La rondine: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 17:26, 25 jul 2014

Plantilla:Òpera La rondine (L'oreneta) és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre un llibret en italià de Giuseppe Adami.

Originalment concebuda com a opereta arran d'un contracte amb l'empresa del Carltheater de Viena, Puccini, insatisfet amb la concepció dramàtica dels llibretistes Heinz Reichert i Alfred Willner, va voler transformar La rondine en una òpera pròpiament dita, amb la col·laboració del dramaturg italià Giuseppe Adami. No obstant això, l'escassa convicció del compositor en l'èxit de l'operació, unida a una certa manca d'inspiració, van comprometre la gestació de l'obra, que va avançar amb molts entrebancs i nombroses readaptacions entre l'any 1913 i el 1915.

Una vegada trencat el contracte amb l'empresa vienesa a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, La rondine va ser estrenada al Grand Theatre de Montecarlo el 27 de març de 1917. L'acollida va ser calorosa, tot i que cal assenyalar que Montecarlo era una plaça operística fàcil i perifèrica. L'estrena italiana va tenir lloc al Teatro Comunale di Bologna el 2 de juny del mateix any.

L'èxit mai no va faltar, però no pot dir-se que va ser complet, tot i les versions successives que Puccini va fer a la partitura original. Avui dia, se sol interpretar la primera versió, l'única de la qual ha romàs la partitura completa. Val a dir que La rondine no gaudeix de la mateixa acceptació i representacions d'obres més afortunades del compositor.

Argument

L'argument és semblant al de La Traviata de Giuseppe Verdi. Narra la vacil·lació d'una jove dels ambients frívols de l'alta societat entre la seua vida lleugera i un amor vertader i romàntic.

La protagonista de l'òpera és Magda (soprano), una jove que passa els seus dies immersa en la vida mundana del París del Segon Imperi; però si bé aparentment sembla acceptar la seua situació, en realitat es mostra igualment romàntica i aspira a un amor vertader.

Prunier (tenor), un amic poeta, recita uns versos que fan a Magda recordar la seua primera innocent experiència amorosa. El mateix Prunier, que diu posseir habilitats quiromàntiques, prediu a Magda que aviat, com una oreneta, volarà al mar.

Magda decideix concedir-se una breu evasió de la pròpia existència i, disfressada de grisette, s'introdueix en un local nocturn, on troba Ruggero (tenor), un jove aristòcrata de província, de pas per París.

Entre els dos naix a primera vista una passió tan intensa que Magda decideix abandonar la capital i refugiar-se amb el seu nou amor en un indret de la Costa d'Atzur. Però aviat se sent assaltada pels remordiments d'haver ocultar a Ruggero el seu passat. Així que quan ell li anuncia que ha obtingut el permís de sa mare per a casar-se amb ella, Magda tem no poder estar a l'altura de la dona que ell es mereixeria.

Revela al seu enamorat la veritat i intenta fer-li comprendre la necessitat de la separació. Inúltiment Ruggero li suplica que no l'abandone: Magda contenint el seu dolor, s'allunya d'ell per sempre.

Àries cèlebres

Magda - primer acte: Chi il bel sogno di Doretta

Vegeu també

Llista d'òperes més importants

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La rondine

@@ Línia 34: / Línia 34: @@
 '''''La rondine''''' (''L'oreneta'') és una [[òpera]] en tres actes de [[Giacomo Puccini]], sobre un [[llibret]] en italià de [[Giuseppe Adami]].
-Originalment concebuda com [[opereta]] arran d'un contracte amb l'empresa del Carltheater de [[Viena]], Puccini, insatisfet amb la concepció dramàtica dels llibretistes [[Heinz Reichert]] i [[Alfred Willner]], va voler transformar ''La rondine'' en una òpera pròpiament dita, amb la col·laboració del dramaturg italià [[Giuseppe Adami]]. No obstant això, l'escassa convicció del compositor en l'èxit de l'operació, unida a una certa manca d'inspiració, van comprometre la gestació de l'obra, que va avançar amb molts entrebancs i nombroses readaptacions entre l'any [[1913]] i el [[1915]].
+Originalment concebuda com a [[opereta]] arran d'un contracte amb l'empresa del Carltheater de [[Viena]], Puccini, insatisfet amb la concepció dramàtica dels llibretistes [[Heinz Reichert]] i [[Alfred Willner]], va voler transformar ''La rondine'' en una òpera pròpiament dita, amb la col·laboració del dramaturg italià [[Giuseppe Adami]]. No obstant això, l'escassa convicció del compositor en l'èxit de l'operació, unida a una certa manca d'inspiració, van comprometre la gestació de l'obra, que va avançar amb molts entrebancs i nombroses readaptacions entre l'any [[1913]] i el [[1915]].
 Una vegada trencat el contracte amb l'empresa vienesa a causa de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], ''La rondine'' va ser estrenada al Grand Theatre de [[Montecarlo]] el [[27 de març]] de [[1917]]. L'acollida va ser calorosa, tot i que cal assenyalar que Montecarlo era una plaça operística fàcil i perifèrica. L'estrena italiana va tenir lloc al [[Teatro Comunale di Bologna]] el [[2 de juny]] del mateix any.
-L'èxit mai no va faltar, però no pot dir-se que va ser complet, tot i les versions successives que Puccini va fer a la partitura original. Avui dia, se sol interpretar la primera versió, l'única de la qual ha romàs la partitura completa. Val a dir que 'La rondine' no gaudeix de la mateixa acceptació i representacions d'obres més afortunades del compositor.
+L'èxit mai no va faltar, però no pot dir-se que va ser complet, tot i les versions successives que Puccini va fer a la partitura original. Avui dia, se sol interpretar la primera versió, l'única de la qual ha romàs la partitura completa. Val a dir que ''La rondine'' no gaudeix de la mateixa acceptació i representacions d'obres més afortunades del compositor.
 ==Argument==