Vés al contingut

Gla: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 88.15.211.233. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 9: Línia 9:
Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres. A Espanya la devesa es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina, i es poden consumir crues o torrades
Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres. A Espanya la devesa es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina, i es poden consumir crues o torrades


Segons [[Estrabó]], els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.
Segons [[Estrabó]], els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.
{{cita|Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina deixant-les assecar, triturant-les i fabricant amb elles un pa que es conserva un temps.}}


{{VT|Corc de les glans}}
{{VT|Corc de les glans}}

Revisió del 10:51, 15 feb 2018

Per a l'antiga ciutat grega, vegeu Gla (Grècia).
Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja
Glans de Quercus ithaburensis ssp. macrolepis

La gla (f.), aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta, alzina) és un fruit característic de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).[1][2][3][4]

Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures i arbusts com garric, que fa les glans més grosses.

Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres. A Espanya la devesa es manté a Extremadura i Andalusia. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina, i es poden consumir crues o torrades

Segons Estrabó, els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.

« Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina deixant-les assecar, triturant-les i fabricant amb elles un pa que es conserva un temps. »

Referències