Vés al contingut

Jaume Gilabert Padreny: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Categorització de l'article
Línia 2: Línia 2:
'''Jaume Gilabert Padreny''' ([[Reus]], [[16 d'agost]] de [[1873]] - [[28 de desembre]] de [[1972]]) fou botiguer i escriptor.<ref>{{Ref-llibre|cognom=olesti trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de Reusencs. Tomo 1|url=|edició=|llengua=|data=1991|editorial=Ajuntament de Reus|lloc=|pàgines=325|isbn=}}</ref>
'''Jaume Gilabert Padreny''' ([[Reus]], [[16 d'agost]] de [[1873]] - [[28 de desembre]] de [[1972]]) fou botiguer i escriptor.<ref>{{Ref-llibre|cognom=olesti trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de Reusencs. Tomo 1|url=|edició=|llengua=|data=1991|editorial=Ajuntament de Reus|lloc=|pàgines=325|isbn=}}</ref>


Fill de Jaume Gilabert Clariana, de Reus i de Maria Padreny Vilà, de la nissaga dels Padreny de Sarral, a on perdura aquest cognom en una plaça del nucli antic. Compartí amb la seva germana Assumpta (fins que ella va morir a l'any 1962) el negoci familiar de confiteria. Presentà els productes que allí s'hi feien en exposicions internacionals guanyant diversos diplomes. El negoci fou iniciat per Josep Pedreny Güell el 1815 en unes golfes del r carrer de la Pressó i trslladat l'any 1840 a l'actual Confiteria, al número 15 del proper carrer de l'Hospital, on encara persisteix després de més de 200 any de negoci ininterromput, sent avui dia la confiteria més antiga de Catalunya regentada succesivament per set generacions de confiters.<ref>{{Ref-publicació|cognom=martínez|nom=Isabel|article=Confiteria Padreny, dos-cents anys de dolçor a Reus|publicació=Reusdigital.cat|url=|data=4 de juliol 2015|pàgines=}}</ref>
Fill de Jaume Gilabert Clariana, de Reus i de Maria Padreny Vilà, de la nissaga dels Padreny de Sarral, a on perdura aquest cognom en una plaça del nucli antic. Compartí amb la seva germana Assumpta (fins que ella va morir a l'any 1962) el negoci familiar de confiteria. Presentà els productes que allí s'hi feien en exposicions internacionals guanyant diversos diplomes. El negoci fou iniciat per Josep Pedreny Güell el 1815 en unes golfes del r carrer de la Pressó i traslladat l'any 1840 a l'actual Confiteria, al número 15 del proper carrer de l'Hospital, on encara persisteix després de més de 200 any de negoci ininterromput, sent avui dia la confiteria més antiga de Catalunya regentada succesivament per set generacions de confiters.<ref>{{Ref-publicació|cognom=martínez|nom=Isabel|article=Confiteria Padreny, dos-cents anys de dolçor a Reus|publicació=Reusdigital.cat|url=|data=4 de juliol 2015|pàgines=}}</ref>


Atret ja des de jove per inquietuts literàries, va publicar, principalment en prosa més que en vers, articles d'un cert valor intelectual. És aquesta dèria cultural que l'impulsà l'any 1891 a editar, junt amb altres joves de semblants inclinacions, el setmanari "'''Reus literari''': ''periòdich català, festiu e il·lustrat",''<ref>{{Ref-llibre|cognom=gras elies|nom=Francesc|títol="El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros dias"|url=|edició=|llengua=|data=1904|editorial=|lloc=Tarragiba|pàgines=|isbn=}}</ref> del que en fou el director, amb la redació ubicada a la seva casa pairal del carrer de l'Hospital. A la capçalera, il·lustrada pel dibuixant Ramon Miró, acostumava a haber-hi el retrat d'un personatge famos, sovint de Reus.<ref>{{Ref-llibre|cognom=santasusagna|nom=Joaquim|títol="Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins el 1900|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Associació d'estudis reusencs|lloc=Reus|pàgines=|isbn=}}</ref> Hi publicaren Martí Foguera, Eugeni Mata i altres escritors que a darrers de segle pertanyien al "Grup Modernista de Reus", agrupats a redós de la llibreria del Josep Aladern. És publicaren 42 números, de 8 pàgines en format foli, assolint un tiratge de 1000 exemplars, fins el 3 de setembre del 1892, que s'imprimien en la tipo-litografia d'Eduard Navàs.<ref>{{Ref-llibre|cognom=aguadé sans|nom=Enric|títol="Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900"|url=|edició=Centre de Lectura|llengua=|data=1996|editorial=|lloc=Reus|pàgines=|isbn=}}</ref>
Atret ja des de jove per inquietuts literàries, va publicar, principalment en prosa més que en vers, articles d'un cert valor intelectual. És aquesta dèria cultural que l'impulsà l'any 1891 a editar, junt amb altres joves de semblants inclinacions, el setmanari "'''Reus literari''': ''periòdich català, festiu e il·lustrat",''<ref>{{Ref-llibre|cognom=gras elies|nom=Francesc|títol="El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros dias"|url=|edició=|llengua=|data=1904|editorial=|lloc=Tarragiba|pàgines=|isbn=}}</ref> del que en fou el director, amb la redació ubicada a la seva casa pairal del carrer de l'Hospital. A la capçalera, il·lustrada pel dibuixant Ramon Miró, acostumava a haber-hi el retrat d'un personatge famos, sovint de Reus.<ref>{{Ref-llibre|cognom=santasusagna|nom=Joaquim|títol="Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins el 1900|url=|edició=|llengua=|data=1982|editorial=Associació d'estudis reusencs|lloc=Reus|pàgines=|isbn=}}</ref> Hi publicaren Martí Foguera, Eugeni Mata i altres escritors que a darrers de segle pertanyien al "Grup Modernista de Reus", agrupats a redós de la llibreria del Josep Aladern. És publicaren 42 números, de 8 pàgines en format foli, assolint un tiratge de 1000 exemplars, fins el 3 de setembre del 1892, que s'imprimien en la tipo-litografia d'Eduard Navàs.<ref>{{Ref-llibre|cognom=aguadé sans|nom=Enric|títol="Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900"|url=|edició=Centre de Lectura|llengua=|data=1996|editorial=|lloc=Reus|pàgines=|isbn=}}</ref>
Línia 8: Línia 8:
== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}
[[Categoria:Pastissers]]
[[Categoria:Escriptors catalans]]

Revisió del 03:36, 25 abr 2020

Jaume Gilabert Padreny (Reus, 16 d'agost de 1873 - 28 de desembre de 1972) fou botiguer i escriptor.[1]

Fill de Jaume Gilabert Clariana, de Reus i de Maria Padreny Vilà, de la nissaga dels Padreny de Sarral, a on perdura aquest cognom en una plaça del nucli antic. Compartí amb la seva germana Assumpta (fins que ella va morir a l'any 1962) el negoci familiar de confiteria. Presentà els productes que allí s'hi feien en exposicions internacionals guanyant diversos diplomes. El negoci fou iniciat per Josep Pedreny Güell el 1815 en unes golfes del r carrer de la Pressó i traslladat l'any 1840 a l'actual Confiteria, al número 15 del proper carrer de l'Hospital, on encara persisteix després de més de 200 any de negoci ininterromput, sent avui dia la confiteria més antiga de Catalunya regentada succesivament per set generacions de confiters.[2]

Atret ja des de jove per inquietuts literàries, va publicar, principalment en prosa més que en vers, articles d'un cert valor intelectual. És aquesta dèria cultural que l'impulsà l'any 1891 a editar, junt amb altres joves de semblants inclinacions, el setmanari "Reus literari: periòdich català, festiu e il·lustrat",[3] del que en fou el director, amb la redació ubicada a la seva casa pairal del carrer de l'Hospital. A la capçalera, il·lustrada pel dibuixant Ramon Miró, acostumava a haber-hi el retrat d'un personatge famos, sovint de Reus.[4] Hi publicaren Martí Foguera, Eugeni Mata i altres escritors que a darrers de segle pertanyien al "Grup Modernista de Reus", agrupats a redós de la llibreria del Josep Aladern. És publicaren 42 números, de 8 pàgines en format foli, assolint un tiratge de 1000 exemplars, fins el 3 de setembre del 1892, que s'imprimien en la tipo-litografia d'Eduard Navàs.[5]

Referències

  1. olesti trilles, Josep. Diccionari biogràfic de Reusencs. Tomo 1. Ajuntament de Reus, 1991, p. 325. 
  2. martínez, Isabel «Confiteria Padreny, dos-cents anys de dolçor a Reus». Reusdigital.cat, 04-07-2015.
  3. gras elies, Francesc. "El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros dias", 1904. 
  4. santasusagna, Joaquim. "Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins el 1900. Reus: Associació d'estudis reusencs, 1982. 
  5. aguadé sans, Enric. "Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900". Centre de Lectura, 1996.