Gla: diferència entre les revisions
m Robot posa títol a {{GEC|0112130|gla}} |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR|data=novembre de 2012}} |
{{FR|data=novembre de 2012}} |
||
{{vegeu lliure|Per a l'antiga ciutat grega, vegeu '''[[Gla (Grècia)]]'''.}} |
{{vegeu lliure|Per a l'antiga ciutat grega, vegeu '''[[Gla (Grècia)]]'''.}} |
||
[[Fitxer:Gla.JPG |
[[Fitxer:Gla.JPG|thumb|Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja]] |
||
[[Fitxer:Quercus_ithaburensis_ssp.macrolepis_MHNT.BOT.2004.0.80.jpg|thumb|'' Quercus ithaburensis ssp.macrolepis'' |
[[Fitxer:Quercus_ithaburensis_ssp.macrolepis_MHNT.BOT.2004.0.80.jpg|thumb|Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis'' |
||
]] |
]] |
||
La '''gla''', |
La '''gla''', '''aglà''' (del [[llatí]] ''glans'' ''id.'') o '''bellota''' (de l'[[àrab]] ''ballūta'', [[Quercus ilex|alzina]]) és un fruit característic de les plantes del gènere ''[[Quercus]]'' (família [[Fagaceae]]).<ref>{{DIEC|gla}}</ref><ref>{{DIEC|aglà}}</ref><ref>{{DIEC|bellota}}</ref><ref>{{GEC|0112130|gla}}</ref> |
||
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries |
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'[[Quercus ilex|alzina]], la [[carrasca]], la [[Quercus suber|surera]] i totes les espècies de [[roure]]s i [[arbust]]s com [[garric]], que fa es glans més grosses. |
||
⚫ | Les glans d'alzines i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguitat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt amb elles fins i tot millor si estan corcades (la majoria ho estan). A Espanya la devesa es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. Les glans de la carrasca que són més dolces que les d'alzina de vegades encara es consumeixen crues o torrades |
||
Dins les espècies de ''Quercus'' arbustives el [[garric]] fa les glans més grosses que les alzines i els roures. |
|||
⚫ | |||
A Espanya la devesa es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. |
|||
Segons [[Estrabó]] els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla. |
Segons [[Estrabó]] els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla. |
||
⚫ | |||
{{VT|Corc de les glans}} |
|||
⚫ | |||
Les glans de la carrasca que són més dolces que les d'alzina de vegades encara es consumeixen crues o torrades. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
==Enllaços externs== |
|||
{{Commonscat|Quercus|Glans}} |
{{Commonscat|Quercus|Glans}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
Revisió del 17:14, 18 feb 2015
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Per a l'antiga ciutat grega, vegeu Gla (Grècia). |
La gla, aglà (del llatí glans id.) o bellota (de l'àrab ballūta, alzina) és un fruit característic de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).[1][2][3][4]
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures i arbusts com garric, que fa es glans més grosses.
Les glans d'alzines i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguitat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt amb elles fins i tot millor si estan corcades (la majoria ho estan). A Espanya la devesa es manté a Extremadura i Andalusia. Les glans de la carrasca que són més dolces que les d'alzina de vegades encara es consumeixen crues o torrades
Segons Estrabó els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.
« | Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina deixant-les assecar, triturant-les i fabricant amb elles un pa que es conserva un temps. | » |
Referències
- ↑ «gla». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «aglà». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «bellota». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Gla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.