Vés al contingut

Emirat de Saraqusta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m referències|2 --> referències
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 29: Línia 29:
L'emirat no fou annexionat pels almoràvits i [[Montsó]] va caure el [[24 de juny]] de [[1089]] en mans de [[Pere I d'Aragó i Pamplona|Pere de Ribagorça,]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cingolani |nom=Stefano Maria |títol=Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó |url=http://books.google.cat/books?id=po0uXE7ynMEC&dq=monts%C3%B3+1089&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= |editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=113 |isbn=8437087163}}</ref> que el [[1095]] va [[setge d'Osca|conquerir Waixqa]] després de derrotar l'emir [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín]] en la [[Batalla de les planes d'Alcoraz]] i el [[1101]] va prendre [[Barbastre]], [[Sariñena]] i va posar setge a les ciutats de [[Setge de Saragossa (1104)|Saragossa]] i [[Tamarit de Llitera]] el [[1104]]. Amb aquestes conquestes, es va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes.
L'emirat no fou annexionat pels almoràvits i [[Montsó]] va caure el [[24 de juny]] de [[1089]] en mans de [[Pere I d'Aragó i Pamplona|Pere de Ribagorça,]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cingolani |nom=Stefano Maria |títol=Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó |url=http://books.google.cat/books?id=po0uXE7ynMEC&dq=monts%C3%B3+1089&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= |editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=113 |isbn=8437087163}}</ref> que el [[1095]] va [[setge d'Osca|conquerir Waixqa]] després de derrotar l'emir [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín]] en la [[Batalla de les planes d'Alcoraz]] i el [[1101]] va prendre [[Barbastre]], [[Sariñena]] i va posar setge a les ciutats de [[Setge de Saragossa (1104)|Saragossa]] i [[Tamarit de Llitera]] el [[1104]]. Amb aquestes conquestes, es va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes.


El [[1110]], el nou emir almoràvit [[Alí ibn Yússuf]] va decidir suprimir el darrer regne musulmà que restava i el [[31 de maig]] del [[1110]] va ocupar Saraqusta. Abd-al-Màlik es va retirar a la fortalesa de Ruta ([[Rueda de Jalón]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Álvarez Palenzuela |nom=Vicente Ángel |títol=Edad Media: Historia de España |url=https://books.google.es/books?id=SUUjAQAAIAAJ&q=1110+Imad-ad-Dawla+rueda&dq=1110+Imad-ad-Dawla+rueda&hl=ca&sa=X&ei=0xNjVdbqOcv4UIOrgbgL&ved=0CEIQ6AEwBQ |llengua=castellà |editorial=Vicente Ángel Álvarez Palenzuela |data=2005 |pàgines=329 |isbn=8434467933}}</ref> Els almoràvits van nomenar governador [[Muhàmmad ibn al-Hajj]] i més tard [[Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi]] (Ibn Tifalwit), que de fet van actuar com a emirs (el segon va tenir com a visir el conegut filòsof [[Ibn Bajja]] o Avempace), però el territori fou [[Setge de Saraqusta (1118)|finalment conquerit]] l'[[any]] [[1118]] per [[Alfons I d'Aragó]].<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.</ref>
El [[1110]], el nou emir almoràvit [[Alí ibn Yússuf]] va decidir suprimir el darrer regne musulmà que restava i el [[31 de maig]] del [[1110]] va ocupar Saraqusta. Abd-al-Màlik es va retirar a la fortalesa de Ruta ([[Rueda de Jalón]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Álvarez Palenzuela |nom=Vicente Ángel |títol=Edad Media: Historia de España |url=https://books.google.es/books?id=SUUjAQAAIAAJ&q=1110+Imad-ad-Dawla+rueda&dq=1110+Imad-ad-Dawla+rueda&hl=ca&sa=X&ei=0xNjVdbqOcv4UIOrgbgL&ved=0CEIQ6AEwBQ |llengua=castellà |editorial=Vicente Ángel Álvarez Palenzuela |data=2005 |pàgines=329 |isbn=8434467933}}</ref> Els almoràvits van nomenar governador [[Muhàmmad ibn al-Hajj]] i més tard [[Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi]] (Ibn Tifalwit), que de fet van actuar com a emirs (el segon va tenir com a visir el conegut filòsof [[Ibn Bajja]] o Avempace), però el territori fou [[Setge de Saraqusta (1118)|finalment conquerit]] l'[[any]] [[1118]] per [[Alfons I d'Aragó]].<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. {{ISBN|84-297-4706-0}}, plana 230.</ref>


==Emirs de Saraqusta==
==Emirs de Saraqusta==
Línia 58: Línia 58:
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
* AL-GAZZAR, Abu Bakr: ''Diwan. Abu Bakr al-Gazzar, el poeta de la Aljafería'', (ed. bilingüe), [[Saragossa]]. Prensas Universitarias de Zaragoza (col. Larumbe. Clásicos aragoneses), [[2005]]. ISBN 8477337403.
* AL-GAZZAR, Abu Bakr: ''Diwan. Abu Bakr al-Gazzar, el poeta de la Aljafería'', (ed. bilingüe), [[Saragossa]]. Prensas Universitarias de Zaragoza (col. Larumbe. Clásicos aragoneses), [[2005]]. {{ISBN|8477337403}}.
* ALVAR, Carlos: ''Roldán en Zaragoza'', [[Saragossa]], CAI, [[2000]]. ISBN 8495306530.
* ALVAR, Carlos: ''Roldán en Zaragoza'', [[Saragossa]], CAI, [[2000]]. {{ISBN|8495306530}}.
* BOSCH VILÀ, JACINT, [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/03/27/1bosch.pdf El reino de Taifas de Zaragoza - descàrrega directa].
* BOSCH VILÀ, JACINT, [http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/03/27/1bosch.pdf El reino de Taifas de Zaragoza - descàrrega directa].
* CERVERA FRAS, M ª José: ''El reino de Saraqusta'', [[Saragossa]], CAI, [[1999]]. ISBN 8488305931.
* CERVERA FRAS, M ª José: ''El reino de Saraqusta'', [[Saragossa]], CAI, [[1999]]. {{ISBN|8488305931}}.
* CORRAL, José Luis: ''Historia de Zaragoza. Zaragoza musulmana (714-1118)'', [[Saragossa]], [[Ajuntament]] de [[Saragossa]] i CAI, [[1998]]. ISBN 8480691557.
* CORRAL, José Luis: ''Historia de Zaragoza. Zaragoza musulmana (714-1118)'', [[Saragossa]], [[Ajuntament]] de [[Saragossa]] i CAI, [[1998]]. {{ISBN|8480691557}}.
* GARULO, Teresa: ''La literatura árabe de Al-Andalus durante el siglo XI'', [[Madrid]], Hiperión, [[1998]]. ISBN 8475175015.
* GARULO, Teresa: ''La literatura árabe de Al-Andalus durante el siglo XI'', [[Madrid]], Hiperión, [[1998]]. {{ISBN|8475175015}}.
* MONTANER FRUTOS, Alberto: "Introducción histórica" al capítol "El palacio musulmán", a: Bernabé Cabañero Subiza et ''alt''., ''La Aljafería'' (volum I), [[Saragossa]], [[Corts d'Aragó]], [[1998]]. pàgines 35-65. ISBN 8486794978.
* MONTANER FRUTOS, Alberto: "Introducción histórica" al capítol "El palacio musulmán", a: Bernabé Cabañero Subiza et ''alt''., ''La Aljafería'' (volum I), [[Saragossa]], [[Corts d'Aragó]], [[1998]]. pàgines 35-65. {{ISBN|8486794978}}.
* VERNET, Juan: ''Literatura árabe'', [[Barcelona]], El Acantilado, [[2002]]. ISBN 8495359812.
* VERNET, Juan: ''Literatura árabe'', [[Barcelona]], El Acantilado, [[2002]]. {{ISBN|8495359812}}.
* VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: ''Aragón musulmán'', [[Saragossa]], Mira editores, [[1988]]. ISBN 8486778069.
* VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: ''Aragón musulmán'', [[Saragossa]], Mira editores, [[1988]]. {{ISBN|8486778069}}.
* VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: ''El islam en Aragón'', [[Saragossa]], CAI, (Col. «Mariano de Pano y Ruata», núm. 9), [[1995]]. ISBN 8488305273.
* VIGUERA MOLINS, Mª Jesús: ''El islam en Aragón'', [[Saragossa]], CAI, (Col. «Mariano de Pano y Ruata», núm. 9), [[1995]]. {{ISBN|8488305273}}.
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


Revisió del 21:39, 16 ago 2018

Emirat de Saraqusta
Localització de l'Emirat de Saraqusta

Localització de la taifa de Saragossa v.1080

Capital Saraqusta (Saragossa)
Creació Vers 1018. Independència respecte del Califat de Còrdova
Dissolució 1110. El Regne passa als Almoràvits
Llengua oficial Àrab

L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del segle XI tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Història de l'emirat

Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí aconseguí vers 1013 la independència de l'emirat de Saraqusta respecte del califat de Còrdova.[1] Inicialment restà en mans dels tugíbides, fins que el 1039 caigué en mans dels Banu Hud de l'emirat de Làrida. L'època d'Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir i Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman fou un bon moment cultural.

La primavera de 1086, Alfons VI de Lleó va posar setge a Saragossa i davant aquesta circumstància, els reis de les taifes van demanar ajuda als almoràvits i l'emir Yússuf ibn Taixfín desembarca a al-Yazira al-Jadrā en auxili dels febles reis musulmans el 30 de juliol.[2] Alfons VI, que no està disposat a tolerar aquesta gosadia, aixeca el setge de Saragossa i es dirigeix a la trobada de Yusuf, però pateix una humiliant derrota en la Batalla de Sagrajas.[3]

L'emirat no fou annexionat pels almoràvits i Montsó va caure el 24 de juny de 1089 en mans de Pere de Ribagorça,[4] que el 1095 va conquerir Waixqa després de derrotar l'emir Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín en la Batalla de les planes d'Alcoraz i el 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes, es va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes.

El 1110, el nou emir almoràvit Alí ibn Yússuf va decidir suprimir el darrer regne musulmà que restava i el 31 de maig del 1110 va ocupar Saraqusta. Abd-al-Màlik es va retirar a la fortalesa de Ruta (Rueda de Jalón).[5] Els almoràvits van nomenar governador Muhàmmad ibn al-Hajj i més tard Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi (Ibn Tifalwit), que de fet van actuar com a emirs (el segon va tenir com a visir el conegut filòsof Ibn Bajja o Avempace), però el territori fou finalment conquerit l'any 1118 per Alfons I d'Aragó.[6]

Emirs de Saraqusta

Vista nocturna de les estances del palau de l'Aljaferia, el qual va ser bastit pel rei Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir al-Muktadir entre els anys 1065 i 1118

Dinastia tugíbida (1018-1038)

Article principal: Tugíbida

Dinastia hudí (1039-1110)

Article principal: Banu Hud

Govern almoràvit (1110-1118)

Article principal: Almoràvit

Referències

  1. ↑ Turk, Afif. El reino de Zaragoza en el siglo XI de Cristo (V de la Hégira) (en castellà). Instituto Egipcio de Estudios Islámicos, 1978, p. 61. 
  2. ↑ Lévi-Provençal, Évariste; García Gómez, Emilio. El Siglo XI en primera persona. Las memorias de Abd-Allah, último rey Zirí de Granada (en castellà). Alianza Editorial, 1980, p. 200. ISBN 8420630578. 
  3. ↑ anònim. La conquista de Al-Andalus (en castellà). Editorial CSIC, 2002, p. 108. ISBN 8400080653. 
  4. ↑ Cingolani, Stefano Maria. Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. 113. ISBN 8437087163. 
  5. ↑ Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel. Edad Media: Historia de España (en castellà). Vicente Ángel Álvarez Palenzuela, 2005, p. 329. ISBN 8434467933. 
  6. ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.
  7. ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1143, entrada: "Yúsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin". ISBN 84-297-3521-6. 

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emirat de Saraqusta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emirat_de_Saraqusta&oldid=20181034»