Emirat de Saraqusta: diferència entre les revisions
+ Ref |
m Robot insereix {{Autoritat}} |
||
| Línia 68: | Línia 68: | ||
* VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: ''Aragón musulmán'', [[Saragossa]], Mira editores, [[1988]]. ISBN 8486778069. |
* VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: ''Aragón musulmán'', [[Saragossa]], Mira editores, [[1988]]. ISBN 8486778069. |
||
* VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: ''El islam en Aragón'', [[Saragossa]], CAI, (Col. «Mariano de Pano y Ruata», núm. 9), [[1995]]. ISBN 8488305273. |
* VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: ''El islam en Aragón'', [[Saragossa]], CAI, (Col. «Mariano de Pano y Ruata», núm. 9), [[1995]]. ISBN 8488305273. |
||
{{Autoritat}} |
|||
{{ORDENA:Emirat De Saraqusta}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Emirat De Saraqusta}} <!--ORDENA generat per bot--> |
||
Revisió del 23:23, 23 des 2015
Localització de la taifa de Saragossa v.1080 | |
| Capital | Saraqusta (Saragossa) |
| Creació | Vers 1018. Independència respecte del Califat de Còrdova |
| Dissolució | 1110. El Regne passa als Almoràvits |
| Llengua oficial | Àrab |
La taifa de Saragossa o emirat de Saraqusta fou un regne musulmà que al llarg del segle XI tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Història de l'emirat
Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí aconseguí vers 1013 la independència de l'Emirat de Saraqusta respecte del Califat de Còrdova.[1] Inicialment restà en mans dels tugíbides, fins que el 1039 caigué en mans dels Banu Hud de l'emirat de Làrida. L'època d'Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir i Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman fou un bon moment cultural.
La primavera de 1086, Alfons VI de Lleó va posar setge a Saragossa i davant aquesta circumstància, els reis de les taifes van demanar ajuda als almoràvits i l'emir Yússuf ibn Taixfín desembarca a al-Yazira al-Jadrā en auxili dels febles reis musulmans el 30 de juliol.[2] Alfons VI, que no està disposat a tolerar aquesta gosadia, aixeca el setge de Saragossa i es dirigeix a la trobada de Yusuf però pateix una humiliant derrota a la batalla de Sagrajas.[3]
L'emirat no fou annexionat pels almoràvits i Montsó va caure el 24 de juny de 1089 en mans de Pere de Ribagorça,[4] qui el 1095 va conquerir Waixqa després de derrotar l'emir Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín a la batalla de les planes d'Alcoraz i el 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes es va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes.
El 1110, el nou emir almoràvit Alí ibn Yússuf va decidir suprimir el darrer regne musulmà que restava i el 31 de maig del 1110 va ocupar Saraqusta. Abd-al-Màlik es va retirar a la fortalesa de Ruta (Rueda de Jalón).[5] Els almoràvits van nomenar governador a Muhàmmad ibn al-Hajj i més tard a Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi (Ibn Tifalwit) que de fet van actuar com emirs (el segon va tenir com a visir al conegut filòsof Ibn Bajja o Avempace), però el territori fou finalment conquerit l'any 1118 per Alfons I d'Aragó.[6]
Emirs de Saraqusta
Dinastia tugíbida (1018-1038)
- Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí o Al-Múndhir I, (1018-1022)
- Yahya ibn al-Múndhir at-Tujibí al-Mudhàffar o Yahya al-Mudhàffar (1022-1036)
- Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí Muïzz-ad-Dawla o Al-Múndhir II (1036-1038)
- Abd-Al·lah ibn Hàkam (1038)
Dinastia hudí (1039-1110)
- Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín (1039-1046)
- Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir (1046-1081)
- Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman (1081-1085)[7]
- Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín (1085-1110)
- Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla (1110)
Govern almoràvit (1110-1118)
- Muhàmmad ibn al-Hajj (1110-1115)
- Abu-Bakr ibn Ibrahim ibn Tifilwit as-Sahrawí o Ibn Tifilwit (1115-1117)
Referències
- ↑ Turk, Afif. El reino de Zaragoza en el siglo XI de Cristo (V de la Hégira) (en castellà). Instituto Egipcio de Estudios Islámicos, 1978, p. 61.
- ↑ Lévi-Provençal, Évariste; García Gómez, Emilio. El Siglo XI en primera persona. Las memorias de Abd-Allah, último rey Zirí de Granada (en castellà). Alianza Editorial, 1980, p. 200. ISBN 8420630578.
- ↑ anònim. La conquista de Al-Andalus (en castellà). Editorial CSIC, 2002, p. 108. ISBN 8400080653.
- ↑ Cingolani, Stefano Maria. Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. 113. ISBN 8437087163.
- ↑ Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel. Edad Media: Historia de España (en castellà). Vicente Ángel Álvarez Palenzuela, 2005, p. 329. ISBN 8434467933.
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1143, entrada: "Yúsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin". ISBN 84-297-3521-6.
Bibliografia
- AL-GAZZAR, Abu Bakr: Diwan. Abu Bakr al-Gazzar, el poeta de la Aljafería, (ed. bilingüe), Saragossa. Prensas Universitarias de Zaragoza (col. Larumbe. Clásicos aragoneses), 2005. ISBN 8477337403.
- ALVAR, Carlos: Roldán en Zaragoza, Saragossa, CAI, 2000. ISBN 8495306530.
- BOSCH VILÀ, JACINT, El reino de Taifas de Zaragoza - descarrega directa
- CERVERA FRAS, M ª José: El reino de Saraqusta, Saragossa, CAI, 1999. ISBN 8488305931.
- CORRAL, José Luis: Historia de Zaragoza. Zaragoza musulmana (714-1118), Saragossa, Ajuntament de Saragossa i CAI, 1998. ISBN 8480691557.
- GARULO, Teresa: La literatura árabe de Al-Andalus durante el siglo XI, Madrid, Hiperión, 1998. ISBN 8475175015.
- MONTANER FRUTOS, Alberto: "Introducción histórica" al capítol "El palacio musulmán", a: Bernabé Cabañero Subiza et alt., La Aljafería (volum I), Saragossa, Corts d'Aragó, 1998. pàgines 35-65. ISBN 8486794978.
- VERNET, Juan: Literatura árabe, Barcelona, El Acantilado, 2002. ISBN 8495359812.
- VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: Aragón musulmán, Saragossa, Mira editores, 1988. ISBN 8486778069.
- VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: El islam en Aragón, Saragossa, CAI, (Col. «Mariano de Pano y Ruata», núm. 9), 1995. ISBN 8488305273.