Enargita

Enargita
Fórmula química	Cu₃AsS₄
Epònim	singularitat
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.KA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	2.KA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.07
Dana	3.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Grup puntual	ortoròmbica piramidal
Color	gris acer, gris fosc, negre amb un tènue reflex violeta
Macles	comunes planes a {320}, rarament com a interpenetracions pseudohexagonals
Fractura	desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Color de la ratlla	negra
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	4,4 a 4,5
Densitat	4,4
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Eng

L'enargita (del grec enarges, evident) és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descrita per primera vegada el 1850 a Perú. És un mineral dimorf de la luzonita.

Característiques

Químicament és un sulfur d'arsènic i coure, amb fórmula Cu₃AsS₄, semblant a la tennantita la qual, però, no té exfoliació. Presenta com a aspecte típic un hàbit massiu negre, tot i que també pot adoptar la forma de cristalls allargats tabulars ratllats. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa és de 3 en l'escala de Mohs. S'extreu industrialment de les mines per ser una mena del coure.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'enargita pertany a "02.KA: Sulfarsenats i sulfantimonats, amb (As, Sb)S₄ tetraedre" juntament amb els següents minerals: petrukita, briartita, famatinita, luzonita, permingeatita, barquillita i fangita.

Formació

L'enargita és un mineral secundari format en roques metamòrfiques mitjançant metamorfisme hidrotermal de temperatura mitjana, per la qual cosa apareix en vetes hidrotermals. Els minerals associats solen ser: quars, bornita, galena, esfalerita, tennantita, calcocita, calcopirita, covellita, pirita i altres sulfurs.

Varietats

• L'enargita argèntica és una varietat que conté plata, trobada a la mina Chala, Khaskovo Oblast, Bulgària.
• La stannoenargita és una varietat d'enargita que conté estany.