Gorga (hidrografia): diferència entre les revisions
m |dreta|thumb -> |miniatura |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{confusió|Gorg (hidrografia)}} |
{{confusió|Gorg (hidrografia)}} |
||
[[File:Starr_040713-0043_Ficus_cf._platypoda.jpg|miniatura||Una gorga ("stream pool") a [[Maui]].]] |
[[File:Starr_040713-0043_Ficus_cf._platypoda.jpg|miniatura||Una gorga ("stream pool") a [[Maui]].]] |
||
En [[hidrologia]], una '''gorga'''<ref name="opti1">{{Optimot|gorga|gorga}}</ref> també anomenada '''mulla''',<ref name="opti2">{{Optimot|mulla|mulla}}</ref> |
En [[hidrologia]], una '''gorga'''<ref name="opti1">{{Optimot|gorga|gorga}}</ref> també anomenada '''gorg'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=gorg|títol=gorg|consulta=|llengua=|obra=Diccionari normatiu valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=}}</ref> o '''mulla''',<ref name="opti2">{{Optimot|mulla|mulla}}</ref>és una àrea d'un curs d'aigua (d'un [[riu]] o d'un [[rierol]]), que es caracteritza per un pendent poc profund, un nivell d'aigua més elevat que el llit del rierol, amb una velocitat més baixa de l'aigua, és a dir la profunditat de l'aigua és superior a la mitjana del curs del que forma part i la seva velocitat és inferior a la mitjana. Les gorgues estan sovint delimitades per un [[mur de desguàs]] natural a la part alta del curs d'aigua o de vegades per dos, un a la part alta i un altre aigües avall.<ref name="opti">{{Optimot|gorga|gorga}}</ref><ref name="moll0">[http://moll.mandevila.eu/gorga DCVB: Gorga]</ref> |
||
[[File:%D0%A0%D0%B5%D1%87%D0%BA%D0%B0_%D0%92%D0%B8%D0%B3%D0%BE%D1%80.jpg|thumb|Gorga a Ucraïna]] |
[[File:%D0%A0%D0%B5%D1%87%D0%BA%D0%B0_%D0%92%D0%B8%D0%B3%D0%BE%D1%80.jpg|thumb|Gorga a Ucraïna]] |
||
== Formació == |
== Formació == |
||
Una gorga sol estar [[Sedimentació|sedimentada]] o [[armadura (hidrologia)|armada]] amb [[grava]], i el seu fons es caracteritza generalment per una granulometria més fina dels sediments a la part inferior del rierol, a causa de la baixa velocitat del corrent d'aigua dins d'ella. En alguns casos l'origen de les gorgues pot haver estat generat al actuar com a conques en formacions de [[Roca|roques]] exposades als meteors. Les [[Gorga d'erosió|gorgues d'erosió]] o [[Gorg (hidrografia)|gorgs]], són cadolles dins d'un flux d'aigua formades per l'acció dels [[cascada|sallents]].<ref name="moll2" /> |
Una gorga sol estar [[Sedimentació|sedimentada]] o [[armadura (hidrologia)|armada]] amb [[grava]], i el seu fons es caracteritza generalment per una granulometria més fina dels sediments a la part inferior del rierol, a causa de la baixa velocitat del corrent d'aigua dins d'ella. En alguns casos l'origen de les gorgues pot haver estat generat al actuar com a conques en formacions de [[Roca|roques]] exposades als meteors. Les [[Gorga d'erosió|gorgues d'erosió]] o [[Gorg (hidrografia)|gorgs]], són cadolles dins d'un flux d'aigua formades per l'acció dels [[cascada|sallents]].<ref name="moll2" /> |
Revisió del 12:11, 15 set 2019
No s'ha de confondre amb Gorg (hidrografia). |
En hidrologia, una gorga[1] també anomenada gorg[2] o mulla,[3]és una àrea d'un curs d'aigua (d'un riu o d'un rierol), que es caracteritza per un pendent poc profund, un nivell d'aigua més elevat que el llit del rierol, amb una velocitat més baixa de l'aigua, és a dir la profunditat de l'aigua és superior a la mitjana del curs del que forma part i la seva velocitat és inferior a la mitjana. Les gorgues estan sovint delimitades per un mur de desguàs natural a la part alta del curs d'aigua o de vegades per dos, un a la part alta i un altre aigües avall.[4][5]
Formació
Una gorga sol estar sedimentada o armada amb grava, i el seu fons es caracteritza generalment per una granulometria més fina dels sediments a la part inferior del rierol, a causa de la baixa velocitat del corrent d'aigua dins d'ella. En alguns casos l'origen de les gorgues pot haver estat generat al actuar com a conques en formacions de roques exposades als meteors. Les gorgues d'erosió o gorgs, són cadolles dins d'un flux d'aigua formades per l'acció dels sallents.[6]
Hàbitat
Aquesta part d'un rierol sovint proporciona un hàbitat especialitzat en ecosistemes aquàtics per organismes que tenen dificultats per alimentar o navegar en un abast més ràpid del rierol o en aigües estacionalment més càlides. Aquestes piscines poden ser importants per a l'hàbitat de peixos joves, especialment quan molts corrents arriben a altes temperatures d'estiu i característiques de temporada seca de molt baix flux.
Gorg
Un gorg o gorga d'erosió, és un clot pregon en el llit d'un riu o d'un torrent, en la major part dels casos format per l'erosió d'un sallent del torrent,[7][6] on l'aigua s'entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí (Ribagorça, Segarra, País Valencià), sia encalmant-s'hi (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Camp de Tarragona, Mallorca).
També designa un estanyol als Pirineus orientals i Mallorca: el Gorg Blau d'aigües calmes i blaves, dins les muntanyes situades entre Sóller i Lluc, dos Gorg Negre al Conflent (un a Noedes) i el Gorg Estelat a Noedes amb pedrusca o pedruscall (mena de grava) lluent al fons de l'aigua, en la mateixa comarca.[8]
Referències
- ↑ gorga a Optimot
- ↑ «gorg». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ mulla a Optimot
- ↑ gorga a Optimot
- ↑ DCVB: Gorga
- ↑ 6,0 6,1 DCVB: sallent
- ↑ DCVB: Gorg
- ↑ gorg-blau-de-sant-aniol
Vegeu també
Enllaços externs
- USGS: Stream Modeling (anglès)