François Fénelon: diferència entre les revisions
m r2.5.2) (Robot afegeix: eu:François Fénelon |
+Categoria:Naixements del 1651; +Categoria:Morts el 1715 usant HotCat |
||
(59 revisions intermèdies per 26 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
|||
[[Image:Fenelon.jpg|thumb|François Fénelon.]] |
|||
'''François de Salignac de la Mothe-Fénelon''', més conegut com '''François Fénelon''' ([[6 d'agost]] de [[1651]] |
'''François de Salignac de la Mothe-Fénelon''', més conegut com a '''François Fénelon''' ([[Senta Mundana]], [[6 d'agost]] de [[1651]] - [[Cambrai]], [[7 de gener]] de [[1715]]),<ref>{{GEC|0026410|François de Salignac de La Mothe Fénelon}}</ref> va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic. Actualment se'l recorda sobretot per ser un dels principals defensors de la filosofia cristiana del [[quietisme]] i per ser l'autor de l'obra ''Les aventures de Telèmac'' (1699) un atac a la monarquia francesa al qual en condemnava l'origen diví i l'[[absolutisme]]. |
||
==Biografia== |
|||
⚫ | Fénelon |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | [[Miguel de Molinos]] |
||
⚫ | Fénelon nasqué al Castell de Fénelon a [[Senta Mundana]], [[Perigord]], [[Aquitània]], fill del comte La Mothe-Fénelon. Als dotze anys va anar a la Universitat de [[Caors]] on va estudiar retòrica i filosofia. Quan el jove Fénelon va mostrar interès a seguir la carrera eclesiàstica els seus pares el van portar al Col·legi de Plessis i ja als quinze anys va fer un sermó públic. Als 21 anys va ingressar en el [[seminari de Saint-Sulpice]] a París. El 1675 va ser ordenat sacerdot. Quan el 1685 [[Lluís XIV]] va revocar l'[[edicte de Nantes]] l'església catòlica va fer una campanya per enviar els millors oradors a les regions franceses amb més població [[hugonot]]. Per suggeriment de [[Jacques-Bénigne Bossuet]] Fénelon va ser enviat durant tres anys a [[Saintonge]] per predicar als protestants. En aquesta època va publicar famoses obres seves com ''Tractat de l'Existència de Déu'' o ''Tractat de l'Educació de Noies Joves''. |
||
==Fonts== |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | [[Miguel de Molinos]] va escriure una obra de caràcter religiós condemnada pel papa [[Innocenci XI]] que va influir en l'amiga de Fénelon, Madame de Maintenon i una comissió eclesiàstica va condemnar aquestes idees. Fénelon va enfrontar-se amb [[Jacques-Bénigne Bossuet]] sobre la necessitat de continuar condemnant Madame de Maintenon qui ja havia admès el seu error i que havia escrit que la que es considera la seva obra mestra ''Explication des Maximes des Saints'' on donava la seva pròpia interpretació de les conclusions de l'assumpte (''Articles d'Issy''). Lluís XIV va rellevar-lo del seu càrrec de tutor del successor reial i va confinar Fénelon dins l'arxidiòcesi de Cambrai. La [[Inquisició]] va condemnar les ''Maximes des Saints'' el 12 de març de 1699, en senyalar en l'obra 23 proposicions com no ortodoxes. Fénelon ho acceptà i l'assumpte va acabar així. |
||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
== Bibliografia == |
|||
* {{Ref-llibre |cognom= Fénelon|nom=François|cognom2=Casey |nom2=Guillermo |enllaçautor2=Guillermo Casey |títol=Bellezas del Telémaco o mácsimas morales y políticas en español, francés, inglés e italiano |url=https://books.google.cat/books?id=3saFGKLWMxsC&hl=ca&pg=PR3#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà, francès, anglès i italià |editorial=Imp. Miquel Borras |lloc=Barcelona |any=1837}} |
|||
* {{ref-llibre|cognom =Fénelon |nom = François|cognom2 = Collado|nom2 = Mariano (traductor)|enllaçautor2= Mariano Antonio Collado González-Pinuela |títol = Aventuras de Telémaco: Seguidas de las de Aristonoo|llengua = castellà, traduït del francès|lloc =València |editorial = Libreria de Casiano Mariana |data = 1843}} |
|||
== Enllaços externs == |
|||
⚫ | |||
* {{gutenberg author| id=Fénelon+François+de+Salignac+de+la+Mothe |name=François Fénelon}} |
* {{gutenberg author| id=Fénelon+François+de+Salignac+de+la+Mothe |name=François Fénelon}} |
||
*''[http://www.ccel.org/ccel/fenelon/progress.html Avis Chretiens]'' "Christian Counsel" (1810) |
* ''[http://www.ccel.org/ccel/fenelon/progress.html Avis Chretiens]'' "Christian Counsel" (1810) |
||
*[http://www.newadvent.org/cathen/06035a.htm Article de l'Enciclopèdia Catòlica] |
* [http://www.newadvent.org/cathen/06035a.htm Article de l'Enciclopèdia Catòlica] |
||
*[http://ablemedia.com/ctcweb/showcase/kantzios1.html "Educating Telemachus: Lessons in Fénelon's Underworld" by Ippokratis Kantzios] |
* [http://ablemedia.com/ctcweb/showcase/kantzios1.html "Educating Telemachus: Lessons in Fénelon's Underworld" by Ippokratis Kantzios] |
||
{{Commonscat}} |
|||
⚫ | |||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Fenelon, Francois}} |
|||
[[ar:فرانسوا فنلون]] |
|||
⚫ | |||
[[cs:François Fénelon]] |
|||
[[Categoria:Persones de la Dordonya]] |
|||
[[de:François Fénelon]] |
|||
[[Categoria:Teòlegs francesos]] |
|||
[[en:François Fénelon]] |
|||
[[Categoria:Membres de l'Acadèmia Francesa]] |
|||
[[eo:Fénelon]] |
|||
[[Categoria:Místics cristians]] |
|||
[[es:François Fénelon]] |
|||
[[Categoria:Pedagogs francesos]] |
|||
[[eu:François Fénelon]] |
|||
[[Categoria:Arquebisbes francesos]] |
|||
[[fr:Fénelon]] |
|||
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de París]] |
|||
[[he:פרנסואה פנלון]] |
|||
[[Categoria:Morts als Alts de França]] |
|||
[[it:Fénelon]] |
|||
[[Categoria:Religiosos occitans]] |
|||
[[la:Fénelon]] |
|||
[[Categoria:Escriptors occitans]] |
|||
[[nl:Fénelon]] |
|||
[[Categoria:Escriptors cristians]] |
|||
[[pl:François Fénelon]] |
|||
[[Categoria:Naixements del 1651]] |
|||
[[pt:François Fénelon]] |
|||
[[Categoria:Morts el 1715]] |
|||
[[ro:François Fénelon]] |
|||
[[ru:Фенелон, Франсуа]] |
|||
[[sl:François Fénelon]] |
|||
[[sv:François Fénelon]] |
|||
[[zh:弗朗索瓦·芬乃伦]] |
Revisió de 10:00, 7 abr 2023
François de Salignac de la Mothe-Fénelon, més conegut com a François Fénelon (Senta Mundana, 6 d'agost de 1651 - Cambrai, 7 de gener de 1715),[1] va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic. Actualment se'l recorda sobretot per ser un dels principals defensors de la filosofia cristiana del quietisme i per ser l'autor de l'obra Les aventures de Telèmac (1699) un atac a la monarquia francesa al qual en condemnava l'origen diví i l'absolutisme.
Fénelon nasqué al Castell de Fénelon a Senta Mundana, Perigord, Aquitània, fill del comte La Mothe-Fénelon. Als dotze anys va anar a la Universitat de Caors on va estudiar retòrica i filosofia. Quan el jove Fénelon va mostrar interès a seguir la carrera eclesiàstica els seus pares el van portar al Col·legi de Plessis i ja als quinze anys va fer un sermó públic. Als 21 anys va ingressar en el seminari de Saint-Sulpice a París. El 1675 va ser ordenat sacerdot. Quan el 1685 Lluís XIV va revocar l'edicte de Nantes l'església catòlica va fer una campanya per enviar els millors oradors a les regions franceses amb més població hugonot. Per suggeriment de Jacques-Bénigne Bossuet Fénelon va ser enviat durant tres anys a Saintonge per predicar als protestants. En aquesta època va publicar famoses obres seves com Tractat de l'Existència de Déu o Tractat de l'Educació de Noies Joves.
El 1689 Lluís XIV va nomenar-lo tutor del seu successor, el delfí de França. El 1693, Fénelon va ser escollit per ocupar un lloc a l'Acadèmia francesa i el 1696 nomenat arquebisbe de Kamerijk. Hi va morir el 1715 després d'anys de confinament a la seva arxidiòcesi.
El quietisme
[modifica]Miguel de Molinos va escriure una obra de caràcter religiós condemnada pel papa Innocenci XI que va influir en l'amiga de Fénelon, Madame de Maintenon i una comissió eclesiàstica va condemnar aquestes idees. Fénelon va enfrontar-se amb Jacques-Bénigne Bossuet sobre la necessitat de continuar condemnant Madame de Maintenon qui ja havia admès el seu error i que havia escrit que la que es considera la seva obra mestra Explication des Maximes des Saints on donava la seva pròpia interpretació de les conclusions de l'assumpte (Articles d'Issy). Lluís XIV va rellevar-lo del seu càrrec de tutor del successor reial i va confinar Fénelon dins l'arxidiòcesi de Cambrai. La Inquisició va condemnar les Maximes des Saints el 12 de març de 1699, en senyalar en l'obra 23 proposicions com no ortodoxes. Fénelon ho acceptà i l'assumpte va acabar així.
Referències
[modifica]- ↑ «François Fénelon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Fénelon, François; Casey, Guillermo. Bellezas del Telémaco o mácsimas morales y políticas en español, francés, inglés e italiano (en castellà, francès, anglès i italià). Barcelona: Imp. Miquel Borras, 1837.
- Fénelon, François; Collado, Mariano (traductor). Aventuras de Telémaco: Seguidas de las de Aristonoo (en castellà, traduït del francès). València: Libreria de Casiano Mariana, 1843.
Enllaços externs
[modifica]- "François de Salignac de la Mothe Fénelon." Encyclopedia of World Biography, 2nd ed. Gale Research, 1998.
- Obres de François Fénelon al Projecte Gutenberg.