Pelasgs

Pelasgs (llatí pelasgi, gec pelasgoi) és el nom donat genèricament als habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.

Els pèlasgs són esmentats per tota Grècia: a Tessàlia, Epir (Dodona és indicada com la seva capital), Perrhàbia, Peònia, Beòcia (on van expulsar els aons, temmics, leleges i hiants), Àtica i el Peloponès.

També els pèlasgs són esmentats a les illes: a Creta (dividits en cinc tribus: els dioi, aqueus, eteòcrats, cidons i doris), a Samotràcia, Lemnos i Imbros; pelasgs de Tessàlia es van establir a Quios. Heròdot diu que els habitants de les 70 illes de la costa d'Àsia eren pelasgs.

A l'Àsia, deixant apart la seva llegendària participació a la guerra de Troia (aliats de Troia) són esmentats també a alguns llocs de Cària, Cilícia i Lícia.

A Itàlia s'esmenta com a pelasgs als enotris, als tirrens, umbres i peucets, però aquesta atribució ja fou discutida al seu temps i especialment els tirrens eren vistos sovint com un poble diferent dels pèlasgs.