Gla: diferència entre les revisions
Aparença
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9: | Línia 9: | ||
Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres. A Espanya la devesa es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina, i es poden consumir crues o torrades |
Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres. A Espanya la devesa es manté a [[Extremadura]] i [[Andalusia]]. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina, i es poden consumir crues o torrades |
||
Segons [[Estrabó]], els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla. |
Segons [[Estrabó]], els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla. |
||
{{VT|Corc de les glans}} |
{{VT|Corc de les glans}} |
Revisió del 09:56, 15 feb 2018
Per a l'antiga ciutat grega, vegeu Gla (Grècia). |
La gla (f.), aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta, alzina) és un fruit característic de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).[1][2][3][4]
Dins d'aquest gènere hi ha espècies arbòries: l'alzina, la carrasca, la surera i totes les espècies de roures i arbusts com garric, que fa les glans més grosses.
Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres. A Espanya la devesa es manté a Extremadura i Andalusia. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina, i es poden consumir crues o torrades
Segons Estrabó, els habitants d'Hispània feien una mena de pa de gla.
Referències
- ↑ «gla». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «aglà». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «bellota». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Gla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.