Vés al contingut

Gla: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa títol a {{GEC|0112130|gla}}
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=novembre de 2012}}
{{FR|data=novembre de 2012}}
{{vegeu lliure|Per a l'antiga ciutat grega, vegeu '''[[Gla (Grècia)]]'''.}}
{{vegeu lliure|Per a l'antiga ciutat grega, vegeu '''[[Gla (Grècia)]]'''.}}
[[Fitxer:Gla.JPG|250px|thumb|right| Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja]]
[[Fitxer:Gla.JPG|thumb|Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja]]
[[Fitxer:Quercus_ithaburensis_ssp.macrolepis_MHNT.BOT.2004.0.80.jpg|thumb|'' Quercus ithaburensis ssp.macrolepis'' - [[MHNT]]
[[Fitxer:Quercus_ithaburensis_ssp.macrolepis_MHNT.BOT.2004.0.80.jpg|thumb|Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis''
]]
]]
La '''gla''',<ref>{{DIEC|gla}}</ref> '''aglà'''<ref>{{DIEC|aglà}}</ref> (del [[llatí]] ''glans'' "gland") o '''bellota'''<ref>{{DIEC|bellota}}</ref> (de l'[[àrab]] ''ballūta'', [[Quercus ilex|alzina]]) és un fruit característic de les plantes del gènere ''[[Quercus]]'' (família [[Fagaceae]]).<ref>{{GEC|0112130|gla}}</ref>
La '''gla''', '''aglà''' (del [[llatí]] ''glans'' ''id.'') o '''bellota''' (de l'[[àrab]] ''ballūta'', [[Quercus ilex|alzina]]) és un fruit característic de les plantes del gènere ''[[Quercus]]'' (família [[Fagaceae]]).<ref>{{DIEC|gla}}</ref><ref>{{DIEC|aglà}}</ref><ref>{{DIEC|bellota}}</ref><ref>{{GEC|0112130|gla}}</ref>


Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries que fan glans: l'[[Quercus ilex|alzina]],la [[carrasca]], la [[Quercus suber|surera]] i totes les espècies de [[roure]]s.
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'[[Quercus ilex|alzina]], la [[carrasca]], la [[Quercus suber|surera]] i totes les espècies de [[roure]]s i [[arbust]]s com [[garric]], que fa es glans més grosses.


Les glans d'alzines i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguitat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt amb elles fins i tot millor si estan corcades (la majoria ho estan). A Espanya la devesa es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. Les glans de la carrasca que són més dolces que les d'alzina de vegades encara es consumeixen crues o torrades
Dins les espècies de ''Quercus'' arbustives el [[garric]] fa les glans més grosses que les alzines i els roures.

Les glans d'alzines i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguitat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt amb elles fins i tot millor si estan corcades (la majoria ho estan).

A Espanya la devesa es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]].


Segons [[Estrabó]] els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.
Segons [[Estrabó]] els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.
{{cita|Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina deixant-les assecar, triturant-les i fabricant amb elles un pa que es conserva un temps.}}


{{VT|Corc de les glans}}
{{cita|"Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina deixant-les assecar, triturant-les i fabricant amb elles un pa que es conserva un temps."}}

Les glans de la carrasca que són més dolces que les d'alzina de vegades encara es consumeixen crues o torrades.


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}

==Enllaços externs==
{{Commonscat|Quercus|Glans}}
{{Commonscat|Quercus|Glans}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 17:14, 18 feb 2015

Per a l'antiga ciutat grega, vegeu Gla (Grècia).
Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja
Glans de Quercus ithaburensis ssp. macrolepis

La gla, aglà (del llatí glans id.) o bellota (de l'àrab ballūta, alzina) és un fruit característic de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).[1][2][3][4]

Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures i arbusts com garric, que fa es glans més grosses.

Les glans d'alzines i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguitat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt amb elles fins i tot millor si estan corcades (la majoria ho estan). A Espanya la devesa es manté a Extremadura i Andalusia. Les glans de la carrasca que són més dolces que les d'alzina de vegades encara es consumeixen crues o torrades

Segons Estrabó els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.

« Els muntanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de glans d'alzina deixant-les assecar, triturant-les i fabricant amb elles un pa que es conserva un temps. »

Referències