Liman

Imatge de satèl•lit d'un tram de la costa nord de la mar Negra, entre la frontera amb Romania i el líman del Dnipró-Buh Meridional

Un líman (ucraïnès: лима́н, lyman; romanès: liman; rus: лиман, (liman); turc: liman; grec medieval: λιμένας) és un estuari o desembocadura d'un riu, molt ample i gairebé tancat per un cordó litoral o barra de sediments. Els límans poden ser marítims (quan la barra de sorra es crea per l'acció del corrent marí) o fluvials (quan el cordó es crea pel flux d'un riu major a la confluència amb un altre.

El líman més petit del Buh Meridional es barreja amb el més gran del Dnipró per formar el líman del Dnipró-Buh

El líman resulta d'una sèrie de circumstàncies. En particular, quan un riu desemboca en una mar molt arenosa on la vora és sensiblement rectilínia. Així, la deriva litoral transporta sorra constantment, es va dipositant a la boca de l'estuari i pot formar un o més estanys en comunicació amb la mar. En aquest sentit, s'assemblen a les nostres albuferes o estanys (en l'ús de la Catalunya nord), per una banda, i a les ries cantàbriques en la seva amplada per altra.

El terme líman s'usa sobretot per descriure les formacions hidrogràfiques típiques a la mar Negra, la mar d'Azov i la part baixa del curs del Danubi. Hi ha gran quantitat de límans a Ucraïna, com també a Bulgària, Romania i Rússia. Etimològicament, la paraula prové del grec medieval λιμένας, que vol dir badia o port, paraula que va ser disseminada pels turcs al ocupar les costes occidentals i septentrionals de la mar Negra, amb el sentit de port. Després va ser adoptada pels ucraïnesos, búlgars, romanesos i russos per definir el líman del Dnister. A Rússia, el terme també s'usa a vegades per descriure rades o ries a la mar d'Azov i altres costes, on l'estuari no és tancat per una barra de sorra, com ara el Líman d'Anadyr (rus: Анадырский Лиман, Anadyrskii Liman) o estuari de l'Anadyr, al Golf d'Anadyr (mar de Bering), ókrug autònom de Txukotka, Sibèria.

Alguns límans

A Bulgària

• Llac Varna (búlgar: Варненско езеро, Varnensko ezero)

A Romania

• Llac Razelm o Razim (romanès: Lacul Razim o Lacul Razelm)

A Ucraïna

(començant a la frontera amb Romania al sud-oest i seguint la costa de la mar Negra cap a l'est fins a arribar a la mar d'Azov)

Els límans de Tatarbunary

Al raion de Tatarbunary, entre Vylkove a la frontera romanesa i Tatarbunary, a la província d'Odessa (aquests límans s'assemblen més a la nostra albufera i s'anomenen sovint "llac", tot i que són llacs salats)

• Llac o líman de Sassyk o líman de Kunduk (Сасик o Кундук), homònim d'un altre líman a Crimea
• Llac Burnàs (озеро Бурнас, ózero Burnàs, o лиман Бурнас, líman Burnàs) - al raion (la comarca) de Tatarbunary
• Líman d'Alibei ((лиман Алібей, líman Alibei), ara dividit per una presa entre el líman d'Alibei i el llac de Khadjyder (oзеро Хаджидер, ózero Khadjyder), alimentat pel riu homònim.
• Llac de Xahany (Шагани)

Límans prop d'Odessa

Seguint la costa cap a l'est, prop de d'Odessa, a la província d'Odessa

• Líman del Dnister (ucraïnès: Дністро́вський лима́н, Dnistrovskyi líman), a Bílhorod-Dnistrovskyi i Serhíïvka, entre altres poblacions
• Líman de Khadjybei (Хаджибейський лиман, Khadjybeiskyi líman), a Odessa
• Líman del Kuiàlnyk (Куяльницький лиман, Kuiàlnytskyi líman), just al nord d'Odessa

Límans dels óblasts de Mykolàiiv i Kherson

• Líman del Tylihul (Тилігу́льський лима́н, Tylihulskyi líman), prop de la ciutat costanera de Iujne (Южне), entre les óblasts d'Odessa i Mykolàiiv
• Líman Berezanskyi (Березанський лиман, Berezanskyi líman), desemboca a la mar Negra a Otxàkiv (Очаків), a l'óblast de Mykolàiiv
• Líman del Buh Meridional (Бузький лиман, Buzkyi líman), la part abans de desemboca al líman del Dnipró o del Dnipró-Buh entre les poblacions de Dmytrivka i Oleksandrivka, a l'óblast de Mikolaiv
• Líman del Dnipró-Buh (Дніпровсько-Бузький лиман, Dniprovsko-Buzkyi líman), desemboca a la mar Negra també a Otxàkiv (Очаків), i es troba entre les óblasts de Mykolàiiv i Kherson.

Límans de Crimea

La majoria d'aquests no es poden considerar límans en el sentit propi de la paraula, per no estar associats a rius. Es poden considerar més aviat albuferes. També són anomenats llacs (озеро, ózero).

• El sistema d'albuferes de Syvaix o "mar Podrida" (ucraïnès: Сива́ш, Гниле́ Мо́ре, Syvaix, Hlyné More; tàtar de Crimea: Sıvaş, Çürük Deñiz; rus: Сиваш, Гнилое Море, Sivaix, Glinóie Mórie), a la costa de la mar d'Azov, una part del qual és parc nacional. Està separat de la mar d'Azov pel cordó litoral, barra de sorra o "fletxa" d'Arabat (ucraïnès: Араба́тська стрі́лка, transcrit: Arabatska strilka; rus: Арабатская стрелка, transcrit: Arabàtskaia strielka; tàtar de Crimea: Arabat beli).
• El llac salat de Donuzlav (ucraïnès: Донузлав)
• El llac salat de Sasyk (ucraïnès: Сасик), homònim d'un altre líman a l'óblast o província d'Odessa.
• El llac salat de Sakske (ucraïnès: Са́кське о́зеро, Sakske ózero; tàtar de Crimea: Saq gölü; rus: Сакское озеро, Sakskoie ózero)
• El llac de Aktaske (Актаське озеро, Aktaske ózero), a la mar d'Azov vora Sxolkine.

Límans de la mar d'Azov

• Líman de l'Utliuk (Утлюцький лиман, Utliutskyi líman). Aquest líman, irrigat pel riu Velykyi Utliuk, entre d'altres, desemboca prop del municipi de Henitxesk (Генічеськ). El separa de la mar d'Azov la punta de Fedótov o punta Fedótova (коса Федотова) i l'illa de Byriutx (Бирюч), molt prop del sistema de l'albufera del Syvaix o "mar Podrida" (ucraïnès: Сива́ш, Гниле́ Мо́ре, Syvaix, Hlyné More; tàtar de Crimea: Sıvaş, Çürük Deñiz; rus: Сиваш, Гнилое Море, Sivaix, Glinóie Mórie), contribuint a crear la barra de sorra d'Arabat (ucraïnès: Араба́тська стрі́лка; rus: Арабатская стрелка; tàtar de Crimea: Arabat beli).
• Líman del Molotxna (Молочний лиман, Molotxnyi líman), tocant al líman d'Utliuk, prop de Kyrylivka

A Rússia

Limans a la mar d'Azov

• Liman del Mius (Миусский лиман, Miuskii liman, 33 km de llarg), on el riu Mius (rus: Миус, ucraïnès: Міус), que neix a Ucraïna, rep les aigües del Krynka i després entra a Rússia i per últim desemboca a la mar d'Azov.
• Liman del Iéia (Е́йский лима́н, Iéiskyi liman) - on desemboca el riu Iéia (Е́я). És el líman més gran de la regió russa de Caucas del Nord (Се́верный Кавка́з, Siévernyi Kavkaz)
• Liman del Beissug (Бейсу́гський Лима́н) - un dels líman que forma el riu Beissug (Бейсу́г) a la seva fi. Aquest líman també és alimentat pel riu Txelbàs o Txelbas (Челбас).
• Liman d'Akhtaniz (Ахтанизовський лиман) - al territori de Krasnodar (Краснода́рский край, Krasnodarskii krai).
• Liman del Akhtar (Ахтарський лиман, Akhtasrskii liman) - al territori de Krasnodar (Краснода́рский край, Krasnodarskii krai).

De fet, la mar d'Azov mateixa vindria a ser similar a un enorme líman entre Ucraïna i Rússia, a la desembocadura del riu Don, tot i que no el tanca una barra de sorra sinó unes penínsules que gairebé es troben, deixant només l'estret de Kertx obert a la mar Negra.

Galeria d'imatges

• 
  La desembocadura del Dnister formant el líman del Dnister, a Ucraïna.
• 
  El líman del Dnister congelat.
• Un dels límans prop d'Odessa: el líman Kuiàlnyk (Куяльницький лиман).
  Un dels límans prop d'Odessa: el líman Kuiàlnyk (Куяльницький лиман).
• 
  Un altre dels límans prop d'Odessa: el líman del Tylihul (Тилігу́льський лима́н, Tylihulskyi líman), entre l'óblast d'Odessa i la de Mykolàiiv.
• 
  Vista de la barra de sorra o cordó litoral Punta Ranjeva (Ranjeva kossa) i el líman del Tylihul.
• 
  Mapa del llac Varna, a Bulgària (en anglès).
• 
  El delta del Danubi amb el Llac Razelm o Razim al sud, a baix de tot (Romania), més 4 llacs el que es podrien considerar límans fluvials a Ucraïna, "desembocant" al Danubi i al seu braç nord al delta.
• 
  El que es podria anomenar un líman fluvial (tot i que en aquest cas no és conegut com a líman), on el riu Narew o Nàrev desemboca al Vístula, a Modlin, Polònia
• 
  La mar d'Azov amb límans congelats. Es pot apreciar el del Molotxna a la costa nord, ucraïnesa, com també l'estuari del riu Don i els límans del Iéia i del Beissug a la costa sud, de Rússia.

Vegeu també

• Aiguamolls.
• Delta fluvial.
• Badia.