Vés al contingut

Maat Mons: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
|peu=Maat Mons is displayed in this three-dimensional perspective view of the surface of Venus, with the horizontal scale multiplied by 22.5. Based on [[Magellan probe|''Magellan'' probe]] radar images
|peu=Maat Mons is displayed in this three-dimensional perspective view of the surface of Venus, with the horizontal scale multiplied by 22.5. Based on [[Magellan probe|''Magellan'' probe]] radar images
|tipus= Muntanya
|tipus= Muntanya
|coordenades= {{coord|0.5|N|194.6|E|globe:venus_type:landmark|display=inline,title}}
|coord_display= {{coord|0.5|N|194.6|E|globe:venus_type:landmark|display=inline,title}}<ref>{{gpn|3550|Maat Mons}}</ref>
|coordinates_footnotes=<ref>{{gpn|3550|Maat Mons}}</ref>
|diàmetre=395 km
|diàmetre=395 km
|epònim=[[Ma'at]]
|epònim=[[Ma'at]]

Revisió del 21:09, 7 gen 2019

Plantilla:Infotaula indretMaat Mons
Imatge
Maat Mons es mostra en aquesta perspectiva tridimensional en perspectiva de la superfície de Venus, amb l'escala horitzontal multiplicada per 22,5. Basat en imatges de radar de la sonda Magellan
Tipusvolcà escut
Mons Modifica el valor a Wikidata
EpònimMaat Modifica el valor a Wikidata
Map
 {{#coordinates:}}: longitud no vàlida
Característiques
Altitud8.000 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió395 (diàmetre) km

Maat Mons és un Volcà escut massiu. És la segona muntanya més alta, i el volcà més alt, del planeta Venus. S'eleva 8 km (5,0 milles) per sobre del radi planetari mitjà a 0° 30′ N, 194° 36′ E / 0.5°N,194.6°E / 0.5; 194.6, i gairebé 5 km per sobre de les planes circumdants.[2] Porta el nom de la deessa egípcia de la veritat i la justícia, Maat.

Estructura

Maat Mons disposa d'una gran caldera, 28×31 km. Dins de la gran caldera hi ha almenys cinc petits cràters de col·lapse, fins a 10 km de diàmetre.[3]

Una cadena de petits cràters de 3 a 5 km de diàmetre s'estén uns 40 km al llarg del flanc sud-est del volcà, però en comptes d'indicar una gran erupció de Fissura volcànica!fissura, sembla que també estan formats per col·lapse: les imatges de resolució completa de la sonda Magellan no revelen evidència de fluxos de lava d'aquests cràters.[3]

Almenys dos esdeveniments de col·lapse estructural a gran escala semblen haver passat en el passat a Maat Mons.[3]

Activitat

El radar que sona pel Magellan sonda evidència revelada per comparativament activitat volcànica recent a Maat Mons, en la forma de fluxos de cendra prop de la cimera i en el flanc del nord.

Curiosament per als geòlegs planetaris, els estudis atmosfèrics realitzats per les sondes Pioner Venus a principis dels anys vuitanta van revelar una variació considerable en les concentracions de diòxid de sofre (SO2) i metà (CH4) en l'atmosfera mitjana i superior de Venus. Una possible explicació per a això va ser la injecció de gasos volcànics a l'atmosfera per erupcions plinianes a Maat Mons.[4]

Estudis més recents han suggerit que l'estructura del volcà, la distribució de fluxos de lava, els cràters de fosses, la morfologia del cim i altres característiques a petita escala són indicatius de la recent activitat volcànica a Maat Mons.[5]

Tot i que moltes línies d'evidència suggereixen que Venus és probable que sigui volcànicament actiu, les erupcions actuals de Maat Mons no han estat confirmades.

Referències

  1. "Maat Mons". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)
  2. «PIA00106: Venus - 3D Perspective View of Maat Mons». Planetary Photojournal. Jet Propulsion Lab, 01-08-1996. [Consulta: 30 juny 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 Mouginis-Mark P. J. «Morphology of Venus Calderas: Sif and Maat Montes». Abstracts of the 25th Lunar and Planetary Science Conference, Held in Houston, TX, 14–18 March 1994, 1994, pàg. 949. Bibcode: 1994LPI....25..949M.
  4. Robinson, Cordula A.; Thornhill, Gill D.; Parfitt, Elisabeth A. «Large-scale volcanic activity at Maat Mons: Can this explain fluctuations in atmospheric chemistry observed by Pioneer Venus?». Journal of Geophysical Research, 100, E6, 1995, pàg. 11755–11763. Bibcode: 1995JGR...10011755R. DOI: 10.1029/95JE00147.
  5. Mouginis-Mark, Peter J. «Geomorphology and volcanology of Maat Mons, Venus». Icarus, 277, 01-10-2016, pàg. 433–441. Bibcode: 2016Icar..277..433M. DOI: 10.1016/j.icarus.2016.05.022.

Vegeu també

Enllaços externs