Sant Roc: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites

sant Roc
	;
Biografia
Naixement	Ròc (Delacroix?); 1295 ; Montpeller (Corona d'Aragó)
Mort	16 agost 1327 (Gregorià) (31/32 anys); Montpeller (França)
Sepultura	San Rocco (Venècia); relíquies a Voghera i Saint-Roch de Montpeller
Religió	Església Catòlica
Activitat
Orde religiós	Tercer Orde de Sant Francesc
pelegrí i taumaturg, confessor
	taumaturg ; sant ;
Celebració	Església catòlica, anglicanisme
Pelegrinatge	S. Rocco (Venècia), Santuari de St-Roch (Montpeller), Voghera
Festivitat	16 d'agost
Iconografia	Com a pelegrí, amb bordó, gaiata i barret amb petxina; mostrant una nafra a la cama; amb un gos que li ofereix pa o li llepa la nafra; amb un àngel
Patró de	Pelegrins; invocat contra la pesta i les epidèmies; contra els mals de genoll i de pell; Arenys de Mar, Malgrat de Mar, Castellnou d'Oluges, Porreres, Burjassot, Benifaió, Museros Potenza (Itàlia) Montserrat (València)

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 16:45, 19 nov 2020

Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta. És venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Hagiografia

Va néixer, segons la tradició, a Montpeller (Occitània, aleshores part del Regne de Mallorca) cap a 1295, segons alguns, o més probablement cap al 1350, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia, es va dedicar a curar tots els infectats de la pesta i va morir en olor de santedat (1327). La seva vida l'hem de datar, amb tota seguretat, a partir de la meitat del segle xiv i la seva mort, probablement a Voghera (no Angera com s'havia cregut), malgrat que també existeix la hipòtesi de Montpeller.

Segons l'historiador belga Pierre Bolle^[1] (2001), que ha estudiat exhaustivament les fonts i les tradicions sobre el sant, Sant Roc no és un sant històricament versemblant i, probablement, la seva llegenda, basada en altres d'anteriors, crea una nova figura totalment fictícia.

El sant real que n'és la base de la llegenda seria Sant Racus o Rachus d'Autun (mort ca. 660). Invocat com a protector de les tempestes, el seu nom podria haver derivat en Roc (Roccus), i el patronatge sobre les tempestes podria haver derivat en el de Sant Roc com a protector de la pesta, per un procés d'afèresi en els termes occitans i francesos: de Raccus, protector de la "tempesta" o "tempeste" a Roc, protector contra la "pesta" o "peste". El procediment no és rar i es troba en altres sants llegendaris, formats a partir d'altres d'existents, com sant Sever de Barcelona o Anastasi de Lleida.

Veneració

La seva devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle xv. La seva festivitat, segons el santoral catòlic, és el 16 d'agost.

Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una altra epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge es va dedicar a allotjar els malalts de pesta, la qual va ser coneguda com a Confraternità o Scuole di San Rocco. Aquesta va fomentar la devoció al sant construint capelles i centres d'acollida per tot Itàlia. Avui, és el sant que té més capelles i esglésies dedicades arreu del món. A Altea també hi rep un gran culte. A Alginet (Ribera Alta del Xúquer) és el patró de les festes del Poble Nou, entre altres pobles valencians.

A Arenys de Mar, des de finals del segle xvi (1586-1590), el 16 d'agost, se celebra un vot de vila en honor a Sant Roc, com a mostra d'agraïment per haver deslliurat la vila de la pesta. Per commemorar-ho surten les colles de macips i captadores,^[2] acompanyades de música de flabiol i del tamborí, i ruixen tota la població amb almorratxes d'aigua perfumada i guarnides amb alfàbrega.

A Barcelona, les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova se celebren des del 1589, arran d'una epidèmia de pesta que va afectar la ciutat. És una de les referències més antigues del culte a Sant Roc a Catalunya. Les Festes de Sant Roc de l'Hospitalet de Llobregat van ser descrites pel Baró de Maldà al seu Calaix de sastre.

Una de les esglésies més conegudes dedicades a aquest sant és la de Saint-Roch de París, molt a prop del Museu del Louvre, feta edificar per Lluís XIV el 1563. Tot Europa i Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li són dedicats.

L'àngel visita Sant Roc a la presó per Tintoretto, 1567 (Venècia, Scuola di S. Rocco)
Scuola i església de San Rocco a Venècia
Església de San Rocco: sobre l'altar, retaule amb el cos del sant
Tomba de Sant Roc a Venècia.

Tomba de Sant Roc a Venècia.
El pou de Sant Roc, a Montpeller

Iconografia

Obresː

Díptic amb la representació de sant Roc i Sant Esteve (pintura sobre fusta, segle xiv, Museu d'Art Jacint Rigau, Perpinyà).
Retaule dedicat a sant Roc, procedent de l'ermita de Colobor, prop d'Àger, cap al 1500 (Museu de Lleida).
Escultura de fusta policromada d'origen francès (cap al 1500, The Cloisters, Nova York).
Escultura de pedra (segle XVI, Museu Gadagne, Lió).
Retaule de sant Roc, de finals del segle XVI (Museu de l'Hospitalet).^[3]
Escultura de pedra al peu d'una escala al pati de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, actualment Biblioteca de Catalunya (segle XVII).
Imatge al peu del reliquier de sant Fabià i sant Sebastià, obra de Felip Ros; segle xvii (MUHBA).
Imatge a la capelleta de sant Roc a la Plaça Nova de Barcelona.^[4]
Imatge de fusta tallada i policromada procedent de l'església parroquial de Sant Feliu de Guíxols, obra del taller de Domènec Rovira ǃ, 1657-1670 (Museu d'Art de Girona).
Icona pintada conservada a la catedral catòlica de Naxos (segle XVII)
Imatge de fusta tallada i policromada al museu de la catedral de Tortosa
Talla de Sant Roc (2018, Vilamòs)
Imatge de fusta tallada i policromada a l'església de Santa Maria de Vilamòs, obra de l'artista Antonio Fernández de Ortega e García de Acilu (any 2018).

Notes

↑ Bolle, P. Saint Roch: genèse et première expansion d'une culte au XVeme siècle 2001.
↑ Sant Roc 2011, vot de vila. Vídeo produït per Ràdio Arenys amb imatges de tota la festa i els seus protagonistes
↑ L'Hospitalet, Ajuntament de. «Detall catàleg | Museu d'Història de L'Hospitalet». [Consulta: 28 febrer 2017].
↑ «Gloriós Sant Roc guardeu-nos de pesta i foc». Blog de Barcelona. Tenim punts en comú.

Bibliografia

Brugada, Martirià, Sant Roc, camí i servei. Editorial Centre de Pastoral Litúrgica, Barcelona, 2000, col·lecció Sants i Santes, n. 44 (hi ha versió en castellà).

Enllaços externs

[1] Bolle, P. Saint Roch: genèse et première expansion d'une culte au XVeme siècle 2001.

[2] Sant Roc 2011, vot de vila. Vídeo produït per Ràdio Arenys amb imatges de tota la festa i els seus protagonistes

[3] L'Hospitalet, Ajuntament de. «Detall catàleg | Museu d'Història de L'Hospitalet». [Consulta: 28 febrer 2017].

[4] «Gloriós Sant Roc guardeu-nos de pesta i foc». Blog de Barcelona. Tenim punts en comú.

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 23: / Línia 23: @@
 Va néixer, segons la tradició, a [[Montpeller]] ([[Occitània]], aleshores part del [[Regne de Mallorca]]) cap a [[1295]], segons alguns, o més probablement cap al 1350, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a [[Roma]]. Va recórrer [[Itàlia]], es va dedicar a curar tots els infectats de la [[pesta]] i va morir en olor de santedat ([[1327]]). La seva vida l'hem de datar, amb tota seguretat, a partir de la meitat del {{segle|XIV|s}} i la seva mort, probablement a [[Voghera]] (no [[Angera]] com s'havia cregut), malgrat que també existeix la hipòtesi de Montpeller.
-Segons l'historiador belga Pierre Bolle<ref>Bolle, P. ''Saint Roch: genèse et première expansion d’une culte au XVeme siècle'' 2001.</ref> (2001), que ha estudiat exhaustivament les fonts i les tradicions sobre el sant, Sant Roc no és un sant històricament versemblant i, probablement, la seva llegenda, basada en altres d'anteriors, crea una nova figura totalment fictícia.
+Segons l'historiador belga Pierre Bolle<ref>Bolle, P. ''Saint Roch: genèse et première expansion d'une culte au XVeme siècle'' 2001.</ref> (2001), que ha estudiat exhaustivament les fonts i les tradicions sobre el sant, Sant Roc no és un sant històricament versemblant i, probablement, la seva llegenda, basada en altres d'anteriors, crea una nova figura totalment fictícia.
 El sant real que n'és la base de la llegenda seria Sant [[Racus]] o Rachus d'Autun (mort ca. 660). Invocat com a protector de les tempestes, el seu nom podria haver derivat en Roc (''Roccus''), i el patronatge sobre les tempestes podria haver derivat en el de Sant Roc com a protector de la pesta, per un procés d'[[afèresi]] en els termes occitans i francesos: de Raccus, protector de la "tempesta" o "tempeste" a Roc, protector contra la "pesta" o "peste". El procediment no és rar i es troba en altres sants llegendaris, formats a partir d'altres d'existents, com sant [[Sever de Barcelona]] o [[Anastasi de Lleida]].
@@ Línia 41: / Línia 41: @@
 Campo San Rocco (Venice).jpg|''Scuola'' i església de San Rocco a Venècia
 San Rocco Venezia (Interno) - Cappella maggiore.jpg|Església de San Rocco: sobre l'altar, retaule amb el cos del sant
-San Rocco Venezia (Interno) - “Tomba con pala d’altare” di San Rocco.jpg|miniatura|Tomba de Sant Roc a Venècia.
+San Rocco Venezia (Interno) - “Tomba con pala d'altare” di San Rocco.jpg|miniatura|Tomba de Sant Roc a Venècia.
 Fitxer:Puits de saint roch.JPG|El pou de Sant Roc, a Montpeller
 </gallery>
@@ Línia 51: / Línia 51: @@
 * Escultura de fusta policromada d'origen francès (cap al 1500, [[The Cloisters]], Nova York).
 * Escultura de pedra (segle XVI, Museu Gadagne, Lió).
-* Retaule de sant Roc, de finals del segle XVI (Museu de l'Hospitalet).<ref>{{Ref-web|url=http://www.l-h.cat/webs/museulh/detallCataleg.aspx?cr=116240&pl=121690&id=1&us=0|títol=Detall catàleg {{!}} Museu d’Història de L’Hospitalet|consulta=2017-02-28|nom=Ajuntament de|cognom=L'Hospitalet|llengua=català}}</ref>
+* Retaule de sant Roc, de finals del segle XVI (Museu de l'Hospitalet).<ref>{{Ref-web|url=http://www.l-h.cat/webs/museulh/detallCataleg.aspx?cr=116240&pl=121690&id=1&us=0|títol=Detall catàleg {{!}} Museu d'Història de L'Hospitalet|consulta=2017-02-28|nom=Ajuntament de|cognom=L'Hospitalet|llengua=català}}</ref>
 * Escultura de pedra al peu d'una escala al pati de l'antic [[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu]] de Barcelona, actualment [[Biblioteca de Catalunya]] (segle XVII).
 * Imatge al peu del reliquier de sant Fabià i sant Sebastià, obra de Felip Ros; {{segle|XVII}} ([[MUHBA]]).
@@ Línia 58: / Línia 58: @@
 * Icona pintada conservada a la catedral catòlica de [[Naxos (illa)|Naxos]] (segle XVII)
 * Imatge de fusta tallada i policromada al museu de la [[catedral de Tortosa]]
-* [[Fitxer:Talla de Sant Roc (2018, Vilamòs).jpg|miniatura|Talla de Sant Roc (2018, Vilamòs)]]Imatge de fusta tallada i policromada a l'església de Santa Maria de [[Vilamòs]], obra de l’artista Antonio Fernández de Ortega e García de Acilu (any 2018).
+* [[Fitxer:Talla de Sant Roc (2018, Vilamòs).jpg|miniatura|Talla de Sant Roc (2018, Vilamòs)]]Imatge de fusta tallada i policromada a l'església de Santa Maria de [[Vilamòs]], obra de l'artista Antonio Fernández de Ortega e García de Acilu (any 2018).
 == Notes ==

Registres d'autoritat	WorldCat BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)