Vés al contingut

Cupeños: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Grup humà| |group=Cupeños<br />''Kuupangaxwichem'' |image= |poptime= 1.000 (1990)<ref name=sdsu>[http://infodome.sdsu.edu/research/guides/calindians/cali...».
 
Cap resum de modificació
Línia 8: Línia 8:
|related= [[Cahuilla]], [[luiseño]], [[tongva]]
|related= [[Cahuilla]], [[luiseño]], [[tongva]]
}}
}}
Els '''cupeños''' són una nació [[Amerindis dels Estats Units|ameríndia]] del [[sud de Califòrnia]]. Llur nom en la seva pròpia llengua és '''Kuupangaxwichem'''.<ref name=sdsu>[http://infodome.sdsu.edu/research/guides/calindians/calinddict.shtml#c "California Indians and Their Reservations.] ''SDSU Library and Information Access.'' (retrieved 18 May 2010)</ref>
Els '''cupeños''' són una nació [[Amerindis dels Estats Units|ameríndia]] del [[sud de Califòrnia]]. Llur nom en la seva pròpia llengua és '''kuupangaxwichem'''.<ref name=sdsu>[http://infodome.sdsu.edu/research/guides/calindians/calinddict.shtml#c "California Indians and Their Reservations.] ''SDSU Library and Information Access.'' (retrieved 18 May 2010)</ref>


Tradicionalment vivien uns 80 kilòmetres a l'interior i a uns 80 kilòmetres al nord de l'actual [[frontera EUA-Mèxic]] a la part peninsular del [[sud de Califòrnia]].<ref name=sdsu/> Avui formen part de la [[reserva índia Pala|banda Pala d'indis Luiseño]], [[banda Morongo d'Indis de Missió]], i [[reserva índia Los Coyotes|Banda Los Coyotes d'indis cahuilla i cupeño]]<ref>Pritzker, 125</ref>
Tradicionalment vivien uns 80 kilòmetres a l'interior i a uns 80 kilòmetres al nord de l'actual [[frontera EUA-Mèxic]] a la part peninsular del [[sud de Califòrnia]].<ref name=sdsu/> Avui formen part de la [[reserva índia Pala|banda Pala d'indis Luiseño]], [[banda Morongo d'Indis de Missió]], i [[reserva índia Los Coyotes|Banda Los Coyotes d'indis cahuilla i cupeño]]<ref>Pritzker, 125</ref>

==Història==
Diversos grups diferents es van combinar per formar la cultura cupeño al voltant del 1000-1200 aC. Estaven estretament relacionats amb la cultura cahuilla.<ref name=b588>Bean and Smith, 588</ref> El poble cupeño vivia tradicionalment a les muntanyes a la vall de San Jose a la capçalera del [[riu San Luis Rey]].<ref name=p124>Pritzker, 124</ref> Vivien en dues viles autònomes, Wilákalpa i Kúpa,<ref name=p125>Pritzker, 125</ref> també pronunciada Cupa, al nord de [[Warner Springs (Califòrnia)]]. També vivien a Agua Caliente, situada a l'est del [[llac Henshaw]] a la autopista estatal 79 vora [[Warner Springs (Califòrnia)]]. La vila índia de 0,81 kilòmetres quadrats ara està abandonada però encara hi ha evidències de la seva importància històrica.<ref>[http://www.cr.nps.gov/history/online_books/5views/5views1h17.htm "Cupa: San Diego County"], ''A History of American Indians in California: HISTORIC SITES'', National Park Service, accessed 18 Nov 2009</ref>

Els espanyols arribaren a les terres cupeño en 1795 <ref name=p124/> i van prendre el control de les terres cap el segle XIX. [[Juan Jose Warner]], un ciutadà naturalitzat mexicà, va rebre gairebé 45.000 acres (180 kilòmetres quadrats) de terra en una concessió del govern mexicà el 28 de novembre de 1844. Warner, com la majoria de terratinents de Califòrnia de l'època, depenia en gran part de la mà d'obra índia. Els habitants de Kúpa eren la majoria de la mà d'obra de Warner al seu ranxo de ramat. Els cupeños continuaren residint a l'àrea anomenada pels espanyols Agua Caliente després de l'ocupació estatunidenca de Cañofòrnia en 1847-1848. Construïren una casa de ranxo d'adob en 1849 i un graner en 1857, que encara es mantenen de peu.

Segons Julio Ortega, un dels membres més antics de la tribu cupeño, Warner cedí 26 kilòmetres de terra al voltant de les aigües calentes com a domini privat dels indis. Warner encoratjà els cupeños a construir una tanca de pedra al voltant del seu poble per mantenir el seu bestiar separat del del ranxo. Ortega ha considerat que si el poble havia creat els seus propis límits , els Cupeños encara hi viurien avui.<ref>Morrison, 1962, p.21</ref> Observant les condicions de vida dels cupeños en 1846, W. H. Emory, brevet major del [[Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units]], descriu als indis com si visquessin en estat de servitud per Warner i que eren objecte de mals tractes.<ref>May 1902, ''Out West'', p. 471</ref> En 1849, Warner fou arrestat per tenir tractes amb el govern mexicà i va ser portat a [[Los Angeles]].


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 20:29, 17 nov 2013

Infotaula grup humàCupeños
Kuupangaxwichem
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total1.000 (1990)[1] 568 (2000)[2]
Llenguacupeño (†), anglès, espanyol
ReligióAnimisme, cristianisme
Grups relacionatsCahuilla, luiseño, tongva
Geografia
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
EUA (California Califòrnia)

Els cupeños són una nació ameríndia del sud de Califòrnia. Llur nom en la seva pròpia llengua és kuupangaxwichem.[1]

Tradicionalment vivien uns 80 kilòmetres a l'interior i a uns 80 kilòmetres al nord de l'actual frontera EUA-Mèxic a la part peninsular del sud de Califòrnia.[1] Avui formen part de la banda Pala d'indis Luiseño, banda Morongo d'Indis de Missió, i Banda Los Coyotes d'indis cahuilla i cupeño[3]

Història

Diversos grups diferents es van combinar per formar la cultura cupeño al voltant del 1000-1200 aC. Estaven estretament relacionats amb la cultura cahuilla.[4] El poble cupeño vivia tradicionalment a les muntanyes a la vall de San Jose a la capçalera del riu San Luis Rey.[5] Vivien en dues viles autònomes, Wilákalpa i Kúpa,[6] també pronunciada Cupa, al nord de Warner Springs (Califòrnia). També vivien a Agua Caliente, situada a l'est del llac Henshaw a la autopista estatal 79 vora Warner Springs (Califòrnia). La vila índia de 0,81 kilòmetres quadrats ara està abandonada però encara hi ha evidències de la seva importància històrica.[7]

Els espanyols arribaren a les terres cupeño en 1795 [5] i van prendre el control de les terres cap el segle XIX. Juan Jose Warner, un ciutadà naturalitzat mexicà, va rebre gairebé 45.000 acres (180 kilòmetres quadrats) de terra en una concessió del govern mexicà el 28 de novembre de 1844. Warner, com la majoria de terratinents de Califòrnia de l'època, depenia en gran part de la mà d'obra índia. Els habitants de Kúpa eren la majoria de la mà d'obra de Warner al seu ranxo de ramat. Els cupeños continuaren residint a l'àrea anomenada pels espanyols Agua Caliente després de l'ocupació estatunidenca de Cañofòrnia en 1847-1848. Construïren una casa de ranxo d'adob en 1849 i un graner en 1857, que encara es mantenen de peu.

Segons Julio Ortega, un dels membres més antics de la tribu cupeño, Warner cedí 26 kilòmetres de terra al voltant de les aigües calentes com a domini privat dels indis. Warner encoratjà els cupeños a construir una tanca de pedra al voltant del seu poble per mantenir el seu bestiar separat del del ranxo. Ortega ha considerat que si el poble havia creat els seus propis límits , els Cupeños encara hi viurien avui.[8] Observant les condicions de vida dels cupeños en 1846, W. H. Emory, brevet major del Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units, descriu als indis com si visquessin en estat de servitud per Warner i que eren objecte de mals tractes.[9] En 1849, Warner fou arrestat per tenir tractes amb el govern mexicà i va ser portat a Los Angeles.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 "California Indians and Their Reservations. SDSU Libray and Information Access. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «sdsu» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. Taula del cens dels EUA, 2000
  3. Pritzker, 125
  4. Bean and Smith, 588
  5. 5,0 5,1 Pritzker, 124
  6. Pritzker, 125
  7. "Cupa: San Diego County", A History of American Indians in California: HISTORIC SITES, National Park Service, accessed 18 Nov 2009
  8. Morrison, 1962, p.21
  9. May 1902, Out West, p. 471

Lectures

  • Bean, Lowell John, and Charles R. Smith. "Cupeño". Heizer, Robert F., volume ed. Handbook of North American Indians: California, Volume 8. pp. 91–98. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1978. ISBN 978-0-16-004574-5.
  • Hinton, Leanne. Flutes of Fire: Essays on California Indian Languages. Berkeley: Heyday Books, 1994. ISBN 0-930588-62-2
  • Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-513877-1.

Enllaços externs