i greus. Aquests fenòmens afecten profundament les condicions de vida a les ciutats. En aquest context, els edificis alts tenen el potencial de consumir menys energia que els complexos de poca alçària, ja que tenen diversos atributs més eficients, com ara l'aglomeració, l'estalvi energètic i de temps en els desplaçaments.
* Infraestructura i transport. Els costos de subministrament i manteniment d'infraestructures i serveis públics per a una xarxa urbana que creix horitzontalment poden ser problemàtics. Un urbanisme de "creixement intel·ligent" a través de gratacels pot facilitar una infraestructura més eficient.
* Tecnologies emergents. L'evolució de l'edificació ha donat lloc a grans avenços en enginyeria i tecnologia. A mesura que la tecnologia es torna cada cop més sofisticada, els arquitectes tenen l'oportunitat de construir edificis més alts i implementar el expressions estètiques més eficients.

{| class="wikitable"
| colspan="5" |'''Els 10 gratacels més alts construïts al segle XXI (fins al 2024)'''
|-
|-
|'''Edifici'''
|66
|'''Ciutat'''
|[[The Marina Torch]]<ref name="Tagg 2018 p. 329torch">{{ref-llibre|cognom=Tagg |nom=A. |títol=Technical Due Diligence and Building Surveying for Commercial Property | editorial=CRC Press |any=2018 | isbn=978-1-351-72015-1 | url= https://books.google.cat/books?id=PQprDwAAQBAJ&pg=PT329 |consulta=2021-08-22 |pàgina=329}}</ref>
|'''Any finalització'''
|[[Dubai]]
|'''Alçària (m)'''
|352 m
|'''Funció'''
|86
|2011
|-
|-
|[[Burj Khalifa]]
|67
|Dubai (AE)
|[[Forum 66]]<ref name="Morgan 2017 p. 98forum">{{ref-llibre|cognom=Morgan |nom=F. |títol=Vacation Goose Travel Guide Shenyang China | editorial=CreateSpace Independent Publishing Platform |any=2017 | isbn=978-1-5463-9076-3 | url= https://books.google.cat/books?id=eLwjDwAAQBAJ&pg=PT98 |llengua=id |consulta=2021-08-22 |pàgina=98}}</ref>
|2010
|[[Shenyang]]
|828,0
|351 m
|Oficines / Residencial / Hotel
|68
|-
|[[Merdeka 118]]
|Kuala Lumpur (MY)
|2023
|678,9
|Oficines / Residencial / Hotel
|-
|[[Shanghai Tower]]
|Shanghai (CN)
|2015
|2015
|632,0
|Hotel/ Oficines
|-
|-
|[[Makkah Royal Clock Tower]]
|68
|Mecca (SA)
|[[The Pinnacle]]<ref name="Cao 2015 p. 126pinn">{{ref-llibre|cognom=Cao |nom=J.A. |títol=The Chinese Real Estate Market: Development, Regulation and Investment | editorial=CRC Press | series=Routledge International Real Estate Markets Series |any=2015 | isbn=978-1-317-93497-4 | url= https://books.google.cat/books?id=tPQjCQAAQBAJ&pg=PA126 |consulta=2021-08-22 |pàgina=126}}</ref>
|[[Canton|Guangzhou]]
|350 m
|60
|2012
|2012
|601,0
|Apartaments/ Hotel/ Comecial
|-
|-
|[[Ping An Finance Center]]
|69
|Shenzhen (CN)
|[[Xi'an Glory International Financial Center]]<ref>[https://www.schindler.com/cn/internet/en/about-us/news/press-releases-2017/xian-ifc.html Schindler to equip Glory・Xi’an International Finance Center, the tallest building in Northwestern China]</ref>
|2017
|[[Xi'an]]
|599,0
|350 m
|Oficines
|75
|2019
|-
|-
|[[Lotte World Tower]]
|70
|Seoul (KR)
|[[Spring City 66]]<ref>[https://www.plataformaarquitectura.cl/cl/944847/spring-city-66-kpf Spring City 66 / KPF]</ref>
|2017
|[[Kunming]]
|554,5
|349 m
|Oficines / Residencial / Hotel
|61
|2019
|-
|-
|[[One World Trade Center]]
|71
|New York City (US)
|[[Tuntex Sky Tower]]<ref name="Goldish Johnston 2011 p. 22tuntex">{{ref-llibre|cognom=Goldish |nom=M. |cognom2=Johnston |nom2=P.F. |títol=Spectacular Skyscrapers | editorial=Bearport Pub. | series=So Big Compared to What? |any=2011 | isbn=978-1-61772-303-2 | url= https://books.google.cat/books?id=mhd7O5LWSYMC&pg=PA22 |llengua= castellà |consulta=2021-08-22 |pàgina=22}}</ref>
|2014
|[[Kaohsiung]]
|541,4
|347 m
|Oficines
|85
|1997
|-
|-
|[[Guangzhou CTF Finance Centre]]
|72
|Guangzhou (CN)
|[[Shimao Hunan Center]]<ref>[https://megaconstrucciones.net/en/shimao-hunan-center/ Shimao Hunan Center]</ref>
|2016
|[[Changsha]]
|530,0
|347 m
|Oficines / Residencial / Hotel
| -
|-
|[[Tianjin CTF Finance Centre]]
|Tianjin (CN)
|2019
|2019
|530,0
|Apartaments/ Hotel/ Oficines
|-
|-
|[[CITIC Tower]]
|73
|Beijing (CN)
|[[Aon Center]]<ref name="Selzer 2014 p. 245">{{ref-llibre|cognom=Selzer |nom=A. |títol=Chronicles of Old Chicago: Exploring the History and Lore of the Windy City | editorial=Museyon | series=Chronicles Series |any=2014 | isbn=978-1-938450-70-9 | url= https://books.google.cat/books?id=He8iBQAAQBAJ&pg=PA245 |consulta=2021-08-22 |pàgina=245}}</ref>
|2018
|[[Chicago]]
|527,7
|346 m
|Oficines
|83
|1973
|-
|74
|[[The Center]]<ref name="Cramer Yankopolus 2005 p. 704">{{ref-llibre|cognom=Cramer |nom=J.P. |cognom2=Yankopolus |nom2=J.E. |títol=Almanac of Architecture & Design 2006 | editorial=Greenway Communications | series=ALMANAC OF ARCHITECTURE AND DESIGN |any=2005 | isbn=978-0-9755654-2-1 | url= https://books.google.cat/books?id=Jh7ecV24_uAC&pg=PA704 |consulta=2021-08-22 |pàgina=704}}</ref>
|[[Hong Kong]]
|346 m
|73
|1998
|-
|75
|[[Neva Towers]]<ref>[https://www.skyscrapercenter.com/complex/1201 NEVA TOWERS. Moscow.]</ref>
|[[Moscou]]
|345 m
|79
|2020
|}
|}


== Nous gratacels ==
== Impacte mediambiental ==
==== Energia operacional ====
S'han presentat propostes per a aquestes estructures, com ara el Burj Mubarak Al Kabir a [[Kuwait]] i la torre de [[Azerbaidjan|l'Azerbaidjan]] a [[Bakú]]. Les estructures de més d'un quilòmetre presenten reptes arquitectònics que fer-ne una nova categoria arquitectònica. El primer edifici en construcció i que es preveu que tingui més d'un quilòmetre d'alçària és la torre de [[Gidda]].{{Obs|data=2024}}
Els gratacels són edificis que consumeixen molts materials i energia. La construcció d'un sol gratacel requereix grans quantitats de materials com l'[[acer]], el [[formigó]] o el [[vidre]], la fabricació dels quals representa un important cost energètic. A més, els gratacels tenen una massa considerable i requereixen una base més sòlida que un edifici més curt i lleuger. Altrament, la construcció a grans alçàries suposa un major consum elèctric per l'ús d'ascensors, aire condicionat i els sistemes de bombeig d'aigua. S'ha de tenir present que el sector de la construcció representa aproximadament el 50% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle al món, en què l'ús d'energia dels edificis, per si sol, representa més del 80% del total <ref name=":22">{{Ref-publicació|cognom=Saroglou|nom=Tanya|cognom2=Meir|nom2=Isaac A.|cognom3=Theodosiou|nom3=Theodoros|cognom4=Givoni|nom4=Baruch|data=August 2017|url=http://dx.doi.org/10.1016/j.enbuild.2017.05.057|publicació=Energy and Buildings|volum=149|pàgines=437–449|doi=10.1016/j.enbuild.2017.05.057|bibcode=2017EneBu.149..437S|issn=0378-7788}}</ref> A banda de consum elèctric assenyalat, l'ús d'energia operativa també es veu afectat pel flux d'aire entre l'interior i l'exterior; la convecció de l'aire que s'infiltra i la radiació a través del vidre. La mesura en què aquests factors afecten l'energia operativa varia en funció del [[microclima]] del gratacel, amb un increment de la velocitat del vent i una disminució de la [[temperatura seca]] a mesura que augmenta l'altitud.<ref name=":22" />


=== Gratacels de fusta{{Obs|data=2024}} ===
==== Ascensors ====
Els gratacels esdevingueren comercialment possibles gràcies a la invenció de l'[[ascensor]] elèctric el 1854 per l'enginyer nord-americà [[Elisha Graves Otis]].<ref>{{Ref-web|títol=The Evolution of Lifts Through the Ages|url=https://www.adlliftservices.com/the-evolution-of-lifts-through-the-ages|data=2021-11-11|consulta=2024-01-26|llengua=en|editor=AD Lift Services}}</ref> Una part de l'augment del consum energètic en edificis alts està relacionat amb l'ús d'ascensors, perquè n'augmenta la distància recorreguda i la velocitat a mesura que augmenta l'alçària. A més, com més alt és un edifici, menys eficient esdevé l'ascensor pels efectes de l'arrossegament i la fricció. Fet i fet, s'estima que entre el 5% i el 25% de l'energia total consumida d'un gratacel prové de l'ús d'ascensors.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sachs|nom=Harvey|data=April 2005|url=https://www.aceee.org/sites/default/files/pdf/white-paper/elevators2005.pdf|publicació=American Council for an Energy-Efficient Economy}}</ref>
S'han dissenyat i construït diversos dissenys de gratacels de fusta. Un projecte d'habitatges de 14 plantes a Bergen, Noruega, conegut com "Treet", és el bloc d'apartaments de fusta més alt del món el 2015. El rècord de "Treet" va ser eclipsat per Brock Commons, un dormitori de fusta de divuit pisos de la Universitat de la Colúmbia Britànica al Canadà el setembre de 2016.{{Citació necessària|data=2024}}


==== Contaminació atmosfèrica ====
L'arquitecte Anders Berensson ha proposat construir un edifici residencial de quranta plantes 'Trätoppen' a [[Estocolm]], [[Suècia]]. Trätoppen seria l'edifici més alt d'Estocolm.{{Citació necessària|data=2024}} El gratacels de fusta més alt actualment previst és el W350 Project de 70 pisos a Tòquio, que serà construït per l'empresa japonesa de productes de fusta Sumitomo Forestry Co. per celebrar el seu 350è aniversari el 2041. Un equip que inclou els arquitectes Perkins + Will i la Universitat de Cambridge ha proposat un gratacels de fusta de 80 plantes, la torre River Beech. La torre River Beech, a la vora del riu Chicago a [[Chicago]], Illinois, seria 348 peus més curta que el projecte W350 tot i tenir 10 pisos més.
A les zones urbanes, la configuració dels edificis pot provocar canvis en els patrons de vent i una dispersió desigual dels [[contaminant|contaminants]] atmosfèrics. Quan s'augmenta l'alçada dels edificis en un nucli urbà amb alts nivells de contaminació poden aparèixer "zones mortes" i de "punts calents", provocant concentracions de contaminació on abans no hi havia.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Aristodemou|nom=Elsa|cognom2=Boganegra|nom2=Luz Maria|cognom3=Mottet|nom3=Laetitia|cognom4=Pavlidis|nom4=Dimitrios|cognom5=Constantinou|nom5=Achilleas|data=February 2018|publicació=Environmental Pollution|volum=233|pàgines=782–796|doi=10.1016/j.envpol.2017.10.041|pmid=29132119|issn=0269-7491|dataaccés=free|bibcode=2018EPoll.233..782A}}</ref>


==== Sostenibilitat ====
Els gratacels de fusta són al voltant d'una quarta part del pes d'una estructura equivalent de formigó armat i redueixen la petjada de carboni de l'edifici entre un 60 i un 75%. Els edificis s'han dissenyat utilitzant fusta laminada creuada (CLT) que dóna una major rigidesa i resistència a les estructures de fusta. Els panells CLT estan prefabricats i, per tant, poden estalviar temps de construcció.{{Citació necessària|data=2024}}
Si es prenen mesures per incorporar mètodes de [[disseny sostenible]], els gratacels poden obtenir la certificació d'edifici verd segons les normes de la [[LEED|Leadership in Energy and Environmental Design (LEED)]], una certificació ecològica que s'aplica arreu del món. Fa menester un enfocament integral del disseny és bàsic per assegurar la sostenibilitat de l'edifici i l'entorn. L'equip de disseny ha de tenir en compte l'impacte de tots els factors, inclòs l'impacte en la comunitat circumdant o l'efecte en el moviment del vent i la disponibilitat d'aigua.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ali|nom=Mir|data=2008|url=https://global.ctbuh.org/resources/papers/download/1308-overview-of-sustainable-design-factors-in-high-rise-buildings.pdf|publicació=Council on Tall Buildings and Urban Habitat}}</ref>


Hi ha diversos mètodes de disseny per a una construcció sostenible que aprofiti l'alçària de l'edifici. Els [[Microclima|microclimes]] que s'esdevenen a mesura que augmenta l'alçada es poden aprofitar per incrementar la ventilació natural, disminuir la càrrega de refrigeració i augmentar la il·luminació natural. La ventilació natural es pot aconseguir utilitzant l'anomenat ''stack effect'', en què l'aire calent es mou cap amunt i ventila l'interior de l'edifici.<ref>{{Ref-publicació|article=Natural Ventilation for the Sustainable Tall Office Buildings of the Future|url=https://zenodo.org/records/1094381|data=2014-07-04|doi=10.5281/zenodo.1094381|nom=Ayşin|cognom=Sev|nom2=Görkem|cognom2=Aslan|publicació=Zenodo}}</ref>
== Antecedents ==
[[Fitxer:Panorama San Gimignano.jpg|miniatura|Torres medievals a [[San Gimignano]].]]
Des del punt de vista del paisatge urbà, algunes ciutats medievals mostraven una mena de gratacels que destacaven sobre les cases més baixes d'alçària normal. Particularment a Itàlia.<ref name="Balchin 2019 p. 120">{{ref-llibre|cognom=Balchin |nom=P.N. |títol=THE DEVELOPMENT OF CITIES IN NORTHERN AND CENTRAL ITALY DURING THE RENAISSANCE | editorial=Troubador Publishing |any=2019 | isbn=978-1-83859-163-2 | url= https://books.google.cat/books?id=wAa9DwAAQBAJ&pg=PA120 |llengua=mt |consulta=2021-08-22 |pàgina=120}}</ref> Aquestes cases-torre presentaven problemes tècnics i, també, problemes legals.<ref name="Horrox Dean Maclean 2000 p. 40">{{ref-llibre|cognom=Horrox |nom=R. |cognom2=Dean |nom2=T. |cognom3=Maclean |nom3=S. |títol=The Towns of Italy in the Later Middle Ages | editorial=Manchester University Press | series=Manchester Medieval Sources |any=2000 | isbn=978-0-7190-5204-0 | url= https://books.google.cat/books?id=skmMs7TGPZIC&pg=PA40 |consulta=2021-08-22 |pàgina=40}}</ref>


Quant a la refrigeració, els gratacels tenen una càrrega de refrigeració molt elevada, especialment si es tracta d'edificis íntegrament destinats a usos comercials o d'oficines. Una bona mesura de sostenibilitat és aprofitar el microclima creat a les plantes superiors per l'augment de la velocitat del vent i la disminució de les temperatures de «bulb sec». Es pot reduir la càrrega de refrigeració quan es fa servir aquest «embolcall tèrmic». Per contra, l'alçària elevada dels gratacels implica que hi ha poca ombra en les parts superiors. Per això s'han de prendre mesures per ombrejar els pisos superiors per evitar sobreescalfament solar i garantir el confort tèrmic sense augmentar la càrrega de refrigeració.<ref name=":32">{{Ref-publicació|cognom=Leung|nom=Luke|data=December 2013|publicació=International Journal of High-Rise Buildings|volum=2}}</ref>
Les cases-torre urbanes foren populars en algunes ciutats del nord d'Itàlia. Una torre alta, sobresortint del palau familiar, era una mostra de riquesa i poder de les persones poderoses. Les qualitats defensives tenien també una certa importància en aquells temps turbulents de lluites incessants.<ref name="Dobson 2014 p. 11">{{ref-llibre|cognom=Dobson |nom=C. |títol=The Lost Towers of Florence: A Vanished Medieval Skyline | editorial=Chris Dobson |any=2014 | isbn=978-0-9541633-7-2 | url= https://books.google.cat/books?id=oVSlBQAAQBAJ&pg=PA11 |consulta=2021-08-22 |pàgina=11}}</ref> Des del punt de vista psicològic, l'afany de construcció i emulació és molt semblant als veritables motius de construcció dels gratacels moderns.

== Annex: Els 25 gratacels més alts del món (2024) ==
{| class="wikitable sortable"
!'''Edifici'''
!'''Ciutat'''
!'''Any Construcció'''
!'''Alcària (m)'''
!'''Funció'''
|-
|[[Burj Khalifa]]
|Dubai (AE)
|style="text-align:center;"|2010
|style="text-align:center;"|828,0
|Oficines/ Hotel/ Residencial
|-
|[[Merdeka 118]]
|Kuala Lumpur (MY)
|style="text-align:center;"|2023
|style="text-align:center;"|678,9
|Oficines/ Hotel/ Residencial
|-
|[[Shanghai Tower]]
|Shanghai (CN)
|style="text-align:center;"|2015
|style="text-align:center;"|632,0
|Hotel/ Oficinies
|-
|[[Makkah Royal Clock Tower]]
|Mecca (SA)
|style="text-align:center;"|2012
|style="text-align:center;"|601,0
|Residencial/ Hotel/ Comercial
|-
|[[Ping An Finance Center]]
|Shenzhen (CN)
|style="text-align:center;"|2017
|style="text-align:center;"|599,0
|Oficines
|-
|[[Lotte World Tower]]
|Seoul (KR)
|style="text-align:center;"|2017
|style="text-align:center;"|554,5
|Residencial/ Hotel/ Comercial/ Oficines
|-
|[[One World Trade Center]]
|New York City (US)
|style="text-align:center;"|2014
|style="text-align:center;"|541,3
|Oficines
|-
|[[Tianjin CTF Finance Centre]]
|Tianjin (CN)
|style="text-align:center;"|2019
|style="text-align:center;"|530,0
|Oficines/ Hotel/ Residencial
|-
|[[Guangzhou CTF Finance Centre]]
|Guangzhou (CN)
|style="text-align:center;"|2016
|style="text-align:center;"|530,0
|Oficines/ Hotel/ Residencial
|-
|[[CITIC Tower]]
|Beijing (CN)
|style="text-align:center;"|2018
|style="text-align:center;"|527,7
|Oficines
|-
|[[Taipei 101|TAIPEI 101]]
|Taipei (CN)
|style="text-align:center;"|2004
|style="text-align:center;"|508,0
|Oficines
|-
|[[Shanghai World Financial Center]]
|Shanghai (CN)
|style="text-align:center;"|2008
|style="text-align:center;"|493,0
|Hotel/ Oficines
|-
|[[International Commerce Centre]]
|Hong Kong (CN)
|style="text-align:center;"|2010
|style="text-align:center;"|484,0
|Hotel/ Oficines
|-
|[[Wuhan Greenland Center]]
|Wuhan (CN)
|style="text-align:center;"|2023
|style="text-align:center;"|475,6
|Oficines/ Hotel/ Residencial
|-
|[[Central Park Tower]]
|New York City (US)
|style="text-align:center;"|2020
|style="text-align:center;"|472,0
|Residencial/ Comercial
|-
|[[Lakhta Center]]
|St. Petersburg (RU)
|style="text-align:center;"|2019
|style="text-align:center;"|465,0
|Oficines
|-
|[[Vincom Landmark 81]]
|Ho Chi Minh City (VN)
|style="text-align:center;"|2018
|style="text-align:center;"|461,3
|Hotel/ Residencial
|-
|[[Changsha IFS Tower T1]]
|Changsha (CN)
|style="text-align:center;"|2018
|style="text-align:center;"|452,1
|Hotel/ Oficines
|-
|[[Torres Petronas|Petronas Twin Tower 1]]
|Kuala Lumpur (MY)
|style="text-align:center;"|1998
|style="text-align:center;"|451,9
|Oficines
|-
|[[Torres Petronas|Petronas Twin Tower 2]]
|Kuala Lumpur (MY)
|style="text-align:center;"|1998
|style="text-align:center;"|451,9
|Oficines
|-
|[[Zifeng Tower]]
|Nanjing (CN)
|style="text-align:center;"|2010
|style="text-align:center;"|450,0
|Hotel/ Oficines
|-
|[[Suzhou IFS]]
|Suzhou (CN)
|style="text-align:center;"|2019
|style="text-align:center;"|450,0
|Oficines/ Hotel/ Residencial
|-
|[[The Exchange 106]]
|Kuala Lumpur (MY)
|style="text-align:center;"|2019
|style="text-align:center;"|445,5
|Oficines
|-
|[[Wuhan Tower]]
|Wuhan (CN)
|style="text-align:center;"|2019
|style="text-align:center;"|443,1
|Oficines/ Hotel/ Residencial
|-
|[[Torre Willis|Willis Tower]]
|Chicago (US)
|style="text-align:center;"|1974
|style="text-align:center;"|442,1
|Oficines
|}


== Referències ==
== Referències ==
Línia 359: Línia 720:
* [[Llista de gratacels a Barcelona]]
* [[Llista de gratacels a Barcelona]]
* [[Llista de gratacels a Llatinoamèrica]]
* [[Llista de gratacels a Llatinoamèrica]]
* [[Llista de gratacels de Dubai]]
* [[Llista de gratacels a Chicago]]
* [[Llista de gratacels dels Estats Units|Llista de gratacels als Estats Units]]


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió de 15:08, 18 nov 2024

Burj Khalifa. L'edifici més alt del món, amb 828 m d'alçària.

Un gratacel és un edifici de grans dimensions en què l'alçària predomina notablement sobre la profunditat i l'amplada.[1]

Tanmateix, no hi ha un criteri globalment acceptat de com definir un gratacel.[2] La Conferència internacional sobre Recerca i Pràctica d'Enginyeria de Seguretat Antiincendis (iCFSERP) defineix gratacel com qualsevol edifici amb prou alçària per dificultar-ne l'evacuació.[3] Per la seva banda, el Consell d'Edificis Alts i Hàbitat Urbà (CTBUH) assenyala que per poder definir un gratacel s'han de tenir en compte les proporcions de l'edifici amb relació al context que l'envolta (per exemple, no és el mateix un edifici de 40 plantes a Barcelona que a Nova York). Amb tot, aquest organisme categoritza tres tipus d'edificacions segons l'alçària: [4]

  • Edificis «Alts»: fins a 300 m.
  • Edificis «Superalts»: entre 300 i 600 m.
  • Edificis «Mega-alts»: més de 600 m.

Història

[modifica]
San Gimignano

A l'antiguitat clàssica van destacar alguns edificis d'habitatges de gran alçària per l'època. Les antigues insulae romanes podien arribar a tenir 10 o més pisos.[5] Habitualment, els inferiors restaven ocupats per a botigues o famílies benestants i els superiors eren llogats a famílies de classe més baixa.[5] Els papirs d'Oxyrhynchus, un conjunt de manuscrits que daten del segle I al IV, demostren que hi va haver edificis de fins a set pisos a ciutats com Hermòpolis, a l'Egipte romà, durant el segle III dC.[6]

Pel que fa a l'edat mitjana, moltes ciutats medievals italianes importants tenien torres urbanes de gran alçària, sovint construïdes amb un objectiu defensiu o simbòlic. Així, a Bolonya es van arribar a construir entre 80 i 100 torres al segle xii. La més alta va ser la Torre Asinelli, de 97,2 m. Encara és desconegut per a quin motiu es van construir, si bé la hipòtesi més versemblant apunta a una mostra de poder i riquesa. També són conegudes les torres de San Gimignano, una població de la Toscana italiana, que compta amb un total de 51 torres, on destaca la Torre Grossa, de 60 m.[7][8]

Un dels primers indrets amb edificis d'habitatges de gran alçària va ser Edimburg, al segle xvii, on la muralla defensiva definia els límits de la ciutat. A causa del poc terreny disponible per al desenvolupament, les cases van augmentar d'alçària. Així, eren habituals els edificis de més de deu pisos, alguns en tenien catorze. Eren construccions de pedra que encara s'hi poden veure al nucli antic de la ciutat. Un edifici singular del segle xviii és el Ditherington Flax Mill, a Shrewsbury, el primer edifici amb un entramat de ferro. Amb un total de cinc plantes, va ser construït el 1797 i és anomenat «l'avi dels gratacels». L'estructura columnes i bigues de ferro colat van ser la precursora dels moderns gratacels.[9]

Els primers gratacels

[modifica]
Home Insurance Building, Chicago. El primer gratacel amb estructura d'acer.

A les acaballes del segle xix van aparèixer els primers gratacels moderns, principalment com a edificis d'oficines i comercials.[10] La ciutat pionera va ser Chicago, gràcies a les condicions òptimes del seu sòl.[11] Així, el 1885, es va construir el primer gratacel d'entramat d'acer. L'edifici, anomenat Home Insurance Building, tenia una alçària de 42 m[12] i un total de deu plantes, si bé posteriorment s'afegirien altres dos.[13] Va ser dissenyat pel nord-americà William Le Baron Jenney.[14] La construcció d'edificis alts a la dècada de 1880 va donar al gratacel un primer moviment arquitectònic, l'Escola de Chicago, que desenvolupà l'anomenat «estil Comercial».[15]

Els avenços tecnològics i d'enginyeria civil van permetre la construcció d'edificis més alts. Sense les millores en l'acer i el vidre, el formigó armat, el vidre, la bomba hidràulica i, sobretot, l'ascensor elèctric, inventat el 1854, no hauria sigut possible.[16] Sense ascensor, edificis de més de sis plantes no eren gaire còmodes. Així, els primers gratacels van aparèixer a final d'aquesta centúria a ciutats amb una densitat de població alta, com ara Nova York, Londres o Chicago. No obstant això, els constructors de Londres i Chicago van topar amb normes urbanístiques que limitaven l'altura. A l'Europa continental, les preocupacions per l'estètica i la seguretat contra incendis també van entrebancar el desenvolupament dels gratacels fins a la segona meitat del segle xx. Així les ciutats nord-americanes van prendre un avenç durant mig segle.[17] Sobretot a Alemanya, l'actitud va canviar per mor de la destrucció massiva dels centres urbans durant la guerra i la gran escassetat d'habitatges. Malgrat els avertiments de grans arquitectes com ara Fritz Schumacher (1869-1947) que calia respectar l'antic teixit,[18] molts arquitectes hi veien una oportunitat per crear «ciutats ideals» en altitud, accessibles per l'automòbil, i expulsant els vianants i altres «obstacles».[19]

Els edificis més alts del món construïts al segle XIX[20]
Nom edifici Lloc Any finalització Alçària (m) Funció
Herz-Jesu-Kirche Graz (AT) 1887 109,6 Religiós
Illinois State Capitol Springfield (IL) (US) 1888 110,0 Governamental
Allegheny County Courthouse Pittsburgh (US) 1888 97,0 Government
Texas State Capitol Austin (US) 1888 94,8 Governamental
Mole Antonelliana Turin (IT) 1889 165,5 Religiós/ Museu
Georgia State Capitol Atlanta (US) 1889 82,9 Governamental
Ulmer Münster Ulm (DE) 1890 161,5 Religiós
St. Lambertusbasiliek Hengelo (NL) 1890 85,0 Religiós
Sint Vituskerk Hilversum (NL) 1892 98,0 Religiós
St. Peter's Cathedral Erie (US) 1893 80,8 Religiós
Jozefkerk Enschede (NL) 1894 81,0 Religiós
Milwaukee City Hall Milwaukee (US) 1895 107,6 Governamental
Park Place Tower New York City (US) 1895 88,7 Residencial
Bank of Tokyo Building New York City (US) 1896 103,0 Oficines
Lord's Court New York City (US) 1896 87,5 Oficines
Hamburg Rathaus Hamburg (DE) 1897 109,8 Governamental
71 Broadway New York City (US) 1898 97,2 Residencial
Bowling Green Offices New York City (US) 1898 96,0 Oficines
Call Building San Francisco (US) 1898 90,8 Oficines
Grote Kerk Asten (NL) 1898 80,0 Religiós
15 Park Row New York City (US) 1899 119,2 Residencial
Old City Hall Toronto (CA) 1899 103,6 Oficines
Old Post Office Building Washington D.C. (US) 1899 96,0 Oficines
6 North Michigan Chicago (US) 1899 86,0 Residencial
North American Building Philadelphia (US) 1900 81,4 Oficines

Els gratacels moderns

[modifica]
Empire State Building (esquerra), RCA Rockefeller Center (centre), Chrysler Building (dreta)

1900-1950

[modifica]

Als primers anys del segle xx, els Estats Units van ser el país capdavanter de la construcció en altitud. De fet, dels 25 edificis més alts construïts en la primera meitat del segle xx arreu al món, divuit són a Nova York i tres a Chicago. Entre tots aquests hi destaquen com a referents arquetípics l'Empire State Building, el Chrysler Building i el complex immobiliari Rockefeller Center.[21] Amb tot, la crisi econòmica derivada de la Gran Depressió als anys 1930 i la Segona Guerra Mundial van frenar-ne la construcció. De fet, dels 25 edificis més alts construïts fins al 1950, cap no ho va fer després de 1936.[21][22]

En acabar-se la guerra, Rússia va començar la construcció d'una sèrie de gratacels a Moscou. Són les anomenades «Les set germanes», que es van construir entre 1947 i 1953 sota el mandat de Ióssif Stalin.[23] Destaca l'edifici de la Universitat Estatal de Moscou que ,amb 240 metres d'alçària, fou el més alt d'Europa durant gairebé quatre dècades (1953-1990). Altres gratacels d'estil arquitectònic socialista es van erigir a Alemanya de l'Est (Frankfurter Tor), Polònia (PKiN), Ucraïna (Hotel Moscou), Letònia (Acadèmia de Ciències) i altres països del bloc de l'Est. A l'Europa occidental també van començar a construir-se gratacels durant els anys immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial. És el cas de l'Edificio España (Madrid), la Torre Breda (Milà) o el Boerentoren d'Anvers, d'estil art déco.[24] Amb tot, són les torres de telecomunicacions els tipus de construccions que més proliferen i esdevenen els edificis més alts del continent.

Llista dels 5 gratacels més alts construïts als Estats Units (1900-1950)[20][25]
Nom edifici Lloc Any finalització Alçària (m) Funció
Empire State Building New York City (US) 1931 381,0 Oficines
Chrysler Building New York City (US) 1930 319,0 Oficines
70 Pine New York City (US) 1932 290,2 Hotel / Residencial
The Trump Building New York City (US) 1930 282,6 Oficines
Comcast Building New York City (US) 1933 259,1 Oficines
Llista dels 5 edificis més alts construïts a Europa Occidental  (1900-1950)[20][25]
Nom edifici Lloc Any finalització Alçària (m) Funció
Maria-Empfängnis-Dom Linz (AT) 1928 134,0 Religious
Neues Rathaus Leipzig Leipzig (DE) 1905 114,7 Governamental
Torre Piacentini Genoa (IT) 1940 108,0 Oficines
Royal Liver Building Liverpool (GB) 1911 98,2 Oficines
St. Paul's Church Munich (DE) 1906 97,0 Religiós

1950-2000

[modifica]
Torre Willis, Chicago.

Des de la dècada de 1960, el gratacel va deixar de ser una representació simbòlica del poder corporatiu nord-americà per esdevenir un element arquitectònic per donar visibilitat a ciutats o nacions.[26] Així, la construcció de gratacels va augmentar durant aquesta dècada amb l'impuls d'una sèrie d'innovacions que van fer possible que les persones visquessin i treballessin a les "ciutats del cel".[27][28] A principis de la dècada, l'enginyer nord-americà d'origen bengalí Fazlur Khan va superar la tradicional que l'estructura d'acer amb un nou concepte d'estructures: el sistema tubular.[29] El "concepte de tub", revolucionà el disseny de grans edificis utilitzant l'estructura exterior per simular un tub de parets primes.[30] Aquest sistema va permetre una major eficiència econòmica [31] i l'adopció de noves formes als gratacels, tradicionalment rectangulars o amb forma de "caixa".[32] El primer edifici que va utilitzar l'estructura del tub va ser l'edifici d'apartaments Chestnut De-Witt, a Chicago, considerat com una fita de l'arquitectura moderna.[33] Aquests nous dissenys més econòmics i adaptables van impulsar el sector immobiliari, proporcionant la possibilitat d'edificar grans edificis en terrenys de reduïda dimensió.[34] Durant aquesta dècada i l'inici de la següent, Fazlur Khan i la segona Escola de Chicago van construir molts gratacels, com ara el John Hancock Center (1969) i la Torre Willis (1974).[35][36] Altres pioners en aquest camp van ser Hal Iyengar, William LeMessurier o Minoru Yamasaki, l'arquitecte del World Trade Center de Nova York (1973).

Els 5 gratacels més alts construïts a la dècada de 1960[20]
Edifici Ciutat Any finalització Alçària (m) Funció
875 North Michigan Avenue Chicago (US) 1969 343,7 Residencial/ Oficina
Chase Tower Chicago (US) 1969 264,6 Oficines
28 Liberty New York City (US) 1961 247,8 Oficines
MetLife Building New York City (US) 1963 246,3 Oficines
555 California Street San Francisco (US) 1969 237,4 Oficines

Als anys 1970, malgrat les innovacions de la dècada precedent, molts edificis recordaven l'estil d'abans dels anys 50. Aquests dissenys es caracteritzaven per ignorar l'entorn mediambiental i unes estructures poc racionals.[37] La petjada de l'innovador treball de Fazlur Khan va permetre l'aparició d'estructures integrades a l'entorn, economia de materials, millors pràctiques constructives i eficiència energètica per reduir l'impacte sobre el medi ambient.[38][37] Als anys 1980, van integrar-se les noves tècniques constructives amb diferents moviments arquitectònics com el postmodernisme, el nou urbanisme i nova arquitectura clàssica.[39] Un exponent d'aquests corrents és l'arquitecte català Ricard Bofill.[40] Alguns exemples de gratacels de la dècada del 1980 són el Wells Fargo Center, NBC Tower, Parkview Square, 30 Park Place, el Messeturm, les emblemàtiques Torres Petronas i la Torre Jin Mao. Durant els anys 1990 es produeix l'explosió asiàtica en la construcció de gratacels. El creixement de l'economia dels països asiàtics, en especial de la Xina, [41] suposen la importació del fenomen occidental del gratacel que comença a visualitzar-se en el perfil de ciutats com Kuala Lumpur, Hong Kong, Singapur o Shanghai.

Els 20 gratacels més alts construïts entre 1970-2000[20]
Edifici Ciutat Any finalització Alçària (m) Funció
Petronas Twin Tower 1 Kuala Lumpur (MY) 1998 451,9 Oficines
Petronas Twin Tower 2 Kuala Lumpur (MY) 1998 451,9 Oficines
Willis Tower Chicago (US) 1974 442,1 Oficines
Jin Mao Tower Shanghai (CN) 1999 420,5 Hotel / Oficines
One World Trade Center New York City (US) 1972 417,0 Oficines
World Trade Center New York City (US) 1973 415,0 Oficines
CITIC Plaza Guangzhou (CN) 1996 390,2 Oficines
Shun Hing Square Shenzhen (CN) 1996 384,0 Oficines
Central Plaza Hong Kong (CN) 1992 373,9 Oficines
Bank of China Tower Hong Kong (CN) 1990 367,4 Oficines
Emirates Tower One Dubai (AE) 2000 354,6 Office
85 Sky Tower Kaohsiung (CN) 1997 347,5 Hotel/ Oficines
Aon Center Chicago (US) 1973 346,3 Oficines
The Center Hong Kong (CN) 1998 346,0 Oficines
Burj Al Arab Dubai (AE) 1999 321,0 Hotel
Bank of America Plaza Atlanta (US) 1992 311,8 Oficines
U.S. Bank Tower Los Angeles (US) 1990 310,3 Oficines
Emirates Tower Two Dubai (AE) 2000 309,0 Hotel
The Franklin - North Tower Chicago (US) 1989 306,9 Oficines
JPMorgan Chase Tower Houston (US) 1982 305,4 Oficines

Gratacels del segle xxi

[modifica]
Shangai Tower

Durant les dues primeres dècades del segle xxi es van construir 8.827 edificis alts a tot el món. A diferència del segle passat, la construcció de gratacels ha esdevingut un fenomen global. Ara, a banda dels països amb tradició com els Estats Units o la Xina, molts altres s'han afegit. És el cas de les nacions àrabs, especialment els emirats. Els motors que han provocat aquesta transformació global són els següents: [42]

  • Augment de la població i migració. Entre els problemes urgents que han estimulat el desenvolupament d'edificis alts hi ha l'augment exponencial de la població urbana a tot el món juntament amb l'acumulació de riquesa.
  • Canvi demogràfic i cultural. Els canvis demogràfics demostren que molts dels mil·lenistes prefereixen viure en centres urbans que ofereixen més serveis culturals, vida social i transport públic.
  • Competència global i globalització. La tendència actual de construir edificis alts arreu del món reflecteix l'impacte creixent de la competència mundial en el desenvolupament de les principals ciutats del món. Les ciutats competeixen a l'escenari mundial per tenir el títol d'edifici més alt, mostrar-ne l'èxit econòmic i esdevenir un reclam per les inversions.
  • Aglomeració i innovació. L'alçada dels edificis permet aglomeració en determinats districtes comercials i financers. L'aglomeració és un fenomen que es basa en la proximitat d'activitats, afavorint sinergies urbanes per a activitats i serveis especialitzats. Aquesta alta concentració d'activitats conforma "nuclis de coneixement" de persones i empreses, que fomenten la innovació.
  • Preu del sòl. El preu del sòl han estat un motor principal per l'augment del nombre de gratacels. A les grans ciutats, on els terrenys disponibles són escassos i cars, els edificis han de créixer en alçària per rendibilitzar l'espai.
  • Sostenibilitat. Una vida urbana compacta i vertical es veu com una eina per crear una ciutat més sostenible. L'aprofitament de l'espai afavoreix la creació de més espais verds.
  • Canvi Climàtic i racionalització energètica. L'escalfament global ha canviat els patrons climàtics amb sequeres i períodes de pluges més extrems i greus. Aquests fenòmens afecten profundament les condicions de vida a les ciutats. En aquest context, els edificis alts tenen el potencial de consumir menys energia que els complexos de poca alçària, ja que tenen diversos atributs més eficients, com ara l'aglomeració, l'estalvi energètic i de temps en els desplaçaments.
  • Infraestructura i transport. Els costos de subministrament i manteniment d'infraestructures i serveis públics per a una xarxa urbana que creix horitzontalment poden ser problemàtics. Un urbanisme de "creixement intel·ligent" a través de gratacels pot facilitar una infraestructura més eficient.
  • Tecnologies emergents. L'evolució de l'edificació ha donat lloc a grans avenços en enginyeria i tecnologia. A mesura que la tecnologia es torna cada cop més sofisticada, els arquitectes tenen l'oportunitat de construir edificis més alts i implementar el expressions estètiques més eficients.
Els 10 gratacels més alts construïts al segle XXI (fins al 2024)
Edifici Ciutat Any finalització Alçària (m) Funció
Burj Khalifa Dubai (AE) 2010 828,0 Oficines / Residencial / Hotel
Merdeka 118 Kuala Lumpur (MY) 2023 678,9 Oficines / Residencial / Hotel
Shanghai Tower Shanghai (CN) 2015 632,0 Hotel/ Oficines
Makkah Royal Clock Tower Mecca (SA) 2012 601,0 Apartaments/ Hotel/ Comecial
Ping An Finance Center Shenzhen (CN) 2017 599,0 Oficines
Lotte World Tower Seoul (KR) 2017 554,5 Oficines / Residencial / Hotel
One World Trade Center New York City (US) 2014 541,4 Oficines
Guangzhou CTF Finance Centre Guangzhou (CN) 2016 530,0 Oficines / Residencial / Hotel
Tianjin CTF Finance Centre Tianjin (CN) 2019 530,0 Apartaments/ Hotel/ Oficines
CITIC Tower Beijing (CN) 2018 527,7 Oficines

Impacte mediambiental

[modifica]

Energia operacional

[modifica]

Els gratacels són edificis que consumeixen molts materials i energia. La construcció d'un sol gratacel requereix grans quantitats de materials com l'acer, el formigó o el vidre, la fabricació dels quals representa un important cost energètic. A més, els gratacels tenen una massa considerable i requereixen una base més sòlida que un edifici més curt i lleuger. Altrament, la construcció a grans alçàries suposa un major consum elèctric per l'ús d'ascensors, aire condicionat i els sistemes de bombeig d'aigua. S'ha de tenir present que el sector de la construcció representa aproximadament el 50% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle al món, en què l'ús d'energia dels edificis, per si sol, representa més del 80% del total [43] A banda de consum elèctric assenyalat, l'ús d'energia operativa també es veu afectat pel flux d'aire entre l'interior i l'exterior; la convecció de l'aire que s'infiltra i la radiació a través del vidre. La mesura en què aquests factors afecten l'energia operativa varia en funció del microclima del gratacel, amb un increment de la velocitat del vent i una disminució de la temperatura seca a mesura que augmenta l'altitud.[43]

Ascensors

[modifica]

Els gratacels esdevingueren comercialment possibles gràcies a la invenció de l'ascensor elèctric el 1854 per l'enginyer nord-americà Elisha Graves Otis.[44] Una part de l'augment del consum energètic en edificis alts està relacionat amb l'ús d'ascensors, perquè n'augmenta la distància recorreguda i la velocitat a mesura que augmenta l'alçària. A més, com més alt és un edifici, menys eficient esdevé l'ascensor pels efectes de l'arrossegament i la fricció. Fet i fet, s'estima que entre el 5% i el 25% de l'energia total consumida d'un gratacel prové de l'ús d'ascensors.[45]

Contaminació atmosfèrica

[modifica]

A les zones urbanes, la configuració dels edificis pot provocar canvis en els patrons de vent i una dispersió desigual dels contaminants atmosfèrics. Quan s'augmenta l'alçada dels edificis en un nucli urbà amb alts nivells de contaminació poden aparèixer "zones mortes" i de "punts calents", provocant concentracions de contaminació on abans no hi havia.[46]

Sostenibilitat

[modifica]

Si es prenen mesures per incorporar mètodes de disseny sostenible, els gratacels poden obtenir la certificació d'edifici verd segons les normes de la Leadership in Energy and Environmental Design (LEED), una certificació ecològica que s'aplica arreu del món. Fa menester un enfocament integral del disseny és bàsic per assegurar la sostenibilitat de l'edifici i l'entorn. L'equip de disseny ha de tenir en compte l'impacte de tots els factors, inclòs l'impacte en la comunitat circumdant o l'efecte en el moviment del vent i la disponibilitat d'aigua.[47]

Hi ha diversos mètodes de disseny per a una construcció sostenible que aprofiti l'alçària de l'edifici. Els microclimes que s'esdevenen a mesura que augmenta l'alçada es poden aprofitar per incrementar la ventilació natural, disminuir la càrrega de refrigeració i augmentar la il·luminació natural. La ventilació natural es pot aconseguir utilitzant l'anomenat stack effect, en què l'aire calent es mou cap amunt i ventila l'interior de l'edifici.[48]

Quant a la refrigeració, els gratacels tenen una càrrega de refrigeració molt elevada, especialment si es tracta d'edificis íntegrament destinats a usos comercials o d'oficines. Una bona mesura de sostenibilitat és aprofitar el microclima creat a les plantes superiors per l'augment de la velocitat del vent i la disminució de les temperatures de «bulb sec». Es pot reduir la càrrega de refrigeració quan es fa servir aquest «embolcall tèrmic». Per contra, l'alçària elevada dels gratacels implica que hi ha poca ombra en les parts superiors. Per això s'han de prendre mesures per ombrejar els pisos superiors per evitar sobreescalfament solar i garantir el confort tèrmic sense augmentar la càrrega de refrigeració.[49]

Annex: Els 25 gratacels més alts del món (2024)

[modifica]
Edifici Ciutat Any Construcció Alcària (m) Funció
Burj Khalifa Dubai (AE) 2010 828,0 Oficines/ Hotel/ Residencial
Merdeka 118 Kuala Lumpur (MY) 2023 678,9 Oficines/ Hotel/ Residencial
Shanghai Tower Shanghai (CN) 2015 632,0 Hotel/ Oficinies
Makkah Royal Clock Tower Mecca (SA) 2012 601,0 Residencial/ Hotel/ Comercial
Ping An Finance Center Shenzhen (CN) 2017 599,0 Oficines
Lotte World Tower Seoul (KR) 2017 554,5 Residencial/ Hotel/ Comercial/ Oficines
One World Trade Center New York City (US) 2014 541,3 Oficines
Tianjin CTF Finance Centre Tianjin (CN) 2019 530,0 Oficines/ Hotel/ Residencial
Guangzhou CTF Finance Centre Guangzhou (CN) 2016 530,0 Oficines/ Hotel/ Residencial
CITIC Tower Beijing (CN) 2018 527,7 Oficines
TAIPEI 101 Taipei (CN) 2004 508,0 Oficines
Shanghai World Financial Center Shanghai (CN) 2008 493,0 Hotel/ Oficines
International Commerce Centre Hong Kong (CN) 2010 484,0 Hotel/ Oficines
Wuhan Greenland Center Wuhan (CN) 2023 475,6 Oficines/ Hotel/ Residencial
Central Park Tower New York City (US) 2020 472,0 Residencial/ Comercial
Lakhta Center St. Petersburg (RU) 2019 465,0 Oficines
Vincom Landmark 81 Ho Chi Minh City (VN) 2018 461,3 Hotel/ Residencial
Changsha IFS Tower T1 Changsha (CN) 2018 452,1 Hotel/ Oficines
Petronas Twin Tower 1 Kuala Lumpur (MY) 1998 451,9 Oficines
Petronas Twin Tower 2 Kuala Lumpur (MY) 1998 451,9 Oficines
Zifeng Tower Nanjing (CN) 2010 450,0 Hotel/ Oficines
Suzhou IFS Suzhou (CN) 2019 450,0 Oficines/ Hotel/ Residencial
The Exchange 106 Kuala Lumpur (MY) 2019 445,5 Oficines
Wuhan Tower Wuhan (CN) 2019 443,1 Oficines/ Hotel/ Residencial
Willis Tower Chicago (US) 1974 442,1 Oficines

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Gratacel». termcat.cat. [Consulta: 21 octubre 2024].
  2. ↑ Abbas Zaidi, Safdar; Jaffer, Naveed; Khan, Kashif; Maher, Ataullah «Categorization of Buildings Based on the Relative Effect of Lateral and Vertical Forces with Change in Height». American Journal of Civil Engineering and Architecture, 8, 1, 19-02-2020, pàg. 19–24. DOI: 10.12691/ajcea-8-1-3. ISSN: 2328-398X.
  3. ↑ Prajapati, Sandeepkumar. «High Rise Structural Systems [Sistemes estructurals de gran alçada]» (en anglès), 2017. [Consulta: 26 gener 2024].
  4. ↑ «Tall Building Criteria» (en anglès). Council on Tall Buildings and Urban Habitat. [Consulta: 21 octubre 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 Aldrete, Gregory S. Daily Life in the Roman City: Rome, Pompeii and Ostia. Bloomsbury Academic, 2004, p. 79f. ISBN 978-0-313-33174-9. 
  6. ↑ Papyrus Oxyrhynchus 2719, in: Katja Lembke, Cäcilia Fluck, Günter Vittmann: Ägyptens späte Blüte. Die Römer am Nil, Mainz 2004, ISBN 3-8053-3276-9, p.29
  7. ↑ Carpinteri, Alberto, et al «A study on the structural stability of the Asinelli Tower in Bologna». STRUCTURAL CONTROL AND HEALTH MONITORING, 2016, pàg. 23:659-667.
  8. ↑ Bartolli, Giani; Spinelli, Paolo «The «Torre Grossa» in San Gimignano: Experimental and numerical analysis». Proceedings of the First International Congress on Construction History, 2003, pàg. 341-351.
  9. ↑ «Shrewsbury Flax Mill: Funding for offices and restoration». BBC News, 30-07-2013.
  10. ↑ Roche Cárcel, Juan A. «A la conquista de la tierra y del cielo: Rascacielos y poder tecno-económico». Política y Sociedad, 2007., Vol.44 Núm 3, 2007, pàg. 89-129.
  11. ↑ Cabas García, Mauricio Ricardo «Los rascacielos y su evolución tipológica». Revista Módulo, 7-2011.
  12. ↑ Tauranc, 2014, p. 37.
  13. ↑ «gratacel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ Korom, J.J.. The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height. Branden Books, 2008, p. 93. ISBN 978-0-8283-2188-4 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  15. ↑ Marshall, Colin. «The world's first skyscraper: a history of cities in 50 buildings, day 9». The Guardian, 02-04-2015.
  16. ↑ «The 50 Most Influential Tall Buildings of the Last 50 Years». Council on Tall Buildings and Urban Habitat, 10-10-2019.
  17. ↑ Hollister, Nathaniel «The History of European Skyscraper». CTBUH Journal, 2013.
  18. ↑ Schumacher, Fritz. Zum Wiederaufbau Hamburgs. Rede im Hamburger Rathaus am 10. Oktober 1945 [Per a la reconstrucció d'Hamburg, oració a la casa de la vila d'Hamburg del 10 d'octubre de 1945] (pdf) (en alemany). Hamburg: Johann Trautmann Verlag, 1945, p. 34. 
  19. ↑ «Nachkriegsarchitektur: Visionen einer "neuen" Stadt [Arquitectura de Postguerra: visions d'una 'nova' ciutat]» (en alemany). NDR, 28-02-2023. [Consulta: 22 octubre 2024].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 «Skyscrapers database». CTBUH.
  21. ↑ 21,0 21,1 «Skyscraper database» (en anglès). CTBUH. [Consulta: 21 octubre 2024].
  22. ↑ Korom, J.J.. The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height. Branden Books, 2008, p. 276. ISBN 978-0-8283-2188-4 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  23. ↑ «¿Qué son las Siete Hermanas de Stalin?» (en castellà). El Orden Mundial. [Consulta: 21 octubre 2024].
  24. ↑ Braeken, Jo. «Boerentoren» (en neerlandès). Agència del patrimoni immoble de Flandes, 2019. [Consulta: 26 gener 2024].
  25. ↑ 25,0 25,1 Sense tenir en compte Torres de telecomunicacions
  26. ↑ «The 50 Most Influential Tall Buildings of the Last 50 Years». CTBUH. Arxivat de l'original el 10 October 2019. [Consulta: 10 octubre 2019].
  27. ↑ «Designing cities in the sky». lehigh.edu, 14-03-2007.
  28. ↑ Lynn Beadle. Tall Buildings and Urban Habitat. CRC Press, 2001, p. 482. ISBN 978-0-203-46754-1. 
  29. ↑ Ali, Mir M. Electronic Journal of Structural Engineering, 1, 1, 2001, pàg. 2–14. DOI: 10.56748/ejse.1111 [Consulta: free].
  30. ↑ Weingardt, Richard. Engineering Legends. ASCE Publications, 2005, p. 76. ISBN 978-0-7844-0801-8. 
  31. ↑ Alfred Swenson & Pao-Chi Chang. . 
  32. ↑ Stephen Bayley , 05-01-2010.
  33. ↑ Lynn Beadle. Tall Buildings and Urban Habitat. CRC Press, 2001, p. 482. ISBN 978-0-203-46754-1. 
  34. ↑ «Designing cities in the sky». lehigh.edu, 14-03-2007.
  35. ↑ Billington, David P. The Tower and the Bridge: The New Art of Structural Engineering. Princeton University Press, 1985, p. 234–5. ISBN 978-0-691-02393-9. 
  36. ↑ «List of Tallest skyscrapers in Chicago». Emporis.com, 15-06-2009. Arxivat de l'original el 1 March 2007. [Consulta: 5 juny 2011].
  37. ↑ 37,0 37,1 Strauss, Alfred. Life-Cycle and Sustainability of Civil Infrastructure Systems: Proceedings of the Third International Symposium on Life-Cycle Civil Engineering (IALCCE'12), Vienna, Austria, October 3-6, 2012. CRC Press, 18 September 2012. ISBN 9780203103364. 
  38. ↑ «IALCCE 2012: Keynote Speakers Details». ialcce2012.boku.ac.at. Arxivat de l'original el 26 April 2013. [Consulta: 16 juny 2012].
  39. ↑ Adam, Robert. «How to Build Skyscrapers by Robert Adam, City Journal Spring 2002» (en anglès). City Journal, 2002. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 22 octubre 2024].
  40. ↑ Vila-Sanjuán, Sergio «Ricard Bofill, nuestro primer postmoderno». La Vanguardia, 22-01-2022.
  41. ↑ «Las fuentes del crecimiento económico en Asia» (en castellà). Fundación BBVA. [Consulta: 22 octubre 2024].
  42. ↑ Al-Kodmany, Kheir «Skyscrapers in the Twenty-First Century City: A Global Snapshot». Buildings, 06-12-2018. DOI: https://doi.org/10.3390/buildings8120175.
  43. ↑ 43,0 43,1 Saroglou, Tanya; Meir, Isaac A.; Theodosiou, Theodoros; Givoni, Baruch Energy and Buildings, 149, 8-2017, pàg. 437–449. Bibcode: 2017EneBu.149..437S. DOI: 10.1016/j.enbuild.2017.05.057. ISSN: 0378-7788.
  44. ↑ «The Evolution of Lifts Through the Ages» (en anglès). AD Lift Services, 11-11-2021. [Consulta: 26 gener 2024].
  45. ↑ Sachs, Harvey American Council for an Energy-Efficient Economy, 4-2005.
  46. ↑ Aristodemou, Elsa; Boganegra, Luz Maria; Mottet, Laetitia; Pavlidis, Dimitrios; Constantinou, Achilleas Environmental Pollution, 233, 2-2018, pàg. 782–796. Bibcode: 2018EPoll.233..782A. DOI: 10.1016/j.envpol.2017.10.041. ISSN: 0269-7491. PMID: 29132119 [Consulta: free].
  47. ↑ Ali, Mir Council on Tall Buildings and Urban Habitat, 2008.
  48. ↑ Sev, Ayşin; Aslan, Görkem «Natural Ventilation for the Sustainable Tall Office Buildings of the Future». Zenodo, 04-07-2014. DOI: 10.5281/zenodo.1094381.
  49. ↑ Leung, Luke International Journal of High-Rise Buildings, 2, 12-2013.

Bibliografia

[modifica]
  • Tauranc, John. The Empire State Building (en anglès). Nova York: Cornell Paperbacks, 2014. ISBN 978-0-8014-7939-7. 
  • Kovacevic, Ilda; Dzidic, Sanin. High-Rise Buildings - Structures and Materials (en anglès). Sarajevo: International BURCH University, 2018. ISBN 978-9958-834-59-2. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gratacel&oldid=34256747»