Òrgan de Jacobson: diferència entre les revisions
m Canvis menors, neteja AWB |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{2L|data=febrer de 2013}} |
{{2L|data=febrer de 2013}} |
||
[[Fitxer:Jacobson's organ in a reptile.svg|300px|thumb|Esquema de l'òrgan de Jacobson]] |
[[Fitxer:Jacobson's organ in a reptile.svg|300px|thumb|Esquema de l'òrgan de Jacobson]] |
||
L{{'}}'''òrgan de Jacobson''', conegut també com a '''''òrgan vomeronasal''''', és un òrgan auxiliar del [[olfacte|sentit de l'olfacte]] en |
L{{'}}'''òrgan de Jacobson''', conegut també com a '''''òrgan vomeronasal''''', és un òrgan auxiliar del [[olfacte|sentit de l'olfacte]] en certs [[vertebrats]], alguns d'ells, [[tetràpodes]]. Es localitza al [[vòmer]], entre el nas i la boca. Les [[neurona|neurones]] sensores dins d'aquest òrgan detecten diferents compostos químics, habitualment grans molècules. |
||
Les [[serp]]s el fan servir per a olorar les preses, traient la [[llengua (anatomia)|llengua]] i atraient partícules a l'obertura de l'òrgan al paladar. Alguns [[mamífer]]s utilitzen un moviment facial característic anomenat ''[[reflex de flehmen]]'' per a enviar compostos cap a aquest òrgan, mentre que en altres [[mamífer]]s és el mateix òrgan el que es contrau i bomba per atreure els compostos. |
Les [[serp]]s el fan servir per a olorar les preses, traient la [[llengua (anatomia)|llengua]] i atraient partícules a l'obertura de l'òrgan situat al paladar. Alguns [[mamífer]]s utilitzen un moviment facial característic anomenat ''[[reflex de flehmen]]'' per a enviar compostos cap a aquest òrgan, mentre que en altres [[mamífer]]s és el mateix òrgan el que es contrau i bomba aire per atreure els compostos. |
||
La majoria d'animals amb |
La majoria d'animals amb òrgan vomeronasal el fan servir per a detectar [[feromona|feromones]], tot i que algunes feromones són detectades per l'òrgan de l'olfacte. L'òrgan vomeronasal sembla poder detectar altres compostos a part de les feromones. |
||
Alguns científics creuen que, en l'ésser [[humà]], l'òrgan vomeronasal no és funcional com en el cas d'altres animals, incloent-hi [[cetaci]]s, alguns [[ratpenat]]s i simis. Aquests científics creuen també que, en humans adults, no hi ha connexió entre l'òrgan i el cervell. No obstant això, existeixen proves en què se suggereix que l'òrgan vomeronasal no s'atrofia i roman funcional durant la vida d'una persona. Per tant, la seva funció en aquests animals i humans, si és real, és encara un misteri. |
Alguns científics creuen que, en l'ésser [[humà]], l'òrgan vomeronasal no és funcional com en el cas d'altres animals, incloent-hi els [[cetaci]]s, alguns [[ratpenat]]s i simis. Aquests científics creuen també que, en humans adults, no hi ha connexió entre l'òrgan i el cervell. No obstant això, existeixen proves en què se suggereix que l'òrgan vomeronasal no s'atrofia i roman funcional durant la vida d'una persona. Per tant, la seva funció en aquests animals i humans, si és real, és encara un misteri. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 12:16, 13 juny 2016
 |
Aquest és un article traduït amb mancances. |
L'òrgan de Jacobson, conegut també com a òrgan vomeronasal, és un òrgan auxiliar del sentit de l'olfacte en certs vertebrats, alguns d'ells, tetràpodes. Es localitza al vòmer, entre el nas i la boca. Les neurones sensores dins d'aquest òrgan detecten diferents compostos químics, habitualment grans molècules.
Les serps el fan servir per a olorar les preses, traient la llengua i atraient partícules a l'obertura de l'òrgan situat al paladar. Alguns mamífers utilitzen un moviment facial característic anomenat reflex de flehmen per a enviar compostos cap a aquest òrgan, mentre que en altres mamífers és el mateix òrgan el que es contrau i bomba aire per atreure els compostos.
La majoria d'animals amb òrgan vomeronasal el fan servir per a detectar feromones, tot i que algunes feromones són detectades per l'òrgan de l'olfacte. L'òrgan vomeronasal sembla poder detectar altres compostos a part de les feromones.
Alguns científics creuen que, en l'ésser humà, l'òrgan vomeronasal no és funcional com en el cas d'altres animals, incloent-hi els cetacis, alguns ratpenats i simis. Aquests científics creuen també que, en humans adults, no hi ha connexió entre l'òrgan i el cervell. No obstant això, existeixen proves en què se suggereix que l'òrgan vomeronasal no s'atrofia i roman funcional durant la vida d'una persona. Per tant, la seva funció en aquests animals i humans, si és real, és encara un misteri.
Referències
Bibliografia
- Døving KB, Trotier D «Structure and function of the vomeronasal organ». The Journal of Experimental Biology, 201, Pt 21, November 1998, pàg. 2913–25. PMID: 9866877.
- Silvotti L, Moiani A, Gatti R, Tirindelli R «Combinatorial co-expression of pheromone receptors, V2Rs». Journal of Neurochemistry, 103, 5, December 2007, pàg. 1753–63. DOI: 10.1111/j.1471-4159.2007.04877.x. PMID: 17854397.
- Keverne EB «The vomeronasal organ». Science, 286, 5440, October 1999, pàg. 716–20. DOI: 10.1126/science.286.5440.716. PMID: 10531049.
- Meredith M «Human vomeronasal organ function: a critical review of best and worst cases». Chemical Senses, 26, 4, May 2001, pàg. 433–45. DOI: 10.1093/chemse/26.4.433. PMID: 11369678.
- Evans CS «Accessory chemosignaling mechanisms in primates». American Journal of Primatology, 68, 6, June 2006, pàg. 525–44. DOI: 10.1002/ajp.20250. PMID: 16715503.
- Wekesa KS, Anholt RR «Pheromone regulated production of inositol-(1, 4, 5)-trisphosphate in the mammalian vomeronasal organ». Endocrinology, 138, 8, August 1997, pàg. 3497–504. DOI: 10.1210/en.138.8.3497. PMID: 9231804.
- Monti-Bloch L, Jennings-White C, Berliner DL «The human vomeronasal system. A review». Annals of the New York Academy of Sciences, 855, November 1998, pàg. 373–89. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1998.tb10595.x. PMID: 9929629.