La rondine: diferència entre les revisions

*L'oreneta*
	; Pòster de l'estrena italiana
Títol original	La rondine
Forma musical	òpera ; opereta
Compositor	Giacomo Puccini
Llibretista	Giuseppe Adami
Llengua original	italià
Creació	maig 1914 - abril 1916
Data de publicació	segle XX
Gènere	commedia lirica (en)
Parts	3
Lloc de la narració	París
Personatges	En cursiva s'indica el repartiment de l'estrena Magda (soprano), Gilda Dalla Rizza; Lisette (soprano); Prunier (tenor); Ruggero (tenor), Tito Schipa; Rambaldo (baríton); Périchaud (baríton o baix); Gobin (tenor); Crébillon (baríton o baix); Ivette (soprano); Bianca (soprano); Suzy (mezzosoprano); Un majordom (baix); Una cantant (soprano); Fleury (només en la tercera versió - soprano); Mariette (només en la tercera versió - mezzosoprano); Rorò (només en la tercera versió - mezzosoprano);
Estrena
Estrena	27 de març de 1917
Escenari	Òpera de Montecarlo,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	4 de desembre de 1954 (estrena a Espanya)

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 15:43, 27 març 2017

La rondine (L'oreneta) és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre un llibret en italià de Giuseppe Adami.

Context

Originalment concebuda com a opereta arran d'un contracte amb l'empresa del Carltheater de Viena, Puccini, insatisfet amb la concepció dramàtica dels llibretistes Heinz Reichert i Alfred Willner, va voler transformar La rondine en una òpera pròpiament dita, amb la col·laboració del dramaturg italià Giuseppe Adami. No obstant això, l'escassa convicció del compositor en l'èxit de l'operació, unida a una certa manca d'inspiració, van comprometre la gestació de l'obra, que va avançar amb molts entrebancs i nombroses readaptacions entre l'any 1913 i el 1915.

Una vegada trencat el contracte amb l'empresa vienesa a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, La rondine va ser estrenada a l'Òpera de Montecarlo el 27 de març de 1917. L'acollida va ser calorosa, tot i que cal assenyalar que Montecarlo era una plaça operística fàcil i perifèrica. L'estrena italiana va tenir lloc al Teatro Comunale di Bologna el 2 de juny del mateix any.

La segona versió va ser estrenada al Teatre Massimo de Palerm en 1920.^[1] A la tercera versió de l'òpera, Puccini va canviar l'acte final de nou, tot afegint una escena a la qual Rambaldo li demana a Magda que torni, i acaba amb el descobriment per part de Ruggero (a través d'un telegrama anònim) qui és en realitat Magda, i amb la decisió de Ruggero de deixar-la per sempre. Al final d'aquesta versió, Magda es queda sola amb Lisette.^[1] Aquesta tercera versió es va poder sentir per primer cop al Teatre Regio de Turí, l'any 1994.^[1]

L'èxit mai no va faltar, però no pot dir-se que va ser complet, tot i les versions successives que Puccini va fer a la partitura original. L'estrena va ser tot un èxit, fins el punt de que el príncep Albert I de Mònaco va concedir a Puccini, el dia 3 d'abril, l'Orde de Sant Carles.^[2]

Avui dia, se sol interpretar la primera versió, l'única de la qual ha romàs la partitura completa. Val a dir que La rondine no gaudeix de la mateixa acceptació i representacions d'obres més afortunades del compositor.

Personatges

Paper	Tessitura	Estrena, 27 de març de 1917 (Director: Gino Marinuzzi)
Magda de Civry	soprano	Gilda Dalla Rizza
Lisette, la donzella	soprano	Ines Maria Ferraris
Ruggero Lastouc	tenor	Tito Schipa
Prunier, un poeta	tenor	Francesco Dominici
Rambaldo Fernandez, protector de Magda	baríton	Gustave Huberdeau
Périchaud	baríton / baix	Libert
Gobin	tenor	Charles Delmas
Crébillon	baix/baríton	Stéphane
Rabonnier	baríton
Yvette	soprano	Suzy Laugée
Bianca	soprano	Andrée Moreau
Suzy	mezzosoprano	Charlotte Mattei
Un majordom	baix	Delestan
Una veu	soprano

Argument^[3]

Lloc: París, durant el Segon Imperi Francès.

L'argument és semblant al de La Traviata de Giuseppe Verdi. Narra la vacil·lació d'una jove dels ambients frívols de l'alta societat entre la seua vida lleugera i un amor vertader i romàntic.

La protagonista de l'òpera és Magda (soprano), una jove que passa els seus dies immersa en la vida mundana del París del Segon Imperi; però si bé aparentment sembla acceptar la seua situació, en realitat es mostra igualment romàntica i aspira a un amor vertader.

Prunier (tenor), un amic poeta, recita uns versos que fan a Magda recordar la seua primera innocent experiència amorosa. El mateix Prunier, que diu posseir habilitats quiromàntiques, prediu a Magda que aviat, com una oreneta, volarà al mar.

Magda decideix concedir-se una breu evasió de la pròpia existència i, disfressada de grisette, s'introdueix en un local nocturn, on troba Ruggero (tenor), un jove aristòcrata de província, de pas per París.

Entre els dos naix a primera vista una passió tan intensa que Magda decideix abandonar la capital i refugiar-se amb el seu nou amor en un indret de la Costa d'Atzur. Però aviat se sent assaltada pels remordiments d'haver ocultar a Ruggero el seu passat. Així que quan ell li anuncia que ha obtingut el permís de sa mare per a casar-se amb ella, Magda tem no poder estar a l'altura de la dona que ell es mereixeria.

Revela al seu enamorat la veritat i intenta fer-li comprendre la necessitat de la separació. Inútilment Ruggero li suplica que no l'abandoni: Magda contenint el seu dolor, s'allunya d'ell per sempre.

Àries cèlebres

Magda - primer acte: Chi il bel sogno di Doretta

Enregistraments

Any	Papers (Ruggero, Magda, Rambaldo, Lisette, Prunier)	Driector, Orquestra	Segell^[4]
1966	Daniele Barioni, Anna Moffo, Mario Sereni, Graziella Sciutti, Piero de Palma	Francesco Molinari-Pradelli, Orquestra i Cros de la RCA	Audio CD:RCA Victor Cat: GD60459(2)
1981	Plácido Domingo, Kiri Te Kanawa, Leo Nucci, Mariana Nicolesco David Rendall	Lorin Maazel, Orquestra Simfònica de Londres Ambrosian Singers	Audio CD:CBS Cat: M2K-37852
1997	Roberto Alagna, Angela Gheorghiu, Alberto Rinaldi, Inva Mula-Tchako, William Matteuzzi	Antonio Pappano, Orquestra Simfònica de Londres London Voices	Audio CD:EMI Classics Cat: 56338
1998	Marcus Haddock, Ainhoa Arteta, William Parcher, Inva Mula-Tchako, Richard Troxell	Emmanuel Villaume, Kennedy Center Opera House Orchestra i Washington Opera Chorus (Enregistrat durant una representació al Centre Kennedy de Washington. Febrer/març)	DVD: Decca Cat: 074 3335
2008	Fernando Portari, Fiorenza Cedolins, Stefano Antonucci, Sandra Pastrana, Emanuele Giannino	Carlo Rizzi, Orquestra i Cors de La Fenice de Venècia (Enregistrat a La Fenice, al gener)	DVD: ArtHaus Musik Cat: 101 329
2009	Roberto Alagna, Angela Gheorghiu, Samuel Ramey, Lisette Oropesa, Marius Brenciu	Marco Armiliato, Cors i Orquestra del Metropolitan Opera de Nova York (Enregistrat al Metropolitan Opera el 10 de gener de 2009)	DVD:EMI Classics Cat: 50999 631618-9 2^[5]

Vegeu també

Llista d'òperes més importants

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La rondine

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Budden, Julian. Puccini: His Life and Works, p. 351–368. ISBN 0-19-816468-8.
↑ Phillips-Matz, Mary Jane. Puccini: A Biography. Northeastern University Press, 2002, p. 245. ISBN 1-55553-530-5.
↑ Casa Musicale Sonzogno. La rondine, 1917.
↑ Enregistraments de La rondine a operadis-opera-discography.org.uk
↑ «La rondine DVD». EMI Classics. [Consulta: 14 desembre 2010].

[Budden-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Budden, Julian. Puccini: His Life and Works, p. 351–368. ISBN 0-19-816468-8.

[2] Phillips-Matz, Mary Jane. Puccini: A Biography. Northeastern University Press, 2002, p. 245. ISBN 1-55553-530-5.

[3] Casa Musicale Sonzogno. La rondine, 1917.

[4] Enregistraments de La rondine a operadis-opera-discography.org.uk

[5] «La rondine DVD». EMI Classics. [Consulta: 14 desembre 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 162: / Línia 162: @@
 [[Categoria:Òperes de la dècada del 1910]]
 [[Categoria:Òperes estrenades a l'Òpera de Montecarlo]]
+[[Categoria:Obres del 1917]]